ELS ORÍGENS DE SANT JORDI

En honor a Sant Jordi es fan les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Però Sant Jordi també és el patró de moltes altres ciutats com per exemple Barcelona. També és el patró de païssos com Anglaterra, Portugal, Bulgària o Geòrgia. El nom "Jordi" prové del grec i significa "agricultor". És un dels sants més venerats arreu del mon per la seua popularitat a l'Edat Mitjana. I no sols pel cristianisme, també a l'Islam se li té un gran respecte. A Palestina se l'anomena Mar Giries o Al-Khader en àrab. Al llarg dels segles s'han popularitzat les seues llegendes però es sap molt poc de la seua vida, que va transcórrer en època romana.

Jorge de Capadòcia era un soldat romà nascut a l'actual territori de Turquia. Era un militar convertit al cristianisme que va morir màrtir per no renunciar a la seua fe en Déu. Era fill d'un guerrer i per això va nàixer al 270 d.C. a Dióspolis, ciutat on estava destinat l'exèrcit del seu pare. Sant Jordi també es va allistar a l'exèrcit i quan tenia 30 anys va ser part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià a Nicomèdia. Aquest emperador va ordenar una persecució contra els cristians en l'any 303 d.C. per així acabar amb la nova religió emergent. Sant Jordi es va proclamar cristià i Dioclecià el va torturar per traïdor. Sant Jordi renegava de la milícia romana i es negava a rendir culte a Apolo, un dels Déus pagans de l'Imperi Romà. Va morir decapitat com a màrtir i posteriorment fou santificat pel Papa Gelasi I l'any 494 d.C. El Papa el va pontificar quan ja s'havia construït una església a la seua tomba, en Israel. Al Santoral el seu dia és el 23 d'abril, ja que va ser el dia que va morir decapitat.

El cristianisme era una nova religió que necessitava herois i personatges venerats per a fer més fàcil el procés evangelitzador. El culte i devoció a Sant Jordi va augmentar gràcies als seus miracles i la construcció de molts temples dedicats a ell, sobretot a Orient i en Terra Santa. Amb la primera Croada s'extèn el culte de Sant Jordi per Occident. En 1098 ja es parla de la llegenda del drac i els creuats contaven la llegenda al tornar de Guerra Santa. Ricard Cor de Lleó parlava del Sant amb entusiasme i com a rei d'Anglaterra va popularitzar la llegenda de Sant Jordi per Europa. A partir del segle XII apareixen nombroses llegendes de guerres on Sant Jordi apareix miraculosament per ajudar als cristians en el moment decisiu de la batalla contra els musulmans. És per exemple el cas de la vila d'Alcoi que va rebre l'ajuda miraculosa del Sant de Capadòcia en 1276. L'escut de Sant Jordi és una creu roja que representa el Cristianisme sobre un fons blanc.

A Catalunya el culte a Sant Jordi s'inicia gràcies a les campanyes militars dels almogàvers i els comtes catalans. El rei Pere I d'Aragó va invocar a Sant Jordi per a reconquistar Osca l'any 1096, en la batalla d'Alcoraz contra els sarraïns. Al llibre de fets de Jaume I també s'esmenta a Sant Jordi per la seua ajuda en la Conquesta de Mallorca. Com a "Sant Jordi Matamoros" apareix a la Batalla del Puig de València en 1237. Per tant a la Península Ibèrica les llegendes de Sant Jordi giren entorn als miracles i aparicions sobre cavall per a evitar que els musulmans d'Al-Àndalus s'apropien de territoris cristians, encara que havien sigut conquistats poc abans.

Tots els contes sobre princeses i dracs provenen de la llegenda de Sant Jordi. Els contes de fades tenen l'origen de la història de Sant Jordi que apareix al segle IX:

Conta la llegenda que en Líbia un ferotge drac amb ales assolava els pobles i no deixava viure en pau a la gent, que vivia amb por pel foc que llançava de la boca. L'alè del drac enverinava l'aire i als habitants els feia tan de temor el drac que li entregaven ramats de cabres i ovelles per a que no se'ls menjara. Quan ja no quedaven animals es va decidir que a l'atzar cada dia s'entregaria a una persona per a ser devorada pel drac. Un dia al sorteig va eixir elegida la filla del rei, una princesa jove i bella. El rei estava molt trist mentre veia com la seua filla Margarita anava en direcció al llac on vivia la fera per a ser sacrificada. Però cavalcant un cavall blanc va aparèixer un cavaller amb armadura molt valent. Era Sant Jordi que anava a combatre al drac i salvar la princesa. La lluita del drac contra el cavaller amb una creu roja al pit va ser intensa. Sant Jordi li va estacar la llança al pit i va matar a la bèstia. Sant Jordi va rescatar a la princesa Margarita i va degollar al drac. Els habitants es van alegrar molt de la gesta i coratge de Sant Jordi. De la sang del drac va créixer un roser de roses roges i Sant Jordi li va oferir una flor a la princesa. El rei volia que es casaren però Sant Jordi va dir que la seua visita havia sigut causada per una revelació divina i va desaparèixer misteriosament després de recomanar als habitants que foren bons cristians i veneraren a Jesucrist.

Aquesta llegenda de Sant Jordi i el drac és molt coneguda en Catalunya i per això el 23 d'abril els catalans es regalen llibres i roses, tal i com va fer Sant Jordi a la princesa Margarita. A més a més en la literatura s'ha recurrit moltes vegades a la figura de Sant Jordi. A Anglaterra Sant Jordi representa la lluita del bé contra el mal i es fan moltes representacions teatrals, al igual que en Aragó on es parla molt de la Cucafera. A Alcoi es celebren les Festes de Moros i Cristians per l'aparició de Sant Jordi Matamoros a la Batalla d'Alcoi de 1276. 

El 5 de maig de 1276 l'exèrcit mahometà del cabdill Al-Azraq pretenia assetjar Alcoi per a entregar-lo al Regne de Granada. Jaume I va enviar 40 cavallers i no eren suficients per a guanyar la batalla. Els cristians de la vila d'Alcoi van lluitar animats pel Mossèn Torregrosa contra els banumarins que volien reconquistar els territoris cristians de l'est de la Península Ibèrica. Quan la batalla pareixia perduda per als cristians va aparèixer desde la muntanya la figura d'un Sant a cavall que portava una bandera cristiana. Era Sant Jordi que llançava fletxes i salvava als cristians mentre que els moros l'anomenaven "Walí". Una de les fletxes va acabar als ulls blaus d'Al-Azraq. El cabdill musulmà va morir en la Batalla d'Alcoi aquell 1276 i el seu exèrcit es va retirar cap al sud. Al Barranc de la Canal els cristians encara van rebre la tirania de l'exèrcit musulmà, ja que a pesar de la rendició els van preparar una xicoteta emboscada a les afores de la vila medieval d'Alcoi. Però gràcies a l'ajuda miraculosa de Sant Jordi va acabar la Tercera Revolta. Desde aquell moment Sant Jordi és el patró dels alcoyans i a ell van dedicades les Festes de Moros i Cristians. Aquestes Festes celebrades a la tercera setmana d'abril tenen un dia que recrea aquesta batalla de 1276. 

Tots els anys un xiquet ocupa el càrrec de Sant Jordiet i porta un trage d'estètica romana, en referència als orígens del Sant Màrtir. Alcoi té una relíquia de Sant Jordi. Es tracta de dos dits de la ma dreta. En un trono luxós d'or es trau en Processó la Relíquia de Sant Jordi cada 23 d'abril, en la Trilogia Festera d'Alcoi. Sant Jordi és molt venerat a la ciutat i dels tres patrons és el que més fidels té, junt a la Verge dels Lliris.

Aquest repàs sobre la història de Sant Jordi ve degut a que aquesta vesprada es celebra l'Assemblea de l'Associació de Sant Jordi i en ella s'elegeix al Sant Jordiet 2017. Al xiquet Juan Anduix, Sant Jordiet d'aquest any, li feia molta il·lusió traure la boleta que per sorteig designarà al nou Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. Molta sort a tots els xiquets apuntats!