ALFERECIA CIDES 2011

Que l'alferecia cristiana de la filà Cides va ser la gran perjudicada pels talls de l'Entrada Cristiana ja és un fet. I passaran a la història, i no justament per un motiu positiu. Però ningú pot negar l'espectacularitat d'un boato que començava amb una batucada, l'esquadra oficial amb la marxa cristiana "Tino Herrera" i el primer tall. 10 minuts esperant l'esquadra i a continuació la batalla d'Alcoi. Moros contra cristians, guerrers a cavall, el quadre de Fernando Cabrera sobre la batalla d'Al-Azraq en 1276, el Barranc del Sinc de fons i el ballet de Maria José Albors amb trages simples en blanc i roig. Les ballarines feien les seues evolucions als sons de "La batalla d'Alcoi" del music Juan Carlos Sempere Bomboi. Tot el boato el va dissenyar el contestà Ernesto Ferràndiz amb trages molt medievals com el del ballet. Un boato senzill i dinàmic gràcies a les dones de blau i amb caputxes. Repartien monedes al públic, que a l'hora de dinar continuava sentat a les cadires esperant el pas del alférez Vicente Jorge Serra Sempere. Mossèn Torregrosa anava acompanyat per un grup de monjos i la marxa cristiana "Les virtuts". Tal i com apareix al "Cantar del Mío Cid", el cid campeador va lluitar contra moros però també contra cristians i precedits per un ariet apareixien els dos exèrcits: Els moros amb llançes i escuts i els cristians amb l'àguila brodada en una túnica negra. La música de Saül Gómez "Roda celest" sonava per a l'ocasió. Una catapulta i un nou tall feien que el públic començara a alçar-se de les seues cadires i la polèmica s'encenia sentint-se xiulits. Desde els balcons ja s'apreciaven molts buits en les cadires i a causa de la calor més d'un espectador va agafar una lipotímia. Els cavallers desfilaven a cavall com feia anys que no es veia. Portaven un trage on destacava la sobrietat del disseny en negre i blau. També els cavalls anaven vestits a la perfecció. Sonava "Pas al pas" de Francisco Valor i pas al pas desfilaven els cavallers creant un nou tall a causa de que la carrossa de l'alférez cristià es va trencar a meitat desfilada. La improvisació va salvar la desfilada de Vicente Jorge Serra Sempere, que apareixia emocionat sobre una imponent àguila que obria les ales. Al seu costat la seua filla Júlia portava un trage blau cel molt elegant ja que era la favorita. Vicente Jorge Serra Sempere també anava de blau amb una àguila daurada al pit i una capa de pell. Carles Crespo va composar per a ells la marxa cristiana "Història i mite". Les dones del jardí, de verd i amb trenes, portaven guirnaldes a les mans obrint pas a la carrossa de les dames que també vestien de blau. Clar està que el color més utilitzat en els dissenys d'aquest any és el blau. Els seus vestits estaven brodats en plata i la carrossa representava els arcs d'un castell medieval. Un xicotet tall va provocar que la gent acabara alçant-se de les cadires i invadint els carrers sense que el boato dels Cides poguera avançar amb facilitat. Al carrer Sant Llorenç un dels manons de la festa va sofrir un colp de calor mentre que la policia anava obrint pas per a que el boato continuara. Entre presses i tensió sonava la marxa cristiana "Fidel rodella". Una representació teatral de la part del poema del Mío Cid titulada "El cantar del destierro" era interpretada per actors i actrius entre els que apareixia el popular "Sento de L'Alqueria Blanca". Com a curiositat dir que Vicente Jorge Serra Sempere va eixir en capítols de la sèrie valenciana. Entre els actors encontràvem a una dona barbuda, un camallarg i una música divertida. També van estar presents animals de granja, cabres i gallines. Un nombrós grup de cortesanes de verd i marró amb panderetes i una caravana de camells representant el desterrament de Don Rodrigo Díaz de Vivar tancava el boato. Començava el major caos. El carrer estava ple de gent i l'esquadra de negres no podia avançar. Van passar 20 minuts de desordre i l'esquadra de negres encara no havia entrat a la Plaça d'Espanya. Ningú sabia que passava i la calor continuava agobiant quan per fi va aparèixer el cabo batidor rebent xiulits i aplaudiments a parts iguals del poc públic que encara aguantava en les cadires. S'agraeix el fet de que es quedaren a esperar la impressionant esquadra de negres. Sols qui ens vam quedar, ja siga als balcons o a les cadires, vam poder observar i alabar el fantàstic disseny de César Vilaplana. Molt guerrera, representava una àguila ja que el casc tenia forma del bec de l'animal i la part de darrere del casc estava format per plomes de color roig. I és que el color principal de l'esquadra era el roig al igual que el de la filà Cides. Les dents dels joves components de l'esquadra van causar sensació per anar pintades de negre. Al trage destacaven els metalls, el cuero marró i les cordes a la part de baix del trage, on també apareixia cotamalla i la senyera. Del cinturó penjava una daga i un bolso de cuero on els esquadrers guardarien els records de l'alferecia cristiana 2011. "El timbal i la lluna del Cid" sonava triomfal per a una esquadra de negres que serà recordada per la seua vistositat i mala sort. Una pena que tingueren que baixar a un ritme tan ràpid i que no es pogueren lluir com les demés esquadres, però tenen guanyat el cel fester. Van ser els gran perjudicats i a la volta els grans triomfadors pel suport que han rebut de tota la ciutat. Una nota excel·lent per a l'alferecia de la filà Cides pel gran boato oferit i per superar tots els obstacles. I un suspens per a la organització de l'acte, esperant que lo que ha passat aquest any no es torne a repetir mai més.