CAPITANIA CIDES 1998

L'Entrada Cristiana 1998 començava amb aires del Quatroccento italià de la mà de la filà Cides i el seu capità Luis Moltó Molina. Encara que es veia menys públic que altres anys i el cel alternava el sol i els núvols, l'Entrada Cristiana anava a ser un èxit, totalment novedosa. Un boato, el del capità cristià, mai vist i ple d'innovacions que l'artista valencià Manolo Boix va imaginar per reinventar la festa i trencar amb lo vist fins el moment. Les expectatives dels alcoyans es van veure complides amb un boato renaixentista, replet d'al·legories del segle XV com les quatre virtuts cardinals que obrien el boato darrere la carrossa de l'àguila. La prudència, la justícia, la fortalesa i la templança estaven representades per quatre dones a cavall amb trages diferents de gran elegància als sons de la marxa cristiana "Les virtuts". Darrere apareixien falcons i més cavalls que domaven els cavallers del capità, nobles amb escuts daurats i trages dignes de la cort d'un magnífic capità. Alguns d'ells saludaven desde una carrossa amb un arbre acompanyats de les noves composicions de Josep Lluís Valldecabres entre elles "Cavallers d'Alcoi" o "De Venècia a Alcoi". Els tons pastel serien els colors principals d'un extens seguici que va tindre algun tall. Continuava amb els senyors venecians blancs a cavall i la guàrdia blava del capità amb una corassa metàl·lica que brillava al sol. L'heràldica de la capitania donava pas als cavalls que arrastraven la carrossa del capità, plena d'espills i escultures harmonioses de gran bellesa inspirades en les fetes amb marbre del Renaixement. Luis Moltó Molina disfrutava de l'Entrada junt a la seua dona, la favorita que portava un trage de castellana de color negre amb brodats de fil daurat. Contrastava amb la claredat del trage del capità cristià on va destacar el color beig amb brodats d'or i una creu marró. La capa de pell tenia xicotetes taques negres que pareixien les pròpies d'un dàlmata. Els metalls es reduïen al xicotet casc i als braços i cames. Aquest trage d'influència renaixentista tenia com a complement un escut de cristall transparent. Nova peça musical per al noble i elegant capità cristià de la filà Cides: "L'amistat" que va retronar a la Plaça Espanya quan a Luis Moltó li entregaren les claus de la ciutat. Els heràlds amb grans espases i trages de verd amb metalls daurats obrien el pas al grup de castellers i malabaristes que van arrancar els aplaudiments del públic amb els seus salts. Les dames, amb fins trages, estaven envoltades d'escultures on destacava la d'un cavall alat. Una gàbia tenia tancat a un dimoni simbolitzant la lluita entre el bé i el mal acompanyada d'éssers estranys. Els zancuts lluitaven amb llançes desde una posició elevada portant vistosos trages i plomes al casc als sons de "Fidel Rodella", una de les composicions que va fer Josep Lluís Valldecabres per a la capitania cristiana 1998. Itàlia en Alcoi representada per la filà Cides. Un grup d'homes blaus amb màscares venecianes i unes cortesanes amb vestits en tons ocres obrien pas al ballet de la primavera. Una encertada coreografia d'Ana Calvo que va entusiasmar al públic amb els seus vestits blancs i les guirnaldes. La primavera era l'estació del Renaixement i l'època de l'amor que apareixia entre els senzills vestits de les ballarines. Tot estava inspirat en el quadre "La primavera" de Sandro Boticcelli i inclús l'obra musical que s'interpretava per al ballet es titulava així. Els colors grocs, blancs i taronja de les vestimentes pastorils també van incloure elements de l'antiguitat clàssica. Un grup de dones de verd representant les fulles portaven guirnaldes i anaven acompanyades d'unes cortesanes de roig i verd. La caça també formava part del boato amb un grup de gossos. Tornava l'antiguitat clàssica al boato cid amb l'al·legoria de Pegaso, el cavall alat que era muntat per una guerrera, envoltada dels falconers negres i blancs. El dia i la nit apareixien representats en les llançes d'un nombrós grup mixte de guerrers enlairant el sol i la lluna amb la melodia de "Tornem a casa". Els quatre genets de l'Apocalipsi (la fam, la pesta, la guerra i la mort) desfilaven altius sobre cavalls. Una justa medieval era representada pels carrers d'Alcoi. Aquest torneig li va donar un marcat caràcter historicista al boato ja que se celebraven molt a l'Edat Mitjana. I original va resultar l'esquadra de negres dissenyada per Manolo Boix. Els esquadrers eren uns guerrers amb elegant vestimenta. Els metalls i l'escut de l'àguila conformaven un disseny amb capa de pell que tenia com a base la cotamalla. L'arma de l'esquadra era una espasa enorme i la sobrietat del casc no va deixar indiferent ningú. L'obra d'Amando Blanquer que acompanyava l'esquadra de negres era "Tino Herrera", composada expressament per al fester que havia faltat feia poc i que li va donar més emotivitat a l'arrancada del Partidor. Dones de blanc amb guirnaldes vegetals i un grup de cortesanes de verd i roig caminaven seguint els passos de la senzilla esquadra de negres. Un grup de musulmans recordaven l'admiració que aquests li tingueren al Cid Campeador encara que a continuació baixara pels carrers una gàbia amb presoneres mores. L'esquadra oficial de la filà, amb el seu característic roig, tancava la trencadora i original capitania que ens van oferir els Cides amb orgull, sonant per a ells la marxa cristiana "Gloria".