EL BETLEM DE TIRISITI

Les representacions del Betlem de Tirisiti es celebren a la ciutat d'Alcoi des de fa més de 100 anys i són hereves, potser quasi úniques, d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos. Aquest substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoyana de meitat del segle XIX.

El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n'afegeix també d'altres heterogenis on s'hi reflecteixen costums locals o fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot fins i tot reconèixer. S'ha fet evident que el Betlem té els arrels ben assentats en l'estima popular i, per això, el nivell d'exigència quant a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.

Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta". Això vol dir que els perots, muntats sobre varetes verticals, corren per l'escenari pel si d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a recer de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a dotar-les d'una notable agilitat. Precisament aquesta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l'ús d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic.

Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre petit espectacle de titelles de Cadis, siga l'esdeveniment més singular i antic encara vius, d'aquest format, a l'Estat Espanyol. Ens trobem amb un elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens apropa a la societat d'abans i a les generacions que ens han precedit.

PERSONATGES:

TIRISITI
És l'amo (o això creu ell). No se sap si és un heroi amb mala sort, o un cregut i un maldestre que té allò que es mereix. Es fica amb tots, té mal caràcter i és un garrepa, però... que farem!... ens té robat el cor.

TERESETA
És la muller del venter i, sempre que pot, li fa passades a Tirisiti. El pobre marit, advertit pel públic, es desespera i la crida des del terrat de sa casa.

EL SERENO
Si algú del públic ha perdut la noció del temps, el bon sereno li aclarirà a crits en quin hora vivim, encara que no sempre serà tan exacte com voldríem...

L'AGÜELO
Només aparèixer rep l'escridassada dels xiquets, als qui fan gràcia els seus moviments enrabiats, travessant l'escena per anar a missa.

LA SAGRADA FAMÍLIA
Apareix des de la primera escena i de sobte Alcoi s'ha convertit en una nova ciutat de Betlem on ningú, i menys encara Tirisiti, no els voldrà donar posada.

ELS REIS MAGS
Mantenen l'estil propi d'Alcoi, amb el rei negre al mig de la comitiva i un pasdoble anunciant l'adoració i la desfilada.

ELS FESTERS DE MOROS I CRISTIANS
Arriba la festa i apareixen les filaes. Moros i cristians, amb els Sargentos dels dos bàndols i el pasdoble dianer, giren l'esquadra pels carrers d'un Alcoi de joguet i se'n van, a tota pressa, qui sap si per arrancar l'Entrada.

EL CLERGAT= EL MONESILLO, EL SAGRISTÀ, EL RECTOR
Cadascun fa el seu paper: l'escolanet tocant la campana, el rector acudint a dir missa i el sagristà... atenent tota classe de feines... ajudat de ben a prop per Tereseta.

BON NADAL!