El tancament de l'Entrada Mora 1989 era cosa de la filà Verds. Un segle abans la filà Verds va tindre una plujosa alferecia mora en 1889 però 100 anys desprès la clàssica filà del bàndol moro va tindre la climatologia a favor. A les huit i quart de la vesprada del 22 d'abril de 1989 entraven a la Plaça Espanya les xiquetes àrabs de blanc i taronja. Portaven estores per anunciar l'inici de l'alferecia de la filà Verds. Una filà que va traure un boato dins de les seues possibilitats i on van destacar les xirimites tocant "Ballalferis" i el ballet d'Ana Calvo, que dansava amb unes majestuoses ales als braços. El ballet creava un espectacle bonic i de grans dimensions ja que les teles verdes que tenien com a braços omplien de verd els estrets carrers per on passa l'Entrada Mora. Sobretot la gent dels balcons va felicitar a les components del ballet, semblants a aus. I la cosa no acabava ahí ja que l'alférez moro, en una gran carrossa atalaia, rebia elogis per part del públic. El seu trage, en blanc i verd era d'extraordinària bellesa i estava fet per Luis Solbes, creador de tot el boato. Els metalls daurats adornaven el cinturó, la corassa i els detalls del casc verd. La capa tenia una part de tela adamascada i l'altra verda amb brodats. L'alférez moro era un veterà de la filà que ja ha faltat: Francisco Davó Pérez, un admirador del compositor Amando Blanquer i que per aquest motiu va fer la seua entrada baix les notes de la cèlebre "Marxa del centenari". Els rodelles una vegada més desfilaren sentats en palanquins, un element que a finals dels anys 80 es va fer repetitiu. No obstant el trage de les huríes amb plomes blanques al cap era original. Unes amazones feien botar al cavall arrancant grans ovacions del públic, que també va rebre regals de la filà Verds ja que els ancians repartien clavells desde una carrossa. Luis Solbes va dissenyar un preciós trage d'un fi verd clar per al nombrós harem amb banderes de la favorita, que portava un ric trage en blanc i verd. Per a la filla de Francisco Davó i la seua cort va sonar la marxa mora "Anabel". La presència femenina en el boato de l'alférez moro es va reduir en comparació a anys anteriors, per a reajustar-se a l'horari i no allargar massa la desfilada. La marxa mora "Moros Verdes" va ser disfrutada per l'esquadra de blancs. L'esquadra de negres, també de Luis Solbes, va finalitzar l'Entrada Mora que curiosament es va fer sense arribar a fer-se de nit, sols amb la llum del dia. Tancant la vesprada va sonar la marxa mora "Tarde de abril". El trage dels esquadrers també portava el color bàsic de la filà que és el verd, intens en la capa i uns quadrats quasi als peus dels esquadrers. Una pell de guepard al pit tapava la llarga túnica blanca. I aquesta volta si que eren negres per la cara ben pintada, junt a una barba i els llavis pintats de roig. El turbant blanc de pell amb ratlles marrons era igual de pompós com el de l'esquadra d'enmig dels Realistes. El mal temps havia donat una trègua a la correcta alferecia mora de la filà Verds però es va convertir en un malson el dia 24 d'abril. Per culpa de l'aigua es va tindre que suspendre l'Alardo, perdent-se tota la pólvora i amb una "Aparició de Sant Jordi" curta i freda. Les Festes de Sant Jordi 1989 van acabar amb una nit de "soparets" espantosa a causa de la insistent pluja.
martes, 15 de diciembre de 2009
ALFERECIA VERDS 1989
El tancament de l'Entrada Mora 1989 era cosa de la filà Verds. Un segle abans la filà Verds va tindre una plujosa alferecia mora en 1889 però 100 anys desprès la clàssica filà del bàndol moro va tindre la climatologia a favor. A les huit i quart de la vesprada del 22 d'abril de 1989 entraven a la Plaça Espanya les xiquetes àrabs de blanc i taronja. Portaven estores per anunciar l'inici de l'alferecia de la filà Verds. Una filà que va traure un boato dins de les seues possibilitats i on van destacar les xirimites tocant "Ballalferis" i el ballet d'Ana Calvo, que dansava amb unes majestuoses ales als braços. El ballet creava un espectacle bonic i de grans dimensions ja que les teles verdes que tenien com a braços omplien de verd els estrets carrers per on passa l'Entrada Mora. Sobretot la gent dels balcons va felicitar a les components del ballet, semblants a aus. I la cosa no acabava ahí ja que l'alférez moro, en una gran carrossa atalaia, rebia elogis per part del públic. El seu trage, en blanc i verd era d'extraordinària bellesa i estava fet per Luis Solbes, creador de tot el boato. Els metalls daurats adornaven el cinturó, la corassa i els detalls del casc verd. La capa tenia una part de tela adamascada i l'altra verda amb brodats. L'alférez moro era un veterà de la filà que ja ha faltat: Francisco Davó Pérez, un admirador del compositor Amando Blanquer i que per aquest motiu va fer la seua entrada baix les notes de la cèlebre "Marxa del centenari". Els rodelles una vegada més desfilaren sentats en palanquins, un element que a finals dels anys 80 es va fer repetitiu. No obstant el trage de les huríes amb plomes blanques al cap era original. Unes amazones feien botar al cavall arrancant grans ovacions del públic, que també va rebre regals de la filà Verds ja que els ancians repartien clavells desde una carrossa. Luis Solbes va dissenyar un preciós trage d'un fi verd clar per al nombrós harem amb banderes de la favorita, que portava un ric trage en blanc i verd. Per a la filla de Francisco Davó i la seua cort va sonar la marxa mora "Anabel". La presència femenina en el boato de l'alférez moro es va reduir en comparació a anys anteriors, per a reajustar-se a l'horari i no allargar massa la desfilada. La marxa mora "Moros Verdes" va ser disfrutada per l'esquadra de blancs. L'esquadra de negres, també de Luis Solbes, va finalitzar l'Entrada Mora que curiosament es va fer sense arribar a fer-se de nit, sols amb la llum del dia. Tancant la vesprada va sonar la marxa mora "Tarde de abril". El trage dels esquadrers també portava el color bàsic de la filà que és el verd, intens en la capa i uns quadrats quasi als peus dels esquadrers. Una pell de guepard al pit tapava la llarga túnica blanca. I aquesta volta si que eren negres per la cara ben pintada, junt a una barba i els llavis pintats de roig. El turbant blanc de pell amb ratlles marrons era igual de pompós com el de l'esquadra d'enmig dels Realistes. El mal temps havia donat una trègua a la correcta alferecia mora de la filà Verds però es va convertir en un malson el dia 24 d'abril. Per culpa de l'aigua es va tindre que suspendre l'Alardo, perdent-se tota la pólvora i amb una "Aparició de Sant Jordi" curta i freda. Les Festes de Sant Jordi 1989 van acabar amb una nit de "soparets" espantosa a causa de la insistent pluja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario