FILÀ LLANA

Fundada a la fi del segle XVIII, el seu disseny sembla estar inspirat en la indumentària que van veure a Màlaga uns comerciants alcoyans abans de 1800. El boceto més antic és dels anys 30 i està signat per Pepe Mataix. No ha tingut canvis importants. El vestit primitiu era senzill, els bombatxos eren curts, la jaqueta no portava brodats, l'armilla tan sols duia la palmera i al cap lluïen un barret grana. La faixa era blanca i anava enrotllada al cap. Sempre han conservat els mateixos colors.
Es desconeix si el seu nom ve de la tela que utilitzen o d'un fundador anomenat Francisco Llana. És molt probable que l'any 1805 la filà Llana tinguera la primera capitania mora i va ser Miguel Gironés el seu protagonista. La Llana va ser la filà que va tenir el privilegi d'acompanyar la imatge de Sant Jordi, propietat de Gironés, fins a l'Església de Santa Maria (1811-1866).
Foren els llaners els primers que incorporaren a la Festa una banda de música en 1817, el Batalló de Milicians Nacionals, origen de l'actual Banda Primitiva. Quan es va crear l'acte de la Retreta en 1882, guanyaren el primer premi de fanalets.
En les desfilades utilitzen composicions musicals dedicades a ells, com ara "Llanero i President", de José Albero Francés o "Als Llaneros dianers", de Rafael Mullor Grau.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical d'Alcoi.
En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Córcoles Bordera, desenvolupant el boato més extens de les Festes de Sant Jordi i l'any 1999 l'Alférez, que va ser Francisco Sanchis Pardo.