Analytics

martes, 30 de julio de 2013

MIG LIGEROS 2013




La filà Ligeros va causar un gran impacte entre el públic quan van veure la seua tribal esquadra d'enmig 2013, obra de Jordi Sellés. L'estil africà del veterà artista alcoyà estava clar a l'esquadra de negres. El disseny tenia alguns tocs d'originalitat, sobretot al casc amb pèl d'animal negre, xicotetes banyes i elements coloristes que es barrejaven amb un cuidat maquillatge. Teles negres i roges, metalls, un escut i un pal penjant de la capa eren de l'agrado dels espectadors. L'arma feia encara més guerrera l'esquadra. També combinava colors de la filà com el roig, el blau, el groc i el verd però el color predominant va ser el negre. El conjunt bèl·lic s'arredonia amb la interpretació magistral de "Iel·las". La marxa mora de Saül Gómez va encantar per les seues melodies als esquadrers i a les seues dones, que desfilaven darrere d'ells amb unes melenes roges. Sense cap dubte, l'esquadra d'enmig dels Ligeros va ser un dels plats forts de les Entrades 2013. La resta de filaes mores van desfilar a un ritme més accelerat de l'habitual. Junt a la reducció de festers per la crisi, aquest ritme va propiciar que l'Entrada Mora 2013 acabara més promte, quan el cel encara no era fosc del tot.






martes, 23 de julio de 2013

CAPITANIA BENIMERINES 2013





Mentre l'home del balconet cridava les màgiques paraules de "Per Alcoi i per Sant Jordi avant l'Entrada" del cel anaven desapareixent els núvols per a que els moros arrancaren amb sol. Una gran alegria per a la filà Benimerines després d'haver tingut una alferecia 2012 passada per aigua. La filà capitana era la més jove de totes i la seua entrada triomfal començava amb uns homes de marró a camell i l'esquadra oficial al compàs de la marxa mora amb el nom de la filà: "Benimerines". Un mapa amb els territoris conquerits pels Merínidas donava una pista sobre el tema del boato. Les conquestes que els Banumarins aconseguiren en les seues batalles al Magreb i a la Península Ibèrica, després d'haver desembarcat a la costa d'Al-Àndalus. Uns moros de groc amb turbants negres i els abanderats amb vestits en roig i blanc seguien a un temple cristià destruït després d'una guerra guanyada per la tribu nòmada. El primer ballet de la vesprada, a càrrec de les Gawazi, representava el mar ja que la dinastia marroquí van tindre que passar dies navegant en vaixells per creuar l'Estret de Gibraltar. Les ballarines portaven unes faldes en diferents tons de blau i elements marins com les petxinetes, les xarxes de pesca o el coral. Portaven una màscara platejada i unes plomes al cap simulant la bromera de l'aigua. Amb la sensualitat de la música de "Moros de l'Alqueria" aconseguien parèixer ones del mar en moviment. El preciós ballet tenia com a escenari una platja amb arena i palmeres. Gràcies a una aliança amb els Nazarites de Granada dominaven un punt estratègic per a controlar el comerç marítim mediterrani. Unes dones de taronja i negre portaven encens esparcint una dolça aroma pels carrers del municipi. Unes guerreres amb bombatxos negres vigilaven a un grup de cristians encadenats que havien sigut capturats en les batalles. Unes batalles cruentes on molts acabaven morint. El terror es podia observar al ballet de Carmina Nadal amb unes màscares que jugaven a confundir el públic mentre la percussió omplia els carrers de ritme africà. La mort després de la batalla i les al·lucinacions dels soldats ferits es veien reflectides en el tribal ballet de Carmina Nadal. Simbolitzaven els 4 genets de l'Apocalipsi amb 4 cavalls que representaven la mort, la fam, la victòria i la guerra. Cada personatge anava pujat a un cavall de diferent color, un cavall verd, altre negre, altre roig i altre blanc i aquests eren els colors del trage de pells de les ballarines. Les aiguadores de roig i blanc portaven recipients metàl·lics per transportar l'aigua pel desert. Després de la part militar del boato benimerí era l'hora de mostrar la cultura àrab. En la part civil es mostraven diferents oficis musulmans com el grup de ramaders grocs que dirigien burretes. Un grup autòcton del Marroc tocava instruments àrabs tradicionals per a que unes dansarines ballaren la dansa del ventre. Les xiques saboneres amb faldes blaves es tapaven amb caputxes negres mentre que les mores de l'almúnia, de marró i blanc amb capes verdes, oferien fumar de les caximbes als espectadors que ho desitjaren. L'estampa bèl·lica de la carrossa dels cavallers amb les seues espases i els seus turbants negres sorprenien quan la marxa mora "Xabat" sonava amb tota la intensitat. El trage fet per Alfredo Mullor tenia inscripcions en escriptura àrab, metalls i faixa blava i una llarga capa de pell marró. Una jaima amb xiquets i dones amb colorits trages senzills seguien als cavallers. Els savis de la filà cedien el pas a la carrossa de les dames, les rodelles i la favorita. Tant al trage de les dames com al de la favorita predominava el gris i el platejat, però la favorita tenia més brodats de color blanc i els braços decorats amb henna. La marxa mora "10 de setembre" també acompanyava a les rodelles baix uns arcs de ferradura que decoraven la carrossa. Unes joves amb senzills trages negres d'Alfredo Mullor precedien al bou i les cabres. En una desconcertant pira funerària una mòmia rendia homenatge als difunts en la guerra. La polèmica que va causar les dones de blanc i negre amb niqab va ser coneguda en tot el país. Però els moros i cristians d'Alcoi són una festa plena d'esplendor i mai es va tindre la intenció d'ofendre a la comunitat musulmana per uns trages que representaven les ratlles negres i blanques del bombatxos de la filà Benimerines. La carrossa del capità moro formava l'escut de la filà amb les seues estreles, on anaven situats els rodelles. Els fills de Jordi Pascual portaven un trage semblant al del pare. El tercer capità moro de la filà Benimerines és una persona oberta i amistosa. Desfilava emocionat amb l'arriscada marxa mora "Al-er" que va posar els pels de punta a milers d'alcoyans. El trage que va dissenyar Alfredo Mullor era senzill però efectista. Un turbant blanc auster i unes mànegues de ratlles grises destacaven per damunt de la túnica blanca adornada amb tires de color verd, blanc, blau i negre. Jordi Pascual Ferrer portava una daga a la faixa i una capa de pell marró amb el mapa dels territoris que conqueria a les batalles. Una tenda on es refugiava un moro erudit i unes dones africanes amb llançes i plomes al cap tancaven el boato. Però quedava el punt i final perfecte. Una impressionant esquadra de negres que barrejava mil colors com el groc, el negre, el roig, el marró, el verd i el blanc. Juan Climent no li va tindre por a l'excés en una esquadra africana amb molts detalls com les boles, el bolset de cuero, els metalls, les pells o els llaços blancs i negres que formaven el bombatxos del trage oficial de la filà Benimerines. Al casc tenien metalls, ossos, xicotetes banyes, la mitja lluna i l'estrela de cinc puntes i sobretot plomes negres. La capa era roja i a més a més de tindre un escut, també tenia una tela amb ratlles blanques i negres. L'espectacular esquadra de negres benimerí va estrenar "Itna Assar Karim", una marxa mora per la qual van desfilar amb lentitud. Per a molts, la capitania mora de la filà Benimerines va ser el millor càrrec de les Festes de Sant Jordi 2013.


El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites