ALFERECIA MASEROS 2012

Encara que els llauradors anel·len la pluja per recollir les verdures de l'horta, el 22 d'abril de 2012 la filà Maseros no volia que l'aigua empanyara la seua alferecia cristiana. Així que baix un cel amenaçant, un grup de llauradores de verd, negre i blanc arrastraven l'escut de la filà elaborat amb flors i seguida per l'esquadra oficial al pas de "Pas als maseros". Darrere anava l'heràldica, l'ambaixador cristià, que dimitiria després de Festes, i el Mossèn Torregrosa. La filà Labradores tenia la intenció de mostrar els antics oficis alcoyans i les xiques del boato es van encarregar de mostrar diferents tasques del camp mentre es divertien amb la música de xirimites i les panderetes que portaven un grup de dones de roig i blanc. Altres dones amb llançes i alguns canvis al disseny anterior portaven el mocador masero al coll. Les melodies populars i les notes musicals de "Dimonis de Massalfassar" van animar l'inici del boato llaurador. Unes dones de roig, verd i groc desfilaven al so dels tabals seguides per unes llauradores amb forques i trages amb el barret de palla i faldes grogues i verdes i una camisa marró dissenyada per Juan Climent. El ballet de Carmina Nadal representava la sega de les espigues de blat. Quatre segadors portaven corbelles per a tallar les espigues de blat: unes ballarines de groc amb vestits fets de palla. El casc era bastant aparatós i les ballarines de Carmina Nadal portaven un maquillatge ben cuidat. La marxa masera "De Quiroga a Sèneca" acompanyava a la favorita, la dona de l'alférez que lluïa orgullosa un trage de Juan Climent on predominava el color blanc junt al negre i el roig. La capa amb la creu de Sant Jordi i unes espigues de blat gegants es podien apreciar a la carrossa, on també estaven les dames vestides de blanc i granate. Un conjunt acord amb el boato masero que continuava amb unes dones de negre i taronja que representaven les espardenyeres que fabricaven sabates d'espart artesanalment. En una carrossa també s'estaven fent cadires de manera tradicional. Els xirimiters tocaven "Vicedo capità" per a crear ambient valencià. Un grup de camperoles amb senzills dissenys en granate i blanc precedien al grup de les espigolaires de verd i roig. Els estandards confeccionats amb fulles seques anunciaven l'arribada de les albarderes de roig i blanc que amb llançes custodiaven la carrossa dels xiquets. El plat fort de l'alferecia cristiana 2012 arribava als sons de la muixeranga d'Algemesí i de "Tabal i saragüell", la marxa cristiana de moda amb tocs masovers. L'alférez cristià José Luis Giner anava acompanyat pels seus cavallers amb mantes marrons i vestits en blanc i roig amb metalls daurats. El casc tenia incorporat un mocador negre i la capa estava feta de fulles seques cosides que causaven un gran impacte. El públic aplaudia a l'alférez cristià, emocionat enmig del Barranc del Sinc que representava la carrossa. El trage de Juan Climent era una meravella digna del senyor de les terres de cultiu alcoyanes. Teles negres amb brodats daurats, túnica blanca semblant a la de la filà Maseros i la senyera baix del cinto roig. El casc de bronze deixava entreveure un mocador negre i roig al igual que la capa també portava aquests colors. Per defensar-se, José Luis Giner portava una gran corbella amb l'escapulari del patró Sant Jordi. Darrere unes valencianes nobles amb trages coloristes apareixia un alfarer que moldejava gerres de fang. L'Entrada Cristiana estava resultant exacta en el compliment de l'horari, fins hi tot va finalitzar abans del previst gràcies a la rapidesa del boato masero. L'esquadra de negres estava precedida per unes guerreres de negre amb metalls platejats i elements d'espart. El cabo batidor anunciava una impressionant esquadra que deixava sense paraules als espectadors amb la seua aguerrida però a la volta llauradora estampa. Obra de Roberto Pérez, el trage estava confeccionat amb metalls platejats, espart i vellut. Els tons marrons, blancs i tostats contrastaven amb la capa roja amb un escut. Els esquadrers portaven un casc espectacular fet amb palla i espart que al tindre metall el feien més alt i pesat. El maquillatge i la forca com a arma arredonien una esquadra que rosava la perfecció. Els esquadrers es van permetre el luxe d'encarregar una adaptació musical de la fanfàrria "L'altet dels canons" per desfilar a pas d'esquadra amb bravura i alegria en un migdia gris però ple de color gràcies a l'alferecia masera.