L'Entrada Mora discorria amb normalitat fins que va aplegar l'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos amb un sensacional trage de Roberto Pérez on el blanc i el roig es combinaven a la perfecció. Els detalls en or, les cordes i el sorprenent cuero blau van deleitar al públic com el gran escut que els penjava de la capa. Al turbant portaven una banya i una mitja lluna i de nou el roig i el blanc com a colors principals. Tots van descriure l'esquadra bequetera com molt moruna. Senyors provinents de l'Orient que baixaven amb la peça musical "No ho faré més". Però quan entraren a la Plaça d'Espanya, la pluja va fer acte de presència mullant als festers de l'Entrada Mora. Una part del públic va abandonar les seues cadires per no poder refugiar-se baix un paraigües, ja que la vesprada havia sigut solejada. A partir de les set de la vesprada la tronada ja no va parar i va portar alguna polèmica amb la banda de música de la filà Marrakesch. Torrencial era l'aigua quan la filà Mudéjares desfilava per la Plaça d'Espanya. Ja era mala sort que en l'any del centenari la meteorologia els desgraciara la festa, però altius i orgullosos van desfilar els veterans palominos amb una esquadra senyorial i plena de recordatoris a la filà Mudéjares. Jordi Peidro va adaptar el trage oficial a un estil commemoratiu que va agradar al públic xopat en les seues cadires. No faltaven els colors identificatius de la filà com el blau i el roig i per supost estaven presents els bombatxos grocs, encara que diferenciant amb el disseny de la filà, aquests no tenien ratlles i eren més daurats, fent honor a les seues bodes de or. La capa, amb un escut redó, i el turbant eren d'un blanc immaculat. Per deixar constància de la efemèride, es va composar una marxa mora per a l'ocasió: "Centenari mudèjar" interpretada per uns músics que van saber guardar la compostura a pesar de que les condicions climàtiques no eren les més adequades per a l'instrument.
No hay comentarios:
Publicar un comentario