CAPITANIA ALCODIANOS 2008

Després de la nevada del dia de la Glòria, la trilogia de les Festes de Sant Jordi 2008 es presentava amb una meteorologia excel·lent i durant l’Entrada Cristiana d’Alcoi va brillar el sol. Obrint la capitania 2008 desfilava l'esquadra oficial de la filà Alcodianos marcant el pas al ritme de "Zaphirus". La filà Alcodianos ens contava en la seua capitania cristiana 2008 la història de Sigfrid, el pacificador de la creu. Les dos capitanies del 2008 es van unir per crear un boato amb un guió argumental conjunt anomenat "Cruïlla de Cors". La història contava la vida de dos germans bessons: Sigfrid i Yazid de pare cristià i mare musulmana. Durant la seua infància vivien junts en una alqueria fins que un dia Sigfrid es va posar malalt i amb el seu pare va viatjar fins a la ciutat de Osca on van visitar al metge. A Osca va veure meravelles perquè no estava acostumat a les vil·les medievals. La primera part del boato representava eixe ambient de mercat a la ciutat de Osca. El boato començava amb Sigfrid sobre un burret contemplant els carrers, les cases i els habitants de Osca. Les camperoles portaven senzills trages en taronja i blanc. No obstant, l'actitud de les integrants del boato no va ser la correcta perquè no van complir el paper i desfilaven desorganitzades i amb guasa. El desordre i la poca serietat d'una part del boato van restar emotivitat a la capitania de la filà Alcodianos. Sigfrid i el pare anaven envoltats de dones amb trages de color groc. Quan van tornar a casa els esperava una trista noticia. L'alqueria on vivien havia sigut atacada i la mare havia mort. El germà de Sigfrid, anomenat Yazid, havia escapat i estava viu però mai tornaria a veure la seua família. La música pregravada va estar present en moltes parts del boato de la filà Alcodianos com en la dansa de l'esperit de Zuleima on unes xiques de blanc, negre, roig i blau representaven la mort. En una carrossa, quatre acròbates feien salts enganxades a un pal. Ni la música ni el macabre espectacle s'adequaven a les Festes d'Alcoi. Després d'haver-se quedat sense mare, Sigfrid va anar a viure entre cuidadores en un campament de l'Edat Mitjana. Allí va ser educat per dones que en el boato del capità 2008 portaven trages en blanc, groc, taronja i negre dissenyats per Jordi Peidro, membre de la filà Mudéjares que en 2008 ostentava la capitania mora. Uns soldats marrons li contaven a Sigfrid que els moros eren malvats, eren dimonis amb banyes i en la ment infantil del xiquet es va crear una imatge horrible sobre la cultura mahometana. Aquesta visió terrorífica estava reflexada al ballet de Carmina Nadal amb l'estrena musical de "El dimoni moro". Les ballarines eren uns moros amb un turbant blanc que tenia dos llargues banyes. Al trage negre i roig hi havien mitges llunes, símbol de l'Islam. Per la part de darrere les ballarines portaven una capa roja i el crani d'una cabra. El ballet del dimoni moro va ser un dels moments més impactants de la capitania cristiana 2008. Un grup de mores amb trages diferents de colors verd, gris i taronja continuaven el seguici. En una carrossa un botxí torturava a musulmans per a convertir-los al cristianisme. Les violentes imatges eren teatrals però en algunes ocasions les integrants del boato van fer massa bromes i l'actitud de caxondeo va estar mal vista en un acte tan serio com l'Entrada Cristiana. Unes donzelles vestides de blau que també anaven mal col·locades van provocar queixes entre el públic que veia com una falta de respecte la cutre posada en escena de la filà Alcodianos. Sigfrid, sempre vestit amb la túnica roja i la creu al pit, s'havia fet major i era un cavaller que disfrutava dels privilegis de la cort de Jaume I. Però els luxes dels nobles també anaven acompanyats de conspiracions i lluites de poder. El ballet de les infidelitats en la cort estava coreografiat per la veterana Ana Calvo. Un nou desordre de ballet que a pesar del colorit de les precioses princeses no va resultar massa bonic. D'entre el romanticisme del ballet sorgia una graciosa bruixa que molestava als cavallers que intentaven enamorar a les princeses amb llargues faldes de color rosa, blau, groc i verd. La música que sonava era "Seduïts per la cort". La falta de música en directe, substituïda per altaveus, també va deixar molt que desitjar en la capitania de la filà Alcodianos que havia creat una gran expectació però no estava agradant massa entre els alcoyans. La proposta de "Cruïlla de Cors" per desgràcia no quallava en el carrer. Encara que els nombrosos trages que havia dissenyat Jordi Peidro eren originals no van quedar massa bé pels carrers d'Alcoi degut al mal comportament dels integrants del boato com els abanderats amb curtes túniques de color groc i blau. L'Entrada està per a passar-ho bé però sent una festa d'Interès Turístic Internacional s'ha de guardar cert rigor i complir amb unes normes de serietat per gaudir i fer disfrutar als espectadors que aguanten hores de desfilada en les cadires. Darrere dels abanderats baixava la carrossa dels cavallers amb trages d'època que destacaven per les capes blanques, les plomes negres del yelm i per l'heràldica de les famílies brodada. La carrossa simulava un sopar a un castell medieval amb els nobles menjant en la taula. La peça musical "Cruïlla de Cors" tenia una part tocada amb òrgan però els cavallers van desfilar amb la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya" complia 50 anys desde la seua estrena per a la filà Vascos. Unes eclesiàstiques, amb rosaris i un trage que combinava el blanc de la túnica amb el negre de la capa i alguns tocs de blau i roig, corrien pel trajecte de l'Entrada. Van provocar un xicotet tall entre elles i la carrossa de les dames que semblava una tribuna per veure un torneig medieval. Les dames portaven trages amb faldes de color blanc i negre. Cada dama portava un mocador i un color distintiu. Aquesta part va ser un poc aburrida però ja s'escoltava la peça musical "Cruïlla de Cors" que anunciava l'arribada de Fernando Santonja Sanz, capità cristià de la filà Alcodianos. La guàrdia masculina portava un trage de pells marrons i la guàrdia femenina tenia un turbant i un trage que combinava el gris i el blanc. En una carrossa amb una cascada estaven plantats el capità, la favorita i les rodelles. Les tres xiques portaven uns trages on predominava el blau fosc amb un cinturó de color taronja. El capità cristià 2008 també tenia el blau fosc com a color principal però també alguns tocs de taronja i gris. Fernando Santonja portava un trage molt senzill dissenyat per Jordi Peidro. L'austeritat es trencava pels brodats a les teles, les peçes metàl·liques i per la quatribarrada al pit. El motiu de les crítiques al capità de la filà Alcodianos va ser que no portara casc. Va ser el primer càrrec fester d'Alcoi que no va portar casc a l'Entrada encara que si se'l va posar el dia de Sant Jordi en una part de la processó. Alcoi, a vegades massa tradicional, no estava acostumat a veure un capità cristià sense casc i no va ser un detall agradable per a tots ja que el casc que havia fet Jordi Peidro era un poc ridícul. Per no portar casc Fernando Santonja va enfadar a alguns espectadors que tenien una imatge retrògrada d'un capità cristià. Continuant el seguici de la filà Alcodianos desfilaven uns llancers a cavall i unes mores blaves tocant la percussió. Sigfrid havia sigut capturat pels àrabs en la guerra i en una carrossa estaven tancats els presoners cristians entre teles i un arc de ferradura. Sigfrid es va adonar que els moros no eren dimonis, sinó que eren una civilització culta que el va tractar molt bé, com es va poder veure en una escena teatral del boato. A partir d'eixe moment Sigfrid va deixar de lluitar contra els moros i amb l'edat es va convertir en un organitzador de fires medievals. Aquesta part del boato tornava a tindre música pregravada amb l'objectiu d'ambientar una fira. Unes dones de verd i groc s'enfrontaven a unes dones amb trages rojos per unes verdures que es venien a la carrossa de la tenda repleta de firers amb trages tostats i unes esclaves mores amb turbants de color granate. Uns bufons amb trages de color blau entretenien a unes xiquetes amb faldes grogues i xarxes de pesca enganxades al casc. Els gremis medievals van estar representats pels arquitectes amb trages marrons que van construir una torre amb blocs durant la desfilada en moviment. Per fi es deixava la música pregravada per a deleitar-se amb la marcialitat de les marxes cristianes. Unes cortesanes amb un trage de Jordi Peidro que combinava el roig i el tostat obrien pas al ballet de la Peste. La terrible epidèmia va provocar la mort d'un terç de la població de l'Edat Mitjana i la figura de la mort apareixia en forma de calavera i amb una guadanya. Les ballarines de Carmina Nadal executaven una trepidant coreografia vestides com unes bruixes de roig i negre. L'epidèmia de pesta, transmesa per les rates a Europa, era d'origen asiàtic i per això algunes ballarines portaven trages de color taronja amb elements xinesos. La coreògrafa Carmina Nadal va posar-li un punt positiu a un boato tal volta massa llarg. La música que es va escoltar era "Alfaris Magenta", estrenada en 1990. Els 40 cavallers de Jaume I acompanyaven a Sigfrid en la seua última expedició per a defensar Alcoi de l'atac de Al-Azraq en 1276. A la seua arribada a Alcoi l'esperava una sorpresa relacionada amb el seu passat familiar i que es va desvetllar en la capitania mora de la filà Mudéjares i en l'Alardo del dia 24 d'abril. Els 40 cavallerets de Jaume I portaven túniques de diferents colors creant una estampa colorista que contrastava perfectament amb unes elegants dones amb faldes de color blanc i groc que tocaven la percussió. L'esquadra de negres baixava pels carrers d'Alcoi a sang i foc al so de la marxa cristiana "Xamarcai". L'agressiu disseny d'Alfredo Mullor va ser un dels millors elements de la capitania cristiana 2008 i a més a més la va tancar molt dignament. L'esquadra de negres era molt bèl·lica amb el magnífic casc amb banyes i una frondosa melena de pel gris. Elements de metall, cuero i pedra tapaven quasi tota la túnica groga de la que anava enganxada una cotamalla de color gris. El toc més colorista de l'esquadra de Alfredo Mullor era la capa formada de teles multicolor unides per fils cosits. Un fet insòlit va ocórrer al final de la desfilada, a l'Avinguda País Valencià on el capità cristià de la filà Alcodianos va agafar la porra i va dirigir la ferotge esquadra de negres en els últims metres de recorregut. Un moment que sols s'havia repetit 10 anys abans en la capitania mora que va desempenyar el bequetero Lionel Grau. La mala organització i l'excessiva música pregravada va provocar moltes crítiques a la capitania cristiana. Hi hagueren burles per Internet al capità cristià menyspreant el projecte conjunt amb la filà Mudéjares que alguns van batejar irònicament com "Queradilla de Cors". La història que unia els dos boatos capitans no va donar els resultats esperats però els festers van viure un any ple de germanor. Esperem que alguna filà de càrrec s'anime en els pròxims anys a traure un boato connectat amb altre càrrec i que tinga una millor acollida ja que va ser una idea molt innovadora.