martes, 16 de julio de 2013

ALFERECIA GUSMANS 2013


Molt animada començava l'alferecia cristiana 2013 de la filà Gusmans. S'escenificava la vida a un poble medieval, després de l'esquadra oficial amb la música de "Claus i corretges" i les portes d'un castell de pedra amb la música de "Fanfàrria Guzmanes 99". Les muralles protegien als habitants i els militars Gusmans defenien el territori perquè eren uns monjos guerrers amb les funcions de resar a Déu i també de lluitar en les batalles al bàndol de la creu. José Moiña es va encarregar de tot el boato gusmà, que tenia un divertit mercat de verdures amb camperoles de marró que feien les seues compres en moviment. El comerç de teles també estava present a l'alferecia dels Gusmans. Darrere la carrossa del mercat anava el forn de pa que representava els gremis i oficis que ja existien al segle XIII. Les forneres de verd i blanc amassaven el pa i repartien dolços entre el públic mentre dansaven al so de "Stella esplendent". Les xirimites també acompanyaven als lladres i les taverneres amb mocador al cap i faldes amb dibuixos. A la carrossa de la posada estaven sentats els veterans de la filà Gusmans, menjant i bebent vi amb el característic trage gris de la filà. Unes xiques de gris portaven pergamins amb els plans per construir una catedral. El següent estament que anaven a mostrar era el clero. En ell estava Mossèn Torregrosa: personatge històric que va orar per a l'aparició de Sant Jordi durant la batalla d'Alcoi contra els moros en 1276, i un grup de monjos marrons. Unes pedres i la construcció d'un temple arquitectònic amb un ermità s'acompanyaven musicalment per "Salmo", la segona marxa cristiana de la història. El palanquí dels infants de negre i roig i la creu arrastrada per princeses de roig i daurat encapçalaven la part de la cort. El luxe i riquesa de la noblesa es podia veure reflectit en les blanques túniques de les xiquetes i en els elegants trages de les donzelles, que tenien brodats de fil d'or a les faldes blaves. Unes amazones de roig i daurat obrien el pas a la carrossa de les dames i la favorita. Les dames vestien trages senyorials de José Moiña on el granate i el blanc eren els protagonistes. La favorita va optar pel negre i el roig per al seu detallat trage, no obstant totes portaven gran quantitat de brodats daurats. La carrossa amb gran profusió de Sants era el marc idíl·lic per a la favorita. Ella saludava desde la capella amb el seu ceptre, satisfeta per l'acollida del públic mentre escoltava la marxa cristiana "Mare Nostrum". Les arqueres blanques amb trages impressionants en daurat i roig van agradar molt al públic. També va agradar el ballet de Vanessa Pastor, de gran dificultat pels passos d'airòbic. Les sinistres ballarines negres feien acrobàcies al ritme de la marxa cristiana "L'adalid", que havia composat Àngel Lluís Ferrando per a la capitania aragonesa de 1995. El tenebrós maquillatge li donava al ballet un aspecte misteriós que també tenien les ballarines blanques penjades d'un botafumeiro, simulant el fum que s'exparceix per les esglésies. Un grup de Gusmans arrastraven un descomunal timbal i la carrossa dels cavallers amb una taula plena de menjar i unes calaveres terrorífiques. El trage dels cavallers mantenia l'essència del trage gusmà però canviant-li el color. A la túnica blanca hi havia estampada l'heràldica de les families dels cavallers. El casc, com altres detalls del trage, era daurat. Damunt de l'escut metàl·lic de la filà estava plantat l'alférez cristià. Fede Jornet lluïa un elegant i bonic trage de José Moiña amb rombes de color ocre i granate que tenien dibuixos, formant un preciós mosaic. El cromatisme de la túnica amb una xapa daurada al pit, combinava perfectament amb la capa amb dibuixos de dracs i l'heràldica de l'alferecia colgant. L'espasa que duia no anava enfundada al cinturó de metall daurat sinó que li servia per saludar i mostrar el seu poder. "Per Alcoi i per Sant Jordi" era la frase escrita al casc daurat, que tenia dos dracs alats. Però el drac més impressionant era el que anava sobre la carrossa i que recordava la llegenda de Guzmán el Bueno a la ciutat de Fez. Era negre, amb una cua gegant, dos grans ales i un cap que expulsava fum. La mirada penetrant dels ulls rojos del drac atemoria al públic però tot s'oblidava al veure el rostre triomfant de Fede Jornet, a qui li van dedicar la "Fanfàrria Alatriste". Uns guerrers negres amb escuts amb la creu i la torre d'assalt deixaven el camí lliure a l'esquadra de negres. L'Entrada Cristiana 2013 va estar respectada pel temps a pesar de l'amenaça d'alguns núvols dispersos."Mai-sabel" va ser l'última marxa cristiana de l'alferecia dels Gusmans, composada pel contestà Francisco Valor. Pablo Miró, que ja va crear l'anterior esquadra de l'alférez gusmà 1999, es va inspirar en el trage oficial de la filà Gusmans per crear una meravellosa esquadra. Cotamalla gris, claus i corretges estaven molt presents, junt a una perillosa destral. El metall daurat, el cuero marró i algunes peçes d'ossos tallats, sobretot al casc, conformaven un disseny agradable a la vista. La cara maquillada dels ferotges esquadrers es completava amb llargues barbes canoses. Al igual que en la part davantera del trage, el marró també era el color principal de la capa però la tela negra també es deixava entreveure. La brillant alferecia cristiana de la filà Gusmans va fer el seu recorregut dins de l'horari previst i amb total normalitat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario