domingo, 2 de febrero de 2014

ALFERECIA ALCODIANOS 2007













Sent la filà Alcodianos l'encarregada de l'alferecia cristiana 2007 estava clar que el boato estaria relacionat en Alcoi i la seua història. El Barranc del Sinc destapava les sorpreses desprès d'un matí en el que els cristians havien complit l'horari amb puntualitat. Com sempre l'esquadra de blancs desfilava amb capa i el peto de la creu i el castell donant inici al seguici de l'alférez cristià al compàs de "Bonus Christianus". Alcoi és la ciutat dels ponts i els Alcodianos no es van oblidar reproduint el pont de Buidaoli en una carrossa. L'escena teatral del boato amb un poblat medieval representava la batalla contra Al-Azraq esdevinguda en 1276. Aquest fet històric és el motiu pel qual Alcoi li dedica les seues Festes a Sant Jordi. Un grup de monjos envoltava al Mossèn Torregrosa que sobre un burret avisava als alcoyans que l'exèrcit musulmà volia conquerir la vil·la medieval. Uns camperols amb forques deixaven les seues cases per enfrontar-se a l'enemic. L'ambientació musical era tan simple però sorollosa com el volteig de campanes. La carrossa de les campanes també tenia incorporats focs artificials. Els coets feien més èpica la lluita entre moros i cristians. Unes guerreres amb casc metàl·lic portaven un bonic trage negre que demostrava la qualitat del dissenyador del boato: L'imaginatiu José Moiña. Un grup de tambors seguia a la carrossa de la taverna i als castellers, que vinguts de Catalunya ja havien fet una demostració de força abans de l'Himne de Festes. Uns xiquets amb mànegues verdes i unes dones amb senzills trages de color blanc representaven els habitants d'Alcoi refugiats al Portal de Riquer mentre els cristians derrotaven a Al-Azraq amb l'ajuda celestial de Sant Jordi. Desde la Torre Na Valora, una dona cuidava d'una àguila que va volar en plena desfilada. Els grups de cetreria no van faltar en el boato de l'alférez cristià. Entre l'ambient, humit però festiu, es mesclaven les notes musicals de "Catarsis". Un grup de moros amb bous i les arqueres blanques amb un original trage de José Moiña continuaven el seguici. La intensitat i importància de la desfilada va augmentar amb l'aparició de la favorita i les seues dames, totes sobre una catapulta. La favorita portava un bèl·lic trage negre amb metalls platejats. Per damunt de tot destacaven els seus ulls blaus que van inspirar a Francisco Valor per a composar la marxa cristiana "Zaphirus". Una marxa cristiana de gran qualitat que portava inclosa un cor de veus blanques. La filà Alcodianos va cuidar molt la música en la seua alferecia 2007 i fins hi tot va innovar amb una marxa cristiana coral. Les dames, al igual que la favorita, portaven un trage de plomes negre de José Moiña amb algun toc de verd. La favorita pareixia enlairar-se damunt la catapulta ja que no portava capa sinó dos ales. La bellesa de la dona de l'alférez cristià i els seus cabells daurats li sumaven espectacularitat al conjunt. Una tímida pluja es va afegir a l'última part de l'Entrada Cristiana 2007 però el ballet dels coloms de la Glorieta animaven l'ambient. Al voltant del palanquí del Palomar volaven les ballarines de Carmina Nadal, amb un trage de plomes blanques que les convertia en coloms voladors. La Glorieta, un parc emblemàtic d'Alcoi, no podia fallar i encara menys els coloms. Mai havia eixit en una Entrada un ballet sobre aquest animal amb ales. Els passos del ballet de Carmina Nadal s'havien assajat amb la marxa cristiana "Sagittarie". Els guardians portaven túniques amb la quatribarrada en roig i groc i s'encarregaven de protegir l'alférez cristià 2007. Gràcies a la marxa cristiana "Signum", estrenada per a l'ocasió, la baixada de Ricardo Pons Sala va al·lucinant. A la carrossa composta per ossos d'animal anaven els cavallers amb trages de José Moiña on el material principal era el cuero negre i per damunt de tot el metall que formava una armadura. Ricardo Pons Sala de la filà Alcodianos apareixia altiu i exultant amb un impressionant trage de José Moiña amb teles negres magníficament brodades. El metall estava molt present sobretot en la corassa, que tenia un dibuix d'un enfrontament a cavall. Una reproducció de la pintura de Marçal de Sax amb Jaume I i Sant Jordi li donaven un toc ocre a la falda de l'alférez cristià 2007. El quadre d'estil gòtic de l'època medieval mostra a dos genets matant moros sobre cavalls que tenen la senyera i la creu cristiana a la Batalla del Puig en 1237. Amb tants detalls el casc acabat en punta de l'alférez va passar desapercebut, al contrari que el casc dels cavallers que va destacar per semblar-se a la melena d'un cavall. Ricardo Pons va ser un digne alférez cristià que estava rodejat per unes bruixes amb capes grises i un treballat maquillatge tenebrós. Quan la pluja començava a fer-se incòmoda apareixia l'altre ballet de Carmina Nadal. Desenfadat i alegre, el ballet simulava l'encontre d'unes xafarderes al llavador on anaven a netejar la roba. Un estenedor de roba era transportat per captaires que mendigaven diners a les multicolors ballarines. Els xirimiters tocaven la composició musical "Draps bruts", peça nova de Francisco Valor per al ballet del Llavador. Unes donzelles amb faldes roges tocaven la percussió anunciant l'arribada de l'esquadra de negres. Com en la resta d'esquadres cristianes del 2007, l'esquadra de negres de la filà Alcodianos es va caracteritzar pel predomini del metall. De nou César Vilaplana firmava l'esquadra de negres amb un allargat casc de metall impactant. Entre el cuero marró i els nombrosos metalls s'entreveia algun toc de roig. Menys grisa i més colorista era la capa, que barrejava teles roges amb teles grogues. Les cadenes, l'ample cinturó marró i la falda negra van completar una previsible esquadra guerrera que anava armada amb una perillosa llança. Com en tota l'alferecia de la filà Alcodianos, la música va tindre gran importància i la marxa cristiana "Penyalba" va posar el punt i final adient a l'Entrada Cristiana 2007. Els moros resaven al patró per a que la pluja desapareguera a les 5 de la vesprada. L'inici de l'Entrada Mora s'havia atrassat mitja hora i ningú volia tornar a tindre una Entrada Mora banyada com la de l'any anterior.





No hay comentarios:

Publicar un comentario