CAPITANIA MASEROS 1999

La filà Maseros anaven a fer-li un majestuós homenatge a l'Alcoi del segle XIII amb motiu de la seua capitania cristiana 1999. La primera part del boato començava amb la porta d'entrada a la ciutat, perquè al segle XIII Alcoi estava enmurallat. Darrere la porta del Castellar apareixia el primer grup de dones del boato, dispostes a defensar la vila medieval amb escuts. Executaven una senzilla dansa, als sons de les xirimites i la marxa cristiana "Alimara", portant trages de color roig i blanc dissenyats per José Moiña, un trage ple de metalls que va ser admirat pel públic que suportava el fort vent del 22 d'abril de 1999. Encara que el cel mostrara la seua millor cara amb un blau magnífic, l'aire movia les creus de Sant Jordi dels balcons, ben engalanats per a l'ocasió. El malefici de la pluja en les capitanies maseres s'havia acabat. Unes ballesteres amb trages tostats plens de detalls continuaven el guerrer seguici del capità cristià. En aquesta part la marxa cristiana "El terròs" de Juli Micó acompanyava a les ballesteres. Un grup d'arquers amb trages bèl·lics i un casc espectacular custodiaven la torre de Penella amb un vigilant maquillat d'una forma molt característica. Unes dones amb trages fets de pells tocaven diferents instruments de percussió. Al boato de José Moiña tampoc faltaren llanceres de color blau que a més a més portaven metalls daurats que brillaven al sol. El clero va ser altre dels elements originals del boato de la filà Llauradors ja que la gent del camp era molt religiosa, sobretot a l'Edat Mitjana. Els monjos tocaven campanetes anunciant l'arribada del capità Alfonso Torres, precedit per un grup de xiquetes que llançaven pètals per alfombrar-li el camí al rodella, que portava un xicotet escut amb el Sant Jordi matamoros al centre. Però si algun moment de la capitania masera 1999 s'ha de ressaltar, aquest és el de l'arribada del capità cristià que va desfilar a peu, sentint prop seu als espectadors que l'aplaudien. I és que inclús sense carrossa va oferir un verdader espectacle entre banderoles i els seus cavallers tostats que aguantaven la llarguíssima capa roja de 14 metres que duia el capità. Una capa amb els escuts de les catorze filaes cristianes d'Alcoi brodades en or. Alfonso Torres Cardador portava un excel·lent trage de José Moiña on destacava el roig, el blanc i el daurat com al trage dels cavallers. La marxa que l'acompanyava era "Alfonso alférez i capità" perquè a més de ser el capità 1999, Alfonso ja havia sigut l'alférez l'any anterior i aquest esforç econòmic va fer que el públic apreciara més al capità dels Maseros, que va rallar a gran altura. Després el boato es tornava més camperol, recordant qui són els patrons d'Alcoi. Primer unes dones de blanc amb faldes blaves i roges portaven unes canyes simulant la romeria de la Verge dels Lliris. Un grup de danses li oferien el ball a Sant Mauro amb els trages típics valencians i els moviments que caracteritzen les dansades tradicionals del poble valencià. Sonant "El Regall" un grup de masoveres amb forques rodejaven el palanquí de la Verge dels Lliris, patrona d'Alcoi que al mes de setembre viu la seua festa gran amb la romeria a la Font Roja. Però la filà Maseros no s'oblidava de Sant Jordi, el patró amb més devots a Alcoi i a qui li dediquem les Festes de Moros i Cristians. Un xiquet representava al Sant Jordiet portejat en una senzilla carrossa amb la marxa cristiana "Gloria" darrere. Uns abanderats donaven pas a les dames de la favorita que desfilaven a peu amb un trage blau fosc i un original tocat al cap de color blanc. Els llauradors s'encarregaven de sembrar els camps i açò és lo que Carmina Nadal va intentar representar al seu ballet. Primer uns maseros llançaven les llavors i veien com les plantes, amb un trage marró ple de fulles i detalls, anaven creixent. Totes les ballarines portaven màscares per fer més atractiva la dansa. El sol estava representat per altres ballarines de groc i estes permetien que les fruites i verdures de les hortes sorgiren de la terra. Aquest meravellós ballet ballava als sons de "Ambaixadora contrabandista 1998" que també acompanyava a la favorita, vestida com una llauradora rica. Així es deixava notar el poder de la dona del capità amb un vestit blanc i groc ple de brodats daurats. Saludava plantada en una carrossa arrastrada per bous que incorporava un ametler en flor que feia que el conjunt de ballet i favorita resultés molt bonic. Arribava el torn de les rodelles sobre una carrossa junt a un grup de bufons que entretenien als xiquets amb el seu ball divertit. Del trage, que combinava roig i groc com a colors de la senyera, penjaven cascavells que aportaven el contrapunt a la fanfàrria "Dimonis de Massalfassar". Un grup de dones portaven trages en roig i blanc amb metalls i una llança que simulaven ser la rata penada, present a l'escut de Jaume I. Portaven una capa amb ales i un casc alat. La gent no estava acostumada a veure l'esquadra oficial dels Maseros amb cabo batidor, per això els aplaudiment van ser més forts en aquesta ocasió. Els aplaudiments també anaven per felicitar als músics que interpretaven "Pas als Maseros". Una nova torre medieval amb uns vigilants amb trages de color verd i un grup de guardianes de blanc donaven pas a l'esquadra de negres que aquesta vegada podia dir-se de blancs perquè José Moiña va dissenyar un trage on predominava el blanc. Els ossos estaven repartits en un disseny molt detallista, amb un voluminós casc fet amb fusta i plomes negres. I si per davant l'esquadra era xulísima, per darrere tenia una preciosa capa de pell amb els colors de la senyera valenciana i un diminut Sant Jordi matamoros. "L'altet dels canons" feia més alegre la desfilada d'una esquadra de negres que va posar el punt i final a una llarga capitania, la qual va aconseguir superar totes les expectatives.