ALFERECIA MASEROS 1998

La filà Maseros era esperada pel públic ja que feien l'alferecia cristiana en 1998. Però l'estètica dominant no anava a ser cristiana sinó llauradora. S'iniciava amb l'escut de la ciutat de València i un grup de dones de roig, blau i blanc amb molt de metall que portaven unes corbelles amb les que saludaven al públic. Darrere desfilava un grup d'homes guerrers amb túnica blanca i la senyera damunt formada per diferents teles. Alçaven les seues llançes quan les panderetes sonaven amb força. Els senzill trage dels percussionistes de blanc i marró obria el pas a les llauradores de blanc i verd. Les llauradores portaven als cabassos hortalisses del camp on treballaven. Els dissenys estaven fets per Jordi Sellés i incloïen els tradicionals barrets de palla. També era tradicional el sol de les xirimites que interpretaven "Cotes". Un carro de romeria engalanat amb verdures penjant van traure els Maseros al seu boato i un peveter on es cremava timonet. Les masoveres que l'envoltaven podien olorar la relaxant aroma d'aquesta herba medicinal tan pròpia de la Serra Mariola. Envoltades del fum, les masoveres de roig, blanc i negre repartien herbetes dels seus cabassos entre el públic. Es tapaven el sol de migdia amb barrets de palla. Un boato molt compacte que continuava amb unes pastores de blanc d'inspiració bucòlica. Les capes eren de color marró. Un grup de segadors obrien pas al ballet dels espantapájaros. Amb un trage fet de palla i teles de sacs, amb coloristes pantalons, un grup de espantapalls espantaven als pardals amb els seus alegres moviments. Divertit ballet de Carmina Nadal que va ser molt recordat per la seua originalitat. El maquillatge dels espantaocells recordaven a les carabasses per ser de color taronja. L'alférez cristià 1998 es presentava sobre una carrossa arrastrada per bous junt a la seua família. Alfonso Torres Cardador vestia un trage meravellós de José Moiña on predominava el color blanc dels Maseros. El casc alat incloïa unes espigues i l'escut de la ciutat en or. El cinto era roig i tota la tela blanca estava brodada amb fil d'or. Els metalls també eren daurats i la capa blava i roja. Com a arma portava un gallato roig i no va faltar l'identificatiu saragüell. El seu calçat va ser confeccionat per ell mateix ja que és la seua professió. Per això l'obra musical de xirimites que l'acompanyava es va titular "El sabater". La favorita portava un vestit de valenciana rica en color blanc damunt d'una falda verda. La carrossa representava l'absis del Temple de Sant Jordi d'Alcoi. Una pintura mural de Fernando Cabrera que contava com Sant Jordi va aparèixer per salvar als alcoyans de l'atac d'Al-Azraq en 1276. Un grup de genets i les llauradores daurades obrien el pas a la carrossa de les dames i els cavallers: Davant les dames amb trages blancs de llauradora rica i darrere els cavallers de blanc i negre amb algun toc de roig i sense casc. L'esquadra de negres estava dissenyada per José Moiña que va vestir als esquadrers de blanc amb metalls daurats, al igual que la resta del boato. El casc representava un rat penat i per darrere la capa de macramé portava molts complements penjant, entre els que destacava un escut. L'arma era una corbella gegant. També s'utilitzaren pells per donar-li més color a l'esquadra que estava acompanyada per la mítica "Pas als maseros". Un grup de dones de blanc i blau amb capes negres portaven l'últim trage que Jordi Sellés va fer per al boato de la filà Maseros en l'any de càrrec. Un carro com els utilitzats en "Les pastoretes" dels Reis Mags era seguit per les llauradores amb els trages típics del segle XIX, època en la que està inspirada aquesta filà, sent una de les més antigues. Ahí queda demostrada l'antiguitat de les Festes alcoyanes. L'esquadra oficial dels Maseros amb la peça musical "València" tancava la desfilada dels defensors de la creu mentre el cel anava encapotant-se poc a poc.