Després d'haver dinat, amb més presses que altres anys, el públic tornava a ocupar cadires i balcons per aplaudir les vestimentes que David Verdú havia dissenyat per a la capitania mora. Càrrec que aquest 2011 desempenyava la filà Realistes amb Toni Aracil representant a Al-Azraq. L'arrancà al Partidor va ser un poc tensa perquè el públic li va xiular al president de l'Associació de Sant Jordi pels problemes i els talls de l'Entrada Cristiana. El president Javier Morales desde el balconet va animar a la seua filà els Realistes amb les màgiques paraules de "Per Alcoi i per Sant Jordi avant l'Entrada Mora". Un nombrós grup d'amics cantaven i interpretaven amb percussió la melodia de "Marco Polo" per a avisar de l'inici dels Realistes. Vestien trages amb els colors de la filà: el blau i el roig. L'esquadra de la filà va estrenar la marxa mora "Al-Wazir" de Saül Gómez donant pas al primer ballet de la calorosa vesprada. Un ballet de Virginia Bolufer que representava un eclipse avisant una època de guerres. Un primer grup ballava amb vestimentes negres que representaven la lluna i la nit. La percussió cada volta augmentava de decibels i el grup del dia i el sol, amb un trage lluminós i daurat baixava de la carrossa on havia sigut eclipsat per la lluna i lluitava contra la nit menejant les capes. Darrere d'aquestes ombres el carrer tornava a il·luminar-se amb unes arqueres de blau i blanc. Dos perses utilitzaven les quadrigues com a transport. L'estampa bèl·lica es va completar amb cavalls i la música ceremonial de "Veles e vents". Els Realistes ens van traslladar a Pèrsia i la seua misticitat i ens van mostrar la mitologia persa. La cultura dels perses es notava al trage de les egípcies amb espectaculars cascs i un trage en blanc i blau amb tocs rojos i un escorpí daurat penjant de la falda. La carrossa de la cobra daurada protegia al guerrer que portava l'heràldica de la capitania. Les domadores de l'escorpí amb trages verds i blancs i un majestuós casc portaven llàtigs per domar als alacrans. Uns alacrans representats magníficament pel ballet de Vanessa Pastor, vestits amb un senzill trage taronja i maquillatge exuberant per tot el cos. Aquest ballet era un dels plats forts de la capitania mora per la sorprenent coreografia que oferien amb volantins, piruetes i moviments flexibles que poques ballarines eren capaç de fer. La culminació d'aquest ballet era un escorpí gegant, amb les seues pinces. De la gran cua penjava una elàstica ballarina pintada amb henna que formava vistoses figures. Una estrena de Saül Gómez anomenada "Verí" va crear un ambient maligne que era seguit pels tenebrosos bruixots que desxifraven els oracles. Trages místics eixits de la imaginació de David Verdú on el negre, el blau fosc i el blanc realment assustaven. Però apareixia el capità moro precedit pels seus cavallers damunt una plataforma amb un ariet amb cap d'animal mitològic persa. Un gran turbant i una túnica grisa eren el punt de partida d'un disseny molt adequat per als cavallers, amb una faixa a tires roges i blanques i una sobretúnica negra. Els metalls que aguantaven sobre el trage eren daurats, deixant clar que el seguici del capità moro es tornava cada vegada més elegant. Toni Aracil anava plantat damunt d'una mantícora gegant. Una mantícora és un animal mitològic de la cultura persa que té cap de lleó i cua d'escorpí. A més a més tenia unes grans ales que obria durant la desfilada portant sobre la melena del lleó al capità moro 2011 de la filà Realistes. La posició elevada en la que estava Toni Aracil feia que els espectadors dels balcons pogueren observar a la perfecció el trage creat per David Verdú, format per uns bombatxos negres. Al trage també apareixia el roig, sobretot a la part superior del meravellós trage. Lluïa un espectacular casc on es podien apreciar quatre mantícores diminutes. Un casc que era realment una obra d'art. La marxa mora de Àngel Lluís Ferrando "Ishtar" s'estrenava per a aquest orgullós capità moro. L'accés a la Plaça d'Espanya va ser un moment inigualable ja que el veterà estava exultant i emocionat. La guàrdia roja del bou amb un espectacular casc i el ballet de Maria José Albors tornaven la calma després d'aquest impressionant capità moro. El ballet esotèric representava l'adoració que els perses li demostraven al bou, per a ells un animal sagrat. El blanc i el blau eren els colors principals del vestit i les xirimites interpretant "Alaia" de Francisco Valor eren l'instrument principal. Unes mores de lila i blanc llançaven pètals en honor de la favorita. La dona del capità estava custodiada pel grifo daurat de la carrossa. Les seues amigues feien el paper de dames anant totes de rosa i blanc. El trage femení de la favorita destacava per la corona de plata. La música dels "Moros de l'Alqueria" ambientava la vesprada. Uns guerrers de blanc i marró desfilaven sobre camells protegint la carrossa daurada de la família del capità. Les filles i nétes del capità moro vestien de rosa i blanc saludant al compàs de la marxa mora "Xubuch". La guàrdia femenina blava i blanca sobre camell tancava el boato de la filà Realistes en el seu any de capitania. Però encara quedava la guinda del pastís: l'esquadra de negres, obra de Santi Carbonell, amb la música de "Xabat" de Saül Gómez. A simple vista es veia que el color blau en diferents tonalitats era el color principal de les teles nobles que cobrien la senyorial esquadra de negres. Els veterans de la filà sorprenien al públic amb llargues barbes. El pompós turbant recordava l'estil de les esquadres dels anys 80. El daurat brillava amb el sol fent perfecta una esquadra diferent, amb les cares pintades de negre. En la capa negra estava dibuixat el cavall, símbol per excel·lència de la filà Realistes. Filà que va protagonitzar un brillant inici d'Entrada Mora després d'una maltractada Entrada Cristiana. També en el boato del capità moro es van produir alguns talls deguts a problemes en les carrosses. Però la capitania mística de la filà Realistes va rebre més elogis que crítiques.
