ALFERECIA GUSMANS 1999

Després d'una Entrada Cristiana amb una meteorologia excel·lent i un cert retràs horari, la filà Gusmans era l'encarregada de deixar un bon sabor de boca amb l'alferecia final. Un carro amb queviures i l'esquadra oficial obria la desfilada d'aquests monjos guerrers amb cabo batidor i la marxa cristiana "Claus i corretges", com marca la tradició. Al fons ja es veia el boato i les banderes que un grup de cristianes i mores onejaven amb força creant un gran efecte visual, acompanyat dels sons de les campanes i la "Tocata guerrera". Al boato d'Alfredo Mullor no faltaven les mores amb panderos ni els monjos que sorgien dels monestirs per lluitar en les Croades defensant la creu de Sant Jordi que apareixia representada en un palanquí. Una gran representació teatral que incloïa templaris, inconfundibles per la creu roja sobre túnica blanca. Per acompanyar al Mossèn Torregrosa un grup de monjos portaven botafumeiros per esparcir encens pels carrers. Un cor que interpretava un passatge de la òpera "Carmina Burana", la campana d'una ermita i el fum creaven un ambient místic. La carrossa dels savis escrivans obria el pas un mercat medieval en moviment amb diferents grups de dones que repartien herbes aromàtiques a un públic, que passades les dos del migdia encara tenia ganes de festa. Els diferents grups de camperoles portaven trages on predominaven els ocres i blaus. Un grup de mercenaris amb pells i trages marrons portaven llançes i escuts desfilant amb una marxa militar adequada a l'Edat Mitjana. Els músics estaven envoltats de carros amb espart i armes. Un grup de cavallistes acompanyats d'unes dones de blau i roig portaven sanefes i saludaven al públic damunt els cavalls ensinistrats per a la doma. Darrere els genets desfilaven els escuders vestits amb cotamalla i una banda de música estrenant "Fanfàrria Guzmanes 99". El ballet de les donzelles omplia els carrers de tranquil·litat amb el dolç balanceig de les xiquetes i adolescents que ballaven amb vestits propis de princeses medievals on destacava el blanc, el roig i el blau. Menejaven el mocador de les mans als sons de "La morisca" interpretada per xirimiters. Les dames de la favorita sobre carrossa lluïen uns vestits de cortesanes en blau i tostat que van agradar molt. Darrere la carrossa escalonada els músics tocaven "Pavana". El so sec dels timbals marcava el pas als cavallers de l'álférez. Desfilaven a peu baix d'unes xarxes a mode de palio, junt als tresors. Als seus vestit destacaven el medallons del pit, la túnica blava, les corretges marrons i el casc rectangular. Alguns d'ells van desfilar a cavall portant unes espases enormes. Tota la família de l'alférez Fernando Gisbert Pascual apareixia en una carrossa arrastrada per bous. Els seus fills en una posició inferior de la carrossa entre escuts portant trages similars als dels seus pares. La dona de l'alférez disfrutava del moment al costat de l'alférez cristià en la part més alta de la carrossa. Les banderes blanques del final no deixaven veure bé unes capes de colors negre i blau. El trage de la favorita estava brodat al complet sense perdre la senzillesa del color blanc. L'alférez cristià, que s'havia dissenyat el seu propi trage, cridava l'atenció per la túnica blava amb estampats de la flor de lis: símbol de la reialesa. Tot un senyor feudal orgullós d'Alcoi que el va rebre com un autèntic noble. Per llevar-li austeritat al trage, del cinto penjava una espasa. Cal dir que a finals dels anys 90, la marxa "Te deum" va ser una de les marxes cristianes més interpretades i la filà Gusmans i Fernando Gisbert van fer ús d'ella per a la baixada pel carrer Sant Nicolau. El boato continuava amb unes dones del poble amb trages tradicionals, de pobres i llauradores del camp armades amb forques. Darrere d'elles i les llanceres amb símbols de la filà Gusmans apareixia el ballet de l'emblema que més bé representa a la filà: el drac. El ballet portava un trage en tonalitats grises i una capa semblant a unes ales de drac de color marró. El casc causava sensació com també ho feia el ball i la peça musical "Dragó", escrita per a l'ocasió. El ballet contava la història de com Guzmán el Bueno va matar al drac de la ciutat de Fez, al Marroc. Un increïble drac amb la boca oberta, que caminava pels carrers serpentejant, tancava el boato de l'alférez cristià 1999 deixant el carrer en perfectes condicions per a que l'esquadra de negres baixara als sons de "Als cristians". Original pel maquillatge terrorífic i original per l'arma en forma de guepard era l'esquadra de l'alférez gusmà. Els colors principals del trage de Pablo Miró eren el roig i el blanc. El material de la corassa també va tindre el seu protagonisme al casc d'on sorgien xicotetes espines negres. La capa era totalment negra però recordava al disseny oficial de la filà Gusmans, que podia sentir-se afortunada per la bona acollida que va tindre l'alferecia a pesar dels retrassos a l'horari previst. Normalment quan hi han molt talls la culpable no és l'última filà sinó les filaes que l'han precedit, però sempre és l'alférez cristià qui paga les conseqüències d'una mala organització. El retràs horari malauradament no va ser el primer ni l'últim que s'ha vist, encara que és incomparable amb l'ocorregut en 2011, en contraposició amb la bona organització de les Entrades 2012.