martes, 9 de octubre de 2012

ALFERECIA JUDÍOS 2000




Per tancar el màgic dia de les Entrades la filà Judíos va preparar un boato basat en el classicisme alcoyà. Un boato fet per alcoyans per a alcoyans i que tinguera les característiques identificatives d'un bon boato alcoyà, aquell que tot espectador espera d'una filà tan antiga com són els Judíos amb els seus bombatxos rosa. Un gong anunciava l'inici de l'alferecia mora junt a l'esquadra oficial al so de "Jamalajam" i uns homes de blau, roig i negre que tocaven instruments de percussió. Darrere saludaven un grup d'amazones damunt dels cavalls, sabedores de que eren les protagonistes del moment gràcies a un casc ple de plomes blaves i grogues que cridaven molt l'atenció. Les xirimites acompanyaven a un grup de guerreres de blanc, blau i roig que alçaven les seues llançes en direcció al cel, que ja presagiava l'arribada de la nit. La ballesta de grans dimensions era portada per esclaus de groc i roig. Un grup d'arquers mostraven la seua indumentària guerrera de color blanc amb tocs de blau i roig mentre mostraven les fletxes i l'arc. Per deixar clar quina era la filà de l'alférez moro del 2000, un grup de dones de blanc i roig formaven l'escut de la filà Judíos amb ventalls de plomes blaves i grogues. Per executar els passos correctament, una banda de música interpretava la marxa mora "Éxodo". Les palmiteres de granate amb capa i turbant blanc menejaven els ventalls blaus potser imitant al ballet que les seguia a pocs metres. Basat en el dia i la nit, el ballet de Virginia Bolufer va crear un meravellós ballet als sons de "Juanjo". Dividides en dos blocs, les ballarines del dia baixaven d'una carrossa portant les espurnes punxegudes del sol al cap en color daurat per així representar la sortida del sol. Les ballarines de la nit destacaven per portar tot el cos pintat de blau. Un vestuari en roig i negre senzill però espectacular del que es va encarregar Fermín Vélez. Cal dir que l'heràldica de l'alferecia mora de l'any 2000 tenia dibuixat el sol i la lluna com un avanç del fastuós ballet de Virginia Bolufer. El públic es va sorprendre de nou amb els portadors de cofres que transportaven els tresors del gran mandatari. Els cofres estaven protegits per uns guardians amb trages completament blancs, excepte a la faixa de cuero negre. Potser no a tot el mon li va agradar que els cavallers de l'alférez desfilaren a peu, però amb el senyorial disseny en blau, roig, negre i blanc els sobrava per arrancar els aplaudiments. L'encisadora melodia de les xirimites a la marxa mora "Alférez Judíos 2000" feia que l'alférez moro, José Francisco Camáñez Llorens, s'enlairara fins el cel per poder tocar els núvols. No es pot descriure la felicitat que va viure l'alférez moro 2000 sobre aquell gegantesc cap d'elefant. Les grans orelles ocupaven tot el carrer i els ullals de l'elefant i la trompa envoltaven als fills de l'alférez com a rodelles. El protagonista va ser sense cap dubte José Francisco Camáñez portant un elegant trage on predominava el roig i el blanc però també el negre i els metalls daurats que estaven presents al turbant i les muscleres. Detalls com un punyal o el dibuix del sol i la lluna feien que el disseny de Fermín Vélez es convertira en una obra d'art. Per la retaguàrdia l'impacte era major amb els dos grans palmitos de plomes taronja i la treballada capa blava amb brodats en fil blanc, que no era precisament lleugera. La filà Judíos havia trobat l'alférez moro perfecte, el que tota filà desitja per a ser recordada durant anys. I allí estava José Francisco Camáñez Llorens altiu damunt la carrossa en forma d'animal de la sabana. Per a que no decaiguera l'expectació, unes huríess de blanc i verd feien sonar cascavells. Anunciaven l'arribada de la favorita i les seues dames de blau i blanc, en contrast amb la dona de l'alférez que lluïa un noble vestit de falda llarga en blanc i roig amb metalls daurats. Darrere la carrossa abarrotada de dones, palmeres, ventalls de plomes i teles, els musics tocaven la clàssica marxa mora "Voluntat de fer". Un grup de mores de blanc, roig i blau amb capes negres tancaven la part del boato ambientada en un palau. Amb un canvi radical s'obria la part africana que té tot boato alcoyà quan s'aproxima l'esquadra de negres. La coreògrafa Carmina Nadal representava una ferotge tribu africana mostrant les danses trepidants d'uns guerrers negres amb tocats de plomes roges, verdes i grogues. La percussió tribal, el maquillatge marró i les pells grises per tapar el cos li donaven un caràcter salvatge al ballet. Carmina Nadal sorprenia una volta més amb moviments compulsius a gran velocitat. S'ha de remarcar que molts dels components del ballet eren homes, sent aquest ballet africà un dels primers balls mixtes que van eixir a les Festes d'Alcoi. Unes guerreres natives amb aguerrides llançes i trages granate amb plomes i pells de zebra li obrien camí al cabo batidor d'una esquadra de negres eixida de lo més profund del continent africà. Mitjançant la utilització d'espart, ossos d'animal i teles primitives de color taronja, es va aconseguir una meravellosa i guerrera esquadra que destacava per un casc que deixava veure els caps pelats i pintats de negre dels esquadrers. Però les grans plomes roges i blanques li van llevar protagonisme als caps rapats al zero. També les cames estaven pintades de negre i el calçat semblava fet de pell d'animal. Era com si els esquadrers tornaren d'un dia de caça exhibint les presses com un trofeu. A la capa portaven un gran escut allargat. Els inquietants caníbals desfilaven amb l'exòtica partitura de "Xavier el coixo", que va sonar com mai ho havia fet gràcies a la banda de Banyeres. Les Festes de Banyeres coincideixen amb les d'Alcoi habitualment així que en l'any 2000 van poder tocar a la ciutat el 5 de maig. El ferotge disseny tribal de l'esquadra de negres de la filà Judíos va ser obra de Fermín Vélez. L'encarregat de Festalcoi va rebre grans elogis tant per l'esquadra com pel boato en general, que va saber plasmar a la perfecció el classicisme dels boatos alcoyans de finals dels anys 80 incloent fins hi tot una part africana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario