ALFERECIA MARRAKESCH 1995

Per molts motius l'alferecia mora de la filà Marrakesch en 1995 era especial. Per la intenció de traure al carrer una mena de conte al boato i per ser un homenatge pòstum al gran artista Luis Solbes, que havia faltat feia poc. Tot Alcoi ho sabia i esperava veure el resultat d'eixa comunió Solbes-Marrakesch. Sempre havia donat excel·lents resultats desde que Luis Solbes s'iniciara com a dissenyador en 1946. Quasi 50 anys després acabava la seua carrera artística. Donant color, 33 abanderades portaven unes banderoles color taronja que recordaven la posta de sol de Marrakesch. El trage de les abanderades seguia els colors de la faixa de la filà: Roig, blanc i blau. Els ritmes de percussió obrien el seguici de la filà Marrakesch en l'any d'alferecia. Després d'una Entrada Mora amb fred però sense talls, l'alferecia mora no volia defraudar al públic i menys encara el ballet de Carmina Nadal, que representava una plaga d'aranyes que atacaven un poble africà. Un grup d'africans expulsaven les aranyes amb telaranyes. El ballet va causar furor per la originalitat dels vestits negres i rojos que tenien penjants unes pates, com si de les huit pates d'unes aranyes es tractara. Carmina Nadal es superava any rere any i no podia ser diferent quan la filà de la seua família li encarregava un ballet com aquest: ple de fantasia i recreant una lluita africana contra les aranyes. La marxa mora "Al Sharab" de Joan Enric Canet Todolí creava un ambient bèl·lic que els espectadors van saber apreciar. Un grup d'amazones amb uns trages al més pur estil solbista i un grup de guerrers de blanc obrien el pas als cavallers de l'alférez moro que l'ajudaren a derrotar la plaga d'aranyes. Desfilaven a cavall custodiats pels seus escuders. El blanc predominava al disseny acompanyat del blau d'una gran faixa mentre que el turbant combinava blanc i marró: els colors de la filà. De blanc i blau també vestia l'alférez moro 1995, Antonio Candela Llopis que ha faltat fa poques setmanes. Desde así donar el pésame als familiars i a la filà Marrakesch, però recordant la meravellosa alferecia que va protagonitzar Antonio Candela damunt la seua carrossa arrastrada per camells. L'alférez moro anava acompanyat pel seu rodella amb un trage idèntic ple d'elegància gràcies a eixe bombatxo blau i eixa falda blanca oberta per l'esquerra amb el daurat dels adorns que Luis Solbes havia pensat per a l'alférez moro 1995, abans de morir a finals de 1994. L'escut i la llança apareixien tant a la carrossa com al trage, que va tindre una xicoteta al·legoria a la filà amb una tela llarga que combinava ratlles marrons amb altres blanques. La marxa mora "Wahabitas" de Joan Enric Canet Todolí sonava magistralment. Un grup de dones de blanc i blau principalment servien com a acompanyament musical de les favorites i amb els seus instruments de percussió espantaven les perilloses aranyes. Les dos favorites de l'alférez també anaven de blau i blanc, però per a aquest trage Luis Solbes li va donar el toc femení per a que les dos lluïren dalt de la carrossa. Un grup de dones amb una falda blanca i el roig i el blau al trage anunciaven que les aranyes havien mort i ja es podia viure al poblat. Unes llanceres de blau i blanc demostraven la felicitat de poder tornar al poblat africà. Els bruixots feien conjurs i donaven gràcies als deus per l'ajuda en la guerra contra la plaga d'aranyes. Un nombrós grup de negres portaven cànters i senzills trages blaus, acompanyats per altre grup de negres diferents amb llançes i trages rojos que representaven una festa per la victòria que havien aconseguit en la batalla contra les aranyes. Tots ells honraven al cap de la tribu que anava sentat a l'entrada d'una cabanya africana relaxant-se als sons de la fanfàrria "Djole". El classicisme de Luis Solbes ens va presentar una bella esquadra de negres amb abundància de xapetes daurades i amb la faixa tricolor de la filà Marrakesch com a capa. Damunt el cap portaven una mescla de turbant rallat, plomes i metall en or. Blanc, roig i el negre del maquillatge completaven un espectacular trage, l'últim de Luis Solbes, que va ser molt aplaudit com també va ser aplaudida l'interpretació de la marxa mora "Un moro mudéjar". Un grup de xiquets tancaven el compacte boato de l'alférez moro i regalaven dàtils al públic recordant l'origen de la ciutat de Marrakesch, on va créixer un gran palmeral pels pinyols de dàtil que una caravana del desert va plantar a la ciutat. Tancava una magnífica Entrada Mora sense aigua l'esquadra oficial de la filà Marrakesch als sons de la marxa mora "Bon capità" en homenatge a Roque Monllor, fester d'honor d'aquesta històrica filà que va ser fundada en 1901.