Un any més pareixia que els cristians anaven a salvar-se de la visita de la pluja però no del retràs horari. No obstant, estava en boca de tots que els moros no tindrien la mateixa sort ja que una tempesta s'aproximava i per poc no li cau a l'alferecia cristiana de 1989, desempenyada per la filà Navarros. Antonio Armiñana Vicens ha sigut l'últim càrrec, fins l'actualitat, en desfilar a cavall i portava un auster trage fet per Roberto Pérez. El seu seguici estava ple d'esclaves mores portadores de troncs i acompanyades de cristianes que simulaven torturar-les amb llàtigs. Les campanes d'Almansor, un militar yemení, eren transportades per varies captives musulmanes pel pes exagerat i la grandària. El breu boato contava la història de com els omeyes va arrancar les campanes de Santiago i les van transportar fins al califat de Còrdova. Almansor era un alfaquí, nom que reben els mestres d'escola en el mon musulmà. Els palios per als senyors feudals també tenien un paper important al boato navarro, que també incorporava una carrossa plena de ferrers i campanes. Les cortesanes feien el seu paper en la desfilada repartint besos desde la seua carrossa. El seu alférez, Antonio Armiñana portava un casc metàl·lic amb plomes blanques i un trage gris i de color crema molt senzill. Dos grans muscleres de metall aguantaven la capa blanca. Els cavallers a peu combinaven els colors crema i gris de la cotamalla. Amb espases i escuts deixaven pas a la cort de la favorita. Les dames eres unes guerreres cristianes de negre amb llàtigs com a arma. Acompanyaven a la favorita amb corona que desfilava a peu per mostrar de prop el seu trage de color crema, mig tapat per una corassa platejada. Un grup de guerreres amb capes marrons i túniques blanques portaven llançes i melenes de pelroig. La famosa peça musical "L'ambaixador cristià" li marcava el ritme a l'esquadra de negres amb capa gris, que protagonitzaven dos excel·lents cabos. Un a cavall i l'altre dirigint l'esquadra demostraren ser bons en la seua responsabilitat: muntar al cavall i dominar la porra respectivament. El metall platejat predominava en l'obra pòstuma del dissenyador José Javier Pérez. Una gran creació de pells i cueros marrons on s'encontrava Adrián Espí Valdés, un gran fester d'Alcoi a qui va dedicada la segona marxa cristiana de la història: "Salmo" que va sonar en aquesta alferecia cristiana. "Rodella i capità" era la marxa cristiana que es va escoltar per a tancar la desfilada de l'esquadra oficial de la filà Navarros.
domingo, 29 de noviembre de 2009
ALFERECIA NAVARROS 1989
Un any més pareixia que els cristians anaven a salvar-se de la visita de la pluja però no del retràs horari. No obstant, estava en boca de tots que els moros no tindrien la mateixa sort ja que una tempesta s'aproximava i per poc no li cau a l'alferecia cristiana de 1989, desempenyada per la filà Navarros. Antonio Armiñana Vicens ha sigut l'últim càrrec, fins l'actualitat, en desfilar a cavall i portava un auster trage fet per Roberto Pérez. El seu seguici estava ple d'esclaves mores portadores de troncs i acompanyades de cristianes que simulaven torturar-les amb llàtigs. Les campanes d'Almansor, un militar yemení, eren transportades per varies captives musulmanes pel pes exagerat i la grandària. El breu boato contava la història de com els omeyes va arrancar les campanes de Santiago i les van transportar fins al califat de Còrdova. Almansor era un alfaquí, nom que reben els mestres d'escola en el mon musulmà. Els palios per als senyors feudals també tenien un paper important al boato navarro, que també incorporava una carrossa plena de ferrers i campanes. Les cortesanes feien el seu paper en la desfilada repartint besos desde la seua carrossa. El seu alférez, Antonio Armiñana portava un casc metàl·lic amb plomes blanques i un trage gris i de color crema molt senzill. Dos grans muscleres de metall aguantaven la capa blanca. Els cavallers a peu combinaven els colors crema i gris de la cotamalla. Amb espases i escuts deixaven pas a la cort de la favorita. Les dames eres unes guerreres cristianes de negre amb llàtigs com a arma. Acompanyaven a la favorita amb corona que desfilava a peu per mostrar de prop el seu trage de color crema, mig tapat per una corassa platejada. Un grup de guerreres amb capes marrons i túniques blanques portaven llançes i melenes de pelroig. La famosa peça musical "L'ambaixador cristià" li marcava el ritme a l'esquadra de negres amb capa gris, que protagonitzaven dos excel·lents cabos. Un a cavall i l'altre dirigint l'esquadra demostraren ser bons en la seua responsabilitat: muntar al cavall i dominar la porra respectivament. El metall platejat predominava en l'obra pòstuma del dissenyador José Javier Pérez. Una gran creació de pells i cueros marrons on s'encontrava Adrián Espí Valdés, un gran fester d'Alcoi a qui va dedicada la segona marxa cristiana de la història: "Salmo" que va sonar en aquesta alferecia cristiana. "Rodella i capità" era la marxa cristiana que es va escoltar per a tancar la desfilada de l'esquadra oficial de la filà Navarros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario