jueves, 30 de agosto de 2012

MIRACLE DE LA VERGE DELS LLIRIS


El dia 21 d'agost de 1653 el religiós Antoni Bonaventura Gerau va encontrar al bulb d'un lliri del Carrascal la imatge de la Verge dels Lliris. Aquest religiós va ser el descobridor del miracle dels lliris de la Font Roja, paratge natural del terme municipal d'Alcoi. El lliri blanc on es trobava la xicoteta Mare de Déu dels Lliris estava entre espines i al llevar-li la pell trobaren la imatge d'una santa blanca i polida, tots els presents aquell dia al Carrascal quedaren admirats i decidiren enviar els lliris a València per a ser coneguts per tota la cristiandat. En poc temps va sorgir la idea de construir una ermita per commemorar el miracle. La festa popular de la romeria va ser un invent posterior però ja en 1744 s'anuncia que el dia 25 de juliol es va celebrar la jornada festiva amb l'ascens de la població al parc natural. L'any del centenari també va ser molt important però el santuari estava quasi en ruïnes. Després d'anys de poca popularitat i fins i tot de desaparició, en 1884 es va convocar altra romeria després de que el segon centenari no fora festejat. En canvi, l'any 1953 es va fer un gran homenatge a la Verge dels Lliris a la Plaça Espanya després d'anys de poca espiritualitat. Es va editar la revista "Lilia" per primera vegada i el dia 31 de maig es va coronar a la Verge dels Lliris com a patrona d'Alcoi. En 1967 l'ajuntament la va nombrar alcaldessa perpetua després de la proclamació com a patrona. Durant tots aquests anys la romeria ha continuat celebrant-se a pesar de l'oratge no sempre benèvol i dels altibaixos en els participants. L'acte central se celebra en setembre quan unes 10000 persones peregrinen caminant fins la Font Roja però són destacables l'eucaristia i la processó que es celebra cada 21 d'agost per recordar aquell dia en que descobriren una Mare de Déu dins d'un lliri blanc.













viernes, 24 de agosto de 2012

QUADRES FILAES

 ABENCERRAJES
 ALCODIANOS
 ALMOGÀVARS
 ANDALUCES
 ARAGONESOS
 ASTURIANOS
 BENIMERINES
 BERBERISCOS
 XANOS
 CIDES
 CORDONEROS
 CRUZADOS
 GUSMANS
 JUDÍOS
 LIGEROS
 LLANA
 MASEROS
 MAGENTA
 MARRAKESCH
 MIQUEROS
 MOZÀRABES
 MUDÉJARES
 MUNTANYESOS
 NAVARROS
 REALISTES
 TOMASINES
 VASCOS
VERDS
MIRONS: Gràcies a tots els espectadors que desde les seues cadires aplaudeixen a les 28 filaes encara que ploga o neve. En veritat sou el millor públic, la filà número 29 d'Alcoi.

viernes, 17 de agosto de 2012

ENTRADES 2012 RTVV

P.D.A: los videos han sido cedidos por la television valenciana Canal 9.

viernes, 10 de agosto de 2012

RANKING ESQUADRES 2012

 La filà Cordoneros ha trencat la bona ratxa de les esquadres de l'alférez cristià en aquests Rankings ja que havien guanyat les edicions de 2009, 2010 i 2011. Haguera seguit sent així si no fora per l'esquadra d'enmig de la filà Cordón que ha superat a l'esquadra de l'alférez dels Labradores. L'originalitat de l'esquadra d'enmig mora ha superat al trage tradicional que oferiren els Maseros. Aprofitant que estem en plenes Olimpiades podem dir que l'esquadra daurada dels Cordoneros s'ha endut l'or mentre que Maseros i Benimerines han conseguit la medalla de plata i de bronze respectivament. Per a molts, l'esquadra de l'alférez cristià va ser la millor però l'esquadra mitològica de la filà Cordón va encandilar fins hi tot als habitants de Gandia que fa uns dies van veure desfilar l'esquadra alcoyana amb el meravellós turbant en forma de bou pels seus carrers.

1a: Mig Cordoneros.

2a: Alferecia Maseros.

3a: Alferecia Benimerines.

4a: Capitania Cides.

5a: Capitania Berberiscos.

6a: Mig Tomasines.

viernes, 3 de agosto de 2012

ALFERECIA BENIMERINES 2012




Els espectadors que van aguantar en les seues cadires la forta tempesta del 22 d'abril de 2012 van poder contemplar una cuidada alferecia mora. Amb els banderins de la filà Benimerines i un minaret àrab s'iniciava el boato de l'alférez moro Cana. El cabo batidor de l'esquadra de blancs va sofrir una caiguda del cavall degut a que els carrers estaven banyats. Amb la marxa mora "Benimerines" un grup de benimerines arrastrava moltes jaimes entre xiquetes per simular un assentament del desert. Al principi del boato la marxa mora protagonista va ser "El guerrero", dedicada a l'anterior alférez benimerí de 1998. Un sumptuós ballet creat per Lucia Alòs mostrava la sensualitat de les mullers nòmades, guerreres i al mateix temps divines ballarines que portaven rastes i flors entre un difícil pentinat. Amb unes urpes a les mans i uns bombatxos grocs arrancaren els aplaudiments del públic baix els paraigües gràcies als moviments sinuosos. Una carrossa transportava a les arqueres de Zenina vestides de blau i blanc per Santi Carbonell. Les xirimites interpretaven la marxa "Zoc" per a que unes palmiteres menejaren el melic amb erotisme. Portaven uns ventalls de plomes blanques per fer-se aire i un llarg mocador al cap. El trage de Santi Carbonell destacava per la falda blanca entre teles marrons i múltiples detalls. La porta de Féz servia de pòrtic per a les guerreres amb llançes lluint un colorit vestit on la curta falda taronja s'unia a la jaqueta blava per mitjà d'un ample cinturó de cuir. El turbant roig i blanc destacava per unes xicotetes plomes de pavo real. Darrere uns moros de blanc i taronja amb turbant negre i unes artesanes repartien peçes de fang al públic que podia observar de prop un trage blanc, roig i ocre. "Noches de Arabia" acompanyava a l'alfarer que fabricava botiges de fang en directe sobre una carrossa moruna. Uns homes de tostat amb capes marrons apareixien davant un cavall de raça frisona de color negre mentre la peça musical "Alaia" feia dansar al ballet Gawazi que portava uns vels ocres. Un senzill trage blanc amb una volàtil falda blava van elegir les ballarines descendents de la coreògrafa Ana Calvo per representar les gitanes del desert que li rendien tribut al cabo batidor de l'esquadra de negres. Una novetat important: per motius interns la filà Benimerines va decidir que l'esquadra de negres desfilara al mig del seguici de l'alférez moro i no al final com ve sent habitual. Així que mentre la nit es feia fosca i la pluja arreciava, l'esquadra de negres marxava al pas de "Paco el chollat". L'esquadra de negres va ser dissenyada per un dels propis esquadrers: Paco Verdú. Un disseny correcte i ple de detalls com les pells de tigre o l'estrela de cinc puntes. Teles blaves i blanques com el maquillatge, alguns tocs de negre, una daga penjant de la falda i metalls daurats i platejats ben conjuntats. El turbant podria qualificar-se de original per mesclar metall, el negre benimerí junt al blanc de les teles i d'unes plomes a un costat del turbant que el feien diferent a lo vist fins el moment a les festes d'Alcoi. Unes dones de blanc amb nombrosos detalls obrien pas als camells i un grup d'abanderats negres. Per a sorpresa de molts, un trepidant ballet guerrer feia acte de presència. Virginia Bolufer va mostrar un ball ràpid i africà amb un maquillatge massai i ple de moviment gràcies a l'adaptació "Alkarís". Els colors vius com el groc i el verd clar amb alguns tocs de lila conformaven un trage que va destacar per la capa i les tires a les mans. I un nou dissenyador es presentava per tancar l'alferecia mora creant el seguici personal de l'alférez benimerí. David Verdú s'ha consolidat al mon fester creant la guàrdia de l'alférez moro de negre i blanc amb escut i llança, les llanterneres de taronja i blanc i els vestits de cavallers i dames que saludaven tots junts en dos llargues plataformes fetes d'arena del desert. Els colors predominants foren el roig, el negre i el blanc. A l'última carrossa apareixien les favorites de taronja, negre i blanc que baix la il·luminació de l'enramada d'arcs lluïen els seus brodats i disfrutaven del moment a pesar de l'aigua. La esposa de l'alférez duia una llarga ploma taronja al final de la caputxa turbant. En canvi, l'alférez moro Juan Antonio Canalejas vestia com un líder d'una expedició nòmada. El vestit de David Verdú incorporava pells, cuiro i formes geomètriques a la falda blanca coberta per altres teles marrons i negres que ocupaven tot el cos de l'alférez Juan Antonio Canalejas, fins i tot portava guants a les mans que sostenien una espindarga. El turbant tenia pels de cavall, un imaginatiu detall que no va passar desapercebut. Custodiant les esquenes de l'alférez i com si es tractaren dels guardians de la jaima amb la qual es tancava la gran carrossa, els fills de l'alférez vestits de blanc i negre amb una corassa metàl·lica saludaven al públic que escoltava amb atenció l'última estrena musical amb un títol sugeridor que desvetllava a qui anava dedicada: "Al-faris". A pesar d'alguns talls, l'alferecia de la filà Benimerines va ser preciosa i per moltes polèmiques que haguera ocasionat, el final de l'Entrada Mora 2012 va lluir en tot el seu esplendor.



El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites