domingo, 13 de noviembre de 2011

ALFERECIA ASTURIANOS 1996











 

















A mesura que l'Entrada Cristiana avançava, l'estètica s'anava tornant més bèl·lica. Sobretot a l'arribada de l'alferecia cristiana, càrrec que en 1996 desempenyava la filà Asturianos. Unes guerreres roges ho deixaven clar a l'inici del boato ja que com una mena de trencaclosques formaven l'escut de la filà a toc de tambor, que tocaven un grup de guerrers pueblerins. Un grup femení de blau i uns arquers de taronja escoltaven a una catapulta molt ben recreada que va baixar per Sant Nicolau amb rapidesa. Un nombrós grup d'abanderades portaven trages rojos amb llargues faldes taronja. Totes elles donaven pas a l'impactant ballet de Virginia Bolufer que sorprenia per la vestimenta marró plena de moviment. Les ballarines representaven unes guerreres de la muntanya que utilitzaven llançes per defensar-se mentre ballaven als sons de "Catarsis". Al trage penjaven pells de llop i sobretot destacava el cap de llop que portaven com a casc. Unes dones amb pals i altres de blanc es situaven al centre del seguici de l'alférez. La pluja va ser intermitent i de poca intensitat durant la desfilada de la filà Asturianos. A l'Entrada Cristiana van destacar les roponaes de muntanyencs amb escuts gegants per protegir-se i l'enterro d'un rei astur acompanyat dels monjos negres i un palanquí amb una copa que expulsava fum. Darrere un cor mixte arribaven un grup de xiquets, les dames de les favorites en color roig amb metalls i capes negres i els cavallers de l'alférez en tons blaus. Els cavallers caminaven a peu amb cotamalla i capa negra, tots ells lluint grans espases i trages guerrers de metall daurat acords amb el boato, que va ser creat per Jordi Sellés. Cridava poderosament l'atenció la carrossa on anava l'alférez cristià, les favorites i el rodella. El cap d'un drac de grans dimensions ensenyava les seues dents afilades per baix de les dos favorites. Les filles de l'alférez lluïen trages blaus i rojos amb casc i metalls daurats. Darrere d'elles, en una posició més elevada, saludava l'alférez cristià, Fermín Vélez vestit per Jordi Sellés de roig, amb un gran casc daurat que incloïa banyes. A pesar de l'absència de sol, els metalls daurats deslumbraven. Però per si amb el drac no impactaren bastant, Fermín Vélez es va reservar una sorpresa musical. L'obra "Oh fortuna" de l'òpera Carmina Burana sonava per a ell creant una atmosfera misteriosa que també li donava el fum que eixia de la boca del monstre. Unes dones de blau amb plomes del mateix color al casc i unes dones de taronja amb capes blaves sobre cavalls deixaven clar que els colors més repetits al boato de Jordi Sellés eren el taronja i el blau. I perquè? Ni més ni menys que per ser els colors del trage oficial de la filà Asturianos. Als muscles d'unes guerreres de marró, penjaven pells d'animal, altre material que Jordi Sellés va utilitzar de manera constant al boato de l'alférez 1996. Un grup de percussió de blau i roig i uns ballesters amb cotamalla i simples túniques granate caminaven davant un ariet amb una estructura altíssima, on tocava un timbaler. Amb l'esquadra de negres es tornava a deixar clar que la guerra era el tema d'una alferecia que sense ser massa llarga, no li va faltar ningun element de boato. L'esquadra salvatge baixava decidida i amb bravura als sons de "L'ambaixador cristià" per demostrar al públic que anaven preparats per enfrontar-se a l'exèrcit musulmà. Una estreta falda ornamentada de cadenes i una capa taronja causaven sensació. També ho feia el casc format per un crani d'animal i un gran os que li donava altura. Rodejant el coll, diferents metalls daurats i al pit una creu que els havia col·locat el dissenyador d'aquesta esquadra: Paco Aznar. Tancant l'Entrada Cristiana, baixava l'esquadra de blancs amb la marxa cristiana "A la Creueta" i amb el seu característic taronja, color principal que també ho va ser d'una guerrera alferecia cristiana.











No hay comentarios:

Publicar un comentario