El seu boceto primitiu es va presentar el 21 de maig de 1865. Van aparèixer en les Festes de 1866 amb el nom de Beduïns.
El nom actual de la filà és degut precisament al color dels seus bombatxos, el magenta, i és original de 1865. Inclou una manta de color blanc i un turbant a la turca, molt propi de l'època, calçat groc, jaqueta roja i faixa groga. Ha tingut algunes petites transformacions i, en 1966, Rafael Aracil Ruescas és qui li dóna els aires actuals.
Precisament és en el VI Centenari quan els Beduïns-Magenta estrenen càrrec, amb el primer alférez. La vida de la filà, tant a la fi del segle XIX com a la primeria del XX, transcorre amb normalitat, i poden destacar-se personatges com Francisco Miró Vilaplana, que a més de ser primer tro i directiu de l'Associació de Sant Jordi va ser considerat model de cap d'esquadra.
El cèlebre pintor alcoyà Fernando Cabrera va dissenyar en 1929 el vestit d'alférez per a Enrique Cabrera Payà. Durant la postguerra, Francisco Miró Vilaplana va ser qui va organitzar de nou la filà i van acompanyar el Sant Jordiet de 1940, Jaume Silvestre Pérez. En 1944, Antonio Armiñana, conegut com "el tio Matraca", és qui li va donar un nou impuls a la filà, tal com van fer Paco Olcina i Pepe Blanquer en èpoques més recents. Van crear en 1964 el que es coneix avui en dia com el "Sopar de la Dona del Fester", i en 1977, la figura del cavaller que acompanya els càrrecs festers.
La filà Magenta sol desfilar amb les marxes mores "Marxa del Centenari", d'Amando Blanquer Ponsoda, i "El President" de Miguel Picó Biosca. Encara que tenen dedicada la marxa mora "Magenta" no la trauen gens per la poca popularitat de la peça musical.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical La Tropical de Benigànim.
L'any 2005 van tindre l'últim Capità en la persona de Camilo Albero Climent i l'any 2004 l'Alférez, que va ser Rodolfo Llàcer Santacreu aguantant la pluja per segona alferecia consecutiva.
El nom actual de la filà és degut precisament al color dels seus bombatxos, el magenta, i és original de 1865. Inclou una manta de color blanc i un turbant a la turca, molt propi de l'època, calçat groc, jaqueta roja i faixa groga. Ha tingut algunes petites transformacions i, en 1966, Rafael Aracil Ruescas és qui li dóna els aires actuals.
Precisament és en el VI Centenari quan els Beduïns-Magenta estrenen càrrec, amb el primer alférez. La vida de la filà, tant a la fi del segle XIX com a la primeria del XX, transcorre amb normalitat, i poden destacar-se personatges com Francisco Miró Vilaplana, que a més de ser primer tro i directiu de l'Associació de Sant Jordi va ser considerat model de cap d'esquadra.
El cèlebre pintor alcoyà Fernando Cabrera va dissenyar en 1929 el vestit d'alférez per a Enrique Cabrera Payà. Durant la postguerra, Francisco Miró Vilaplana va ser qui va organitzar de nou la filà i van acompanyar el Sant Jordiet de 1940, Jaume Silvestre Pérez. En 1944, Antonio Armiñana, conegut com "el tio Matraca", és qui li va donar un nou impuls a la filà, tal com van fer Paco Olcina i Pepe Blanquer en èpoques més recents. Van crear en 1964 el que es coneix avui en dia com el "Sopar de la Dona del Fester", i en 1977, la figura del cavaller que acompanya els càrrecs festers.
La filà Magenta sol desfilar amb les marxes mores "Marxa del Centenari", d'Amando Blanquer Ponsoda, i "El President" de Miguel Picó Biosca. Encara que tenen dedicada la marxa mora "Magenta" no la trauen gens per la poca popularitat de la peça musical.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical La Tropical de Benigànim.
L'any 2005 van tindre l'últim Capità en la persona de Camilo Albero Climent i l'any 2004 l'Alférez, que va ser Rodolfo Llàcer Santacreu aguantant la pluja per segona alferecia consecutiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario