MIG ABENCERRAJES 1987

La filà Abencerrajes va ser l'encarregada de l'esquadra d'enmig mora 1987. Un senzill disseny en blanc, negre i tostat va desfilar per els carrers d'Alcoi exactament en la meitat de l'Entrada Mora amb la marxa mora "No ho faré més". L'originalitat del disseny de Gonzalo Matarredona era palpable. Per a la confecció s'utilitzaren pells de serp i làmines de bambú per a crear un estrany casc. Gonzalo Matarredona ja s'havia dissenyat tots els trages en la seua capitania de 1981, però a part del públic li va decepcionar que l'esquadra d'enmig abencerraje no portara un trage del mestre Alejandro Soler. Molt aplaudit en la nòmada alferecia de la filà Abencerrajes en 1980, que es recordava per la seua innovació. No obstant l'estil nòmada si que es va reflectir en l'esquadra d'enmig mora 1987, i també les notes musicals de "Uzul el selmim" es van reflectir en l'esquadra oficial de la filà Abencerrajes.

CAPITANIA JUDÍOS 1987

La capitania mora que la filà Judíos va desempenyar en 1987 va ser impactant en tots els sentits. El boato s'obria amb els escuts de totes les filaes mores d'Alcoi i per un grup de xiquetes de roig i blanc dins d'un palauet moruno. Un boato en el que el color rosa va estar molt present, sobretot en les dones amb turbant pompós que lluïen el color rosa dels bombatxos dels Judíos. I també en el ballet on les ballarines feien una preciosa dansa amb panderetes i es retiraven a una jaima. Aquest ballet rosa i lila va ser el primer que va preparar la famosa coreògrafa Ana Calvo, al so de "Lawrence d'Arabia". Les xiquetes de groc tocaven la percussió. En el boato dissenyat per Luis Solbes va fer habitual l'ús de turbants redons i va donar una gran empenta per a que la dona participara a les Festes dins dels boatos. Van eixir nombrosos grups femenins, tant a cavall com desfilant, acompanyats de guàrdies masculines de negre amb la faixa groga. Els guerrers formaven un batalló per a defensar l'harem roig amb les seues llançes. Els cavallers lluïen trages blancs amb una faixa multicolor. Desfilant damunt cavalls portaven escuts blaus a l'esquena. Un grup de nobles blaus portaven els tresors del capità moro, Santiago Lillo que va fer una dedicatòria al seu pare ja que havia faltat feia poc. Va baixar damunt d'una senzilla i senyorial carrossa verda acompanyat pels seus rodelles amb la marxa mora "A mons pares". Per això va contractar a la Unió Musical Contestana ja que es l'única banda que té i pot tocar la partitura de José Pérez Vilaplana. El trage fet per Luis Solbes destacava per l'ús del blanc als bombatxos i el turbant amb plomes. El roig, el negre i el groc aportaven elegància, junt als nombrosos detalls en metall daurat. Darrere de la capa blanca i roja s'havia situat un típic parasol de color verd. La favorita portava els mateixos colors que el capità moro, destacant la faixa blava. Com a favorita va baixar sentada en un palanquí transportat per esclaus cristians amb túniques roges. Va resultar curiós el muetzí que predicava damunt d'un burret i les odalisques de roig, blanc i groc que movien ventalls rítmicament amb la marxa mora "Bon capità". Un grup de mores esclaves de negre amb el turbant blanc anaven encadenades donant pas a un grup de dones de negre, blanc i groc que repartien monedes commemoratives entre el públic. Els animals exòtics com el pavo real també van tindre el seu protagonisme al boato dels Judíos. I l'esquadra de negres dissenyada per Luis Solbes també tenia un punt exòtic. De caire africà, la seua baixada esplendorosa va impactar a la gent pel casc, paregut a la melena d'un lleó però en tons negres. El cinturó i la capa estaven fets de pells i a més a més tenien un escut allargat. Els detalls del vestit roig feien pensar que eren uns guerrers caníbals. Encara que l'esquadra de negres era totalment selvàtica, la marxa mora "Éxodo" era àrab i clàssica. Els Judíos van superar un dels reptes que el públic els havia encomanat pels talls de l'any anterior: Complir l'horari. Per últim en la fastuosa capitania mora de la filà Judíos van desfilar els esquadrers oficials als sons de la marxa mora "Jamalajam".
.