Amb l'arribada de l'alferecia cristiana 1993, l'ambient es tornava cada volta més bèl·lic. Després de la cortesana capitania dels Cruzados, la filà Alcodianos ens oferia l'altra cara de la moneda: la guerra. Amb ells ens vam traslladar dels castells feudals als camps de batalla amb el ballet de Carmina Nadal, que es va estrenar en la festa aquell any. La primera part del ballet vestia de blanc i representava el bé i darrere el grup del mal amb trages rojos i capes negres. Espectacular va resultar aquest ballet sent molt aplaudit també per la música de la fanfàrria "Mascarada", estrenada per al ballet que portava unes màscares amb plomes molt vistoses. Un bon començ va tindre Carmina Nadal a qui li esperava un gran futur en la festa. La carrossa de la cuca fera amb la princesa Margarita ens contava la llegenda de Sant Jordi i el drac. El cap de la Cucafera tenia moviment i i això no era habitual en les carrosses d'aquella època. Altra carrossa representava les muralles d'Alcoi amb vigilants i frares. Simulaven l'observació dels guerrers per si venien les tropes mahometanes. Ens endinsàvem de ple en el boato de José Moiña amb unes ballesteres amb un casc molt bonic i un trage en marró. Darrere, les arqueres portaven el seu arc i uns trages negres que destacaven perquè del casc sorgien plomes de corb. Un tercer grup amb cascavells despertaven l'admiració del públic amb pells blanques. Unes xiquetes portaven trages guerrers de color roig precedint a la guàrdia de l'aférez cristià amb un trage negre i roig molt guerrer. Però res comparat amb els que veurien a continuació amb l'alférez Jordi Seguí Ripoll i els seus 12 cavallers que defenien al seu senyor amb destrals i banyes al casc. El trage de l'alférez era una meravella de José Moiña on destacava el metall, la falda de cotamalla i un espectacular casc alat amb plomes i banyes. Al cinturó tenia una calavera i en la carrossa també hi havia una de proporcions gegants. Tornava a sonar "L'ambaixador cristià" per a Jordi Seguí Ripoll, un excels alférez. Va ser una de les primeres ocasions en les que càrrec i cavallers metàl·lics anaven junts en una llarga plataforma de fusta. Un grup de mercenaris de negre mostraven el seu domini de les armes lluitant en la desfilada, sent un grup ibense que va agradar molt. Les dames de la favorita desfilaven a peu portant llances amb un trage guerrer on el roig i els metalls cridaven l'atenció. Un grup de gossos i la guàrdia de la favorita amb un casc ample arribaven prop de la carrossa amb banyes gegants dels rodelles. La favorita amb un trage guerrer, una capa negra, molt metalls i el roig de la túnica no desentonava amb la resta del boato. La favorita desfilava en lo alt dels escalons amb la marxa cristiana "El barranc del Sinc" i l'esquadra de la filà amb "Alcodianos" de Rafael Giner Estruch. Unes dones amb trages en roig i blanc cuidaven als xiquets mentre arrastraven les capes negres. Una carrossa amb un teler estava repleta de xiquetes amb uns trages molt graciosos. L'esquadra de negres era obra de Jordi Sellés. Va demostrar que la seua imaginació no s'acabava, aquesta volta presentant un llarg casc negre fet de metalls per a l'esquadra. La túnica era de color taronja però no era l'únic color ja que també estava present el verd i el negre del cinto, del que penjava una daga. La capa roja tenia penjat un escut negre i algunes pells dels muscles. La marxa "Als cristians" tancava aquesta Entrada que com indica la marxa és de i per als cristians. El cabo batidor va demostrar el seu domini del cavall amb un grandiós final de la ma de la filà Alcodianos.
lunes, 14 de marzo de 2011
ALFERECIA ALCODIANOS 1993
Amb l'arribada de l'alferecia cristiana 1993, l'ambient es tornava cada volta més bèl·lic. Després de la cortesana capitania dels Cruzados, la filà Alcodianos ens oferia l'altra cara de la moneda: la guerra. Amb ells ens vam traslladar dels castells feudals als camps de batalla amb el ballet de Carmina Nadal, que es va estrenar en la festa aquell any. La primera part del ballet vestia de blanc i representava el bé i darrere el grup del mal amb trages rojos i capes negres. Espectacular va resultar aquest ballet sent molt aplaudit també per la música de la fanfàrria "Mascarada", estrenada per al ballet que portava unes màscares amb plomes molt vistoses. Un bon començ va tindre Carmina Nadal a qui li esperava un gran futur en la festa. La carrossa de la cuca fera amb la princesa Margarita ens contava la llegenda de Sant Jordi i el drac. El cap de la Cucafera tenia moviment i i això no era habitual en les carrosses d'aquella època. Altra carrossa representava les muralles d'Alcoi amb vigilants i frares. Simulaven l'observació dels guerrers per si venien les tropes mahometanes. Ens endinsàvem de ple en el boato de José Moiña amb unes ballesteres amb un casc molt bonic i un trage en marró. Darrere, les arqueres portaven el seu arc i uns trages negres que destacaven perquè del casc sorgien plomes de corb. Un tercer grup amb cascavells despertaven l'admiració del públic amb pells blanques. Unes xiquetes portaven trages guerrers de color roig precedint a la guàrdia de l'aférez cristià amb un trage negre i roig molt guerrer. Però res comparat amb els que veurien a continuació amb l'alférez Jordi Seguí Ripoll i els seus 12 cavallers que defenien al seu senyor amb destrals i banyes al casc. El trage de l'alférez era una meravella de José Moiña on destacava el metall, la falda de cotamalla i un espectacular casc alat amb plomes i banyes. Al cinturó tenia una calavera i en la carrossa també hi havia una de proporcions gegants. Tornava a sonar "L'ambaixador cristià" per a Jordi Seguí Ripoll, un excels alférez. Va ser una de les primeres ocasions en les que càrrec i cavallers metàl·lics anaven junts en una llarga plataforma de fusta. Un grup de mercenaris de negre mostraven el seu domini de les armes lluitant en la desfilada, sent un grup ibense que va agradar molt. Les dames de la favorita desfilaven a peu portant llances amb un trage guerrer on el roig i els metalls cridaven l'atenció. Un grup de gossos i la guàrdia de la favorita amb un casc ample arribaven prop de la carrossa amb banyes gegants dels rodelles. La favorita amb un trage guerrer, una capa negra, molt metalls i el roig de la túnica no desentonava amb la resta del boato. La favorita desfilava en lo alt dels escalons amb la marxa cristiana "El barranc del Sinc" i l'esquadra de la filà amb "Alcodianos" de Rafael Giner Estruch. Unes dones amb trages en roig i blanc cuidaven als xiquets mentre arrastraven les capes negres. Una carrossa amb un teler estava repleta de xiquetes amb uns trages molt graciosos. L'esquadra de negres era obra de Jordi Sellés. Va demostrar que la seua imaginació no s'acabava, aquesta volta presentant un llarg casc negre fet de metalls per a l'esquadra. La túnica era de color taronja però no era l'únic color ja que també estava present el verd i el negre del cinto, del que penjava una daga. La capa roja tenia penjat un escut negre i algunes pells dels muscles. La marxa "Als cristians" tancava aquesta Entrada que com indica la marxa és de i per als cristians. El cabo batidor va demostrar el seu domini del cavall amb un grandiós final de la ma de la filà Alcodianos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario