lunes, 27 de abril de 2009

CÀRRECS FESTERS 2009


Capità cristià filà Aragonesos: José Vicente Olcina.

Capità moro filà Abencerrajes: Antonio Guillem.

Alférez cristià filà Andaluces: Juan José Ferri.

Alférez moro filà Marrakesch: Miguel Llorens.


martes, 21 de abril de 2009

CÀRRECS DE LA FESTA

L'actual Festa de Moros i Cristians d'Alcoi en honor al seu patró Sant Jordi, és el resultat d'una evolució que, amb el pas de més de tres segles, basa el seu origen en l'episodi històric de la batalla que lliuraren els alcoyans, el dia 23 d'abril de 1276, contra les tropes sarraïnes comandades pel visir Al-Azraq, en la que l'exèrcit musulmà i segons la tradició, va restar delmada gràcies a la intervenció miraculosa del cavaller Sant Jordi.La Festa està estructurada en dos bàndol: Moros i Cristians, cadascun dels bàndols en litigi està composat per 14 Filaes. El Bàndol Cristià està format per les següents filaes: Maseros, Cides, Asturianos, Andaluces, Aragonesos, Alcodianos, Cruzados, Muntanyesos, Tomasines, Navarros, Almogàvars, Mozàrabes, Vascos i Gusmans. Amb el mateix nombre de formacions participa de la Festa el Bàndol Moro: Benimerines, Berberiscos, Realistes, Marraskesch, Abencerrajes, Mudéjares, Ligeros, Cordoneros, Magenta, Verds, Xanos, Miqueros, Judíos i Llana. D'entre aquestes 28 Filaes, quatre, dos mores i dos cristianes, ostenten per ordre rotatiu els anomenats càrrecs de Capità i Alférez. Els càrrecs són esperats durant 14 anys per cada filà, període de temps en què són innumerables els preparatius, montepios i assaigs. Els càrrecs festers principals de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi són:

-EL CAPITÀ:
El càrrec de Capità és una funció rotativa dins de la Festa. Cada any el càrrec el porta a terme una filà diferent, seguint un ordre establert.La capitania cristiana simbolitza el bàndol que durant l'any 1276 va defensar la nostra vila al costat de Jaume I, fent front al bàndol moro abanderat pel cabdill àrab Al-Azraq. Així doncs, el Capità Cristià representa la figura de Jaume I, i com a personatge rellevant d'entre les tropes cristianes, desfila en primer lloc a les Entrades, i anirà acompanyat del boato, ostentació de la seua força guerrera abans de la lluita. Una exaltació de música, color i confeti. LA FILÀ DEL CAPITA CRISTIÀ 2009 SÓN ELS ARAGONESOS EN LA PERSONA DE JOSÉ VICENTE OLCINA.
Vídeo Capità cristià filà Muntanyesos 2006.


 
Capità cristià filà Tomasines 2005 en l'acte del Disparo.


Capità cristià filà Cruzados 1979.


Capità cristià filà Alcodianos 1980.


Seguint la lògica de la història, el Capità Moro simbolitza el personatge d'Al-azraq, jefe de les tropes sarraïnes, que assetjaren la vila d'Alcoi per a defensar els interessos front l'exèrcit cristià. Segons els historiadors, Al-Azraq va nàixer a Alcalà de la Jovada, Vall de Gallinera, d'on era senyor juntament amb tots els pobles que hui formen les comarques del Comtat i l'Alcoià. Fou l'únic visir moro que es va oposar al rei Jaume I, durant la conquesta cristiana de terres valencianes ocupades pels moros. Jaume I i Al-Azraq signaren el Pacte del Pouet (1244), per mitjà del qual el cabdill moro passava a ser feudatari del rei cristià. El pacte no seria complit per Al-Azraq, i durant el setge a Alcoi en 1276, va ser vençut el 23 d'abril, per les tropes de la creu.
Igualment com els cristians, el líder moro anirà escortat a l'Entrada per un sumptuós acompanyament, exhibint el seu poder davant les tropes de la creu. LA FILÀ DEL CAPITÀ MORO 2009 SÓN ELS ABENCERRAJES EN LA PERSONA DE ANTONIO GUILLEM.

Vídeo Capità moro filà Cordoneros 2006.


Capità moro filà Ligeros 2007.

 Capità moro filà Berberiscos 1984 portejat en l'Entrada Mora.

 
Capità moro filà Benimerines 1985.


-L'ALFÉREZ:
Al segle XVII ja apareix referenciada la figura de l'Alférez com a portador de la bandera del seu bàndol a les processons i altres actes de la Festa. L'Aférez és, juntament amb el Capità, un càrrec preferent a la Festa. A l'Edat Mitjana el títol d'alférez es referia al militar que portava la bandera d'un exèrcit. Actualment, la Filà que ostenta l'Alferecia, tant del bàndol cristià com del moro, compta amb el seu propi abanderat.
Des dels anys 50 l'Alférez desfila en últim lloc a les Entrades, per a retindre els espectadors i donar un major interès a les mateixes. La filà que per torn d'antiguitat en la Festa, ostenta un any el càrrec d'Alferecia, l'any següent ocuparà el càrrec de Capitania en el seu mateix bàndol. L'alférez també té el seu propi seguici amb ballets i esquadres. AQUEST ANY L'ALFÉREZ CRISTIÀ EL DESENVOLUPEN ELS ANDALUCES EN LA PERSONA DE JUAN JOSÉ FERRI. L'ALFÉREZ MORO DE LA FILÀ MARRAKESCH SERÀ MIGUEL LLORENS.
 Alférez cristià filà Mozàrabes 2001.

Alférez moro filà Mudéjares 2007.


 
Lluita alférez cristià filà Cruzados i alférez moro filà Ligeros. Alardo 1992.


-LA FILÀ DEL MIG:
Un element molt important en les Entrades són les esquadres especials o "Esquadres de Negres". Acompanyen al Capità i a l'Alférez de cada bàndol, però són el fonament de la Filà del Mig. Com el seu nom indica aquesta Filà desfila just a la meitat de cada Entrada i trau una esquadra especial d'enmig. LES FILAES DE L'ESQUADRA D'ENMIG 2009 SÓN MOZÀRABES ALS CRISTIANS I XANOS ALS MOROS.
 
Esquadra d'enmig cristiana filà Vascos 2008.

 
Esquadra d'enmig mora filà Miqueros 2008.


Vídeo esquadra d'enmig mora filà Judíos 2007.


-SANT JORDIET:
És el personatge central de la Festa alcoyana de Moros i Cristians: el nen Sant Jordiet, nen de 8 anys d'edat, que vesteix robes de soldat romà, i pren part en els actes processionals i en la Missa Major del dia del Patró, en la que acostuma a prendre la Primera Comunió.
Però on destaca la seva participació és en l'Aparició a la part alta del castell, el dia 24 d'abril, acte que es remunta a l'any 1882. Durant aquest esdeveniment es rememora l'aparició salvadora del patró, que va ajudar a vèncer a les tropes cristianes en la seva lluita contra les hosts mores.
Desde 1958 la designació d'aquest càrrec es realitza per sorteig entre tots els xiquets presentats a les Filaes. Ix elegit anualment un Sant Jordiet. d'entre els membres més joves de la filà. AQUEST ANY SERÀ DE LA FILÀ MORA CORDONEROS EN EL XIQUET SERGI SEMPERE.
 
Sant Jordiet filà Ligeros 1976 (any del VII Centenari de les Festes de Sant Jori d'Alcoi).
 Sant Jordiet filà Cruzados 1981.
 Sant Jordiet filà Cordoneros 1991.
 Sant Jordiet filà Miqueros 1995.


-EL DIRECTOR DE L'HIMNE:
Es la persona que dirigeix a les bandes i cors que aquesta vesprada cantaran l'Himne de festes en el Dia dels Músics. AQUEST ANY EL DIRIGIRÀ PACO AMAYA.
 
Pilar Mompo, primera dona en dirigir l'Himne de Festes 1981 baix la pluja.


ALCOYANES I ALCOYANS PER ALCOI I PER SANT JORDI AVANT LES ENTRADES 2009!

JA ESTEM EN FESTES!!!



Un any més arriben les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi i tot Alcoi esclata d'alegria gràcies al colorit i emoció de les millors Festes del mon.


DIMARTS 21 D'ABRIL. DIA DELS MÚSICS.
19:30 horas. FESTA DEL PASDOBLE, en la que desfilen les Corporacions Musicals que participaran a les Entrades acompanyant les filaes. S'inicia la desfilada des del col·legi Salesià, passant pels carrers Placeta de Mossèn Josep, Joan Cantó, Diego Fernàndez Muntanyès, Rigobert Albors, Parterre, Avinguda del País Valencià, fins a la Plaça d'Espanya on s'interpretarà "l'Himne de Nostra Festa".





HIMNE DE FESTES:
Nostra Festa ja,
Cridant-nos està,
Cridant està,
Amb veu i alè que és vida,
De tots és beneïda,
Beneïda.
Visca! Visca!
Llaor, llaor,
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera,
la primavera.
Llaor, llaor,
Per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
La primavera.

En acabar la interpretació de l'himne CASTELL DE FOCS D'ARTIFICI al Pont de Sant Jordi.21:30 horas NIT DE L'OLLA, sopar típic de festers i músics en cada filà, al que seguirà la desfilada de totes les filaes cap a la Plaça d'Espanya.


DIMECRES 22 D'ABRIL. DIA DE LES ENTRADES DE MOROS I CRISTIANS.
Trilogia de la festa de Moros i Cristians
Amb aquests actes, Alcoi commemora anualment un fet de la Reconquesta i l'especial protecció de Sant Jordi al poble d'Alcoi l'any 1276.
5:15 hores. Missa per a festers en la parròquia de Santa Maria. 6:00 hores. Després del toc d'alba i reso de l'Avemaria, serà hissada l'ensenya de la Creu en el Castell que donarà pas a la PRIMERA DIANA. Desfilada matinera, plena de lluentor i alegria, en la que cadascuna de les Filaes està representada per una esquadra amb deu festers i el seu cap, i anirà seguida per la seua banda de música.
10:30 hores. Des del Partidor, ENTRADA DE CRISTIANS, desfilada espectacular dels Campions de la Creu, estampa del romancer que evoca el segle XIII, durant el regnat de Jaume I, que vol simbolitzar la concentració de les tropes cristianes en defensa de l'aleshores vila d'Alcoi.
ORDRE I COMPOSICIÓ
L'Entrada de Cristians s'iniciarà, des de El Partidor, a les 10,30 hores del dia 22 d'abril de 2009.
Recorre els carrers de Sant Nicolauet, Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Sant Llorenç, Avinguda del País Valencià i acaba al carrer Santa Llúcia sobre les 14:30 hores (els horaris són aproximats).
Ordre de l'Entrada de Cristians:
Sergent Cristià
Timbalers i clarins
Capità Cristià
Escolta i seguici
Aragonesos(Filà Capità)
Alcodianos
Cruzados
Muntanyesos
Tomasines
Navarros
Almogàvars
Mozàrabes (Filà del Mig)
Vascos
Gusmans
Maseros
Cides
Asturianos
Timbalers i trompeters
Alférez Cristià
Mossèn Torregrosa
Ambaixador i Abanderat
Andaluces (Filà Alférez)

16:30 hores. ENTRADA DE MOROS. Exòtic desplegament de l'exercit de la Mitja Lluna; fantasia oriental, sensualitat i sumptuositat àrab que rememora les formacions mores del valent cabdill Al-Azraq durant el seu setge a la nostra vila.
ORDRE I COMPOSICIÓ
L'Entrada de Moros arrancarà a les 16,30 hores, des de El Partidor, el 22 d'abril. Recorre els carrers de Sant Nicolauet, Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Sant Llorenç, Avinguda del País Valencià i acaba al carrer Santa Llúcia. El Capità acabarà sobre les 18,30 hores (els horaris són aproximats).Ordre de l'Entrada de Moros:
Sergent Moro
Timbalers i clarins
Capità Moro
Escolta i seguici
Abencerrajes (Filà Capità)
Mudéjares
Ligeros
Cordoneros
Magenta
Verds
Xanos (Filà del Mig)
Miqueros
Judíos
Llana
Benimerines
Berberiscos
Realistes
Marrakesch (Filà Alférez)
Timbalers i trompeters
Alférez Moro
Ambaixador i Abanderat




















DIJOUS 23 D'ABRIL. DIA DE SANT JORDI
9:00 hores. Missa de Comunió amb plàtica per als associats de Sant Jordi, en la seua església titular. A la mateixa hora: SEGONA DIANA. Té característiques semblants a la Primera Diana, però és un acte amb especial participació de la infantesa festera, recorrent els dos itineraris establerts -Font Redona - Sant Nicolau i País Valencià (Cajamurcia) - Sant Llorenç- fins entrar en la Plaça d'Espanya.
11:00 hores. PROCESSÓ DE LA RELÍQUIA DE SANT JORDI, des de la seva església fins la parròquia de Santa Maria. Aquesta Processó concentra als personatges festers: Capitans, Alferis i Sant Jordiet, Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi i autoritats, amb la presidència de l'Alcalde de la ciutat.
12:00 hores. Solemne MISSA MAJOR cantada, amb homilia. L'Orquestra Simfònica Alcoyana, la Coral Polifònica Alcoyana i el Grup "Cantors d'Alcoi", interpretaran la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer Ponsoda, finalitzant amb la interpretació de "l'Himne a Sant Jordi" d'Enrique Juan Merín.
Himno a San Jorge:
Insigne mártir, guerrero ilustre,
De nuestro pueblo fiel protector,
San Jorge invicto, forja de amores,
La mayor gloria de nuestro Alcoy.
Hoy que te aclaman por tu victoria
Los alcoyanos con devoción,
Sé ante el Altísimo nuestro abogado.
Salva a tu pueblo, Santo Patrón.
Salva a tu pueblo, Santo Patrón.

Finalitzada la Missa, sobre les 14'00 hores, Mascletà a la Plaça d'Espanya.
18:00 hores. DIANA VESPERTINA DEL CAVALLET, a càrrec de la Filà Realistes i la Filà Berberiscos, des de la Font Redona fins la Plaça d'Espanya.
19:30 hores. PROCESSÓ GENERAL. Devolució de la Relíquia de Sant Jordi, des de Santa Maria a l'església del nostre Patró, des d'on la imatge eqüestre de Sant Jordi surt en processó sobre les seues andes arrossegades pel tradicional jou de bous. L'ordre de formació i desfilada és el següent: Heraldos de la ciutat, clarins, fidels devots i festers amb cera, nens, Filaes amb armes, per ordre d'antiguitat, encapçalant-les el bàndol moro, Filaes amb càrrec, Assemblea de l'Associació de Sant Jordi, Clergat i Autoritats.21:30 hores. Acabada la processó, apoteòsica rebuda, amb bengales i focs artificials, de la custòdia que guarda la Relíquia, la qual es donarà a besar als fidels immediatament, i la imatge eqüestre del Sant.
23:30 hores. Des de la Font Redona, RETRETA. Desfilada informal de festers sobre carrosses ornamentades i il·luminades.



DIVENDRES 24 D'ABRIL. DIA DESL TRONS I APARICIÓ
7:15 hores. CONTRABANDO a la Plaça d'Espanya, i amb el Castell com a escenari, se celebra aquest antic acte entre la Filà Andaluces i la Filà Maseros.
8:00 hores. GUERRILLES (ESCAMOTS). Desplegament aïllat de les Filaes en escaramusses amb foc d'arcabusseria, per diversos carrers de la població, i salves de pólvora davant el monument a Sant Jordi de la Rosaleda, finalitzant a les 9:00 hores.
10:00 hores. ESTAFETA I AMBAIXADA MORA. Després de cessar el foc de les guerrilles, presa de possessió simbòlica de la fortalesa, pel Capità i Alférez cristians, Sergent, Ambaixador i Mossèn Torregrosa, així com les seues respectives Filaes, i a continuació té lloc l'ESTAFETA, acte en el que un genet moro, en veloç carrera, és portador d'un missatge d'intimidació. Esquinçat el pergamí es concedeix l'AMBAIXADA i és l'Ambaixador Moro qui pretén rendir el Castell amb el seu altiu parlament.
11:00 hores. Declaració de la BATALLA D'ARCABUSSERIA o ALARDO, que acaba amb la victòria, assalt i presa de la fortalesa per part del bàndol moro, després de l'espectacular Encaro de Capitans i Alferes.
16:30 hores. ESTAFETA I AMBAIXADA CRISTIANA. Actes anàlegs als del matí. El cristià desitja recuperar les seues possessions i desencadena de nou una batalla de pólvora que acaba sobre les 19,30 hores amb el triomf cristià, arriant-se l'ensenya mora i hissant la victoriosa ensenya de la Creu.
20:00 hores. Acabada ja la lluita, els Capitans i Alferes d'ambdós bàndols, amb les seues Filaes respectives, el Sant Jordiet, amb la seua Filà, l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi i autoritats tornaran, des de la parròquia de Santa Maria, Placeta del Fossar fins l'església de Sant Jordi, la imatge del "Xicotet" que va presidir el solemne Tríduo, i ja a l'església patronal, davant el llenç que va pintar Fernando Cabrera Cantó, es resarà en Acció de Gràcies per la Festa a punt d'acabar.
21:30 hores. APARICIÓ DE SANT JORDI sobre els merlets del Castell, entre el revolteig de campanes, acords de "l'Himne de la Festa" núvols de color i centelleigs de llum, San Jordiet concentra totes les mirades del poble que veu així, de manera poètica i sublim, simbòlica i tradicional, com finalitza la seva trilogia del mes d'abril en record de gratitud al seu Sant Patró.
22:00 hores. A la Plaça d'Espanya i carrers adjacents, els populars SOPARETS. Comiat ple d'enginy, ple d'enyorança i ric en ocurrència dels grups de diferents Filaes que, voluntàriament, intervenen en l'acte. Castell de focs d'artifici des de la Torre Na Valora.


ACABAR DESITJANT A TOTS ELS ALCOYANS I VISITANTS QUE PASSEN UNES BONES FESTES!!! VISCA ALCOI I VISCA SANT JORDI!!!

domingo, 19 de abril de 2009

LA DIANA, DIA 22 D'ABRIL

-La Diana és una desfilada matutina, plena de brillantor i alegria, en què cada una de les filaes està representada per una esquadra de deu festers i el seu cabo, que està seguida per la banda de música interpretant pasdobles sentats. Al celebrar-se el 22 d'abril la Diana és el primer acte de la Trilogia Festera Alcoyana. La Diana és un ritual que representa l'essència i puresa de Nostra Festa.

-Horari: A les 6 del matí serà hissada l'ensenya de la Creu al Castell. Després del rés de l'Avemaria i de la interpretació de l'Himne de Festes s'inicia aquesta desfilada. La primera filà arranca a les 6.05 hores i l'última cap a les 7.58 hores. L'última filà acaba cap a les 10 hores.

-Formació:
·Bàndol Cristià= Sargento Cristià amb Aragonesos (Filà Capità), Asturianos, Cides, Maseros, Gusmans, Vascos, Mozàrabes, Andaluces (Filà Alférez), Almogàvars, Navarros, Tomasines, Muntanyesos, Cruzados, Alcodianos.
·Bàndol Moro= Sargento Moro amb Abencerrajes (Filà Capità), Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Verds, Magenta, Marrakesch (Filà Alférez), Cordoneros, Ligeros, Mudéjares, Realistes, Berberiscos, Benimerines.

-Itinerari: S'inicia a la Plaça d'Espanya, i continua pels carrers Santo Tomás, Pintor Casanova, Sant Miquel fins el Casal de Sant Jordi, seguint per Verge Maria, del Carme, Sant Blai, Sant Jaume, Plaça d'Emili Sala (Terrer) i Sant Jordi. Ix a l'Avinguda del País Valencià i continua pels carrers de Sant Llorenç, Sant Francesc i Sant Mateu. La tercera i última part de l'acte s'anomena "Diana del Carbonato" i comença al Partidor. Arranca novament al carrer de Sant Nicolau i finalitza a la Plaça d'Espanya, davant del Teatre Calderón.
-Els Sargentos són els que fan de formadors en la Glòria i també ho fan en les filaes capitanes que segueixen una roda que va canviant en cada any. L'ordre de formació en la Diana es segueix per l'antiguitat de les filaes.




































































































































































































































sábado, 18 de abril de 2009

21 D'ABRIL EL DIA ELS MÚSICS I EL CANT DE L'HIMNE DE FESTES I NIT DE L'OLLA









A les 19.30 hores, FESTA DEL PASDOBLE: Desfilada de les corporacions musicals, que s'inicia en l'Avinguda País València i continua pel carrer Sant Llorenç per a finalitzar amb la interpretació de l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. El poder de convocatòria d'aquest acte s'explica amb el sentiment dels alcoyans. Totes les bandes participen el 21 d'abril en el dia dels músics i en l'acte de l'Himne titulat "Nostra Festa" encara que prové de la marxa mora "El Sig" de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina (1869-1916). En 1917 com a homenatge pòstum al compositor va ser declarada Himne de les Festes de Sant Jordi amb lletra del periodista Eugenio Moltó:

Nostra festa ja
Cridant-nos està
Cridant està,
cridant està,
amb veu i alé que és vida
de tots és beneïda
beneïda.
Visca!. Visca!.
Llaor, llaor
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Llaor, llaor
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.


En acabar, CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS al Pont de Sant Jordi.
A continuació, NIT DE L'OLLA: Sopar típic de festers i músics en cada filà. El plat principal de la celebració festiva i gastronòmica és l'olleta alcoyana, també anomenada olleta de músic. L'ambient a les seus socials és excel·lent. Posteriorment, desfilada de les filaes cap a la Plaça d'Espanya fent les populars "Entraetes", l'últim assaig abans de la Trilogia Festera.

martes, 14 de abril de 2009

LA GLÒRIA 2009

El passat 12 d'abril Alcoi celebrava el pròleg de les seues Festes de Moros i Cristians. La Glòria d'aquest any contava amb l'estrena del Sargento Cristià, Salvador Albero al que felicitem i esperem que als pròxims anys vaja millorant poc a poc. Va arrancar amb un trage en tons ocres. El Sargento Moro, David Verdú com sempre va fer una arrancà perfecta. I la mascletà va ser fluixeta, però això ja estava avisat pels retalls al Pressupost a causa de la crisi econòmica. No obstant, va ser una magnífica Glòria en la que el sol va lluir durant tota la jornada, no com en 2008 quan va caure una nevada al final de l'acte.














































































El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites