domingo, 8 de diciembre de 2013

ALFERECIA LIGEROS 2006


Ja era de nit completament quan els timbalers i trompeters anunciaven l'alferecia de la filà Ligeros. L'alferecia mora 2006 també estava anunciada per un grup de percussió mixte que inundava de color roig i blau els carrers banyats d'Alcoi. Com el símbol de la filà són els cavalls, el boato va traure una asombrosa carrossa amb el bust de dos cavalls. Per commemorar el càrrec fester la filà Ligeros va estrenar la peça musical "Alfaris 2006". Les dones del Magreb portaven trages de color roig amb molts detalls i unes afilades llançes per protegir a l'esquadra de blancs, que desfilava amb la clàssica marxa mora "Als ligeros". L'ariet estava coronat per unes arqueres amb trages marrons del inconfundible dissenyador Alejandro Soler, en uns dels últims boatos que va crear per a les Festes de Moros i Cristians. El ballet de Virginia Bolufer mostrava uns cavalls cavalcant ja que les vestimentes tenien un casc en forma de cap de cavall. La meitat de les ballarines portaven trages amb una malla negra i falda roja mentre que les altres eren cavalls blancs amb faldes platejades. La composició "El trot" marcava els salts dels simpàtics cavalls. La insistent pluja no va ser un impediment per a que el públic assaborira els passos del ballet de Virginia Bolufer. Uns cavalls de veritat galopaven domats pels seus genets amb trages de color marró. Les dones Suyidats portaven trages en marró però tant la falda com la capa eren d'un verd intens. Amb els cascavells que tenien a les mans animaven a la preferida de l'alférez sobre un palanquí. La filla de l'alférez moro lluïa un preciós trage amb penjolls daurats i un casc brillant. Els colors destacats eren el negre de la túnica i el roig de la capa. La preferida movia la seua arma, un arc de caça, al ritme de la marxa mora "Voluntat de fer". La guàrdia femenina dels guepards, amb un gran turbant i un trage en tons rosa i taronja, defensava amb llançes a la favorita i les dames. Totes anaven en una llarga carrossa, en primer terme la favorita amb un espectacular trage en roig i negre ple de pedreria. La templança i tranquil·litat de la favorita contrastava amb les dames, amb trages en tons blaus, que llançaven besos desde els escalons de la carrossa. Totes portaven un xicotet casc daurat i escoltaven la marxa mora "No ho faré més". Mai havien recolzat a un càrrec tants cavallers i per això alguns van desfilar sobre camells i la gran majoria en una carrossa tradicional que anava seguida pels músics tocant la marxa mora "Éxodo". Els colors taronja i groc del trage havien estat pensats aposta perquè eren molt clars i ressaltaven en la foscor de la nit. Els colors roig i negre també van tindre cabuda en el senyorial trage dels cavallers. A continuació anava una dansa africana amb uns guerrers negres amb faldes roges i pells guepard. Pegaven bots al ritme dels tambors asustant amb pals i portant una melena de cabells blancs. Encara que el grup tribal no tenia massa relació en l'estètica del boato de la filà Ligeros, la posada en escena va ser fascinant. Com a preludi de l'alférez anaven els beduïns amb bombatxos blancs i una túnica granate que intentaven representar una caravana pel desert. La guàrdia femenina portava trages on es combinava el blau i el gris mentre la pluja arreciava per donar-li la benvinguda a Vicente Antonio Cortés Ferrer. L'alférez moro 2006 i el seu rodella desfilaven sobre una enorme plataforma duta als muscles de 50 portejadors amb xilaves roges que van fer impactant la baixada de l'alférez lleuger. L'estrela sobre la que anava l'alférez dels Ligeros es balancejava lentament amb el moviment de les andes i la marxa mora "El moro del Sinc". Vicente Antonio Cortés portava un trage ple de detalls daurats i amb un turbant blanc acabat amb una mitja lluna mahometana. El deslumbrant trage d'Alejandro Soler estava composat per una llarga túnica negra amb brodats. La capa roja tenia els dos cavalls que apareixen a l'escut de la filà Ligeros. Com a curiositat dir que els quatre càrrecs de 2006 van desfilar en la carrossa amb el rodella i el xiquet sempre portava un trage semblant al del capità o alférez. Els colors del trage del rodella de l'alférez moro eren els mateixos: el roig i el negre. Encara que la intensitat de la pluja augmentava el públic no va abandonar a l'alférez moro i va rebre una gran quantitat de vítols per la majestuositat del moment, que va estar impulsat pels sincronitzats servents que necessitaven molta força per alçar la llarga plataforma. Continuava el boato, de més d'una hora, amb uns guerrers en trages en negre, verd i roig que tocaven la percussió i la torre d'assalt amb les arqueres en marró i negre que portaven fletxes penjant de la capa. Uns mercaders amb trages de color blanc, groc i roig aplaudien al públic fent-los un homenatge per la fidelitat. Les venedores desde les seues tendes de comerç donaven les gràcies als alcoyans com a agraïment per haver estat a les cadires suportant l'aigua. Va ser un premi per al públic que s'havia entregat als festers en una nit humida però plena d'emotivitat. Els mercaders i les venedores en verd i blanc van fer tot el recorregut emocionats fent palmes i rebent els ànims i el suport del mirons. Ells van demostrar ser imprescindibles en les Entrades, al igual que els músics que van tocar la marxa mora "Ali Geabà-Spyros" per a l'esquadra de negres. Davant d'ella anaven unes dones amb trages negres i casc amb metalls i plomes blaves. Pablo Miró li va posar molta imaginació a la fantàstica esquadra de negres amb un casc daurat composat per banyes metàl·liques, una màscara i plomes roges. Els amenaçants esquadrers de la filà Ligeros portaven un trage en negre i roig que simbolitzava als malignes dimonis àrabs. Apegada a la faixa, de ratlles blanques i verdes com la de la filà, hi havia una màscara terrorífica de plata. No se sap si els mercenaris antics portaven cuero negre, ossos o metall daurat però van quedar molt bé en l'esquadra de negres de l'alférez moro 2006. La capa roja tenia el mateix estil perquè repetia la màscara, la faixa i els ossos. Si Alcoi va tindre Entrada Mora l'any del 750 aniversari de la Carta Pobla va ser perquè ho van voler tots: el públic, els músics i els festers que es van unir en les pitjors circumstàncies atmosfèriques per a fer una de les Entrades que més ha commocionat als alcoyans. 
 






 




No hay comentarios:

Publicar un comentario