lunes, 9 de agosto de 2010

ALFERECIA MUNTANYESOS 1991



















Els parons que havien hagut a l'Entrada Cristiana anaven a passar factura amb l'alferecia muntanyesa que a pesar de l'horari va rallar a gran altura. D'entrada dir que el boato era d'Alejandro Soler, una garantia d'èxit, i així va ser. Unes bruixes verdes amb curiosos tocats obrien el boato esplendorós de la filà Muntanyesos, alférez cristià 1991. Els cavallers desfilaven a cavall amb un trage guerrer amb cotamalla de metall, corassa marró i un yelm que els tapava el rostre. Un grup de dones amb cascavells i trages de guerreres muntanyeses en verd i negre i homes amb antorxes eren els acompanyants de la carrossa de l'alférez, arrastrada per cristians granates. La carrossa amb cap de àguila era una cabanya de fusta on anava l'alférez cristià Francisco Palomera, un jove muntanyès i el seu fill major. En el trage destacaven els metalls i el color negre de la túnica que li donava un aspecte ferotge, rematat pel casc de gran bellesa i que cobria part del rostre. Sonaven les trompes alpines i els caragols convertint les notes musicals en sons greus que posaven els pels de punta. Francisco Palomera, molt estimat pels Muntanyesos i també pels alcoyans pel fet de fer l'alférez, portava una llarga capa roja. Un grup de dones amb cuero marró i vellut verd escoltaven i protegien amb destrals a la favorita, la dona de l'alférez que cuidava del seu fill xicotet amb pocs mesos de vida desde la carrossa feta de troncs. El seu trage era guerrer i destacava pel verd i ocre del cinturó. Dones amb campanes que duien posades unes caputxes i unes camperoles anaven junt a la carrossa del poblat muntanyès d'on eixia fum d'una foguereta que li donava misteri a l'ambient. Un misteri que es va trencar amb el ballet d'Estrella Vilanova que representava la caça de les aus d'un poble de muntanya, guerrer i carnívor. Les xiques portaven arcs per caçar a l'estrany pardal de plomes negres. Les pells blanques i la capa negra es movien al ritme de la peça musical "Bransle". El ballet rural parava constantment el ritme de la desfilada, contribuint a allargar l'Entrada 1991. El bèl·lic boato de la filà Muntanyesos finalitzava amb les dos esquadres: La de blancs i la de negres de Jordi Sellés. El trage respectava el color verd de la filà, excepte a la capa taronja. El cinturó de metall era del mateix material que les típiques xapetes al voltant del coll. Era guerrera fins hi tot en la música:"L'ambaixador cristià". El disseny de Jordi Sellés per a l'esquadra de negres s'adaptava perfectament al boato del bosc que havia ideat Alejandro Soler. Els esquadrers, amb un casc daurat que tapava la cara i una gran destral, recordaven als botxins. La túnica verda arribava fins als peus però estava tapada pel cuero negre i una tela de ratlles de color gris. L'alferecia cristiana deixava un bon sabor de boca a pesar d'acabar a les tres de la vesprada.



































































































































































































No hay comentarios:

Publicar un comentario