sábado, 12 de enero de 2013

CAPITANIA MOZÀRABES 2002


L'Entrada Cristiana 2002 començava amb aires àrabs gràcies a la capitania de la filà Mozàrabes que obrien unes amazones amb espases i trages guerrers en color blanc i marró que va dissenyar Luis Sanus, creador de tota la capitania. La primera música que va sonar era "Mozarabus" i avisava al públic que la diplomàcia arribava lentament a Alcoi, ja que el boato de la filà Mozàrabes va desfilar poc a poc, contribuint a que l'Entrada Cristiana 2002 no complira els horaris establerts per l'Associació de Sant Jordi. Un grup de dones amb trages negres i rojos i unes llançes puntiagudes protegien a la favorita que també estava escoltada pels seus guardians de trage fosc. Els familiars envoltaven el palanquí arrastrat per bous que transportava a la favorita. La fillà del capità cristià lluïa un encertat disseny de Luis Sanus que combinava el blau amb teles blanques i cuero marró. Encara que portara turbant i semblara una musulmana, la marxa cristiana "Caballeros de Navarra" deixava clar que ens trobàvem en plena Entrada Cristiana. L'any 2002 es va celebrar en dilluns laborable i això va repercutir en una menor visita de turistes i cadires buides com feia anys que no passava. Les dames de taronja i amb un casc espectacular desfilaven sobre cavalls acompanyades per uns mossàrabs amb trages blancs i marrons amb un toc musulmà. Els mossàrabs eren cristians que vivien amb els moros a territoris dominats pels àrabs però que conservaven la religió catòlica. Una dansa d'homenatge al capità, assajada per Ana Calvo, anava deixant grans mocadors rojos pels carrers i així engalanar el pas del capità cristià. La senzillesa de les ballarines vestides amb túniques blanques contrastava amb l'exuberància del trage dels cavallers. Desfilaven a peu per a mostrar de prop uns trages rojos amb multitud de detalls com l'escut de la filà al pit o un turbant més propi d'uns emirs. Els xiquets transportaven els escuts mentre que els cavallers mateixos portaven les seues espases per protegir al capità 2002, José Manuel Rico Jover que va sorprendre al públic per desfilar caminant sobre les teles pausadament i de forma elegant. Així de senzill i senyorial, sense carrosses ni animals, sentint els aplaudiments i el calor proper dels espectadors. A l'emocionat capità cristià l'acompanyava un grup de palmiteres de blanc i negre i la sonoritat de la marxa cristiana "Doro el gat" en un matí radiant que José Manuel Rico recordarà tota la seua vida. El trage era més moro que cristià ja que Luis Sanus va pensar en un capità cristià influenciat per la cultura islàmica i així transmetre un missatge de pau i convivència entre moros i cristians. Elements àrabs com el turbant i els bombatxos blancs es mesclaven amb una túnica d'un verd fosc amb l'escut de la filà Mozàrabes prop del cor, perquè José Manuel Rico Jover estimava molt la seua filà i la considerava una segona família. La sobrietat de la capitania mossàrab continuava amb un grup de mores amb turbants taronja i la diplomàtica cancelleria mossàrab. Un grup de recaptadors d'impostos sobre burrets administraven els diners del poble, que pagaven tributs per conservar la seua religió en una zona dominada per l'islam. I abans de la part més guerrera de la capitania es van poder veure uns cofres plens de monedes que vigilaven uns genets a cavall. La guerra s'aproximava i els mossàrabs es preparaven per atacar amb llançes, torres d'assalt, ariets, catapultes, torres de vigilància i tota mena d'aparells bèl·lics creats per guanyar les batalles de l'Edat Mitjana. Una cuina alimentava a una tropa de guerrers vestits amb simples túniques en negre, roig i groc. Aplegava una de les parts més impressionants del boato del capità cristià. La llegenda contava que els mossàrabs s'endinsaven en els boscos on es refugiaven musulmans per talar els arbres i deixar als seus enemics al descobert per fer més fàcil la lluita. L'espectacle era obert per unes dones de verd clar i verd fosc amb turbants i llançes en forma de plantes que simbolitzaven un bosc frondós. Quatre gegants mossàrabs rojos i quatre gegants musulmans s'enfrontaven i es perseguien entre un grup de guerreres amb turbants grocs i trages en blau i groc. L'altura dels gegants deixava al públic amb la boca oberta encara que la melodia de "Dansa de torxes" també va ajudar a l'èxit de la posada en escena del combat al bosc entre mossàrabs i moros. Per descansar de tantes emocions fortes, l'esquadra de blancs desfilava amb "Mozàrabes i Alfarrasí". Una carrossa d'un pòrtic romànic amb un grup de monjos escrivans copiant manuscrits representaven l'scriptorium típic de l'Edat Mitjana. Uns carros amb barrils de vi i unes moretes de verd i tostat amb gerres de fang anunciaven el ballet d'Ana Calvo. Una volta més, Ana Calvo creava una coreografia mixta, amb dones cristianes de marró i negre amb cànters a les mans, homes cristians amb cascavells, dones musulmanes amb faldes negres i homes musulmans també vestits completament de negre. Aquest ballet també volia emetre un missatge de pau al mon, amb la concòrdia entre cristians i musulmans ballant junts en harmonia. La fusió es feia possible gràcies a les notes musicals de "Cid". El respecte i la tolerància es feia més evident en un dels passos del ballet, quan dones i homes s'unien per formar una esquadra mixta fent al·lusió a la polèmica que va patir la festa l'any 2002 per la discriminació de les dones a l'hora de participar en les Festes de Moros i Cristians. Ana Calvo va donar la seua particular opinió creant una preciosa i discreta coreografia. Unes dones de gris amb capes roges portaven banderoles anunciant el moment de l'esquadra de negres. El creador va ser una volta més Luis Sanus que va pensar en un disseny asimètric basat en una túnica negra interrompuda per una sanefa de colors i unes tires daurades amb lleons i mitges llunes. El cuero marró tallat en diagonal també va tindre el seu protagonisme en una esquadra d'un marcat caràcter mossàrab per la capa groga que portava damunt un escut amb lleons i mitges llunes, dos símbols presents en l'escut de la filà capitana. El casc portava banyes, cuero i dos ales daurades als laterals que causaven un gran impacte. Pot dir-se que els esquadrers baixaren com si estagueren en la glòria ja que la marxa cristiana que van interpretar els músics es titulava "Gloria". Inconfundiblement mossàrab va ser la capitania cristiana 2002 que va estar acompanyada pel sol i unes altes temperatures impròpies del mes d'abril.

No hay comentarios:

Publicar un comentario