CAPITANIA VERDS 1990

 

Verda era la capitania mora i verda estava la meteorologia perquè el cel amenaçava pluja. La filà Verds desempenyava en 1990 la capitania mora. Els coloristes grups de dones i homes fent música amb percussió, maraques, cascavells i campanetes eren el primer grup que desfilava en la vesprada mahometana. El primer trage de boato, en tons rosa i taronja, era obra d'Alejandro Soler. Destacaven el grup de mores de blau i marró amb capes negres que tocaven campanetes i que portaven a l'altra ma una tela verda que acabava amb una portalada àrab. Per darrere unes xiquetes amb trages verds i negres tocaven els cascavells que penjaven d'unes cintes. Les notes de la fanfàrria "Crida" de Gregorio Casasempere i les odalisques de roig i negre formant una catifa de pètals anunciaven l'arribada del capità moro 1990 acompanyat de palmiters. El rodella d'or elegantment sentat acompanyava a Miguel Ibàñez Gilabert. El capità moro disfrutava i feia disfrutar al públic. L'admirable trage de color blanc és potser l'obra cumbre d'Alejandro Soler. Una meravella de trage amb brodats blaus per a un meravellós capità verd. La capa de color granate i el turbant voluminós eren un fort reclam del trage al igual que els bombatxos verds. I que dir de la carrossa, molt musulmana, representant una jaima verda on dos moros jugaven a un joc d'estratègia inventat pels àrabs: els escacs. El nom de la marxa mora que sonava no podia ser més aclaridor: "A la Meca". Els cavallers de negre i blanc sobre camells li cobrien la retaguàrdia acompanyats de dones amb panderos que lluïen unes brillants faldes i un turbant empinat que incorporava un vel. Aquest vel de color negre impedia veure la cara de les huríes, les quals mostraven la seua riquesa gràcies a la pedreria. Envoltat de palmiters anava el palanquí de la favorita que no era altra que la seua filla. El trage en roig i plata de la favorita era espectacular amb un turbant extraordinari rematat amb plomes i uns bombatxos negres. Com a rica favorita, la pedreria també es va fer notar en el trage que, com tot el seguici, era obra d'Alejandro Soler. Una de les novetats musicals de 1990 va ser la incorporació de violins com a instrument de la banda de música. De nou les partitures de Gregorio Casasempere Gisbert sonaven unides al ballet d'Ana Calvo. Un dels ballets més recordats de la coreògrafa, que aquest any ha deixat de participar a les Festes deixant que el Ballet Gawazi siguen les successores en el futur. Eixa coreografia tant recordada d'Ana Calvo no era altra que la dels cavallets, molt original i que a més a més portaven unes banderoles formant un conjunt graciós i ple de vistositat. No tot va resultar bonic al ballet ja que la música de "Al Kurray" no es sentia bé i el vestit rosa de les ballarines no era massa còmode per a ballar, perquè tenien uns cavalls de cartó enganxats al vestit roig. La carrossa de les dames, amb colorits i empinats turbants, tancava el boato de la filà Verds que volia contar les costums i la diplomàcia d'un emirat i ho van fer a la perfecció, sense cap tall en la desfilada. Per votació popular l'esquadra de negres que va traure la filà Verds en aquella capitania és un dels millors dissenys d'esquadres especials de Nostra Festa. També d'Alejandro Soler, l'esquadra era una de les més increïbles que s'havien vist mai i també de les més recordades perquè estava feta amb bon gust. Era una esquadra africana amb metalls platejats, pells de zebra, i un casc amb plomes blanques i banyes. Excepte a la capa verda, el negre era el color predominant fins hi tot al maquillatge dels esquadrers. A l'esquadra de negres li va començar a ploure quan passava per la Casa de la Cultura i a l'esquadra de blancs al carrer Sant Llorenç. Francisco Esteve Pastor ja havia mort però tenia una marxa mora pòstuma:"J.G.I." que va estrenar l'esquadra de negres per a la seua baixada esplendorosa pels carrers d'Alcoi. L'esquadra de negres deixava el llistó molt alt, el mateix que va deixar la capitania de la filà Verds en conjunt. Després de l'esquadra oficial al compàs de "Moros Verdes" s'anava deixant pas a les altres filaes del bàndol moro perseguides per una fina pluja.