A les cinc de la vesprada del 22 d'abril de 2010 el cel tenia un color gris, amenaçant i les hostes mores i sobretot la filà del capità moro, miraven al cel preocupats. Però al crit de "Per Alcoi i per Sant Jordi" tots els temors van desaparèixer i tot va ser màgic i festiu. Una xica portava el banderí de la filà damunt les muralles de Marrakesch. Perquè si l'any passat els Marrakesch feien una travessia pel desert buscant una ciutat on viure, en 2010 la van encontrar: Marrakesch del Marroc. I la filà de la ciutat ens oferia una visita pels monuments de Marrakesch en el seu boato, iniciat per l'esquadra oficial al so de la marxa mora "El president". Els Marrakesch celebraven 100 anys de la seua primera capitania mora i per a que quedara constància de l'efemèride un tuareg duia l'heràldica de la capitania. Els guardians de l'entrada a la ciutat feien acte de presència custodiant la porta de Bad Agnou, una portalada que era l'entrada principal a la ciutat en el segle XIII. La filà Marrakesch ens transportava al barri dels tintorers, on el ballet de Carmina Nadal ens va deixar sorpresos amb el seu colorit i l'originalitat de la dansa. Cal dir que el disseny del ballet era d'Alejandro Soler però els altres trages del boato van ser obra de Roberto Pérez. El ballet executava la rosa del vent i creava l'escut de la filà amb els colors roig, blau i groc als sons de "J.G.I.", la marxa mora pòstuma de Francisco Esteve. Una carrossa amb els tintorers que tintaven les teles en colors vius tancaven el conjunt dels tintorers, donant pas a la primera guàrdia del zoco que vestia un trage blau i blanc i una corassa de pell marró. La segona guàrdia masculina, amb disseny guerrer en negre i roig, protegia el zoco àrab més gran del Magreb. El primer mercat àrab era el de Attarin, on hi havien moltes herbes aromàtiques. Unes dones amb fantasiosos trages de falda blanca i curiosos turbants repartien les herbes fent que Sant Nicolau i la resta de carrers per on passen les Entrades s'olorara una agradable aroma. La marxa mora "El colze" i la banda que la interpretava servia com a pont entre el zoco el Attarín i el zoco el Kebbir que venia estores, vestits marroquins i utensilis moruns com la "caximba". La carrossa estava acompanyada per unes mores amb cànters que portaven uns tapats vestits en blau i groc ataronjat. La guàrdia del bazar portava estandards dels símbols de la filà i darrere d'un grup de moros nobles amb escuts arribava una part espectacular del seguici: Els malabaristes i tragafocs que van arrancar aplaudiments del públic, entusiasmat amb la capitania mora. I és que en el zoco també hi havia diversió i junt als tragafocs també estaven les encantadores de serps. Aquest va ser el tema escollit pel ballet Gawazi per a l'Entrada Mora 2010. La fanfàrria "Nahash" ajudava a que els passos del ball s'ompliren d'exotisme i sensualitat. Al final de la coreografia les ballarines que simulaven ser serps s'amagaven en els seus sacs, seduïdes per les ballarines encantadores de serps que serpentejaven les seues faldes en tons ocres. 8 genets a cavall obrien pas a la mesquita de la Kutubia i a les dones dels jardins d'Agdal que portaven un detallista i espectacular trage ressaltat pel magnífic maquillatge. El boato de la filà Marrakesch va ser colorista i les dones amb fanalets eren la prova definitiva de que la capitania mora 2010 anava a ser recordada. Al igual que el capità cristià, el moro vivia a València i era component de la Penya l'Enreixat . Dos emirs amb un trage de gala de la filà Marrakesch guiaven al batalló roig de tots els membres de la penya ambaixadora d'Alcoi en la capital valenciana. Bocabadats van deixar al públic els cavallers al innovar portant trages que representaven a les 14 filaes mores d'Alcoi. Els camells i un disseny de gala senyorial van ser els dignes distintius dels cavallers: Llaner, cordoner, benimerí i demés filaes. Elegant també era el trage de Miguel Jiménez Boronat, capità moro que desfilava a continuació. La carrossa l'obria l'elefant daurat de la heràldica i la tancavaven les banderoles i les gerres plenes de monedes. Santi Carbonell s'estrenava com a dissenyador amb un trage d'emir moro, un sultà amb un trage blanc, granat i blau. Al cinturó de metall i la capa portava brodada l'heràldica de la capitania: l'elefant, ja que en 1910 tragueren un elefant de cartó i pedra que va causar sensació en l'època. El iaio del capità era el xava i la marxa mora dedicada era un homenatge a ell titulant-se "Un Chava capità". Els nets del capità i un nombrós grup de dones amb caputxa que tocaven panderetes continuaven el boato. Les dames amb trages en roig, blanc i blau tiraven pètals de flors per a adornar el pas a les favorites. El trage de la filla i la nora del capità combinaven el blanc, el roig i el blau gràcies a Santi Carbonell. Desfilaven damunt d'una mesquita daurada amb una marxa mora clàssica i coneguda com és "No ho faré més". Però tot no va ser bonic, ja que l'esquadra de negres va baixar a pas tant pausat amb la marxa mora "Soc Marrakesch" que van fer un tall de 10 minuts que no va agradar. Però tot va quedar oblidat en veure el disseny elegant i de moro noble que duien els veterans de la filà. Un trage molt "marrasket" on el taronja, el roig i el blanc s'unien al metall daurat. La faixa de la filà va ser el detall que més va agradar en l'esquadra de negres, treta de la imaginació de David Blasco. Un boato de capità moro que va resultar espectacular i que va superar les expectatives, i més en uns anys tant complicats. Bravo Marrakesch!!!
sábado, 9 de octubre de 2010
CAPITANIA MARRAKESCH 2010
A les cinc de la vesprada del 22 d'abril de 2010 el cel tenia un color gris, amenaçant i les hostes mores i sobretot la filà del capità moro, miraven al cel preocupats. Però al crit de "Per Alcoi i per Sant Jordi" tots els temors van desaparèixer i tot va ser màgic i festiu. Una xica portava el banderí de la filà damunt les muralles de Marrakesch. Perquè si l'any passat els Marrakesch feien una travessia pel desert buscant una ciutat on viure, en 2010 la van encontrar: Marrakesch del Marroc. I la filà de la ciutat ens oferia una visita pels monuments de Marrakesch en el seu boato, iniciat per l'esquadra oficial al so de la marxa mora "El president". Els Marrakesch celebraven 100 anys de la seua primera capitania mora i per a que quedara constància de l'efemèride un tuareg duia l'heràldica de la capitania. Els guardians de l'entrada a la ciutat feien acte de presència custodiant la porta de Bad Agnou, una portalada que era l'entrada principal a la ciutat en el segle XIII. La filà Marrakesch ens transportava al barri dels tintorers, on el ballet de Carmina Nadal ens va deixar sorpresos amb el seu colorit i l'originalitat de la dansa. Cal dir que el disseny del ballet era d'Alejandro Soler però els altres trages del boato van ser obra de Roberto Pérez. El ballet executava la rosa del vent i creava l'escut de la filà amb els colors roig, blau i groc als sons de "J.G.I.", la marxa mora pòstuma de Francisco Esteve. Una carrossa amb els tintorers que tintaven les teles en colors vius tancaven el conjunt dels tintorers, donant pas a la primera guàrdia del zoco que vestia un trage blau i blanc i una corassa de pell marró. La segona guàrdia masculina, amb disseny guerrer en negre i roig, protegia el zoco àrab més gran del Magreb. El primer mercat àrab era el de Attarin, on hi havien moltes herbes aromàtiques. Unes dones amb fantasiosos trages de falda blanca i curiosos turbants repartien les herbes fent que Sant Nicolau i la resta de carrers per on passen les Entrades s'olorara una agradable aroma. La marxa mora "El colze" i la banda que la interpretava servia com a pont entre el zoco el Attarín i el zoco el Kebbir que venia estores, vestits marroquins i utensilis moruns com la "caximba". La carrossa estava acompanyada per unes mores amb cànters que portaven uns tapats vestits en blau i groc ataronjat. La guàrdia del bazar portava estandards dels símbols de la filà i darrere d'un grup de moros nobles amb escuts arribava una part espectacular del seguici: Els malabaristes i tragafocs que van arrancar aplaudiments del públic, entusiasmat amb la capitania mora. I és que en el zoco també hi havia diversió i junt als tragafocs també estaven les encantadores de serps. Aquest va ser el tema escollit pel ballet Gawazi per a l'Entrada Mora 2010. La fanfàrria "Nahash" ajudava a que els passos del ball s'ompliren d'exotisme i sensualitat. Al final de la coreografia les ballarines que simulaven ser serps s'amagaven en els seus sacs, seduïdes per les ballarines encantadores de serps que serpentejaven les seues faldes en tons ocres. 8 genets a cavall obrien pas a la mesquita de la Kutubia i a les dones dels jardins d'Agdal que portaven un detallista i espectacular trage ressaltat pel magnífic maquillatge. El boato de la filà Marrakesch va ser colorista i les dones amb fanalets eren la prova definitiva de que la capitania mora 2010 anava a ser recordada. Al igual que el capità cristià, el moro vivia a València i era component de la Penya l'Enreixat . Dos emirs amb un trage de gala de la filà Marrakesch guiaven al batalló roig de tots els membres de la penya ambaixadora d'Alcoi en la capital valenciana. Bocabadats van deixar al públic els cavallers al innovar portant trages que representaven a les 14 filaes mores d'Alcoi. Els camells i un disseny de gala senyorial van ser els dignes distintius dels cavallers: Llaner, cordoner, benimerí i demés filaes. Elegant també era el trage de Miguel Jiménez Boronat, capità moro que desfilava a continuació. La carrossa l'obria l'elefant daurat de la heràldica i la tancavaven les banderoles i les gerres plenes de monedes. Santi Carbonell s'estrenava com a dissenyador amb un trage d'emir moro, un sultà amb un trage blanc, granat i blau. Al cinturó de metall i la capa portava brodada l'heràldica de la capitania: l'elefant, ja que en 1910 tragueren un elefant de cartó i pedra que va causar sensació en l'època. El iaio del capità era el xava i la marxa mora dedicada era un homenatge a ell titulant-se "Un Chava capità". Els nets del capità i un nombrós grup de dones amb caputxa que tocaven panderetes continuaven el boato. Les dames amb trages en roig, blanc i blau tiraven pètals de flors per a adornar el pas a les favorites. El trage de la filla i la nora del capità combinaven el blanc, el roig i el blau gràcies a Santi Carbonell. Desfilaven damunt d'una mesquita daurada amb una marxa mora clàssica i coneguda com és "No ho faré més". Però tot no va ser bonic, ja que l'esquadra de negres va baixar a pas tant pausat amb la marxa mora "Soc Marrakesch" que van fer un tall de 10 minuts que no va agradar. Però tot va quedar oblidat en veure el disseny elegant i de moro noble que duien els veterans de la filà. Un trage molt "marrasket" on el taronja, el roig i el blanc s'unien al metall daurat. La faixa de la filà va ser el detall que més va agradar en l'esquadra de negres, treta de la imaginació de David Blasco. Un boato de capità moro que va resultar espectacular i que va superar les expectatives, i més en uns anys tant complicats. Bravo Marrakesch!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario