domingo, 26 de febrero de 2012

CARTELL 1998


El valencià Joan Genovés va fugir dels elements tradicionals que s'utilitzen per a representar les Festes i va pintar al públic seguint el pas de les esquadres durant l'Entrada desde un angle picat. Va qualificar el moment de descobrir el cartell així: "algo únic que no m'havia succeït mai, una sensació totalment nova, a pesar de la quantitat d'anys que porte pintant". També va explicar que "són tots els ciutadans que estan ara así els que apareixen al cartell ja que he volgut donar-li el protagonisme al poble". A pesar de alguns xiulits, Genovés va contar amb el recolzament de molts. Les quatre esquadra no s'identifiquen amb cap filà però es pot deduir que hi ha una esquadra de negres pel cabo batidor sobre el cavall. Els diminuts espectadors també són anònims però per desgràcia no apareix una banda de música i a les Festes d'Alcoi mai han eixit quatre esquadres seguides. Joan Genovés va ser acusat de plagi per una obra seua molt pareguda que anunciava un esdeveniment de Madrid. L'obra a pesar de la originalitat es molt seca amb colors que no destaquen gens sobre el fons blanc i una tipografia poc medieval i gens adequada per al que vol representar, a pesar d'estar en molts colors. El concepte de que l'espectacle atrau al públic de forma massiva està clar però Joan Genovés no va connectar amb el públic alcoyà i com l'obra estava poc documentada no va commoure al mon fester. 1998 és l'any de les grans capitanies i de la primera dona festera: Núria Martínez dels Alcodianos.

FILAES DE CÀRREC 1998=
-Capità cristià: Filà Cides.
-Alférez cristià: Filà Maseros.
-Capità moro: Filà Berberiscos.
-Alférez moro: Filà Benimerines.

miércoles, 22 de febrero de 2012

RANKING ESQUADRES 1997

Participació moderada en el "Ranking d'esquadres 1997". Els resultats són clars, l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Asturianos ha sigut la que més ha agradat amb el seu disseny creat per Jordi Sellés. L'esquadra de la filà Berberiscos, que tanta polèmica va dur en els seus dies, s'ha col·locat en el últim lloc.

1a: Capitania Asturianos.

2a: Capitania Realistes.

3a: Alferecia Cides.

4a: Mig Magenta.

5a: Mig Navarros.

6a: Alferecia Berberiscos.

miércoles, 15 de febrero de 2012

ALFERECIA BERBERISCOS 1997


























La filà Berberiscos va estar perseguida per l'amenaça de pluja. Després de tot un dia amb núvols que tapaven el sol en algunes ocasions, l'arribada de la tempesta s'anunciava a mesura que es feia de nit. Però l'alferecia berberisca es va salvar del perill i la pluja no va arribar fins que no va acabar l'Entrada Mora 1997. El boato de l'alférez moro va poder lluir-se totalment començant per l'esquadra de blancs amb la marxa mora "Als berebers". La percussió es feia l'ama dels carrers amb els diferents grups de dones que tocaven tambors. Primer les dones africanes de color taronja i roig amb pells d'animals exòtics, un escut i una llança amb la que feien moviments als sons rítmics de la percussió. Dones amb tambors de blanc, la carrossa dels timbalers blaus arrastrada per bous i darrere més dones percussionistes formant un conjunt instrumental sense precedents en les Festes d'Alcoi. Fins i tot xiquetes i adolescents van fer hores d'assaigs per a que el dia de l'Entrada pogueren portar les seues vestimentes blanques i roges tocant la percussió. Un harem amb una ballarina sensual donava pas a l'exotisme africà d'un grup de guerreres amb bombatxos rojos i túnica de pell de zebra a joc amb el maquillatge. Dissenys imaginatius i impactants creats per José Moiña. Unes mores portaven trages blancs arrastrant estores amb l'heràldica de la filà Berberiscos. Un ball de cavallets representava les batalles entre turcs i musulmans. Uns anaven de negre i roig i altres de taronja i blau formant exquisites figures amb les que el públic disfrutava. Una mescla de colors i de banderoles que també era una mescla de sons, aportats per les notes musicals de "El negro Sansón". Els metges del califa i un grup d'abanderades de roig i blau amb metalls daurats seguien al grup de Danses Sant Jordi. A continuació i al so de la marxa mora "Juanjo", un grup d'amazones amb trages rojos i turbants blancs i uns guerrers de negre i roig custodiaven la carrossa del muetzí predicant el Coràn, el llibre sagrat dels musulmans. El muetzí de negre amb els seus moviments exagerats posava punt i seguit en un abundant seguici de l'alférez moro 1997. Guerreres africanes de roig i blanc amb un casc original anaven armades amb llançes per defendre als cavallers. Però no els feia falta tanta seguretat ja que ells portaven escut i llança per si les tropes cristianes atacaven a l'alférez. Al compàs de la marxa mora "Sisco" els cavallers anaven sobre palanquins arrastrats per esclaus. Segurament tindrien enveja de la magnificència dels vestits dels seus senyors amb fines teles blanques, blaves i roges i sobretot metalls daurats. La carrossa de la favorita i les dames representava una almunia, una casa àrab d'estil agrícola envoltada de palmeres i horts. La dona de l'alférez, vestida de blanc, saludava al públic acompanyada de les seues dames amb ventalls i trages de granate i blanc. Tant el trage de la favorita com el de les seues dames estaven plens de detalls però José Moiña va voler que la favorita ressaltara més que ninguna afegint-li al trage xicotets adorns d'or que realçaven un trage meravellós. Els acompanyava la coneguda marxa mora "Xavier el coixo". Una tribu africana amb teles blaves, pells d'animal i casc amb plomes s'encarregaven de protegir la favorita. Un nou espectacle s'incloïa al boato berberisco i amb ell l'alférez moro. Primer un grup de indígenes de negre i roig que representaven el foc i darrere la carrossa de l'alférez José Tomás Miró envoltat de guerreres ballarines que amb els seus moviments imitaven les flames del foc purificador. Com es lògic les ballarines de Virginia Bolufer anaven de roig amb màscares misterioses i sorprenents. Un gegant africà alçant els braços tancava la carrossa i curiosament portava un vestit com el de les ballarines. Això va provocar que en la carrossa de l'alférez regnara el roig i el foc. Però José Tomás Miró portava un trage blau i blanc que acabava en una túnica granate pràcticament tapada pels metalls daurats. La corassa pareixia haver estat pensada per a que brillara intensament amb les llums de l'enramada. Un trage espectacular digne d'un gran càrrec, una obra maestra de José Moiña. Rafael Mullor va compondre l'obra "Déu del foc" per a l'alférez moro en un ambient místic. Els quatre escuders a cavall vestits de roig, verd i groc amb turbant negre i la carrossa dels xiquets obria el pas a un grup de ballarins amb cos d'home i cap de cavall que feien una dansa ritual al voltant d'una llarga serp. L'esquadra de negres va trencar amb tot lo vist en les Entrades alcoyanes. Era una esquadra atrevida, d'inspiració masai i que va dur molta polèmica amb comentaris de tot tipus. Però ningú podia negar la seua originalitat. Cares totalment negres com si africans foren els membres. Peluques blanques al cap i absència de plomes. Una apretada túnica roja i sobre ella una manta blanca amb estampats de colors i formes diferents que cada esquadrer lluïa a la seua manera. D'un costat colgaven penjolls propis d'una tribu masai. Tampoc faltaven al trage de Vicente Torregrosa les pells d'animals de la sabana africana i a la túnica es podia observar una pell de guepard que també portaven a l'escut de l'esquena. L'esquadra va preferir no portar capa per donar-li més autenticitat a una esquadra tribal. Utilitzaren un ullal d'elefant com a arma en una esquadra totalment contrària al classicisme alcoyà, molt propens a omplir els dissenys de metalls. Al contrari que el disseny, la marxa mora era purament clàssica: "Any d'alferis". Es pot dir que l'alferecia dels Berberiscos en 1997 va marcar un abans i un després en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.










































El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites