El Cartell de 1988 va partir de la idea d'un moro i un cristià fundits en un utilitzant una tècnica basada en el color i amb les dos fotografies a mig cos contraposades. Va ser una novetat i com en tota novetat Rafael Armengol es mostrava un poc nerviós moments abans de descobrir el cartell. També deia que "el cartel intenta fusionar las dos culturas". El pintor va escollir per fer-lo la tècnica que estudiava aquells anys. Contava que "La imágen la integran una serie de rayas que pinto en sentido vertical i según tapas unas o descubres las otras la percepción del color es diferente". És un procés paregut al de la televisió amb un concepte basat en la vibració del color. La tipografia no va ser la correcta perquè la visió dificultava una bona lectura. A pesar d'estar en lletres majúscules i grans el plantejament cromàtic sols permetia llegir bé la paraula Alcoi. L'enquadrament estava molt equilibrat i el cartell de Rafael Armengol tenia una força que va anar perdent amb el pas del temps, però no es pot negar la originalitat que va suposar en 1988. A més a més es tracta de l'únic Cartell de Festes que va sofrir una agressió intencionada d'alguns gamberros. Van cremar un poc una part de la cara del moro, mentre que el cristià no va patir cap dany. La imatge del cristià era la de una famosa fotografia de Crespo Colomer, corresponent a l'alférez cristià 1983.
No hay comentarios:
Publicar un comentario