jueves, 17 de febrero de 2011

ALFERECIA LIGEROS 1992
















































Tot en el boato de l'alférez moro girava al voltant del bé i el mal al final de l'Entrada Mora 1992. La filà Ligeros anava a traure al carrer un boato senzill i compacte, però que agradara. I l'alferecia mora 1992 va agradar sent el segon triomf del dissenyador José Moiña. Uns moros en una carrossa arrastrada per cavalls mostrava el descans en un campament de guerra. Però encara que era l'hora d'un descans apareixien guardians defenent el campament per si hi havia algun perill. Així ho demostrava un grup femení amb un trage negre i granat espectacular. Les guardianes destacaven per l'espindarga i el gran turbant amb plaques de metall. Un senzill grup de moros tocaven la percussió fent vibrar els carrers. Al campament més tard es mostrava l'hora del menjar amb un porquet rostint-se en una carrossa pareguda a la del descans. Una altra guàrdia també vigilava a l'hora de menjar ja que la cavalleria ligera sempre havia d'estar alerta. El turbant de la guàrdia femenina cridava l'atenció inclús més que la túnica blanca del trage. El bé i el mal es feien amos dels carrers amb les seues banderes blanques i negres respectivament. Els trages eren espectaculars i el grup del mal inclús portava pells d'animal i un casc amb banyes i plomes. Aquesta part del boato es va acompanyar amb la música d'Amando Blanquer "Marxa del centenari". De dins de la carrossa de l'alférez sorgia el ballet del mal de Virginia Bolufer. Les bruixes negres intentaven que una ballarina esclava no escapara de la seua presó. El primer ballet de Virginia Bolufer va ser tenebrós perquè la cara de les ballarines era una calavera. L'alférez moro Francisco Cànovas Bernabeu representava el bé en tot el seu esplendor ja que tenia un gran turbant blanc. En la mateixa carrossa, a més a més del ballet amagat, també estaven els cavallers amb trages de color gris, negre i marró. A l'alférez moro i el rodella anava dedicada la fanfàrria "Alférez Ligeros 92". En el trage fet per José Moiña destacava el blanc, el color del bé, la corassa i xicotets detalls en or. Un problema amb la carrossa de Francisco Cànovas va tindre com a conseqüència un lamentable tall i crítiques del públic. Una guàrdia roja amb llançes i cuero marró al trage avançaven al so de "Sisco". Aquesta marxa mora també acompanyava a la favorita que es mostrava enèrgica i emocionada pels moments que vivia damunt d'una carrossa que simulava una estança d'un palau àrab. El seu turbant tenia moltes plomes i també metall daurat, com al trage distingit en el que el blanc tapava una túnica marró. Les arqueres de roig i groc anaven sobre cavalls, amb el rostre tapat pel turbant negre i un vel. Un grup d'esclaus cristians anava encadenat a una carrossa on les sensuals concubines eren comprades. El mercat d'esclaves va resultar un poc cutre i va donar pas a les esquadres. Primer la de la filà amb la marxa mora "Als Ligeros" i darrere l'esquadra de negres que va sorprendre pel seu casc amb plomes blanques i negres i per unes xicotetes banyes. Però el trage no tenia desperdici i en ell destacava una faixa verda i blanca que evocava la de la veterana filà. El color principal de l'esquadra va ser el roig, excepte al maquillatge negre. Sobre la capa negra hi havia cuero marró. Segur que va agradar aquest disseny de Jordi Sellés pensat per a les hores nocturnes. L'esquadra de negres va desfilar amb la marxa mora "Negros Kabilenyos de San Blas". Un bon colofó d'Entrada Mora que es va iniciar amb llum natural i va acabar en plena nit a causa dels parons i l'incident de la carrossa.
































No hay comentarios:

Publicar un comentario