CARTELL 1987

En 1987 el Concurs de Cartells va quedar desert. Segons el jurat de les 79 obres ninguna era prou bona. El trencament estètic cap a nous plantejaments en el mon de la pintura alcoyana va acabar amb la tradició del Concurs de Cartells i a partir de 1987 es decidiria per un autor de prestigi. Es va elegir un pintor per fer el Cartell de Festes 1987 i va ser Manolo Boix. En el cartell apareixia un moro que va causar moltes bromes i crítiques perquè aguantava la arma amb el dit xicotet. El cartell s'ha valorat com un dels millors ja que portava pa d'or de 22 quilates que val 150000 de les antigues pessetes. La figura rica del moro i la creu de Sant Jordi han convertit aquest cartell en un dels més recordats. El Cartell era original, fi i delicat. Un Cartell elegant i suggestiu en el que el moro no queda definit per cap filà i sembla més un càrrec fester amb una pomposa capa negra al vent. Cromàticament el Cartell és prou monocrom i el color tostat regna en l'obra i fa destacar la bandera cristiana de color roig.

FILAES DE CÀRREC 1987=
-Capità cristià: Filà Vascos.
-Alférez cristià: Filà Mozàrabes.
-Capità moro: Filà Judíos.
-Alférez moro: Filà Miqueros.

ALFERECIA JUDÍOS 1986

Santiago Molina va ser l'alférez moro de la filà Judíos en 1986 i va fer l'Entrada a peu, baix un cel ple de núvols però sense la inoportuna pluja que havia acompanyat al capità llaner. Una de les curiositats de l'alferecia de la filà Judíos va ser que va acabar la seua desfilada en l'Avinguda País Valencià quan ja era de nit, poc habitual en aquells temps. En la primera part del trajecte fester es va poder apreciar en el cel l'arc de Sant Martí amb els seus set colors, però el boato dels Judíos ja era prou colorit de per si. El trage de l'alférez moro tenia uns bombatxos que recordaven als de la filà Judíos amb el seu característic rosa i un turbant roig. El llarg xaleco blanc deixava els braços al descobert. El jove Santiago Molina portava una faixa blava de la que penjava un punyal i diversos adorns daurats. Un trage fi ideat per Luis Solbes que precisament s'havia estrenat com a dissenyador amb un alférez de la filà Judíos. El rodella de l'alférez moro 1986 portava el mateix trage però anava sobre un palanquí. El seguici estava ple de palmiters i servents de l'alférez amb parasols i palios. Tots els servents i palmiters portaven bombatxos i turbant blau. Santiago Molina va ser un dels últims alférez que va desfilar junt a un decorat parasol, un element molt típic dels càrrecs als anys 60 i 70 però que es va perdre quan els càrrecs començaren a fer la seua Entrada sobre carrosses. Per a l'alférez moro 1986 va sonar per primera vegada la marxa mora "Lawrence d'Arabia" inspirada en la banda sonora de la pel·lícula de Hollywood. Aquest seguici de l'alférez de la filà Judíos va ser obert per un grup de xiquets negrets i la carrossa de l'escut acompanyada d'un grup de percussió. Els cavallers desfilaren a peu, com l'alférez i amb uns bombatxos de color lila. El trage dels cavallers tenia semblances amb el de Santiago Molina, excepte pel turbant blanc i la capa blava. Les dones també van tindre el seu paper ja que algunes vestien de blau i blanc representant l'harem de l'alférez. La favorita amb trage groc amb brodats negres i turbant roig disfrutava de la seua entrada baix un pòrtic ben adornat. Les seues dames saludaven sentades mostrant el magnífic vestit blau i blanc. La part principal del boato es va acompanyar de la marxa mora "Als Ligeros". El blau també va ser el color principal de les dones percussionistes. Un grup d'egípcies de blau i uns eunucs amb bombatxos rosa i un turbant blau donaren pas a l'esquadra de negres que va provocar un gran tall de vergonya. Els esquadrers eren tribals i van baixar amb la marxa mora "Voluntat de fer", com anava sent normal en aquesta filà. El color negre mai faltava en les esquadres especials fetes per Luis Solbes i justament el dissenyador complia 40 anys en el mon fester ja que va començar amb l'alferecia mora de 1946. El trage de l'esquadra de negres tenia un toc africà per les pells de zebra i el color blau però l'element que més cridava l'atenció era el sorprenent casc que mesclava roig i blanc. La carrossa dels xiquets reproduïa el casc però en grans dimensions. L'esquadra oficial al so de "Éxodo" tancava una bona alferecia que donava per finalitzada una bona Entrada Mora, malauradament plujosa i amb retràs horari.

CENTENARI REALISTES I MIG MUDÉJARES 1986

Després de la capitania de la filà Llana va parar de ploure i ja tot va ser festa. I més quan va arribar la filà Realistes celebrant el seu centenari. El color distintiu de la filà, el blau, tintava els bombatxos de l'esquadra commemorativa, però en una tonalitat molt més clara que l'habitual. El colorit era total en el trage antic de la filà, començant per les sabates grogues i el xaleco blau, sense oblidar la brillant faixa verda. El color granate i el color blanc, sobretot en la capa, li van donar lluminositat a una vesprada amb el cel encapotat. El turbant no era de grans dimensiones i fins hi tot les plomes estaven a un tamany molt reduït. Un disseny arcaic però que va agradar molt i recolzat per una bona banda de música tocant la marxa mora "Als berebers".
L'esquadra d'enmig mora de l'any 1986 va estar a càrrec de la filà Mudéjares. El disseny clàssic va ser de Luis Solbes. Una esquadra especial amb els bombatxos dels colors de la filà: groc i verd. El gran turbant roig era molt original per la forma de les plomes blanques. La capa blava estava adornada amb detalls en or, encara que sobre la tela negra i la faixa roja també hi havien medallons daurats. Una de les primeres vegades que va sonar en Alcoi la marxa mora "Éxodo" va ser per a l'esquadra d'enmig de la filà Mudéjares en 1986.