ALFERECIA NAVARROS 1989

Un any més pareixia que els cristians anaven a salvar-se de la visita de la pluja però no del retràs horari. No obstant, estava en boca de tots que els moros no tindrien la mateixa sort ja que una tempesta s'aproximava i per poc no li cau a l'alferecia cristiana de 1989, desempenyada per la filà Navarros. Antonio Armiñana Vicens ha sigut l'últim càrrec, fins l'actualitat, en desfilar a cavall i portava un auster trage fet per Roberto Pérez. El seu seguici estava ple d'esclaves mores portadores de troncs i acompanyades de cristianes que simulaven torturar-les amb llàtigs. Les campanes d'Almansor, un militar yemení, eren transportades per varies captives musulmanes pel pes exagerat i la grandària. El breu boato contava la història de com els omeyes va arrancar les campanes de Santiago i les van transportar fins al califat de Còrdova. Almansor era un alfaquí, nom que reben els mestres d'escola en el mon musulmà. Els palios per als senyors feudals també tenien un paper important al boato navarro, que també incorporava una carrossa plena de ferrers i campanes. Les cortesanes feien el seu paper en la desfilada repartint besos desde la seua carrossa. El seu alférez, Antonio Armiñana portava un casc metàl·lic amb plomes blanques i un trage gris i de color crema molt senzill. Dos grans muscleres de metall aguantaven la capa blanca. Els cavallers a peu combinaven els colors crema i gris de la cotamalla. Amb espases i escuts deixaven pas a la cort de la favorita. Les dames eres unes guerreres cristianes de negre amb llàtigs com a arma. Acompanyaven a la favorita amb corona que desfilava a peu per mostrar de prop el seu trage de color crema, mig tapat per una corassa platejada. Un grup de guerreres amb capes marrons i túniques blanques portaven llançes i melenes de pelroig. La famosa peça musical "L'ambaixador cristià" li marcava el ritme a l'esquadra de negres amb capa gris, que protagonitzaven dos excel·lents cabos. Un a cavall i l'altre dirigint l'esquadra demostraren ser bons en la seua responsabilitat: muntar al cavall i dominar la porra respectivament. El metall platejat predominava en l'obra pòstuma del dissenyador José Javier Pérez. Una gran creació de pells i cueros marrons on s'encontrava Adrián Espí Valdés, un gran fester d'Alcoi a qui va dedicada la segona marxa cristiana de la història: "Salmo" que va sonar en aquesta alferecia cristiana. "Rodella i capità" era la marxa cristiana que es va escoltar per a tancar la desfilada de l'esquadra oficial de la filà Navarros.

150 ANIVERSARI I MIG ANDALUCES 1989

Fidels a la navaixa, la filà Andaluces o Contrabandistes van traure en 1989 dos esquadres especials més la de blancs perquè feien l'esquadra d'enmig. Però no sols el Mig sinó també complien 150 anys i com ja havien fet els Asturianos l'any anterior, el 150 aniversari dels Andaluces no va ser molt conegut ja que realment la filà participava a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi desde abans de 1839. Per a commemorar-ho tragueren una esquadra d'un estil de "señorito andaluz" o andalús ric que va agradar molt pels colors roig, blau, groc, blanc i negre i per semblar-se al trage oficial de la filà, sumant-li un elegant barret. La música de "Ragón Falez" sempre ajuda al triomf de la filà Andaluces. Tot el contrari a l'esquadra d'enmig que era de bandolers amb colors negres i metalls daurats. Una obra de Jordi Sellés amb capes de pell espectaculars on no faltava la palmera brillant. El cuero dels pantalons i el mocador sobre el casc no podien faltar en un disseny de bandit. Totes les esquadres van tindre una bona acollida com també la peça musical que van estrenar: "Els Contrabandistes" de José Maria Valls. Molt llarga va ser la participació de la filà Andaluces en l'Entrada Cristiana 1989 però va ser la filà Alcodianos qui va fer un dels talls més duradors de la història dels moros i cristians alcoyans. Les Entrades de 1989 van batir el rècord en el número d'animals que van eixir ja que no es recorda cap altra Entrada amb tants cavalls com la de 1989.

CAPITANIA ALMOGÀVARS 1989

 

L'excel·lent capitania que la filà Almogàvars va desempenyar en l'any 1989 va ser recordada també pel fet de que feia 25 anys que es desfilava per l'itinerari actual de l'Entrada Cristiana. Al Partidor no cabia ni una agulla i tot era festa, fins hi tot el cel estava ras. El boato de la Llaganya s'obria amb 24 llancers de Barcelona a cavall ensenyant el seu perfecte domini de la doma. Els genets marrons formaven vistoses figures amb els cavalls mentre sonaven els tambors. El fum envoltava a un grup de monjos inquietants que tocaven la percussió. Unes grans trompes alpines eren el preàmbul que els Almogàvars havien creat per al capità cristià 1989. Francisco Alba Socarrades apareixia damunt una carrossa junt a la graciosa rodella que saludava a la gent amb gràcia. Francisco Alba estava flanquejat per dos dracs de pedra en la carrossa amb columnes. Va rebre les claus de la ciutat amb antelació, inclús amb l'esglai de l'alcaide al caure del cavall. El trage de metall va ser confeccionat per Alejandro Soler i destacava pel cuero marró, la falda negra i un al·lucinant casc metàl·lic. Els fidels cavallers desfilaven a peu amb preciosos trages de nobles amb un casc de metall. El cuero marró i les túniques de diferents colors formaven un conjunt medieval. Un ariet precedia als dos palanquins bèl·lics de les favorites, que sacsejaven les seues espases donant les gràcies al públic. Una portava un trage on predominava el verd i l'altra un trage en negre i marró, els dos dissenyats per Alejandro Soler. I més grups de boato a peu ens transportaven a Bizanci, antiga ciutat on els mercenaris catalans van entrar comandats per Roger de Flor. El ballet de Inma Cortés tractava sobre unes camperoles que amb ventalls, guirnaldes i arcs de flors ens mostraven un ball floral més propi del Renaixement que del segle XIII. Aquest ballet campestre va ser el primer que va preparar Inma Cortés per a una Entrada Cristiana i va estrenar la peça musical "Melodia campesina". Desprès del bonic i desenfadat ballet un grup de guerreres vestides en tons marrons i negres animaven al públic amb els seus pals. Una amazona, uns lluitadors de verd i marró i una torre d'assalt arribaven abans de l'esquadra de negres o d'esclaus, que seguia l'esquema de tot el boato i era obra d'Alejandro Soler. Una esquadra guerrera a més no poder, salvatge per les pells i que ens convidava a la batalla i a seguir la festa gràcies a l'alegre melodia de la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà". La metàl·lica esquadra de negres tenia una capa feta de pell de vaca i una espectacular corassa de xapetes. El casc estava fet de metall i reproduïa les ales d'un rat penat. Era habitual als anys 80 que els pasdobles sonaren en les filaes cristianes i en la capitania almogàvar van sonar "Mi Barcelona i "El desitjat". L'esquadra de blancs tancava un meravellós boato ple de noves idees que renovaven l'Entrada Cristiana i li donaven més vitalitat als boatos. Alejandro Soler va donar un gran impuls a la participació femenina fent més dinàmiques les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.