ALFERECIA ARAGONESOS 2008

Cada any hi havien més dissenys femenins a les filaes sense càrrec però en 2008 es van complir els horaris. Els festers van fer un bon paper, sobretot amb la roponà de guerrers a carrossa de la filà Cruzados. Posant colofó a l'Entrada Cristiana 2008 estava la filà Aragonesos amb el seu alférez Marcos Javier Pérez Payà. Havien preparat un boato breu però ple d'homenatges a la Corona d'Aragó. La cultura aragonesa es va veure reflexada desde el principi amb l'esquadra oficial al so de la marxa cristiana "Aragonesos 99". Però el retronar de la percussió es feia notar quan apareixien els tambors de la Setmana Santa de Calanda. Un grup d'homes de la ciutat aragonesa tocaven amb força els tambors amb les túniques lila pròpies de la Setmana Santa. Aquesta va ser la primera mostra del folklore aragonès al boato de l'alférez cristià i encara que va ser anacrònic van arrancar forts aplaudiments. Va sorprendre molt el tambor gegant de la "Rompida de la hora", acte que es celebra durant la Setmana Santa de Calanda. Després es va representar la boda de Isabel de Segura al Regne d'Aragó. Acompanyant als coneguts "amantes de Teruel" estaven un grup d'abanderats i un grup de donzelles i templaris amb trages del medievo. Al boato va sonar la peça musical "Covadonga" d'Enrique Orquín. Unes arqueres a cavall portaven un bèl·lic trage negre amb metalls i una llarga capa roja. Pep Gimeno Botifarra cantava les "albades" davant les capilles de Sant Jordi amb tres quadres del patró d'Alcoi de diferents procedències. En dos pintures Sant Jordi estava sobre el cavall matant el drac i en l'altra estava al costat de Jaume I coincidint amb l'any en que es celebrava el seu 800 aniversari. L'any 2008 va ser recordat pels actes dedicats al naixement de Jaume I el conqueridor en 1208, però també per l'inici de la crisi econòmica actual. Això va repercutir en els boatos de les filaes de càrrec 2008. Un grup de ballesters amb túniques negres i un curiós barret a l'estil de Robin Hood seguien a les tres capilles i les seues respectives reixes. Santi Amador va crear uns trages singulars per al boato de l'alferecia de la seua filà i per això va tindre en compte els colors de la filà Aragonesos, com es va poder apreciar al trage de la guàrdia femenina. El tostat i el verd es barrejaven amb la falda grisa en un dels trages per a dona més bonics de l'alferecia cristiana 2008. Al Mossèn Torregrosa l'acompanyaven uns monjos, un púlpit romànic i la fanfàrria "Adalid de la Cristiandat". Un soldat daurat sobre cavall transportava la gran senyera d'Aragó amb les 4 barres onejant pel fort vent del migdia del 22 d'abril. El conjunt de la senyera va ser de gran plasticitat gràcies a la cort de dones que portaven la senyera i un trage en tons ocres i marrons amb un xicotet casc daurat. Per fer més ceremonial l'homenatge a la senyera sonava la fanfàrria "Alcaide d'Alcoi". Uns genets van provocar un gran tall en la desfilada de l'alférez cristià però en general tot el boato va estar unit i compacte. Amb llançes de varios metres d'altura els guerrers protegien a l'alférez cristià 2008 i portaven un auster disseny de Santi Amador en color gris, negre i marró. El ballet de Maria José Albors formava l'heràldica de pedra. Les ballarines amb curtes faldes en tons cru tenien creus i amples mànegues. En la túnica tenien inscripcions que eren com el lema de l'alferecia de la filà Aragonesos: "Nos som tan com vos i tots junts més que vos, us elegim rei". Aquest text també estava escrit sobre pedra en la carrossa de l'alférez i els cavallers que representava un rellotge de sol de l'any 1276. La senyera i els colors roig i groc també van estar presents en la carrossa amb unes banderes i en un escut però també en la original capa curta dels cavallers. Tots els amics de l'alférez cristià portaven una túnica negra amb la creu i metalls als muscles i al casc. Marcos Javier Pérez Payà portava un senzill trage de cotamalla marró amb un gran cinturó. Santi Amador va dissenyar una discreta túnica ocre de la que sobreeixien creus i una capa verda com la de la filà Aragonesos. Un punt destacat va ser l'espasa i sobretot el casc platejat amb un drac amb ales que era com un recordatori a Jaume I en el seu 800 aniversari. També en al·lusió a Jaume I l'alférez cristià Marcos Javier Pérez Payà portava una xapa metàl·lica amb la senyera i dos lleons rampants. Per primera volta a les Festes d'Alcoi sonava la marxa cristiana "El diví" de Francisco Valor. Unes guerreres amb percussió portaven trages en negre, roig i blau amb metalls repartits pel cos. L'arquitectura d'estil romànic tornava a notar-se en la carrossa de la favorita i les dames envoltades d'arcs de mig punt. Totes les dames portaven trages senyorials on predominava el roig sobre una falda groga. Les dames no portaven casc sinó un vel blanc però si la jove favorita, que portava una corona blanca amb una tela que s'unia a la capa blanca. L'elegant trage era de color blanc i tostat amb uns xicotets brodats escampats per la llarga falda. La favorita portava un ceptre d'or com a mostra del poder del seu pare, l'alférez cristià 2008. Un grup d'abanderades amb trages de color negre, gris, roig i ocre, fets per Santi Amador, i unes amazones donaven pas al segon ballet de Maria José Albors. Per a molts alcoyans els millors cabos d'esquadra són de la filà Aragonesos i per això el ballet es va convertir en un homenatge als membres de la filà i a la porra dels formadors. Unes ballarines entregaven a 4 coloristes cabos la porra per a formar. Les ballarines portaven barrets de Robin Hood i estranys trages dels colors de la filà Aragonesos: roig, verd, marró, negre i blanc. Darrere ballaven unes princeses amb túniques en tons cru i plata al compàs de la marxa cristiana "Ambaixadora contrabandista 1998". El ballet amb els cabos intercalats va passar desapercebut perquè a continuació baixava l'agressiva esquadra de negres amb un increïble casc en forma de lleó. La meitat del casc era el crani de l'animal i l'altra part el lleó amb un intens ull i la melena que el caracteritza com a rei de la sabana. David Blasco tornava a recurrir al lleó per a dissenyar l'esquadra de l'alférez cristià com també ho havia fet per a l'esquadra d'enmig 2008 de la filà Vascos. La boca oberta del lleó amb els seus queixals deixava entreveure el rostre dels esquadrers, emocionats i maquillats en tons marrons. La memorable esquadra de negres de la filà Aragonesos portava una túnica negra coberta amb pells marrons de lleó i metalls per protegir-se dels atacs a la guerra. Els combatius esquadrers portaven un escut, la llança com a arma i unes fletxes enganxades a la falda negra. Alguns tocs de verd recordaven que eren de la filà Aragonesos però per a deixar-ho clar un dels detalls més bonics eren uns cordells grocs i rojos que formaven la senyera del Regne d'Aragó: la quatribarrada que també és l'escut de la filà. La quatribarrada també formava part de la capa negra ja que d'un escut metàl·lic penjaven els cordells grocs i rojos. Les urpes del lleó i algunes banyes també van conformar una esplèndida esquadra de negres, una de les grans obres maestres del dissenyador David Blasco. I si poderosa era l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2008, la marxa cristiana que es sentia no ho era menys: "Templaris d'Albaida" sonava amb intensitat per posar punt i final a la historicista alferecia cristiana 2008 de la filà Aragonesos.