L'origen dels Gusmans cal buscar-lo en la "Societat Catòlica de los Luises", que presidia el reverend Leonardo Blanes Terol. En la junta del 28 de maig de 1905 es va aprovar el disseny de la filà i es va autoritzar la seua participació en la Festa de Moros i Cristians, però no van eixir a la Festa fins a 1906.
Però, sens dubte, l'impacte fonamental de la filà Gusmans en la Festa és el seu disseny, que desde la seua fundació és el mateix, excepte alguns petits canvis, pràcticament inapreciables. Va ser l'excel·lent pintor alcoyà Francisco Laporta Valor qui, inspirant-se en els quadres historicistes de l'època, va dissenyar el vestit de la filà, amb la particularitat de fer-ho per a infants i cavallers; així marcava la pauta de donar propietat històrica al bàndol cristià. Aquest vestit està composat de capa roja, faldó blanc, túnica grisa i corretges marrons de cuero amb claus.
El primer càrrec que exerciren els Gusmans va ser l'alférez de 1910 en la persona de Francisco Laporta Boronat, el qual l'any següent també va acceptar ser el capità cristià. Va ser un dels càrrecs més luxosos i distingits de l'epoca. En 1911 va eixir el primer boato al bàndol cristià ja que la filà Gusmans va seguir la idea que la filà Marrakesch havia inventat en 1910.
Durant els anys 20 cal destacar l'organització de la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi, la primera d'Espanya, per part dels Gusmans, quan la filà tenia el local al carrer del Caragol; amb això van ajudar a mantindre una Festa a hores d'ara més que centenària. Moltes són les seues activitats, com les visites a centres benèfics, però tal volta la més coneguda és la representació del primer acte del Tenorio a la seu social de la filà, on els versos de Zorrilla es barregen amb la sornegueria dels festers que interpreten els papers. Cada 31 d'octubre representen el teatre de "Don Juan Tenorio" com una tradició d'altres dècades.
Els origens de la filà provenen de Guzmán el Bueno l'heroi castellà del que han sorgit moltes llegendes com el punyal de Tarifa o la serp de Fez. Segons el dissenyador Luis Solbes, la filà Gusmans va ser la primera en traure dones als boatos de càrrec, encara que amb un paper passiu i van posar de moda les xiques vestides de castellanes. Luis Solbes també va presentar un disseny d'esquadra de negres per a dones. Eren els anys 70 i la societat alcoyana no estava preparada per a un pas tan gran en la integració de la dona en la festa. Així que l'Associació de Sant Jordi no va aprovar l'esquadra de negres femenina i Luis Solbes va abandonar la idea.
El seu aspecte de monjo guerrer és el que ha donat nom a la marxa que actualment els acompanya: "Claus i Corretges", estrenada en 1993 per a l'esquadra d'enmig. A més a més tots els anys trauen una alegre Roponà i són els únics en desfilar amb caputxa a l'Entrada Cristiana.
En Festes els acompanya la banda de música Agrupació Musical El Delirio de Gorga.
En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Sanchis Machancoses i l'any 1999 l'Alférez, que va ser Fernando Gisbert Pascual.
Però, sens dubte, l'impacte fonamental de la filà Gusmans en la Festa és el seu disseny, que desde la seua fundació és el mateix, excepte alguns petits canvis, pràcticament inapreciables. Va ser l'excel·lent pintor alcoyà Francisco Laporta Valor qui, inspirant-se en els quadres historicistes de l'època, va dissenyar el vestit de la filà, amb la particularitat de fer-ho per a infants i cavallers; així marcava la pauta de donar propietat històrica al bàndol cristià. Aquest vestit està composat de capa roja, faldó blanc, túnica grisa i corretges marrons de cuero amb claus.
El primer càrrec que exerciren els Gusmans va ser l'alférez de 1910 en la persona de Francisco Laporta Boronat, el qual l'any següent també va acceptar ser el capità cristià. Va ser un dels càrrecs més luxosos i distingits de l'epoca. En 1911 va eixir el primer boato al bàndol cristià ja que la filà Gusmans va seguir la idea que la filà Marrakesch havia inventat en 1910.
Durant els anys 20 cal destacar l'organització de la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi, la primera d'Espanya, per part dels Gusmans, quan la filà tenia el local al carrer del Caragol; amb això van ajudar a mantindre una Festa a hores d'ara més que centenària. Moltes són les seues activitats, com les visites a centres benèfics, però tal volta la més coneguda és la representació del primer acte del Tenorio a la seu social de la filà, on els versos de Zorrilla es barregen amb la sornegueria dels festers que interpreten els papers. Cada 31 d'octubre representen el teatre de "Don Juan Tenorio" com una tradició d'altres dècades.
Els origens de la filà provenen de Guzmán el Bueno l'heroi castellà del que han sorgit moltes llegendes com el punyal de Tarifa o la serp de Fez. Segons el dissenyador Luis Solbes, la filà Gusmans va ser la primera en traure dones als boatos de càrrec, encara que amb un paper passiu i van posar de moda les xiques vestides de castellanes. Luis Solbes també va presentar un disseny d'esquadra de negres per a dones. Eren els anys 70 i la societat alcoyana no estava preparada per a un pas tan gran en la integració de la dona en la festa. Així que l'Associació de Sant Jordi no va aprovar l'esquadra de negres femenina i Luis Solbes va abandonar la idea.
El seu aspecte de monjo guerrer és el que ha donat nom a la marxa que actualment els acompanya: "Claus i Corretges", estrenada en 1993 per a l'esquadra d'enmig. A més a més tots els anys trauen una alegre Roponà i són els únics en desfilar amb caputxa a l'Entrada Cristiana.
En Festes els acompanya la banda de música Agrupació Musical El Delirio de Gorga.
En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Sanchis Machancoses i l'any 1999 l'Alférez, que va ser Fernando Gisbert Pascual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario