MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

CAPITANIA CIDES 1998

2012-03-03T08:40:00.013-08:00

L'entrada cristiana 1998 començava amb aires del Quatroccento italià de la mà de la filà Cides i el seu capità Luis Moltó Molina. Encara que es veia menys públic que altres anys i al cel s'alternara el sol i els núvols, l'entrada cristiana anava a ser un èxit, totalment novedosa. Un boato, el del capità cristià, mai vist i ple d'innovacions que l'artista valencià Manolo Boix va imaginar per reinventar la festa i trencar amb lo vist fins el moment. Les expectatives dels alcoyans es van veure complides amb un boato renaixentista, replet d'alegories del segle XV com les quatre virtuts cardinals que obrien el boato darrere la carrossa de l'àguila. La prudència, la justícia, la fortalesa i la tempransa estaven representades per quatre dones a cavall amb trages diferents de gran elegància. Darrere apareixien més cavalls que domaven els cavallers del capità, nobles amb escuts daurats i trages dignes de la cort d'un magnífic capità. Alguns d'ells saludaven desde una carrossa amb un arbre acompanyats de les noves composicions de Josep Lluís Valldecabres entre elles "Cavallers d'Alcoi" o "De Venècia a Alcoi". Els tons pastel serien els colors principals d'un extens seguici que continuava amb els senyors venecians blancs a cavall i la guardia blava del capità amb una corassa metàlica que brillava al sol. L'heràldica de la capitania dona pas als cavalls que arrastren la carrossa del capità, plena d'espills i escultures harmonioses de gran bellesa inspirades en les fetes amb marbre del renaixement. Luis Moltó Molina disfruta de l'entrada junt a la seua dona, la favorita que porta un trage de castellana de color negre amb brodats de fil daurat. Contrasta amb la claretat del trage del capità cristià on destaca el color beig amb brodats d'or i una creu marró. La capa de pell tenia xicotetes taques negres que pareixien les propies d'un dálmata. Els metalls es redueixen al xicotet casc i els braços i les cames. Aquest trage d'influència renaixentista tenia com a complement un escut de cristall transparent. Nova peça musical per al noble i elegant capità cristià de la filà Cides, "L'amistad" que retrona en la Plaça Espanya quan a Luis Moltó Molina li entreguen les claus de la ciutat. Els heràlds amb grans espases i trages de verd amb metalls daurats obrin el pas al grup de castellers i malabaristes que arranquen els aplaudiments del públic amb els seus salts i darrere la carrossa de les dames amb fins trages i envoltades d'escultures on destacava la de un cavall alat. Una gavia té tancat a un dimoni simbolizant la lluita entre el bé i el mal acompanyada de éssers extranys. Els zancuts lluiten amb llançes desde una posició elevada portant vistosos trages i plomes al casc als sons de "Fidel Rodella" una de tantes composicions que ha fet Josel Lluís Valldecabres per a la capitania cristiana 1998. Itàlia en Alcoi representada per la filà Cides. Un grup de homes blaus amb máscares venecianes i unes cortesanes obrint pas al ballet de la primavera. Una acertada coreografia de Ana Calvo que entusiasma al públic amb els seus vestits blancs i les guirnaldes. La primavera és l'estació del Renaixement i l'època de l'amor que apareixia entre els sencills vestits de les ballarines. Tot estava inspirat en el quadre "La primavera" de Sandro Boticcelli i inclús l'obra musical que s'interpretava per al ballet es titulava així. Els colors grocs, blancs i taronja de les vestimentes pastorils també inclouen elements de l'antiguitat clàssica. Un grup de dones de verd representant les fulles porten guirnaldes i van acompanyades de unes cortesanes de roig i verd. La caça també formava part del boato amb un grup de gossos per a que el capità poguera caçar. Tornava l'antiguitat clàssica al boato cid amb l'alegoria de Pegaso, el cavall alat que es montat per una guerrera. El dia i la nit apareixen representats en les llançes d'un nombrós grup mixte de guerrers enlairant el sol i la lluna de les seues llançes amb la melodia de "Tornem a casa" Els quatre jenets de l'Apocalipsis desfilen altius sobre cavalls. Una justa medieval es representada pels carrers d'Alcoi. Aquest torneig li va donar un marcat caracter historicista al boato ja que se celebraven molt a l'edad mitjana. I original resulta ser l'esquadra de negres dissenyada per Manolo Boix. Són guerrers amb elegant vestimenta. Metalls i l'escut de l'àguila conformen un disseny amb capa de pell que té com a base cotamalla. L'arma de l'esquadra és una espasa enorme. La sobrietat del casc no deixa indiferent ningú. L'única marxa cristiana que no era una estrena va ser l'obra de Amando Blanquer que acompanyava l'esquadra de negres, "Tino Herrera". L'esquadra oficial de la filà Cides amb el seu característic roig tancava la original i trencadora capitania que ens van oferir amb orgull.

CARTELL 1998

2012-02-26T07:12:00.001-08:00

El valencià Joan Genovés va fugir dels elements tradicionals que s’utilitzen per a representar les festes i va pintar al públic seguint el pas de les esquadres durant l’entrada. Va calificar el momento de descubrir el cartell així: “ algo únic que no m’havia succeit mai, una sensació totalment nova, a pesar de la cantitat de anys que porte pintant” També va explicar que “són tots estos ciutadans que están ara así els que apareixen en el cartell ja que he volgut donar-li el protagonisme al poble. A pesar de alguns xiulits, Genovés va contar amb el recolzament de molts. L’obra a pesar de la originalitat es molt seca amb colors que no destaquen gens i una tipografia gens adequada per al que vol representar. Es l’any de les grans capitanies, de la primera dona festera Nuria Martínez dels Alcodianos.

RANKING ESQUADRES 1997

2012-02-22T06:22:00.000-08:00

Participació moderada en el "Ranking d'esquadres 1997" Els resultats són clars, l'esquadra de negres del capità dels Asturianos ha sigut la que més ha agradat. L'esquadra de la filà Berberiscos, que tanta polèmica va dur en els seus dies, s'ha colocat en el últim lloc.

1a: Capitania Asturianos

2a: Capitania Realistes

3a: Alferecia Cides

4a: Mig Magenta

5a: Mig Navarros

6a: Alferecia Berberiscos

ALFERECIA BERBERISCOS 1997

2012-02-15T08:05:00.001-08:00

La filà Berberiscos va estar perseguida per l'amenaça de pluja. Després de tot un dia amb núvols que tapaven el sol en algunes ocasions, l'arribada de la tormenta s'anunciava a mesura que es feia de nit. Però l'alferecia berberisca es va salvar del perill i la pluja no va arribar fins que no va acabar l'entrada mora 1997. Aixina que el boato de l'alférez moro va poder lluir-se totalment començant per l'esquadra de blancs. La percusió es feia l'ama dels carrers amb els diferents grups de dones que tocaven la percusió. Primer les dones africanes de color taronja i roig amb pells d'animals exòtics, un escut i una llança amb la que feien moviments als sons ritmics de la percusió. Dones amb tambors de blanc, la carrossa dels timbalers blaus arrastrada per bous i darrere més dones percusionistes formant un conjunt instrumental sense precedents en les festes d'Alcoi. Fins i tot xiquetes i adolescents van fer hores d'assatjos per a que el dia l'entrada pogueren portar les seues vestimentes blanques i rojes tocant la percusió. Un harem amb ballarina sensual donava pas a l'exotisme africà d'un grup de guerreres amb pantalons rojos i túnica de pell de zebra a joc amb el maquillatge. Dissenys imaginatius i impactants creats per José Moiña. Unes mores porten trages blancs arrastrant estores amb l'heràldica de la filà Berberiscos. Un ball de cavallets representava les batalles entre turcs i musulmans. Uns anaven de negre i roig i altres de taronja i blau formant exquisites figures amb les que ell públic disfrutava. Una mescla de colors i de banderoles que també era una mescla de sons, aportats per les xirimites. Els metjes del califa i un grup de abanderades de roig i blau amb metalls daurats seguien al grup de Danses Sant Jordi. Un grup de amazones amb trages rojos i turbants blancs mentre uns guerrers de negre i roig custodiaven la carrossa del muetzí predicant el Coran, que era el llibre sagrat dels musulmans. El muetzí de negre amb els seus moviments exagerats posava punt i seguit en un abundant seguici de l'alférez berberisco 1997. Guerreres africanes de roig i blanc amb un casc original anaven armades amb llançes per defendre als cavallers de l'alférez moro. Però no els feia falta tanta seguretat ja que ells portaven escut i llança per si les tropes cristianes atacaven a l'alférez. Anaven sobre palanquins arrastrats per esclaus que segurament tindrien enveja de la magnificència dels vestits dels cavallers amb fines teles blanques, negres i rojes i sobretot metalls daurats. La carrossa de la favorita i les dames anunciava la proximitat de l'alférez. La dona de l'alférez, vestida de blanc saludava al públic acompanyada de les seues dames amb ventalls i trages de granate i blanc. Tant el trage de la favorita com el de les seues dames estaven plens de detalls però José Moiña va voler que la favorita resaltara més que ninguna afegint-li al trage xicotets adorns que realçaven un trage meravellós. La carrossa representava una jaima del desert envoltada de palmeres. Els acompanyava les conegudes notes de "Xavier el coixo". Una tribu africana amb teles blaves, pells d'animal i casc amb plomes s'encarregaven de protegir la favorita. Un nou espectacle s'incluia al boato berberisco i amb ell l'alférez moro. Primer un grup de indigenes de negre i roig que representaven el foc i darrere la carrossa de l'alférez José Tomás Miró envoltat de guerreres ballarines que amb els seus moviments imitaven les flames del foc purificador. Com es lògic les ballarines anaven de roig amb màscares misterioses i sorprenents. Un gegant africà tanca la carrossa de l'alférez alçant els braços i curiosament porta un vestit com el de les ballarines i això provoca que en la carrossa de l'alférez regne el roig i el foc. Però José Tomás Miró porta un trage blau, blanc que acaba en una túnica granate però practicament tapada pels metalls daurats que formen la corassa que pareixia haver estat pensada per a que brillara . Un trage espectacular digne d'un gran alférez, una obra maestra de José Moiña. Rafael Mullor va compondre l'obra "Déu del foc" per a acompanyar a l'alférez moro en un ambient misteriós. Els quatre escuders a cavall vestits de roig, verd i groc amb turbant negre i la carrossa dels xiquets obri el pas a un grup de ballarins amb cos de home i cap de cavall que fan una dansa ritual al voltant d'una llarga serp. L'esquadra de negres va trencar amb tot lo vist en les entrades alcoyanes. Era una esquadra atrevida, d'inspiració masai i que va arrastrar molta polèmica amb comentaris de tot tipus. Però ningú podia negar la seua originalitat. Cares totalment negres com si africans foren els membres. Peluques blanques al cap i absència de plomes. Una apretada túnica roja i sobre ella una manta blanca amb estampats de colors i formes diferents que cada esquadrer lluia a la seua manera. D'un costat colgaven penjolls propis d'una tribu masai. Tampoc faltaven les pells d'animals de la sabana africana, a la túnica es podia observar una pell de guepard que també portaven a l'escut de l'esquena ja que l'esquadra va preferir no portar capa per donar-li més autenticitat a una esquadra tribal. Utilitzaren un òs com a arma en una esquadra totalment contraria al classicisme alcoyà molt propens a plenar els dissenys de metalls. Es pot dir que l'alferecia dels Berberiscos en 1997 va marcar un abans i un després en les festes de moros i cristians d'Alcoi.

MIG MAGENTA 1997

2012-02-11T06:54:00.000-08:00

A la meitat de l'entrada mora apareixia la filà Magenta amb l'esquadra d'enmig. 10 serps baixaven lentament als sons de les melodies àrabs mostrant les seues escames. Els germans Sempere es van inspirar en les serps per crear una esquadra original i africana amb un gran casc amb estampats de pell de serp i plomes. La túnica era roja però estava quasi tapada pels colgants que penjaven del cinturó també fet amb pell de serps. L'exotisme de l'esquadra magentera no va deixar indiferent ningú.

CAPITANIA REALISTES 1997

2012-02-03T09:17:00.000-08:00

L'entrada mora 1997 començava amb una batalla. La batalla ocorreguda en Alcoi l'any 1276. Els Realistes van pensar en obrir el seu boato d'una manera original. Narrant com un teatre l'atac de les tropes musulmanes d'Al-Azraq a la vila cristiana d'Alcoi. Aixina que obrint la capitania mora hi havia una torre amb guardians cristians i un monjo tocant les campanes per avisar a la població del perill. La partitura per a campanes va ser escrita per Llorens Barber. Acte seguit s'iniciava la guerra amb els cristians defenent Alcoi dels moros que els atacaven a cavall. Una representació teatral espectacular i novedosa. Una idea arriscada amb un resultat increible. Moros amb espases, percusió, banderes per lluitar amb els cristians armats amb llançes. Un presoner cristià era arrastrat per dos moros a cavall. Dones amb percusió creaven un ambient de tensió que trencaven quan el públic admirava els seus guerrers trages negres amb capes rojes i turbants verds. Un gran cap de cavall i un grup de dones amb percusió i trages luxosos de color verd i negre obrien la part senyorial del seguici. Dones de roig amb banderes executaven una sencilla dansa movent les banderes i les seues vestimentes plenes de pedreria. Tants cavallers tenia el capità moro 1997 que va necesitar de varios animals per a que tots desfilaren. Els primers o feren a peu per a que els espectadors pogueren admirar els vistosos trages moruns plens de detalls. Bombatxos rojos, túnica negra, cuero marró, metalls platejats i turbant negre i blanc conformaven un disseny de Alejandro Soler que es va encarregar de dissenyar tota la capitania mora dels Realistes en 1997. Custodiant als cavallers un grup de dones de rosa i blau amb un casc fet de xapetes daurades i un camell del desert que transportava provisions ajudat d'un bou. Els seguents cavallers anaven a cavall i a camell. Els últims tres cavallers desfilaren sobre palanquins. Una filera de guerrers de negre i blau amb escuts i llançes per defendre el capità moro caminaven davant la carrossa del capità i la rodella. La carrossa representava una jaima del desert per refugiar-se per les nits i durant les tempestes d'arena. Al costat de la jaima hi havien plantes i un cavall de raça frisona autèntic. Un element perillós en la carrossa ja que el comportament d'un animal és imprevisible. Però allí estava Rafael Palmer Balaguer disfrutant del moment com a capità moro 1997. El seu trage fet per Alejandro Soler deixava clar que era realista per el color blau de la túnica que també portava la rodella que besava al públic sentada al costat del capità que portava d'arma una espindarga. Els metalls daurats brillaven baix un sol tímid però que alegrava la vesprada després de la pluja de l'any anterior. Damunt del cuero marró que cobria part de la túnica hi havia penjant una daga. Turbant blanc i capa brodada. Un esplèndid capità per a la filà Realistes. Les arqueres li cobrien les esquenes amb un trage en diferents tonalitats de blau. Uns guerrers a cavall amb trages de color verd i turbant blanc obrien el pas a la carrossa de la favorita que estava repleta de dames amb trages de color roig i negre amb pedreria. Però qui més destacava en la carrossa era la filla de Rafael Palmer amb el paper de favorita en un trage que combinava diferents tons del blau realista encara que el daurat també era important en un bonic disseny molt adecuat per a la favorita. Un grup de moretes tapades i de negre tocaven la percusió mentre que els cavallistes feien figures dificils damunt els cavalls. Els nómades del desert sobre carrossa ens retornaven a una caravana que feia la travesia sobre el sol calent i l'arena daurada però els nómades vestien de blau i blanc esperant encontrar un oasi. Increible el ballet de Ana Calvo, molt recordat per la seua originalitat i dificultat. Les notes de la marxa moraJ.G.I. acompanyaven al ballet del pavo real amb vestit lila i capa verda plena de plomes de pavo real. Un vestit espectacular que permetia a les ballarines fer els moviment característics d'aquest animal exòtic amb les seues precioses plomes. Quan obrien les ales i mostraven les boniques plomes la gent esclatava en aplaudiments. Per arredonir l'escena, una figura articulada d'un pavo real mostrava les plomes i menejava el cap. Aquest ballet de la coreografa Ana Calvo podria ser qualificat com un dels millors que s'han vist a les festes d'Alcoi. Tancant el seguici les esquadres. Primer la de negres, totalment africana on destacava un casc de forma redona amb ullals per la part de baix. Molt de metall i teles rojes en el disseny de Alejandro Soler. Les pells de zebra li donaven més agresivitat a aquesta esquadra ferotge que era acompanyada per "Cavall de foc" estrenada un any abans per a l'alferecia de la mateixa filà. La capa de pell duia també un escut africà. Grup d'africanes amb trages marrons i original casc eren la pista per saber que l'esquadra anava a ser africana. Alejandro Soler va acertar no sols en l'esquadra sino també en la resta del boato. L'esquadra de blanc tancava la capitania mora realista de l'any 1997.

ALFERECIA CIDES 1997

2012-01-26T08:08:00.001-08:00

Els Cides eren els encarregats de tancar l'entrada cristiana 1997. Tot estava preparat per a triunfar en la senyorial alferecia d'una de les filaes més antigues d'Alcoi. La primera en triunfar, l'esquadra de blancs que disfrutava del radiant sol que de tant en tant s'amagava darrere d'algun núvol. Una impactant carrossa amb una àguila gegant sobre una montanya indicava al públic quina filà era la de l'alférez: Els Cides. Un nombrós grup d'arqueres amb trages de color ocre i marró li donaven dinamisme al boato abans de l'arribada dels cavallers de l'alférez. Damun de cavalls i lluint al pit els escuts nobiliaris, apareixien els cavallers amb la cara descoberta pel yelm, coberts de teles i metalls i amb llargues llançes d'on penjaven els mocadors de les seues jimenes. En una carrossa mòvil s'encontraven l'alférez, la favorita i el rodella, els tres vestits per Alejandro Soler amb teles nobles de color groc i roig. José Picó Segura estava flamant damunt una roda que el feia girar en direcció al públic. El símbol de l'àguila el duia al pit i també a les seues esquenes perquè una majestuosa àguila amb les ales obertes protegia a l'alférez cristià 1997 per darrere. La seua dona també portava un bonic vestit de color ocre ple de pedreria. El rodella era la imatge de José Picó Segura però en xicotet ja que l'única diferencia amb el seu trage era el casc un poc més discret. Del cinto negre li penjava una espasa de metall de grans dimensions. La célebre marxa cristiana "Caballeros de Navarra" els acompanyava. Un grup de donzelles ballen danses medievals portant trages de cortesanes de diferents colors. Un grup de xiquets precedeix la carrossa de les favorites que representa un jardí. Una de les favorites va de verd i l'altra de roig però les dos van molt senyorials. Les abanderades porten turbants amb plomes i van vestides de roig i negre. El ballet de Ana Calvo simula una boda medieval amb camperoles de colors amb trenes que ballen amb els seus pretendents. Però no podia faltar la novia que balla tota de blanc. La música de Gregorio Casasempere les fa disfrutar de la boda lluint els senzills vestits amb goig. Les guerreres de negre i taronja i les de negre amb falda verda custodien el palanquí de la Tizona, l'espasa del Cid Campeador. El grup de mercenaris porten vestits guerrers espectaculars confeccionats per José Moiña. Armats per a la batalla amb espasa i escut i protegits per un destacable casc metàlic que combina amb la blanca túnica amb la creu roja de la cristiandat. A la taberna, el grup de la xusma rodeja un barril. Un poblat medieval amb tot tipus de trages de dones repartixen clavells entre el públic. Blaus, blancs i rosa es mesclen entre el roig de les flors amb les que obsequien als espectadors que aguanten en les seues cadires a ple migdia. Els bufons són representats per xiquets que fan piruetes, donant-li color i moviment al boato de l'alférez cristià. Sense ningún dubte, el boato dels Cides en 1997 va ser dinàmic i sense talls, molt remarcable tenint en comte que va ser un boato extens però gens aburrit. El grup de la xusma mou els seus bastons i canten per demostrar que estan contents mentre porten senzills trages sense luxes però plens de color. L' esquadra de negres crea un ambient d' intriga entre el públic i l'esquadra no tarda en arribar contrariament a lo ocurrit aquest 2011 en l'esquadra de la mateixa filà. Cotamalla gris, teles negres i rojes, xapes daurades però per damunt de tot el casc amb forma de àguila amb plomes marrons incluides. Inmillorable disseny d'Ernesto Ferràndiz. La banda de música pot observar la capa negra i roja mentre toca la peça musical "El barranc del Sinc". Clarament l'alferecia cristiana de la filà Cides en 1997 va ser de molt bon gust.

MIG NAVARROS 1997

2012-01-22T08:04:00.001-08:00

Les cadenes, símbol de la filà Navarros, estaven molt presents al trage de l'esquadra d'enmig 1997. En el color ocre i en el metall havien pensat els germans Sempere per fer una agradable esquadra d'enmig plena de festers coneguts de la filà Navarros. Una llarga llança servia com a arma de l'esquadra i també com a adequada arma per a formar als sons del pasodoble que acompanyava a l'esquadra. Poque voltes es veu una esquadra cristiana i guerrera amb un pasodoble, més apropiat per a la diana. Però "Un moble més" s'acoplava a l'esquadra a la perfecció. De la capa negra penjava un escut. El casc destacava per damunt de tot per la seua forma voluminosa i original. L'esquadra era esperada per el públic amb entusiasme en un matí assolejat però amb algún núvol molest que li llevava brillantor a l'entrada cristiana.

CAPITANIA ASTURIANOS 1997

2012-01-15T07:29:00.002-08:00

Després de mesos de agitació i polèmica per la guerra del calendari, les entrades de 1997 tenien la responsabilitat de calmar els ànims i fer oblidar els problemes de la festa per poder viure-la amb esplendor. Esplendor que la filà Asturianos va oferir en la seua capitania. Sencilla, guerrera i no massa extensa, però plena de sorpreses. La primera d'elles un grup de xiques que porten banderoles blaves i verdes amb símbols de la filà. Vestides de grís i taronja mouen les banderoles formant una sencilla coreografia acompanyada de la percusió d'un grup de homes de roig i negre. Dins d'unes gavies apareixien tancats coloms que van ser soltats en la Plaça Espanya. El ballet de Virginia Bolufer amb les notes de la marxa cristiana "Gloria" deixava al públic amb la boca oberta. El vestuari del ballet es compon d'una llarga túnica grís, metall platejat i xarxes de pesca que provenien de la Vila Joiosa. Les melenes rojes li donaven l'agresivitat que un ball tan guerrer necesitava. La guardia del capità amb vestimentes guerreres on destacava un impactant casc obria pas a la carrossa del capità i els cavallers. El dissenyador de tot el boato, Jordi Sellés va pensar en una falda que combinava taronja i negre per al grup de dones. Els cavallers del capità porten un casc quadrat molt original i un trage en negre i taronja molt metàlic. Sobre una gran espasa apareix el capità triunfant. Els Asturianos van confiar en Federico Agulló Pericas per a que desempenyara el càrrec de capità cristià 1997 amb dignitat. El trage fet per Jordi Sellés era una obra d'art, el color de la filà, el taronja, cobria la túnica del capità i damunt nombrosos metalls i cuero marró al cinto d'on penjava una gran espasa. La capa era roja i el casc fet de metall acabava en punta. La marxa interpretada era "Cid". Els escuts de les catorze filaes cristianes d'Alcoi obrin pas a les dames de la favorita a cavall i de color roig que porten una llança i un casc de metall. Davant la favorita un nou ballet, aquest de Ana Botella que representa els boscos asturians. Les ballarines van cobertes de fulles amb un casc pesat i vestides de verd i marró. El maquillatge va acord a la vestimenta. Entre els moviments tranquils dels arbres s'intueix la carrossa de la favorita i el rodella. Els fills del capità porten trages guerrers amb metall on predominen el negre i el taronja. S'acompanyen de la coneguda peça musical "Caballeros de Navarra". Un grup de dones nobles asturianes i altre de guerreres vestides de roig envolten a una tenda de campanya per dormir quan el fred es fa l'amo d'Astúries i els guerrers fan camí per a la batalla. Però abans de l'esquadra de negres, els Asturianos encara tenien un às a la manega. Un grup de gaiters procedents de Oviedo li donaven el toc asturià al boato del capità cristià fent sonar els instruments típics d'Astúries com la gaita. L'últim grup de dones de la capitania cristiana 1997 portava llançes amb la creu dels cristians. Els materials que Jordi Sellés va utilitzar per aquest grup va ser el metall, la tela ocre i una llarga capa negra. L'esquadra de negres era colorida. Utilitzava els colors blau i negre ademés de pells d'animals, cuero marró, el groc de l'espart i el roig d'unes plomes colocades al voltant del coll i sobretot al casc de grans dimensions. La capa estava formada de fils blancs i d'ella penjava una gaita. Els músics tocaven per a l'esquadra "Als cristians". Sense ningún dubte una preciosa esquadra dissenyada per Roberto Pérez. L'esquadra de la filà amb l'identificatiu color dels Asturians que s'ha vist moltes vegades al boato, un grup de xiquets i una ballesta tanquen la bèlica capitania dels Asturianos en 1997.

CARTELL 1997

2012-01-11T09:05:00.000-08:00

El cartell elaborat per Manolo Boix ( que ja l’havia pintat en 1987) recuperava la figura de Sant Jordi contra el drac. Ademés, la seua presentació va ser original per el fet de que apart del cartell, es va descubrir una escultura pareguda a la figura del cartell. Sobre el cartell Boix afirmava que “ havia de donar-li a la festa un punt de vista original modificant la tradició però evitant trangredir els límits de la mateixa” Es una obra impresionant però el drac li lleva sabor alcoyà, ja que en Alcoi Sant Jordi no matava dracs sino les hostes de Al- Azrack. 1997 és l’any de la guerra del calendari que va provocar la pitjor crisi de la festai també es l’any de la primera página web d’una filà.

JA VENEN ELS REIS MAGS...

2012-01-04T03:56:00.000-08:00

Cartell cavalcada 2012 fet per Josep Belda.

Els Reis Mags ja arriben a Alcoi preparats per repartir regals a tots els xiquets. Si el dia 1 per la vesprada vingueren els pastorets a adorar a Jesús amb cabretes incluides, no hi ha dubte de que aquesta vesprada l'embaixador reial llegirà el bando seguit de burretes preparades per rebre totes les cartes. I demà tot serà màgia quan a les sis de la vesprada tot un seguici de antorxers, danses, pastorets i palmiters donaran la benvinguda als tres reis mags: Melcior, Gaspar i Baltasar. Arribaran sobre camells repartint besades a tots els xiquets. L'ambaixador els obrirà el pas junt a l'estrella i una tropa de patges, els populars negrets, pujaran les escales per repartir molts regals als xiquets que s'encontren als carrers per on desfila la cavalcada que aquest any ha retallat l'itinerari. A la Plaça d'Espanya els reis faran l'adoració en un ambient màgic entre focs artificials i torxes que li donaran espectacularitat a l'acte. Ja arriba la 127 Cavalcada de Reis Mags a Alcoi!!!

CARAGOLS FESTERS

2011-12-30T10:43:00.001-08:00

Aquest 2011, a la ciutat d'Alcoi s'han pogut observar bastants escultures de caragols pels carrers. Cada caragol era diferent i estava pintat per un artista d'Alcoi ja consagrat. Doncs bé, ara els ha tocat el torn a les filaes. Cada filà té un caragol que interpreta el trage oficial de la filà.

Filà Abencerrajes

Filà Alcodianos

Filà Almogavers

Filà Andaluces

Filà Aragonesos

Filà Asturianos

Filà Benimerines

Filà Berberiscos

Filà Cides

Filà Cordoneros

Filà Cruzados

Filà Gusmans

Filà Judios

Filà Ligeros

Filà Llana

Filà Magenta

Filà Marrakesch

Filà Maseros

Filà Miqueros

Filà Montanyesos

Filà Mozarabes

Filà Mudéjares

Filà Navarros

Filà Realistes

Filà Tomasines

Filà Vascos

Filà Verdes

Filà Xanos

Feliç any nou 2012!

TOT SOBRE EL BETLEM DE TIRISITI

2011-12-23T08:53:00.000-08:00

Amb el Nadal tan prop, no podem oblidar-se del Tirisiti i el seu Betlem, orgull de tot alcoyà. A l'apartat Nadal alcoyà hi ha més informació. Aquest any ens dedicarem a veure "El Betlem de Tirisiti" desde dins.
PERSONATGES

TIRISITI: Es el personatje principal. Als xiquets cau simpàtic però per als majors les decisions que pren no són gens bones i sempre acaba sent la víctima de les seues propies accions.
TERESETA: Quan Tirisiti crida la seua dona se sent "Tirisiti" i per això el protagonista es diu així. Té una relació amb el capella, un escàndol per a Tirisiti.
LA SAGRADA FAMÍLIA: La Sagrada Família apareix per Alcoi i li demana posada a Tirisiti que els la nega. Després de naixer el xiquet Jesús, Sant Josep i la Mare de Déu s'amaguen baix una palmera.
ELS REIS MAGS: Melcior, Gaspar i Baltasar adoren a Jesús després d'algún bac amb el cavall. Els seus vestits són dignes de reis.
SOLDATS: Busquen a la Sagrada Família per tot l'escenari però marxen confundits per no trobar a ningú.
EL SERENO: Treballa de nit i ronda per les cases amb les seues claus però mai sap l'hora.
L' AGÜELO: Vell remugador a qui els xiquets criden per enfadar-lo, un dels més coneguts del Betlem i que brilla amb llum pròpia.
EL CLERO: Format per un cura, sacristà i monasillo. Alguns d'ells són uns desvergonyits.
CLÀSICO: Torero alcoyà molt conegut quan a Alcoi hi havia plaça de bous i gran afició taurina.
PERSONATGES POPULARS: Són els personatges que acudixen a missa mentre Tirisiti es burla d'ell. Està la chicona guapa del poble, les beates, les viudes de negre i el senyoret ben vestit.
ELS FESTERS: Apareixen al Betlem varies filaes que tenen càrrec aquell any per deixar clar que estem a Alcoi, la ciutat dels moros i cristians, Tirisiti es queixa de que algunes filaes no li giren l'esquadra.
SANT JORDI: Cavalcant un cavall blanc apareix Sant Jordi com a l'Aparició d'abril.
NARRADORA: Encara que no ix a escena es part important del Betlem perquè tradueix tot allò que no se li entén a Tirisiti i de tant en tant li fa alguna brometa que enfada a Tirisiti.
HISTÒRIA

A finals del segle XIX, en plena industrialització alcoyana, amb Espanya a punt de perdre Cuba i amb la revolució del petroli a Alcoi, quan arribava el Nadal diferents betlemers montaven els seus teatres nadalencs per fer les representacions teatrals del naixement de Déu. La rivalitat entre ells va fer que per conseguir èxit, anaren afegint personatges populars i aventures noves per a que el públic visitara els seus barracots. A la Plaça Espanya es situaven el Betlem de "el Sarguero, el Cullerotero i el Betlemero" on ademés de contar el Nadal també es comentaven succesos de l'actualitat amb tò irònic. Sols va sobreviure el Betlem de José Esteve que es va convertir en el Betlem de Tirisiti. Al segle XX el Betlem de Tirisiti no va desapareixer i va seguir representant-se en diferents llocs després de que els comerciants es queixaren per el lloc on es situava el barracó. Tot un peregrinatge del barracó de Tirisiti que anava deteriorant-se fins que va ser restaurat en 1973. La major reconstrucció del Tirisiti es va fer després de que es derrumbara l'edifici on es representava. Titelles i escenaris van ser destrosats en l'estiu de 1975. Per a que no desapareguera es van tornar a fabricar les titelles a ma sent custodiades per el grup de teatre "Diamante i rubí". Qan va desapareixer l' Associació d'amics i dames dels reis mags que organitzaven la cabalgata, l' ajuntament va intervindre per millorar el Nadal alcoyà. Però quan es temia la desaparició del Betlem de Tirisiti, Alejandro Soler va dissenyar tot lo relacionat amb el Betlem i es va construir un nou barracó exclusiu per al Tirisiti. Als anys 90 aquell barracó va acabar situat a la Glorieta. L'ajuntament es va prendre molt seriosament el tema del Tirisiti i la companyia "La Dependent" continua realizant les actuacions cada Nadal. Es va recuperar la llengüeta que li dona eixa veu tan particular a Tirisiti i van reordenar el guió que ara té un ritme escènic inmillorable. Es calcula que cada any 12.000 espectadors disfruten de la representació del Betlem de Tirisiti. Un espectacle únic que ha viatjat per tota Europa quan va cumplir un segle de vida i que va poder ser contemplat per portuguesos, anglesos, francesos i italians. També es va donar a coneixer per tota Espanya i a l'inici del segle XXI va rebre un gran reconeixement que asegurava una llarga vida protegida gràcies a la declaració de Bé d'interés cultural. Fa pocs anys, el Betlem de Tirisiti va abandonar el barracó de la Glorieta i es va traslladar al Teatre Principal on continua i continuarà fins que el globus de Milà arribe a la lluna sense punxar-se. Però mai pasarà perquè els alcoyans i alcoyanes continuarem escribint el futur de Tirisiti amb la dignitat que es mereix.

EL PROBLEMA DE L'ENTRADA CRISTIANA 1973

2011-12-17T07:48:00.000-08:00

L'entrada cristiana de l'any 1973 va tindre bastants similtuds amb aquesta de 2011. De primeres, aquell any la trilogia també es va celebrar en maig perquè la semana Santa va caure en el tradicional 22 d'abril. Segurament la similtud més gran és que també en 1973 la entrada cristiana va estar plena de talls. Els horaris no es van cumplir, igual com aquest 2011. Tal volta la bona climatologia ha propiciat que tant en 1973 com en 2011 els festers es relaxaren massa en l'entrada. En 1973, el ministre d'obres públiques Fernando de Mora tenia previst veure l'entrada cristiana però va arribar un poc tard a Alcoi i l'inici de la capitania cristiana es va retrasar 20 minuts. La capitania de la filà Vascos va brillar per la seua originalitat y la coherencia amb la que van desfilar, destacant el casc de l'esquadra de negres.

Si en 2011 els Aragonesos cumplien 50 anys, en 1973 eren els Andalusos que van traure una esquadra al carrer que va fer un poc més llarga l'entrada cristiana. Justament en 1973 van ser Aragonesos i Navarros els que van fer un tall més gran, i en 2011 ha passat el mateix, Aragonesos i Navarros van desfilar a pas lleuger, restant-li espectacularitat a l'entrada.

L'esquadra dels Alcodianos a pesar de ser preciosa va ser acompanyada per un boato massa excessiu i per una esquadra de xiquets que allargava l'entrada. En 2011 també la filà d'enmig ha tret massa boato.

Quan l'alferecia dels Mozàrabes eixia al carrer, part del públic havia abandonat les seues cadires per la calor. A l'alférez 2011 de la filà Cides li ha ocorregut lo mateix. Tant uns com altres van tindre que desfilar a un pas ràpid per a que l'entrada no s'acabara tan tard i la esquadra de negres va crear un llarg tall per el trencament total de l'alferecia. L'alférez a cavall baixava entre espectadors. 20 minuts esperant l'esquadra de negres, en 2011 l'esquadra dels Cides també va baixar a gran velocitat per a que els mateixos 20 minuts de 1973 no es notaren tant en 2011. El públic va invadir el carrer en eixes hores de la vesprada calurosa. En 1973 van haver grans discusions al pas de l'esquadra mozàrabe, insults verbals, la gent xiulant-li a l'esquadra sobretot a la Font Redona on van voler abandonar l'entrada per estar sent criticats despiadadament. La impaciencia i el desconcert eren tan grans com ho han sigut aquest 2011. Les dos entrades serán recordades per el no cumpliment dels horaris.

També a l'entrada de moros van haver incidents. L'esquadra del capità moro dels Judios es va incendiar per una cigarret mal apagat a la Plaça Espanya. A tres esquadrers s'els va cremar el vestit africà. Del pànic i la tensió van sorgir ajudants que van apagar el foc amb mantes. Aquest accident va provocar un irreparable tall en l'entrada mora, en 2011 el problema amb una de les carrosses de la capitania mora realista també ha provocat un xicotet tall, però no obstant en 2011 l'entrada mora va acabar a l'hora prevista i sense desorganització exceptuant alguna part del boato del capità moro.

En 1973 també una filà mora complia anys. Els Ligeros amb una bonica esquadra conmemorativa com les tretes en 2011 per celebrar els bicentenaris de la Llana i els Miqueros.

L'alferecia mora de 1973 era dels Miqueros que van traure una esquadra que va causar furor pel casc de lleó. I una volta més hi han coincidencies amb 2011, l'esquadra de l'alférez moro dels Berberiscos en 2011 també ha sorprés per la seua originalitat

Després d'aquella entrada cristiana desorganitzada, els dirigents de l'Associació de Sant Jordi es reuniren per millorar l'organització i afrontar el problema amb una reestructuració de les festes a Sant Jordi passant les dos entrades a la vesprada. Aquest canvi va ser molt criticat al carrer i també al Periòdic Ciudad i per això no va ser aprovat. Les entrades de 1974 van brillar per la inmillorable organització, per una entrada cristiana ordenada gràcies a el control dels tallons i per l'agrupament dels xiquets de cada filà per evitar que es dispersaren i allargaren l'entrada. De fet els alcoyans estaven espectants per veure si les mesures per poder cumplir l'horari eren efectives. Així ho van ser i per tot aço l'entrada cristiana de 1974 va acabar a les 13:15 amb una meravellosa esquadra de l'alférez de la filà Almogàvers. Esperem que en 2012 tot ocurrisca com en 1974 encara que està clar que no es pot finalitzar l'entrada cristiana a les 13:15 però estem segurs que la faena que està fent l'Associació de Sant Jordi portarà bons resultats a l'entrada cristiana 2012. Aquest resum de l'entrada cristiana de 1973 no pretén criticar a ninguna filà ni al públic, sols comparar allò que va ocurrir en 1973 amb lo passat en 2011. A la vista està que hi han moltes similtuds...

RANKING ESQUADRES 1996

2011-12-10T02:25:00.000-08:00

El Ranking de 1996 ha sigut un dels més renyits que s'han fet ja que practicament totes les esquadres es lleven pocs punts de les següents. El primer lloc l'han conseguit els Realistes seguits a pocs punts pels Marrakesch. També els Andaluces es lleven pocs punts dels Verds i amb una distància més gran es situen Asturianos i Almogavars. No hi ha ningun dubte de la gran qualitat de totes les esquadres que desfilaren per Alcoi en 1996.

1a: Alferecia Realistes

2a: Capitania Marrakesch

3a: Capitania Andaluces

4a: Mig Verds

5a: Alferecia Asturianos

6a: Mig Almogávares

ALFERECIA REALISTES 1996

2011-12-02T09:07:00.000-08:00

La filà Realistes tancava l'entrada mora l'any 1996 amb un espectacular boato digne de ser admirat. L'esquadra de blancs amb el seu característic blau obria un seguici original i ple de sorpreses, la primera d'elles un grup de abanderades amb trages àrabs rics en detalls i teles de color negre i blanc dissenyat per José Moiña. Un nombrós grup de tuaregs a cavall amb guerrers trages de blau i blanc i un escut platejat, avançaven disfrutant de la desfilada però amb por d'una caiguda ja que el carrer seguia banyat per la pluja, que havia cesat poc abans de que l'alferecia mora dels Realistes entrara a la Plaça d'Espanya, quan la nit comensava a apoderar-se d'un màgic 22 d'abril. Un grup amb pells de zebra i turbants blaus portaven estandàrds precedint a la torre de les guardianes, imaginativa carrossa desde on dos guerreres saludaven al públic mentre vigilaven per si venien les tropes cristianes. Unes guerreres amb llançes porten trages meravellosos amb el color insignia de la filà Realistes, el blau, les guerreres amb trages de José Moiña són acompanyades per un grup de percusió damunt una plataforma. Un grup de pastores amb cascavells lluixen sencills trages de nómada en color blanc mentre són custodiades per uns homes que porten l'escut de la filà en una alfombra. El toc exòtic del boato l'aporten unes portadores d'incens amb màscares daurades i trages sencills però impactants que han sigut creats com la resta del boato per José Moiña. Un grup de dones africanes ben maquillades, amb espectacular casc ple de plomes i tribal trage saluden amb els seus arcs reclamant l'atenció en elles i en qui va darrere que no és ni més ni menys que l'alférez moro 1996. Acompanyat per els seus guerrers cavallers amb trages guerrers de cotamalla, metalls platejats i calaveres , Miguel Ángel Alcaraz es presentà davant Alcoi com un senyor mahometà preparat per a la lluita sobre una carrossa de gran llargaria amb dos caps de cavall com a símbol de la filà que apareixien a mòde d'ariet. Un exquisit turbant ple de detalls i un trage també molt detallista, fein les delicies del públic, sorprés per la qualitat de les teles blanques i rojes i per la profusió de metalls daurats que complementaven un trage somiat per José Moiña mesos anteriors i que aquella nit d'abril de l'any 1996 es va convertir en realitat. No es pot oblidar el tema musical, ja que en aquesta alferecia es va estrenar una de les peçes festeres més famoses i admirades, la marxa mora "Cavall de foc" La carrossa dels rodelles, els seus fills Uriel i Denís, es seguida per l'escolta blanca de la favorita. Amb les seues dames de blau i blanc, la dona de Miguel Ángel Alcaraz disfruta d'un gran moment damun una carrossa que representa la cúpula d'un palau oriental. Bellísima ella i bellísim el vestit que porta on predomina el roig de la falda i el blanc de les mànigues d'un trage ple de or. Una guardia de blanc i negre amb metalls daurats i un grup de dones amb un trage que combina les diferents tonalitats de blau fa retornar el boato a un ambient guerrer juntament amb un carro ple de les armes que els moros havien furtat als cristians. Un trage de José Moiña on destaca un casc ornamentat amb un crani de animal i un trage guerrer sorprén a tothom. Però per a sorpresa l'arribada del ballet de Ana Calvo acompanyat del cavall articulat gegants que va marcar un fet històric dins de la concepció dels boatos. Davant les blanques i inmaculades huries del ballet dirigit per Ana Calvo deleitaven al públic amb la finura dels seus moviments als sons de "Als xaparros". La gegantina figura del cavall articulat deixa una estampa memorable per a les festes d' Alcoi. L'esquadra de negres es presentava com una explosió de color. Els germans Sempere es consagraven al mon fester amb un disseny de gran bellesa que no perdia el to guerrer de la resta del boato però que trencava amb lo vist per allunyar-se de la profusió de plomes per centrar-se en les teles verdes i rojes i les pells de guepard. Un disseny pensat per a desfilar de nit, quan l' enramada fa brillar els abundants metalls daurats de la esquadra de negres de la filà Realistes, acompanyada de "Moros del Riff" que amb el seu ritme cadenciós fa avançar l'esquadra i la alferecia mora 1996 en general cap a un èxit merescut després d'una entrada mora torturada per la pluja. Però van ser els espectadors els que van aguantar a les seues cadires fins que les amazones a cavall tancaren l'eixtós boato realista, els qui mereixien un fort aplaudiment per ser un gran públic que segur que va disfrutar d'una de les millors entrades mores de tots els temps, una entrada perfecta sino haguera sigut per el mal temps, autèntic enemic de tot fester.

MIG VERDES 1996

2011-11-28T11:46:00.000-08:00

La forta pluja es deixava notar entre els espectadors i més quan cada volta ploia més. Coincidint amb l'arribada de l'esquadra d'enmig a la Plaça Espanya, la pluja caia fent que els espectadors es refugiaren baix dels paraigües. Àfrica apareixia en plena entrada mora de la ma de l'esquadra d'enmig de la filà Verds. Guerrers que lluitaven contra la implacable pluja. Maquillatge fantasmagòric, gran casc ple de plomes blanques empapades, diversos metalls que li donaven agresivitat i pells de guepard acompanyades de banyes i metalls. Un conjunt sorprenent de gran plasticitat fet per Jordi Sellés.

CAPITANIA MARRAKESCH 1996

2011-11-20T06:43:00.000-08:00

No es pot parlar de l'Entrà de Moros 1996, sense nomenar allò que va marcar tota la vesprada: la pluja. Pràcticament tota l'Entrda mora transcorregué sota un vertader diluvi, arruinant vestits, turbants, "boatos" i creant moments de certa tensió, donat que algunes bandes de música es plantejaren la possibilitat de no tocar. Pero el coratge de tots els implicats aconseguí fer una de les Entrades més emocionants que s'han pogut veure, davant un públic fidel, que s'ha guanyat per sempre més l’admiració, el reconeixement i el respecte de tot el món de la Festa. Quants festers baixaven amb els ulls plens de llàgrimes de veure que estava produint-se una identificació tan forta! Com un públic, entregat, banyat i deíxava si era necessari els paraigües per poder aplaudir! I si l'Entrà no pogué estar brillant, sí va estar emotiva, produint moments d'exaltada afectivitat, perquè malgrat la pluja, és la Festa i és Alcoi! Però abans de parlar de la capitania mora dels Marrakesch, es deuria de contar un desgraciat accident que va ocorrer el dia 14 d'abril de 1996 a pocs dies de festes. Les carrosses de la capitania mora s'havien cremat en un incendi. Jaume Navarro Sielva, el capità moro va rebre la pitjor noticia que se li pot donar a un capità pocs dies abans de festes. Tota la seua escenografia s'havia convertit en cendra. Però el mon fester es va volcar en ajudar a que tot el boato fora recuperat, la filà Vascos es va oferir a baixar el capità en andes, els realistes a prestar les carrosses de la seua alferecia, l'associació de Sant Jordi a ajudar. Va ser tot un miracle que els festers en pocs dies reconstruiren les carrosses treballant nit i dia, que col·laboraren gent inclús defora d'Alcoi per a que la vesprada del 22 d'abril tot eixira al carrer. Després de la dessolació inicial, la voluntat i la germanor van véncer. Amb un cel grís amenaçant pluja, el boato del capità moro dels Marrakesch inicià la seua desfilada triunfal. Un grup de homes amb espindargues i trages blaus, negres i blancs són acompanyats per un grup de percusió a carrossa amb gran efecte visual pels metalls que brillen a pesar de no fer sol. Les 14 filaes del bàndol moro apareixen representades en el boato pels jentes a cavall amb els trages de les filaes mores d'Alcoi que fan les seues evolucions arriesgant la vida per l'estat del carrer que apareix banyat per la pluja. El ballet del sol de Carmina Nadal apareix a continuació, amb alegories del foc ( recordant potser l'incendi de feia unja setmana) Els rajos de sol que necesitaven els Marrakesch per fer la seua entrada els van posar aquest ballet espectacular amb altes teles simulant flames de foc que envoltaven altre trage diferent per poder ballar amb comoditat format per una falda acabada en punta de color groc i roig. La imaginacií i la creativitat també es trasllada a la música, ja que Joan Enric Canet Todolí va composar la marxa per a ballet "Tonatiuh". Els xiquets de la filà repartixen dàtils entre el públic que obri els paraigües per protegir-se de l'aigua que cada vegada té més intensitat. Un grup de dones vestides totalment de roig donen pas a les dames de les favorites que desfilen a cavall amb trages on predomina el negre. Van acompanyades de ambaixadors i esclaus que porten parasols però també de la dolça melodia de les xirimites. Els cavallers del capità baixen en quadrigues arrastrades per cavalls. Luís Sanus ha dissenyat tots els trages de la capitania mora i també aquest dels cavallers de roig i ocre amb una corassa daurada al pit amb l'estrella de cinc puntes. Un grup de guerreres de negre amb espectacular un espectacular casc ple de plomes, alçen llançes i escuts per anunciar l'arribada del capità moro sobre una impressionant carrossa plena de banyes que custodien a Jaume Navarro Sielva i el seu rodella. Els dos lluixen trages de Luís Sanus en tons blancs baix un xaleco marró que li arriba als peus. Els metalls i brodats són d'or i el turbant inclou banyes i tons marrons que l'identifiquen amb la filà. La majestuosa marxa mora d'Amando Blanquer "Tarde de abril" sona millor que mai quan Jaume Navarro Sielva entra a la Plaça Espanya creant-se un ambient màgic a pesar de la pluja que arrecia. El capità moro 1996 es mostra visiblement emocionat pels forts aplaudiments d'un públic que no abandona les cadires i l'aclama reconeixent l'esforç d'una gran capitania que supera tots els obstacles: el foc i l'aigua. Un grup de banderers amb senzills trages en blau i turbant blanc contrasten amb unes xiques de blau i blanc amb banyes i plomes blaves i blanques que li donen volum al casc. I si per alguna cosa destacava l'esquadra de negres, era pel volum del increible casc que duien amb valentia, ple de banyes i xicotetes però incontables plomes que li donaven altura. El conjunt del trage de Luís Sanus impactava per la profusió de metalls daurats i per les túniques blaves i rojes que es mullaven cada volta més. A la capa roja i blanca amb banyes i estreles de cinc puntes se li apegava el confeti banyat que desde els balcons llançaven sense importar-los el diluvi que en tan sols quatre hores va deixar 15 litres per metre quadrat. L'original esquadra era acompanyada pels músics que no deixaven de tocar "El president". Darrere una tribu africana porta un trage trencador amb pells de zebra sobre túniques rojes, verdes i grogues, el ample casc té plomes de faisà. De nou els jenets es fan amos del carrer, fent evolucions amb els seus cavalls però amb cautela ja que han de ser prudents davant un carrer que ja mostra fileres d'aigua per les vores. Uns acróbates africans lluiten amb pals gràcies a la comoditat d'uns trages tribals de negre, amb plomes rojes i les inconfundibles pells de zebra. La vistosa indumentaria groga de les guerreres amb llançes i casc amb plomes rojes demostren la uniformitat del boato. Desde un palanquí portejat per esclaus, les favorites poden veure les capes rojes de la seua escolta. La primera porta falda blanca i xaleco curt i marró molt detallista mentre que la segona porta una túnica roja adornada amb metalls daurats. Els cascs grans no els impedixen escoltar els vítols, ni tampoc les notes de "Xavier el coixo" La sumptuositat de la marxa mora "Marrakesch" tanca una insuperable capitania mora, junt a l'esquadra oficial pletòrica al veure la meravella de capitania que havien aconseguit. Tota la filà Marrakesch va saber estar a l'altura amb una inborrable capitania que va superar totes les adversitats.

ALFERECIA ASTURIANOS 1996

2011-11-13T06:12:00.000-08:00

A mesura que l'entrada cristiana avançava, la estètica s'anava tornant més bèlica. Sobretot a l'arribada de l'alferecia cristiana, càrrec que en 1996 desempenyaven els Asturianos i unes guerreres o deixaven clar a l'inici del boato ja que com una mena de trencaclosques, formaven l'escut de la filà a toc de tambor que toquen un grup de guerrers pueblerins. Un grup femení de blau i un masculí de taronja escolten una catapulta molt ben recreada. Un nombrós grup d'abanderades porta trages rojos amb llargues faldes taronja. Totes elles donen pas a l'impactant ballet de Virginia Bolufer que destaca per la vestimenta marró plena de moviment. Les ballarines representen unes guerreres de la montanya que utilitzen llançes per defensar-se mentre ballen als sons de "Catarsis". Al trage penjen pells de llop i sobretot destaca el cap de llop que porten damunt. Unes dones amb pals i altres de blanc es situen al centre del seguici de l'alférez. Darrere un cor mixte arriben un grup de xiquets, les dames de la favorita i els cavallers de l'alférez, tots ells a peu lluint grans espases i trages guerrers acords amb el boato que ha sigut tot fet per Jordi Sellés. Crida poderosament l'atenció la carrossa on van l'alférez, les favorites i el rodella. El cap d'un drac de grans dimensions ensenya les seues dents afilades per baix de les dos favorites, Julia i Loli, filles de l'alférez que lluixen trages blaus i rojos amb casc i metalls daurats. Darrere elles, en una posició més elevada, saluda l'alférez, Fermín Vélez vestit per Jordi Sellés de roig, amb un gran casc daurat que incluix banyes. A pesar de l'absencia de sol, els metalls daurats deslumbren. Però per si amb el drac no impactaren bastant, Fermín Véles es va reservar una sorpresa musical. L'obra "Oh fortuna" de l'òpera Carmina Burana sonava per a ell creant una atmòsfera misteriosa que també li donava el fum que eixia de la boca del monstre. Unes dones de blau amb plomes del mateix color al casc i unes dones de taronja amb capes blaves sobre cavalls deixen clar que els colors més repetits al boato de Jordi Sellés són el taronja i el blau. I perquè? Ni més ni menys que per ser els colors del trage oficial de la filà Asturianos. Als muscles d'unes guerreres de marró, penjen pells d'animal, altre material que Jordi Sellés a utilitzat de manera constant al boato de l'alférez 1996. Un grup de percusió de blau i roig camina davant un ariet amb una estructura altísima, on va un timbaler. Amb l'esquadra de negres, es torna a deixar clar que la guerra és el tema d'una alferecia que sense ser massa llarga, no li falta ningun element del boato. L'esquadra baixa decidida i amb bravura als sons de "L'ambaixador cristià" per demostrar al públic que van preparats per enfrentar-se a l'exèrcit musulmà. Una estreta falda ornamentada de cadenes i una capa taronja causen sensació. També ho fa el casc format per un crani d'animal i gran òs que li dona altura. Rodejant el coll, diferents metalls daurats i una creu al pit que els ha colocat el dissenyador d'aquesta esquadra, Paco Aznar. Tancant l'entrada cristiana, baixa l'esquadra de blancs dels Asturianos, amb el seu característic taronja, que també ho ha sigut d'una magnífica alferecia cristiana.

MIG ALMOGAVARES 1996

2011-11-10T08:01:00.000-08:00

Els Muntanyesos celebraren el seu 75 aniversari traent al carrer el disseny antic de la filà en un carrossa sota la forta pluja que caia desafortunadament. Però poc antes de que la filà Almogavares entraren a la plaça. uns tímids rajos de sol alçaven la moral. La pluja havia parat i l'esquadra del mig dels Almogavers volia disfrutar dels seus moments de gloria sense aigua. L'expectació que els envolta és increible, entre altres coses perquè aquell 1996 es cumplien 25 anys de la primera esquadra d'enmig cristiana. Una escuadra de tipus guerrer, on el metall destaca damunt d’una túnica blau turquesa fastuosa i amb pells. Adorna el pit un escut fet de canyes que també apareix a la capa blava. El casc de metall, semblant les extremitats d’un drac era d’estil bèl·lic. El disseny va ser dibuixat pels germans Sempere i la marxa interpretada fou "Bonus Christianus".

CAPITANIA ANDALUCES 1996

2011-11-03T08:56:00.000-07:00

La capitania cristiana 1996 més que cristiana, anava a ser andalusa ja que la filà Andaluces era l'encarregada d'obrir l'entrada, i anaven a deixar de banda l'estètica medieval per fer el boato del capità cristià lo més contrabandista possible. L'algaravia propia d'un grup de bandolers obria la desfilada amb un nombrós grup de zíngares de verd que tocaven panderetes esplèndidament. Un nou grup de dones, aquestes de roig principalment però amb tocs de blanc, saluden al públic amb ventalls ja que el dia 22 d'abril de 1996 no era el millor dia per fer-se aire ja que el temps el cel apareixia encapotat i anunciava una pluja que no tardaria en arribar. Els cavallers a cavall anuncien la proximitat del capità cristià, tots ells lluixen un trage de contrabandista amb xaleco verd i camisa blanca ple de metalls daurats al igual que el capità cristià 1996 Miguel Juan Reig Abad engalanat per Alejandro Soler. Un trage de marcat estil andaluç amb xaleco negre amb xicotetes banyes als muscles, un pantaló roig com el de la filà però no massa visible i una camisa blanca i de fil daurat. Els complements com la capa o el sombrero andaluç són de color negre i tots els metalls d'or com a mostra de poder i mostrant a tot Alcoi el luxe del capità de la filà Andaluces. Miguel Juan Reig apareix en lo alt d'una sencilla carrossa acompanyat del seu fill i la seua néboda en els papers de rodelles. La coneguda obra de José María Valls "Farolero" acompanya al capità. Bandolers amb camisa blava desfilen darrere el capità. Un grup de xiquets contrabandistes juguen en el trajecte de l'entrada mentre altres el recorren en una calessa. Les dames de la favorita porten un original barret i un trage verd amb una llarga falda negra. La carrossa de la favorita també està plena de joventut amb les tres rodelles femenines que porten un vestit andaluç on destaca el verd. La favorita va adornada de perles amb un trage d'extraordinaria bellesa tot de negre a excepció de la falda que és roja. El cabell rull de la favorita es balanceja als sons de "Als preparats". La carrossa arrastrada per cavalls sorprén gratament als espectadors per tractar-se d'un ventall obert de grans dimensions. Una excepcional demostració de monta i doma arranca grans aplaudiments amb els que els espectadors premien als jenets d'un grup eqüestre andaluç de gran elegancia. Un grup de carros adornats amb flors simulant els utilitzats en les romeries d'Andalucia donen pas al ballet de Virginia Bolufer que es presenta amb força per el colorit de la vestimenta roja amb pedreria negra de Alejandro Soler, per els coordinats moviments i per els ventalls amb els que ballen les xiques andaluses per asombrar al poble d'Alcoi. Se senten cascavells tocats per guerreres andaluses de roig anunciant l'arribada de l'esquadra de negres, obra de Roberto Pérez que agrada per l'originalitat d'un disseny ple de pells, metalls i teles de diferents colors com el roig, el blau o el negre. Amb maestria es roda la navaixa per damunt d'un bonic casc al pas de "Juan Manuel" una meravellosa peça musical que els esquadrers van elegir mesos abans de les entrades. Uns grup de jenets i unes bandoleres amb percusió porten trages de blanc i una curta falda taronja davant d'una simulada taverna abarrotada de bandolers amb cuero marró que es divertixen bevent vi. La pluja no es vol perdre l'arribada de l'esquadra de blancs a la Plaça España i fa acte d'aparició quan un gran nombre de gitanes desfila per la plaça mullant-se tal i com ho farien les següents filaes del bàndol cristià que desfilaven darrere la espectacular capitania de la filà Andaluces.

CARTELL 1996

2011-10-30T03:19:00.000-07:00

El cartell de 1996 no va deixar indiferent a ningú a allunyar-se dels motius que normalment sol incluir una obra d’aquest tipus. Minuts després de descubrir-se, Artur Heras (Xàtiva 1945), manifestava que les opinions no debien “improvisar-se sino meditar-se després de digerir el que s’ofereix”. El pintor es va mostrar sorpés per el acte social que era el descubriment del cartell en Alcoi. Sobre el cartell explicava que trencava amb lo anterior i que tenia una temática centrada en Alcoi, buscant la part iconográfica y jugant amb les lletres” Este cartell no m’agrada gens i no representa per a res les festes de moros i cristians d’Alcoi. 1996 és l’any de “salvem el tren”. Però després del descobriment del cartell ens esperava un abril ple d'accidents. Desde la pluja fins el foc.

RANKING ESQUADRES 1995

2011-10-23T08:23:00.000-07:00

Ahir els Xanos es proclamaven subcampions del concurs d'olleta i hui poden proclamar-se campions del ranking esquadres 1995 per ser els més votats amb la seua esquadra d'enmig 1995. Però la cosa no acaba ahí ja que els Aragonesos que ahir van guanyar el concurs d'olleta alcoyana del mig any, hui han sigut els segons més votats al ranking, això si amb una gran diferencia de punts. Mozàrabes i Abencerrajes destaquen per l'absència de vots. Les dos esquadres dels alféres moro i cristià passen sense pena ni gloria quedan-se el tercer i quart lloc.

1a: Mig Xanos

2a: Capitania Aragonesos

3a: Alferecia Andaluces

4a: Alferecia Marrakesch

5a: Capitania Abencerrajes

6a: Mig Mozàrabes

VISITA FONTILLES 2011 Y ACTOS MIG ANY

2011-10-19T08:36:00.000-07:00

Fontilles se convirtió, por unas horas, en el epicentro morocristiano de la provincia. Todo porque el domingo, los Moros y Cristianos de Alcoy compartieron con los residentes y el personal de este sanatorio varios actos que llenaron de fiesta y de música este enclave en la Vall de Laguar. Es la tradicional visita que los alcoyanos realizan a los enfermos para llevarles la esencia y la alegría de las fiestas que cada mes de abril se celebran en honor a San Jorge y ahora se vive el Mig Any.
La Peña Fontilles de Alcoy es la encargada de organizar esta visita que se inició el pasado sábado con una comida en la que cerca de 300 personas saborearon la paella que se elaboró para la ocasión, como destacó el presidente de la peña, Sixto Zaragoza.
Ya por la tarde, se desarrollaron partidas de cotos y por la noche, la olleta -plato típico alcoyano- fue la protagonista de la cena que culminó con la formación de escuadras al ritmo de marchas moras y cristianas.
Este fue el aperitivo para el día grande que se vivió el domingo dia 16 de octubre con la llegada de muchos festeros que participaron bien a nivel particular o eran componentes de las 17 filaes que finalmente estuvieron en Fontilles.
A las diez de la mañana, y con el Himno de Fiestas interpretado por la banda Primitiva de Palomar comenzaba la Diana. Esta misma sociedad tocó un pasodoble con el que desfilarían los Realistas, cuyo cabo fue el presidente de la Asociación de San Jorge Javier Morales, y los Berberiscos. Tras ellos, las filaes Llana y Chano con la Societat Musical Beniatjarense, después los Mudéjares, Cordón y Domingo Miques acompañados por la Societat Musical Nova d'Alcoi. A continuación fue el turno del bando cristiano, con los Cides que desfilaron al son de otro pasodoble interpretado por La Orquesteta. La Societat Musical de Penàguila marcó el ritmo a los festeros de los Guzmanes y Labradores para recorrer la principal vía que cruza por el interior de este complejo de la Vall de Laguar mientras que los Aragonesos y Alcodianos lo hacían con la Societat Musical La Nova de El Palomar. Navarros y Muntanyesos, con los músicos de Beniatjar y Almogávares y Mozárabes con la Primitiva de Palomar cerraban la participación del bando de la cruz en la Diana.
Esta visita a Fontilles también es el último acto oficial para los cargos festeros de 2011. En este caso, el capitán cristiano de la Filà Asturianos, Rafael Pastor y el del bando moro, Antonio Aracil, de la Filà Realistas, lo vivieron con mucha emoción y muy contentos. Al igual que los alféreces Vicent Serra, de la Filà Cides y Ernesto Doménech, de la Filà Berberiscos. Todos ellos estuvieron arropados por sus caballeros y damas en una jornada en la que asistieron a misa y después visitaron los pabellones de Santa Isabel, San Francisco de Borja y el de Matrimonio para dar un obsequio a los residentes.
Quien tampoco faltó a la cita fue Jorge Pérez Martínez, Sant Jordiet 2011, que también estuvo acompañado por sus padres, amigos y componentes de la Filà Chano.
En torno a las dos de la tarde, los festeros empezaron a tomar el aperitivo y a comer. Todo antes de la Entrada que se desarrolló a partir de las 15.30 horas y en la que, además de los cargos festeros y escuadras de blancos, también desfilaron las formaciones especiales y las escuadra del bicentenario de Llana y Domingo Miques y la del 50 aniversario de los Aragonesos.
Todo un despliegue morocristiano para los residentes de Fontilles y también para los vecinos de otras localidades cercanas que no quisieron faltar a la cita.
Porque esta visita se hace con un fin, recaudar fondos para el sanatorio. Según explicó ayer Sixto Zaragoza, llevaban más de 12.000 euros recaudados y también habían llevado material, como textiles para el hogar, valorado en más de 13.000 euros.
El director de Fontilles, el jesuita Carlos Sancho y el presidente de la Asociación Fontilles, Joaquín Sapena agradecieron la visita que realizan los alcoyanos "que nos vienen a festejar este día muy importante para nosotros. Estamos muy contentos", dijo Sancho.

Durante esta semana se celebra el mig any en Alcoi. A continuación presentamos los horarios de los actos que la Associació de Sant jordi ha organizado para la ocasión:
- Viernes 21, 16:00 horas: Presentación del Sant Jordiet 2012 en el Colegio Salesianos San Vicente Ferrer.
- Viernes 21, 20:30 horas: Presentación de los cargos festeros 2012. Por el bando cristiano, el capitán lo ostentará la Filá Cides y el alférez la Filá Labradores. En el bando moro, la capitanía será para la Filá Berberiscos y la alferecía para los Benimerines. El acto se celebrará en el Teatro Calderón.
- Sábado 22: XXXIX Concurso de Olleta Alcoyana en la glorieta. El fallo del jurado tendrá lugar a las 20:30 horas. Con posterioridad al concurso y a la cena, “Entraeta del Mig Any” por las calles de San Nicolás y San Lorenzo.
El autor del cartel de fiestas 2012 será Raúl Botella y Rafa Rufino dirigirà el himno. La Magenta gana el campeonato de cotos y arrebata el título a los Realistas.

Canviando de tema decir que aún se puede votar en el ranking de esquadras 1995 ya que de momento no hay demasiados votos.

ALFERECIA MARRAKESCH 1995

2011-10-12T07:44:00.000-07:00

Per molts motius, la alferecia de la filà Marrakesch en 1995 era especial. Per la intenció de traure al carrer una mena de conte al boato i per ser un homentage pòstum al gran artista Luis Solbes que havia faltat feia poc. Tot Alcoi ho sabia i esperava vore el resultat d'eixa comunió Solbes-Marrakesch que sempre havia donat excel·lents resultats.Donant color, trenta-tres abanderades portant unes banderoles color taronja, que recorden la posta de sol de Marrakech, amb una estrella verda de cinc puntes al migo obrin el seguici de la filà Marrakesch en l'any d'alferecia amb ritmes de percusió. Després d'una entrada mora amb fred però sense talls, l'alferecia mora volia defraudar al públic i menys encara el ballet de Carmina Nadal que representava una plaga d'aranyes que atacava un poble africà. Un grup de africans expulsaven les aranyes amb telaranyes. El ballet va causar furor per la originalitat dels vestits negres i rojos que tenien penjants unes pates com si de les huit pates d'unes aranyes es tractara. Carmina Nadal es supera any rere any i no podia ser diferent quan la filà de la seua familia li encarrega un ballet com aquest ple de fantasia, recreant una lluita africana contra les aranyes. La marxa mora "Favorita" crea un ambient bèlic que els espectadors saben apreciar. Un grup d'amazones amb uns trages al més pur estil solbista i un grup de guerrers de blanc obrin el pas als cavallers de l'alférez que l'ajudaren a derrotar la plaga d'aranyes. Desfilen a cavall custodiats pels seus escuders. El blanc predomina al disseny acompanyat del blau d'una gran faixa mentre que el turbant combina blanc i marró que són els colors de la filà. De blanc i blau també vist l'alférez moro 1995 Antonio Candela Llopis que ha faltat fa poques setmanes, desde así donar el pésame als familiars i a la filà Marrakesch però recordant la meravellosa alferecia que va protagonitzar Antonio Candela damunt la seua carrossa arrastrada per camells i acompanyat del seu rodella amb un trage idèntic ple d'elegancia gràcies a eixe pantaló blau i eixa falda blanca oberta per l'esquerra amb el daurat dels adorns que Luis Solbes havia pensat per a l'alférez moro 1995 abans de morir a finals de 1994. La marxa mora "Wahabitas" de Joan Enric Canet Todolí. Un grup de dones de blanc i blau principalment servixen com a acompanyament musical de les favorites i amb els seus instruments de percusió aullenten les perilloses aranyes. Les dos favorites de l'alférez també van de blau i blanc però per a aquest trage Luis Solbes li havia donat el toc femení per a que les dos lluiren dalt de la carrossa. Un grup de dones amb una falda blanca i el roig i el blau al trage anuncien que les aranyes han mort i ja es pot viure al poblat. Unes llançeres de blau i blanc demostren la felicitat de poder tornar al poblat africà. Un grup de bruixots fan conjurs i donen gràcies als deus per l'ajuda en la guerra contra la plaga d'aranyes. Un nombrós grup de negres porten cànters i sencills trages blaus acompanyats per altre grup de negres diferents amb llançes i trages rojos que representen una festa per la victoria que han conseguit en la batalla contra les aranyes. Tots ells honren al cap de la tribu que va sentat a l'entrada d'una xavola africana relaxan-se als sons de una fanfarria. El classicisme de Luis Solbes ens presenta una bella esquadra de negres amb abundancia de xapetes daurades i amb la faixa tricolor de la filà Marrakesch com a capa. Damunt el cap es porten una mescla de turbant rallat, plomes i metall en or. Blanc, roig i negre del maquillatge complementen un espectacular trage, l'últim de Luis Solbes que va ser molt aplaudit com també va ser aplaudida l'interpretació de la marxa mora "Marrakesch". Un grup de xiquets tanquen el compacte boato de l'alférez moro i regalen dàtils al públic recordant l'origen de la ciutat de Marrakesch on va creixer un gran palmeral per els pinyols de dàtil que una caravana del desert va plantar a la ciutat. El trage historicista de l'esquadra oficial de la filà Marrakesch tanca una magnífica entrada mora sense aigua als sons de "Bon capità" en homenatge a Roque Monllor fester marrakesch d'honor.

MIG XANOS 1995

2011-10-08T03:36:00.000-07:00

En una vesprada amb un cel gris, una esquadra de negres anima a qualsevol. Vore passar a l'esquadra d'enmig de la filà Xanos amb el daurat de la corassa motivava al públic a seguir disfrutant de la festa i a no abandonar les seues cadires, ja que encara quedava la segona meitat de l'entrada mora 1995. L'esquadra d'enmig dels Xanos i els dissenyadors de l'esquadra (els germans Sempere) van desfilar al ritme pausat d' una marxa mora amb parsimonia representant uns nobles musulmans. Les teles riques li donaven elegancia a un trage on predominaven els colors negres i blanc i el roig del turbant. La corrassa daurada destacava per damunt de tot en aquest trage senyorial de l'esquadra d'enmig dels Xanos.

CAPITANIA ABENCERRAJES 1995

2011-10-01T10:26:00.000-07:00

Mentre el cel s'anava omplint de núvols i el Partidor s'anava omplint de gent, la filà Abencerrajes anaven ordenant la seua triunfal capitania. Faltaven pocs minuts per a l'arrancà de l'entrada mora 1995 i ningú volia pedres el moment quan l'home del balconet diu: "Alcoyanes i alcoyans, per Alcoi i per Sant Jordi que arranque l'entrada mora 1995". Els panderos de gran tamany que toquen unes dones desperta el públic i avisa de l'arribadadel boato del capità moro que no és altre que Santiago Guillem Mataix. Un boato que ens anava a mostrar els distints estaments musulmans del segle XIII a Al-Andalus, tot inspirat en l'Alhambra de Granada i més concretament en la coneguda "Sala de abencerrajes" una de les més boniques de l'Alhambra i on conta la llegenda, van ser assesinats un gran nombre d'abencerrajos. Un grup de jenets ens presenten el primer estament que anaven a presentarmos els Abencerrajes, era el poble musulmà, que lluny de les riqueses de palau, vivien amb els seus oficis i les seues celebracions. Aquesta representació procedia de les terres del Atlas, amb un grup de marroquis donant-li una gran autenticitat a la capitania mora 1995 i fent-la molt recordada. Aquestos musulmans de la ciutat de Marrakesch ens presenten els seus instruments tradicionals que toquen amb gran maestria. Les dones marroquies bramaven sacsejant la llengua demostrant les seues habilitats, grans saltimbanquis, músics de percusió típica del marroc i una carrossa on un marroquí presentava oficis de Marrakesch acompanyat per una guardia femenina a peu amb uns vestits acord amb aquest grup de poble musulmà. Les faldes rojes combinen amb els vestits musulmans sencillament blancs. Una minaret amb un muetzí (representant els enviats d'Alà i l'oració en les mezquites cap a la Meca) i una moreta cantant sorpren al públic per la novetat i estimulen l'ambient de la vesprada d'una frescor hivernal. La guardia del capità posa la barrera entre el poble i el senyor de Granada. Al contrari que el poble, els guardians porten llançes amenaçants i trages de Alejandro Soler amb un estil nómada però a la volta guerrer. Queda clar que la percusió és un element essencial en aquest seguici per el timbal de grans dimensions que avisa de l'arribada del capità. Però després de tants ritmes de percusió, s'escolta la primera marxa mora, una estrena absoluta de nom "Llaor" dedicada al capità moro 1995 per Gregorio Casasempere, el conegut Gori que ademés és membre de la filà. 52 mores amb vestit negre i capa verda rallada estiren la carrossa del capità protengint a Santiago Guillem Mataix amb grans escuts. La figura del capità moro 1995 es contempla damunt la seua carrossa amb un trage d'una elegancia exquisita, un trage on primava el color de la filà, el groc aquesta vegada convertit quasi en daurat per lo senyorial del càrrec. Les teles ocres de noble musulmà que havien eixit de la fèrtil imaginació de Alejandro Soler, aquell 22 d'abril eren una realitat. Els metalls daurats donen fé de la riquesa del capdill de la mitja lluna i el turbant blanc resulta impactant. El seu nét porta un trage semblant però amb més marró. La carrossa en la que desfila és extraordinaria i porta incorporada dos timbalers i un grup de guardians. Els cavallers del capità desfilen a peu cobrits per parasols i acompanyats per les seues huries. Tant elles com ells porten trages on destaca el negre sobre tot els colors sent fidels al classicime de les festes alcoyanes. Els senyors a cavall representen la noblesa musulmana, un altre estament, el dels emirs rics amb preciosos trages de Alejandro Soler i que s' ospedaven a les estàncies de l'Alhambra. Un altre grup important dins del mon musulmà al segle XIII eren les dones i al ballet de Ana Calvo es presenta l'harem privat del capità moro. Unes ballarines que dansaven amb vels per a ser les elegides del senyor. El colorit d'aquestes ballarines de la dansa del ventre amb melenes artificials feien fugir la pluja que no volia ser protagonista, donant-li la importancia a l' harem de Ana Calvo que a la volta que ballaven, també tocaven platerets diminuts. Un grup d'arqueres representaven la guerra que també existia a l'Islam amb la cridada de la "yihad" feta al seguici de la filà Abencerrajes per unes dones amb pells de guepard i el blanc i el aguamarina com a colors distintius. Les favorites del capità, que en la vida real són les seues nores, van ben acompanyades per una catèrva de guapes dames que saluden sentades comodament. Dalt de la carrossa reben els aplaudiment les dos favorites amb trages meravellosos i plens de detalls fets amb pedreria. Una d'elles porta la falda blava i l'altra rosa donant-li més colorit i feminisme a la posada en escena de l'última part del boato abans de l'arribada de l'esquadra de negres. El magnífic boato de la filà Abencerrajes en 1995 havia sigut divers i variat. Haviem vist huries, odalisques, poblats musulmans, nobles, muetzins, harems, esclaus, guerreres, cavalleries però faltaven nómades. Però el boato abencerraje era ric en detalls i no s'havien oblidat dels nómades que caminaven pel desert en busca d'un oasi. Aquestos eren representats per l'esquadra de negres, obra d'un home poc conegut en el disseny fester però no per això de mala qualitat. José Miguel Romà va pensar en una esquadra sencilla i amb una austeritat que resultara bonica. Potser al trage li faltava color en una vesprada amb tan poca llum i sense sol però el turbant amb el verd i les tires grogues com al trage de la filà coneguda com a "truita de joliverd" feien que el blanc de la túnica i el marro del gra cintó no quedaren pobres. Les botes eren grogues i al trage també es veia alguna part negra. No va ser una esquadra fastuosa sino una esquadra amable i de tons clars. A pesar de que els partidaris del classicisme li posaren algun pero a l'esquadra, José Miguel Romà se sentiria orgullós de la seua esquadra nómada. El trepidant cavall trota al pas de la nova marxa mora de l'esquadra que es diu "Germans". Els Abencerrajes havien fet una gran capitania tancada per l'esquadra de blancs acompanyada de la célebre marxa mora "Uzul el selmim". Inclús l'oratge els va respectar però al dia següent sufririen pluja, fred, vent, llamps, granisol i fins i tot neu! Per algo les festes de 1995 es recorden com les festes polars... Per les glàcials temperatures del dia Sant Jordi, amb un 23 d'abril amb la Font Roja nevada i amb els festers agraïnt tindre uns trages calentets...

ALFERECIA ANDALUCES 1995

2011-09-23T09:42:00.001-07:00

Hi havia gran expectació per l'alferecia cristiana de 1995. Anava a ser un moment històric ja que era la primera volta que la filà Andaluces treia un boato ple de dissenys innovadors ja que en l'anterior capitania de 1982 encara no s'havia instaurat totalment el boato per a les festes d'Alcoi. Molt dubtaven de que el seguici dels populars Contrabandistes poguera aportar algo nou a les festes alcoyanes i la gent prevenia un boato de poca duració i amb trages de faralaes i de la coneguda "feria de abril de Sevilla", ja que el públic no creia possible que aquesta estimada filà fora possible de traure tant de disseny nou per al càrrec sense eixir de la estètica andalusa i l'esceptisime feia pensar que no hi havia bastant imaginació com per a fer un seguici amb trages d'una zona tan específica. Però contra tot pronòstic no va ser així i encara que els núvols ja començaren a tapar el sol en determinats moments, el boato de l'alférez cristià va lluir i va marcar un hite a les festes d'Alcoi per la seua originalitat i els seus trages bandolers fent que molt dels que havien dubtat sobre les possibilitats que oferia un disseny com el de els Contrabandistes es rendiren als peus del dissenyador Luis Sanus que sense fugir del disseny de la filà va oferir trages molt satisfactoris. El boato comensava amb força, amb un grup de bandoleres de roig i blanc que saludaven amb les seues llançes acompanyades de la percusió que feien amb panderetes un grup de bandolers amb els mateixos colors afegint també el blanc per a la camisa. El fum que eixia d'una carrosseta arrastrada per burrets envoltava el boato de la filà i al grup de dones amb trage blau i negre amb una ferradura de cavall metàlica al pit i que també portaven llançes per protegir al clero i mossén Torregrossa. Els cavallers a cavall eren tota una explosió de color al portar un trage molt semblant al de la filà però amb el luxe que mereixen els amics del alférez andaluç que apareixia darrere d'ells plantat en una sobèrbia callessa arrastrada per cavalls. Era Mario Sancho que havia elegit un element tan andaluç com una calessa per a baixar per els carrers d'Alcoi pletòric com a gran alférez cristià (o andaluç) amb la música de "Els contrabandistes" com a acompanyament musical. Tots li llançaven vítols a Mario Sancho al contemplar el trage a mig camí entre el bandolerisme propi dels contrabandistes i la riquesa dels andalusos senyors coneguts com "señorito andaluz". Cuiro marró per als pantalons i el xaleco, metalls daurats i platejats i una capa roja acompanyats també de blanc i blau en altres parts del trage. Darrere un grup homes a cavall i unes dones de boato que contrastaben el negre, el blau i el blanc al seu trage mentre feien una algarabia sonora amb les seues panderetes. S'ha de dir que encara que siga una filà anacrònica i que no s'adapta a l'època medieval, la filà Andaluces és la més antiga de les festes d'Alcoi i també una de les més conegudes. Un altre grup de dones acompanyava a la favorita que també desfilava sobre una calessa plorant d'emoció. El trage seguia els mateixos canons que el del seu marit l'alférez i també era dissenyat per Luis Sanus que havia confeccionat una detallada capa de borles que els músics podien veure perfectament al seguirla mentre interpretaven amb els seus instruments "Churumbelerias". Uns xiquets s'entretenien fent la seua desfilada al boato de l'alférez cristià 1995. El color granate de les banderes i els trages d'unes joves guerreres amb punyals al cinturó deixaven pas al ballet de l'alferecia cristiana que havia sigut confiat a Virginia Bolufer. Una volta més una nova explosió de color deixava bocabadat al públic perquè el ballet tenia a les teles del trage uns colors cridaners i vius que es movien frenèticament als sons de "Danza colorista". Damunt de la camisa roja una ferradurra de cavall brillant al sol per ser de metall i al cap nugat un mocador verd. L'esquadra de negres de l'alferecia era impresionant, plena de xicotets òssos i cuiro marró. Uns pantalons negres molt apretats i molts detalls a la part superior del trage sorprenien al públic un poc temerós de les afilades llançes que emulaven navaixes. Però era el formador qui movia la navaixa amb art fent que pujara la temperatura a la Plaça Espanya després d'un matí gelat. I és que els esquadrers andalusos van contagiar el calor als espectadors en un migdia ple de llum i color. De la capa roja penjava una calavera de cérvol amb dos grans banyes. Els esquadrers havien tirat la casa de la finestra i fins i tot havien encarregat una estrena musical per a baixar orgullosos per els carrers del centre històric de la ciutat d'Alcoi. Aquesta peça musical encarregada a José María Valls Satorre es titulava "Esquadra alferis 1995" i la podeu escoltar así: http://www.filaandalucesalcoy.com/downloads/esquadraalferis1995.mp3

Però no tot acabava amb l'esquadra de negres. Un nou grup de bandoleres amb curts trages en negre i roig portaven llançes al contrari que el grup de bandolers negre i blau d'una gran sencillesa. Els xiquets amb trages especials disfrutaven sobre ponis i també l'esquadra de blancs disfrutava de la seua desfilada amb la famosa marxa "Ragón Falez" que camufla al títol el nom de la dona a qui la peça musical anava dedicada (Rafaelita Gonzàlez) ja que en la època en la que es va composar "Ragón Falez" no es permetia dedicar peçes musicals a una dona obrera. Aixina es tancava una entrada cristiana memorable i una alferecia novedosa i diferent que va rebre grans elògis.

MIG MOZÀRABES I CINQÜENTENARI CRUZADOS

2011-09-18T07:40:00.000-07:00

En 1995 la filà Cruzados complia 50 anys eixint a les festes d'Alcoi. Per aquest motiu en l'entrada cristiana va ixir una esquadra amb el trage que portaren els anomenats en un principi "Bravos" en 1945. Aixina es van poder apreciar les diferencies entre aquell antic disseny i l'actual. Els Mozàrabes desfilaren als sons de "L'ambaixador cristià" amb la seua esquadra d'enmig en un trage de Luís Sanus on destacaven el blanc l'ocre i els metals refulgents. El negre estava repetit tant en la túnica com al turbant que deixava clar la convivencia que els cristians mossàrabs feien amb el mon musulmà a l'edad mitjana. Però si alguna filà va ser singular en 1995 eixos van ser els Maseros que van traure al carrer una carrossa inspirada en el castell de festes perquè en 1995 complia un segle d'estar plantat en la preciosa Plaça d'Espanya.

CAPITANIA ARAGONESOS 1995

2011-09-11T07:17:00.000-07:00

El fred del 22 d'abril de 1995 es deixava notar entre els espectadors que acudien a l'entrada cristiana més abrigats que mai. A pesar de que lluia el sol, la sensació de fred era molt gran i de fet per la vesprada, sols unes hores després, la metereologia anava a complicar-se fent que els següents dies la pluja no deixara en pau les festes i inclús va nevar el dia Sant Jordi. Però en el glacial matí de l'entrada cristiana la filà capitana que eren els Aragonesos anaven preparant a la gent per fer-los participants de la desfilada repartint entre el públic uns mocadors grocs i rojos que haurien de volejar quan el capità cristià Pedro García entrara a la Plaça Espanya. Potser una xicoteta desorganització va fer que la resposta del públic no fora massiva però "la mocaora" va ser una realitat. El boato l'obria unes portadores de banderes amb vistosos trages que pareixien de heràld on destacaben unes claçes rojes i blanques mentre un grup de músics interpretava "Postludi" de Àngel Lluís Ferrando. Després d'un grup de dones i xiquets cavalguen cavallistes amb banderes fent cabrioles amb els seus cavalls arrancant els primers aplaudiments de la jornada. Aquestos cavallistes representaven l'exèrcit de cavalleria, part molt important en una tropa. Uns monjos deixaven bocabadats al públic pel fet de anar amb el cabell rapat i un grup de sarraïns amb una xicoteta catapulta. Després apareixien uns senyors feudals amb una massa a les mans i una llarga capa roja. Un grup de escuders de gris i marró custodiaven unes moretes que es tapaven la cara amb un vel i lluien colorits trages blaus i rojos. Un grup de guerrers amb cotamalla i una catapulta obrien pas als cavallers del capità sobre cavalls amb un xicotet casc i una túnica roja adornada amb símbols de la filà Aragonesos metàlics daurats. Va ser molt curiosa la imatge d'un xiquet sobre el llom d'un cavall. La tendresa del xiquet també acompanyava els cavallers. Unes abanderades amb trages grocs ajustats recorrien el trajecte de l'entrada davant la carrossa del capità i la favorita arrastrada per bous. El capità Pedro García vestia tot de negre en un trage metàlic que ell mateixa havia dissenyat. El contrast entre el negre i la capa roja amb el metall daurat era digne d'alabar. Mentre la favorita portava una sencilla diadema metàlica, el capità lluia un refulgent yelm daurat. Una simple falda blanca i una gran capa negra vestien a la favorita. La carrossa representava una tenda de campanya on es relaxava el capità cristià aragonés durant les batalles. Cobritn-li les esquenes al capità, les dames de la favorita portaven delicades guirnaldes de flors a les mans mentre saludaven fragilment com a grans donzelles de la cort del rei. Darrere unes arqueres vigilaven que la rodella portejada per guerrers no fora atacada per enemics. Ella sauldava al públic amb el seu arc i el seu trage guerrer mentre el vent li donava moviment a la seua capa blanca. Un carro blindat on es guardaven els tresors conquerits i unes donzelles vestides amb elegancia donaven un salt entre l'ambient cortesà que transmitien i l'ambient bèlic del ballet de Ana Calvo que per primera vegada incorporava a homes en el seu ballet, ells en primer lloc representaven uns guerrers ferotges que morien en la batalla, les xiques del ballet cobrien als guerrers morts amb una tela negra enganxada al propi trage negre de les xiques simbolizant com la mort s'enporta als soldats. Els rostres fantasmagòrics de les xiques contrastava amb el salvatge maquillatge de l'esquadra de negres, un conjunt compacte i de gran vistositat sobretot per un casc amb dos gran banyes i un cap de àguila. El trage era de Paco Aznar que l'havia dissenyat tot amb teles marrons i afegint unes barbes grises, tot acompanyat de la marxa cristiana "Als cristians". El arc que s'havia repetit varies vegades al boato també apareixia en la capa verda de l'esquadra. Els gegants de la mort amb túnica negra vigilaven si algún dels amenaçadors esquadrers moria mentre lluitava contra els moros ja que una esquadra de negres representa una tropa que camina junta en una guerra sense cavall. I tancant la desfilada aragonesa, l'esquadra de blancs arredonint una bonica capitania.

CARTELL 1995

2011-09-08T07:02:00.000-07:00

José Iranzo (Anzo) va elaborar el cartell de 1995. El pintor valencià deia que l’obra estaba pensada per a tots”. Va trencar el seu ritme plàstic a favor d’una major comprensió per a evitar que el cartell no fora inadequat. Va incluir el castell de festes per casualitat en l’any que cumplia un segle. Anzo adimitia que “el art sense comentaris, critiques i opinió resulta molt aburrit”. Esta molt be i es tot un acert que es plasme el castell de festes en el any que cumplix 100 anys. M’agrada. 1995 va ser l’any de la mort de Ovidi Montllor gran cantautor alcoyà, de la inaguració de la Llotja de Sant Jordi i l’any en els que els Berberiscos es van sumar a la diana del cavallet després de que els Realistes la recuperaren en 1992.

fotos d'esquadres especials anys 70 i 80

2011-09-01T10:09:00.000-07:00

Com a mostra de que el mon de les esquadres especials ha canviat molt durant els anys, así es té una mostra de 20 esquadres especials o de negres dels anys 70 i principis dels 80. Les coses canvien, evolucionen també al mon de la festa. Es pot comprovar aquest fet simplement comparant aquestes esquadres i les que han eixit al carrer en 2011. Cada dècada té un estil diferent i uns dissenyadors que van renovan-se any darrere any i cada volta eixen nous dissenyadors que aporten el seu granet d'arena per a engrandir la festa. Que aquestes paraules servisquen com a homenatge a aquells dissenyadors que amb la seua imaginació fan que les festes d'Alcoi continuen sent un referent mundial en les festes de moros i cristians com ja ho van fer altres en els dificils anys 70 i 80.

ENTRADES 2011 RTVV

2011-08-27T08:12:00.000-07:00

P.D.A: los videos han sido cedidos por la television valenciana Canal 9

RANKING ESQUADRES 2011

2011-08-19T08:43:00.000-07:00

Com era d'esperar i després d'una semana de votacions, el resultat del Ranking d'esquadres 2011 era l'esperat. Han guanyat els Cides amb un important número de vots i amb felicitacions de tot tipus. Els segons han sigut els Bequeteros amb la seua coneguda esquadra del foc, molt han destacat que la voten per la seua originalitat. L'esquadra d'enmig de la Magenta quasi arrebata als Realistes el tercer lloc però no ha pogut ser. M'ha sorprés que l'esquadra asturiana quedara en últim lloc. Els vots manen però personalment no estic d'acord amb el resultat de l'esquadra del capità cristià però a pesar d'haver rebut algun que altre vot no ha respost a les meves espectatives, sou vosaltres qui teniu la opinió i aquesta ha sigut la opinió general després d'haver guanyat el Ranking d'esquadres 2010. Asturianos a la pròxima més i millor! Fem menció especial a algun correu on es votava a les esquadres conmemoratives, una volta més resalte que aquest tipus de esquadres no entren dins del ranking perquè no són esquadres de negres. Tots han volgut donar suport a l' esquadra dels Cides, la gran perjudicada de les festes 2011. Esperem que aquest primer lloc al ranking els done el reconeixement que mereixen, felicitacions als esquadrers, personalment no puc estar més d'acord amb aquest primer lloc, encara que no siga algo ha destacar el guanyar aquest ranking si que podem dir que és una mena de homenatge a aquells que al final de l'entrada cristiana vam aplaudir als Cids. Per a qui no va estar así està el video de l'arranca deixant més clar encara el perquè de haver sigut els més votats. Ànims i moltes felicitats!!!

1a: Alferecia Cides

2a: Alferecia Berberiscos

3a: Capitania Realistes

4a: Mig Magenta

5a: Mig Navarros

6a: Capitania Asturianos

Gràcies per la alta participació! Seguix pareixent-me fantàstic que es prengau la molestia d'enviar correus per a votar la vostra esquadra preferida!

ALFERECIA BERBERISCOS 2011

2011-08-11T06:52:00.000-07:00

Tot un mon àrab espectacular anava a passar per els nostres ulls la nit del 14 de maig. Mentre España una volta més fracasava en Eurovisión els Berberiscos es disposaven a "quitarse lo bailao" i rebre els aplaudiments d'un públic que esperava amb expectació l'assentament bereber que els populars bequeteros havien promés. La porta de Trípoli obria el seguici amb el banderí. El grup Bostasi vestix de rosa claret quasi taronja que amb els moviments sensuals enamora al públic amb el so dels panderos gegants que toquen unes dones amb trages dissenyats per el conegut José Moiña. Un muetzí apareix dalt d'un minaret cridant a l'oració en direcció a la Meca. El ballet de xiquetes arranca forts aplaudiments del públic que aprecia el treball que la coreografa Ana Botella fa amb aquestes gracioses xiquetes, encara que la idea del ballet no és gens original i no aporta res novedós a pesar de ballar amb panderetes, no debem quedar-nos encasellats en la dansa del ventre, s'ha de millorar i no quedar-se amb lo de sempre sino s'estancarem, aixina i tot el ballet va destacar per el seu colorit i la curta edad de les ballarines. Un grup de bous i la carrossa dels savis que són els veterans de la filà amb barbes són el següent grup d'un boato meravellós i que al contrari de altres seguicis d'aquest any, desfila sense talls i amb una continuitat digna d'admirar. Les dames de la favorita apareixen gitades en lliteres, una idea original molt bonica ja que són portades per esclaus. El disseny de José Moiña és inmillorable amb un estil egipci i un casc que representa un pavo real daurat. Destaca el trage blau molt detallista i amb tocs de fantasia, un estil que identifica a José Moiña ja que no és la primera volta que presenta trages sortits del conte de les mil i una nits. I com si de Sherezade és tractara, apareix la favorita que és la filla de l'alférez moro. Davant d'ella apareix una jaima i el ballet de Virginia Bolufer, magnífic i espectacular, potser el millor d'aquest any que balla amb les ales de isis deixant clar el estil egipci del boato, una falda blava que vola com les ales que mouen als sons de "Xabat" de Saúl Gómez. Un conjunt meravellós acabat en un preciós tocat blau amb plomes de pavo real. La dona i la filla de Ernesto Domenech també vestixen de blau, una de blau marí i l'altra de blau cel i van en una carrossa destacant la filla que porta un cetre en forma de pavo real. Unes xiquetes continuen darrere la carrossa vestint trages en diferents tonalitats verdes. Uns jenets fan cabrioles en els seus cavalls amb la ma de Fàtima obrint pas a la carrossa dels cavallers. Verdaders emirs d'una alferecia que destaca per el colorit i en el cas dels cavallers porten els colors roig i blanc amb metalls daurats de gran bellesa. La marxa "Kabilye" de Francisco Valor sona exultant. El color predominant de les entrades 2011 és el blau i el grup d'arqueres s' encarrega de confirmar-ho. Uns jenets del desert disparen espindargues avisant de l'arribada de la carrossa de l'alférez arrastrada per esclaus cristians que són torturats per moros amb turbant negre i bombatxos rojos que amenaçen amb els llàtigs. Ernesto Domenech custodiat per la cobra daurada de la carrossa apareix com és, un home tímid i tranquil que no perd la calma en uns moments que segur que recorda amb emoció com van ser la seua entrada a la Plaça Espanya, portant un trage elegant de José Moiña. El roig i el blau, colors distintius de la filà són els colors principals d'un trage noble amb metalls daurats en forma de xapes i uns brodats extraodinaris. És un trage molt detallista destacant l'espasa que penja del cinturó i el turbant blanc acabat en punta daurada. La carrossa simula estar en flames gràcies a un foc fictisi. Una altra marxa de Saúl Gómez amb el nom de "Abencerraig" acompanya a Ernesto Domenech. Un grup d'huries amb llançes i trages granate dona pas a la carrossa del pati dels lleons de l'Alhambra. L' últim ballet del 2011 va deixar amb la boca oberta al públic per ser un ballet eròtic que molts el van definir com a sexy i sensual, un adjectiu molt utilitzat en les entrades de moros d' Alcoi per el fet de traure uns trages molt moruns. El ballet de Carmina Nadal era un ball frenètic al pas de "Fantasia Mediterranea" i amb trages de diferents colors amb xapetes que sonaven al menejar-se i unes ballarines joves que enamoraven als moros ensenyant el melic. Una odalisca és banyava en llet dins d'una carrossa que representava un bany àrab arrancant un somriure dels espectadors. Colorit i provocador va ser el ballet que Carmina Nadal va crear en 2011. Les notes de la famosa marxa mora "Any d' àlferez" de Amando Blanquer anunciaven l'arribada de l'esquadra de negres, disseny de Victor Ferrer i Santi Carbonell que imitaven el foc amb un maquillatge impactant sobre la pintura negra. Vanguardista era aquest disseny amb una túnica formada per diverses teles de color taronja, roig, gris, marró i altres ja que a primera vista no és podien percebre tots els detalls d'una esquadra que va arrancar el conegut empresari alcoyà Lionel Grau que també és l'últim capità bequetero fins l'actualitat ja que en 2012 són els Berberiscos els encarregats de fer la capitania mora amb el repte de superar una gran alferecia que va tancar aquesta esquadra que no portava casc, sino que anaven amb el cap pelat però protegit per un metall en forma de urpa. Una esquadra que al final de l' Avinguda País Valencià va ser dirigida per l'alférez Ernesto Domenech quan el formador li va entregar el sable per acabar l'entrada quan la pluja comensava a caure amb força. Menys mal que així va ser perquè d'haver comensat a ploure abans la alferecia dels Berberiscos no haguera resultat igual tan espectacular.

MIG MAGENTA I BICENTENARIS MIQUEROS I LLANA

2011-08-07T10:11:00.000-07:00

La entrada mora de 2011 es presentava diferent a les d'altres anys. Dos filaes celebraben els seus 200 anys en la festa: Miqueros que havien estat investigant els seus inicis en la festa desde feia anys, i la filà Llana una de les més conegudes. Però abans d'aquestes efemèrides, just al mig de l'entrada mora apareixia la esquadra d'enmig mora número 50 ja que en 1961 va eixir la primera esquadra d'enmig després de que en 1960 els Cordoneros malinterpretaren la seua data de fundació. La esquadra d'enmig de la filà Magenta oferia un aspecte clàssic de les esquadres tipicament africanes. El creador d'aquesta esquadra és l'autor de la portada de la revista de festes d'enguany, el veterà Jordi Sellés i ademés membre d'aquesta esquadra no massa cridanera però que per al públic és el centre d'atenció quan sona "Lawrence d'Arabia". El casc no porta plomes i les banyes que solen portar els esquadrers en les esquadres africanes són sustituides per cuiro, espart. El cobre i les teles grogues i marrons també són part essencial d'un trage amb xicotets adornos verds.

Quan el sol s'està amagant i alguns núvols comensen a apropar-se lentament es sent la melodia de la coneguda marxa mora "No ho faré més" anunciant l'arribada de l'esquadra conmemorativa del bicentenari miquero amb un sencill disseny de Alejandro Soler inspirat en el propi disseny de la filà però amb un aire més de noble i un turbant sencill i calcat al de la filà però coronat per una mitja lluna. Les frondoses barbes recorden als savis musulmans que fumen amb pipes fent més elegant el conjunt d'una esquadra que retorna als origens de la filà del fester Domingo Miques, una esquadra de és tot un homenatge a els festers del segle XIX. Felicitats Miqueros!!! A per els 300 anys!

Poc després dels Miqueros, desfila la segona esquadra bicentenaria, aquesta volta la de la Llana amb un disseny que és tota una alegoria a la filà i als dissenys de les filaes del segle XIX. Sona "El president" perfecta marxa mora per a una efemèride tan important com aquesta. El trage porta una capa curta amb el símbol més característic de la filà que és una palmera. La llana del bombatxo groc no pot emular millor el trage oficial d'una filà molt nombrosa amb més de 400 membres però que també al llarg de la seua llarga existencia ha tingut moltes polèmiques com la de la suspensió de l'entrada de 1972 quan feien el capità, la de la capitania de l'any 2000 amb un boato massa llarg, la de l'esquadra d'enmig 2006, o la de aquest 2011 amb un bicentenari que alguns van calificar injustament com a fals. No sabem si en 1811 l'esquadra llanera va desfilar amb ulleres però al disseny de Victor Ferrer i Santi Carbonell apareixen representades fent l'esquadra més curiosa. Al carrer Sant Nicolau quan passava aquesta esquadra es va viure un dels moments més impactants de la jornada amb una abundant pluja de paperets que es llançaven desde els balcons creant una magnífica estampa. Molt emotiva va ser aquesta esquadra bicentenaria. Per a la Llana, la pròxima parada és la alferecia 2013.