ALFERECIA CIDES 1997

La filà Cides eren els encarregats de tancar l'Entrada Cristiana 1997. Tot estava preparat per a triomfar en la senyorial alferecia d'una de les filaes més antigues d'Alcoi. La primera en triomfar va ser l'esquadra de blancs que disfrutava de la marxa cristiana "Apòstol poeta" i del radiant sol que de tant en tant s'amagava darrere d'algun núvol. Una impactant carrossa amb una àguila gegant sobre una muntanya indicava al públic quina filà era la de l'alférez: Els Cides. Al so de la marxa cristiana "Ramón Petit" es llançaven fletxes amb arcs. Un nombrós grup d'arqueres amb trages de color ocre i marró li donaven dinamisme al boato abans de l'arribada dels cavallers de l'alférez cristià 1997. Damunt de cavalls i lluint al pit els escuts nobiliaris, apareixien els cavallers amb la cara descoberta pel yelm, coberts de teles i metalls i amb llargues llançes d'on penjaven els mocadors de les seues jimenes. El Cid tenia aliats moros aixina que aquest any els escuders de l'alférez desfilaren amb vestits blancs d'estètica àrab. El cavall del Cid Campeador anomenat "Babieca" estava protegit per uns cristians amb trages en blanc i negre. En una carrossa mòbil s'encontraven l'alférez cristià , la favorita i el rodella, els tres vestits per Alejandro Soler amb teles nobles de color groc i roig. José Picó Segura estava flamant damunt una roda que el feia girar en direcció al públic. El símbol de l'àguila el duia al pit i també a les seues esquenes perquè una majestuosa àguila amb les ales obertes protegia a l'alférez cristià 1997 per darrere. La seua dona també portava un bonic vestit de color ocre ple de pedreria. El rodella era la imatge de José Picó Segura però en xicotet ja que l'única diferencia amb el seu trage era el casc un poc més discret. Del cinto negre li penjava una espasa de metall de grans dimensions. La cèlebre marxa cristiana "Caballeros de Navarra" els acompanyava marcialment. Un grup de donzelles ballaven danses medievals portant trages de cortesanes de diferents colors. Un grup de xiquets precedia la carrossa de les favorites que representava un jardí. Una de les favorites anava de verd i l'altra de roig però les dos eren molt senyorials i aquest aire senyorial s'accentuava gràcies a la marxa cristiana "Gentileza 72". Les abanderades portaven turbants amb plomes i anaven vestides de roig i negre. El ballet de Ana Calvo recreava una boda medieval amb camperoles de colors amb trenes que ballaven amb els seus pretendents. Però no podia faltar la novia que ballava vestida tota de blanc. La música "Casament" de Gregorio Casasempere les feia disfrutar de la boda lluint els senzills vestits amb goig. Les guerreres de negre i taronja i les de negre amb falda verda custodiaven el palanquí de la Tizona, l'espasa del Cid Campeador. Els cueros marrons i les capes blanques van formar part del trage de les guerreres que a més a més escoltaven la peça musical "La morisca". El grup de mercenaris portaven vestits guerrers espectaculars confeccionats per José Moiña. Els mercenaris caminaven armats per a la batalla amb espasa i escut i protegits per un destacable casc metàl·lic que combinava la blanca túnica amb la creu roja de la cristiandat. A la taverna, el grup de la xusma rodejava un barril. Un poblat medieval amb tot tipus de trages de dones repartien clavells entre el públic. Blaus, blancs i rosa es barrejaven entre el roig de les flors amb les que obsequiaven als espectadors que aguantaven en les seues cadires a ple migdia però deleitant-se amb la melodia de "El Terròs". Els palanquins que baixaven a continuació representaven diversos oficis medievals. Els bufons eren representats per xiquets que feien piruetes, donant-li color i moviment al boato de l'alférez cristià. Sense cap dubte, el boato dels Cides en 1997 va ser dinàmic i sense talls, molt remarcable tenint en comte que va ser un boato extens però gens avorrit. El grup de la xusma movia els seus bastons i cantaven per demostrar que estaven contents mentre portaven senzills trages sense luxes però plens de color. La cançó que entonaven els pobres era una estrena per al boato i portava per nom "Xusma". L'esquadra de negres creava un ambient d' intriga entre el públic però no va tardar en arribar, contràriament a lo ocorregut aquest 2011 en l'esquadra de la mateixa filà.  L'esquadra de negres destacava per la cotamalla gris, les teles negres i roges o les xapes daurades però per damunt de tot el casc amb forma de àguila amb plomes marrons va ser un preciós element de l'última esquadra cristiana de 1997. Immillorable disseny d'Ernesto Ferràndiz, un dissenyador de Cocentaina . La banda de música podia observar la capa negra i roja dels esquaders mentre tocava la peça musical "El barranc del Sinc". Clarament l'alferecia cristiana de la filà Cides en 1997 va ser de molt bon gust.