miércoles, 27 de febrero de 2013

CAPITANIA ALMOGÀVARS 2003



L'Entrada Cristiana 2003 començava amb força i moviment. Desde un primer moment el boato de la capitania almogàver era dinàmic ja que la desfilada la va obrir el ballet de Virginia Bolufer amb unes arqueres vestides de marró amb unes capes i caputxes negres per camuflar-se pel bosc i poder caçar. Les ballarines trencaven el gel en el matí del 3 de maig de 2003. Un matí que es presentava inestable pel fred i un cel totalment encapotat. Però per a que els espectadors oblidaren els núvols sorgia la favorita acompanyada de l'escolta masculina roja i les seues dames a carrossa amb l'acompanyament de "Caballeros de Navarra". La primera favorita lluïa un trage dominat pel negre, el roig i el daurat. A la falda duia estampat un escut i sobre el cap una corona. En canvi, les dames portaven un trage blanc i roig d'extraordinària bellesa. Una guàrdia femenina portava un trage on els colors negre i roig eren protagonistes. Un altre grup de dones amb un trage més elegant en blanc i blau precedien al ballet dels arlequins coreografiat per Carmina Nadal. La música alegre de "El terròs" i el colorit dels trages dels bufons va fer que el públic disfrutara molt en aquest punt del boato. Multicolor i divertit va ser aquest ballet mixte de Carmina Nadal que tenia màscares i graciosos barrets. Però lo còmic deixava pas a la sobrietat de l'altra favorita i les seues dames que en aquesta ocasió vestiren un noble trage blau amb molts brodats. La favorita va tindre un trage confeccionat per José Moiña que va ser de bon gust per l'elegància del disseny, que tenia brodats en fil d'or sobre una senyorial túnica blanca. Un palanquí amb xiquets i un grup de percussió anunciaven l'arribada del capità cristià 2003. Les tamborileres retronaven amb el seu trage marró amb la torre de l'escut de la filà al pit i un casc que els tapava la cara. Unes dones amb faldes blanques i pells custodiaven la plataforma dels cavallers. Vestits com autèntics lluitadors medievals, portaven una armadura de metall que els protegia fins al casc i unes grans espases per defendre al capità. Baix de l'armadura, els cavallers portaven una túnica roja. Però el més guerrer de tots era el capità cristià, José Moiña, el conegut dissenyador fester que es va confeccionar ell mateix el trage que havia somiat poder lluir representant a la seua filà, els Almogàvars. Un somni compartit amb la seua xicoteta filla Maria Moiña que l'acompanyava al seu costat saludant amb timidesa i alegria. La dolçor i blancura del trage de la rodella contrastava amb l'armadura i l'impressionant casc metàl·lic del capità almogàver. L'imponent José Moiña Pérez saludava amb serietat als espectadors, que admiraven el magnífic trage amb un drac daurat brodat sobre una falda negra plena d'adorns. La sobrietat del conjunt la trencava la optimista marxa cristiana "Adalil" de Saül Gómez que estava interpretada per xirimites. Quasi tan gran com els pilars i les banderes de la carrossa era l'arma del capità: una enorme espasa. Alguns símbols de la filà es van veure reflectits en la carrossa com el lema dels almogàvers "desperta ferro" o els dracs de l'escut de la filà que estaven petrificats escalant les columnes que protegien l'esquena del capità i la seua capa negra. Per descansar de tanta emoció, descendia l'esquadra de blancs amb la característica túnica roja i la marxa "Almogàver i alcoyà". El boato de la Llaganya recreava l'arribada triomfal de Roger de Flor a Anatòlia. En 1304 els mercenaris almogàvers van guanyar la batalla als turcs i es van apoderar de ciutats com Bizanci o l'illa de Creta. Un dels moments més ben valorats de la capitania cristiana 2003 va ser la dels abanderats d'Arezzo que havien vingut desde Itàlia per mostrar les seues piruetes amb les banderes. Els italians portaven coloristes trages medievals còmodes per poder llançar fins al cel les gran banderes al ritme dels tambors. Unes dones de roig amb estandards continuaven el seguici de la filà. Luis Sanus va dissenyar uns fantàstics trages per al boato de la filà Almogàvars com el de les guerreres amb escuts i espases que feien xocar per fer soroll recreant el crit de guerra "Desperta ferro". El color ocre i el platejat es va apoderar dels carrers però també el negre del grup de mercenàries que van sorprendre pel seu casc amb banyes de bou a cada costat. Un grup de cortesans amb espases i túniques bicolors en blanc i blau continuaven el boato, que es tornava verd amb el grup de dones del bosc amb espectaculars trages. Un grup de apestats amb la lepra esparcien fum i tocaven la percussió per representar la baixa Edat Mitjana i les seues malalties, com la pesta que va afectar a un terç de la població. Un grup de llanceres amb túniques blaves i pells marrons li preparaven el camí a l'últim ballet de la capitania. La coreògrafa Ana Botella va utilitzar grans capes per simular les ales d'un drac. Les ballarines representaven les escames d'un drac de foc amb el seu trage color taronja i l'efectista casc que va causar sensació entre el públic. Les ballarines eixien de la boca d'una bestia construïda amb l'escorça del tronc d'un arbre al compàs de la música "Feres". Finalitzant la capitania de la filà Almogàvars van aparèixer unes guerreres amb alabardes. L'esquadra de negres podria dir-se de negre i blanc però els alcoyans, amb humor, la van batejar com a "l'esquadra dels cangrejos o pelutxes" per la singularitat del disseny dels germans Sempere. El cabo formava als sons de "Madriles", marxa cristiana dedicada al mític fester Fernando Fernàndez, i pareixia l'home de les neus per totes les pells de color blanc que constituïen l'original vestit de l'esquadra. El trage es complementava amb plomes negres i banyes repartides per tot el cos dels esquadrers, que baixaven pels carrers radiants de felicitat. La filà Almogàvars i el seu capità José Moiña van fer un càrrec digne de les Festes d'Alcoi. Un any més Sant Jordi podia sentir-se orgullós de les Entrades que li dediquen els alcoyans a pesar de que en 2003 es retrassaren fins a maig.


No hay comentarios:

Publicar un comentario