La delicadesa i finura d'aquest pasdoble sentat no esclata en goig fins al fort. Aquest pasdoble dianer que va composar Joan Enric Canet Todolí en 1991 presumeix d'una melodia plena de sobrietat. No és dels més interpretats perquè sona molt altiu però té acords i compassos molt bonics i distingits. La Vall d'Albaida també és una zona amb una tradició morocristiana molt arrelada i grans obres de Joan Enric Canet Todolí sonen en les Dianes de les Festes de totes les comarques. El nom de la peça musical és fàcil d'endevinar: "Benicadell" fa referència a una de les serres del Comtat. És una de les muntanyes més impactant per la seua forma i la seua altura màxima (1104 metres). Està prop del poble de Muro i mostra un paisatge inoblidable per als senderistes. Encara que no té molts pins si que destaca per La Solana (la part sud més seca), les caves de neu, l'albufera de Gaianes i pel jaciment arqueològic de la Covalta on està la Cova del Moro i la Cova Negra del període iber.
A continuació deixe el cartell de la XX Mostra de Teatre d'Alcoi, que comença hui i s'allarga fins al divendres 5 de juny. Per celebrar el 20 aniversari de la setmana més artística d'Alcoi, participaran Pot de Plom, Faula Teatre, La Dependent o el conegut Eugeni Alemany entre altres. Disfruteu de la programació cultural de la ciutat:
Altres pasdoble sentat de molta qualitat és "Musical Apolo" del mestre Amando Blanquer, el millor compositor nascut a Alcoi. "Musical Apolo" és un pasdoble molt interpretat a la Diana per la seua majestuositat, la que caracteritza les peçes musicals de Amando Blanquer. És un pasdoble que emociona i està dedicat a la societat instructiva musical d'Alcoi, coneguda per Apolo i de la qual han eixit tots els músics de la Banda Primitiva d'Alcoi, fins ara relacionada amb la filà Abencerrajes. Amb aquest pasdoble tan ritual d'Amando Blanquer també oferim els resultats de les Eleccions del 24 de Maig.
A les votacions municipals ha guanyat el PSOE. Toni Francés tornarà a ser alcalde d'Alcoi 4 anys més i com ha pujat el número de regidors, no haurà de pactar amb altres partits, encara que EU ha aconseguit 5 regidors, els mateixos que tenia Compromís fins ahir. Destacable és la baixada de vots del PP que afronta el pitjor resultat de la seua història, molts vots furtats per Jorge Sedano que després de ser alcalde amb el PP es va passar a Ciutadans per disputes internes. Els altres dos partits que es presentaven no han aconseguit representació al consistori. El cens electoral d'Alcoi era de 47123 persones amb un 31% d'abstenció. Els vots han anat així:
-PSOE: 9830 vots i 9 regidors (abans tenien 7).
-Guanyem Entesa: 6070 vots i 5 regidors (abans tenien 2).
-Compromís: 3958 vots i 3 regidors (abans tenien 5).
-PP: 4883 vots i 4 regidors (abans tenien 11).
-Ciutadans: 4926 vots i 4 regidors.
En canvi a València Compromís si que ha sigut el gran triomfador gràcies a Joan Ribó, ja que Rita Barberà perd l'alcaldia de la capital després del seu discurs faller sobre el caloret i després d'haver-se burlat de les víctimes de l'accident de metro de 2006.
Mónica Oltra i Ximo Puig podran pactar per a que el PP deixe el govern de la Generalitat Valenciana després de 20 anys de corrupció a les Corts. Alberto Fabra, anomenat pel poble com a moniato, està sofrint les conseqüències d'haver tancat RTVV en 2013. També ha sigut la seua tomba política per als alcoyans que es van veure privats de les retransmissions que feia Canal 9 de les Entrades de Moros i Cristians. A la resta d'Espanya el PP perd les majories absolutes i destaca el caràcter progressista de les alcaldesses de Madrid i Barcelona.
Per a Alcoi la gran cita del dissabte 23 de maig no va ser veure a Edurne en Eurovisión, sinó la Processó de Maria Auxiliadora que va recórrer els carrers del centre i estava organitzada pels Salesians. La imatge santa de Maria Auxiliadora va estar acompanyada pels xiquets i xiquetes que feien la Primera Comunió i són el més cridaner d'una Processó on les andes no són massa espectaculars. La Processó no té un públic multitudinari però en l'escola dels Salesians tots coneixen la festivitat de Maria Auxiliadora.
El compositor murer Francisco Esteve Pastor (de qui ja hem parlat pel centenari del seu naixement en 1915) és l'autor d'un pasdoble sentat joiós. El marcat ritme del pasdoble "Antonio Mompeán", escrit en 1973, és molt apte per al gaudiment de fester i espectador en la Primera Diana ja que crea un ambient màgic i ple de solera. Encara que "Antonio Mompeán" és molt elegant no és dels més coneguts de Francisco Esteve però moltes bandes de música recurreixen a aquest pasdoble per als seus concerts. El punt alcoyà del pasdoble procedeix de la dedicatòria, ja que va dedicat a Don Antonio el militar que va dirigir la banda "Unió Musical d'Alcoi" de 1961 a 1977. A més a més Antonio Mompeán va dirigir l'Himne de Festes en 1977. El director ja va morir però queda en el record la frescura del pasdoble que Francisco Esteve Pastor li va dedicar i que durant la Diana sempre es té en compte.
Alcoi al mes d'abril: La festa es desplaça del barri de Santa Rosa fins al centre, la zona de marxa de la resta de l'any s'oblida i comencen les Festes de Sant Jordi. Després de la jornada festera arriba l'hora de la mentira i
el plis play fins que el cos aguante. Al acabar els actes seriosos les Festes
de Moros i Cristians d’Alcoi abandonen la solemnitat i adquireixen un to més
festiu i lúdic. De nit els festers deixen de costat el rigor històric per
convertir la sobrietat de les Entrades en una festa popular. Cada any les
filaes ixen més al carrer a donar ambient.
La bullícia forma un gran contrast amb els elements organitzatius
que envolten el casc antic d'Alcoi durant les Festes de Sant Jordi. Per exemple
mentre es fa la "Missa Major" del dia del patró, els carrers es plenen de
xarangues i festers que reparteixen caramels, mexeros i paperets i intenten
apegar les típiques pegatines.
També és molt conegut el teatret o numeret de la filà
Muntanyesos, que cada any va relacionat amb un tema, els lipdubs de la filà
Cordoneros, els partits de voleibol gegants que organitza la filà Navarros o
també la tradició dels Xanos de disfrassar a un dels seus membres.
La festa nocturna es centra en la Plaça de Dins, la carpa "El castell" i en el pubs del centro i de la Marxa del barri de Santa Rosa
(coneguda com "La movida alcoyana"). La música en directe i les discomòvils es
feien antigament en "La Glorieta" però ara el famós parc serveix per a quan els
joves fan botelló i per a les paraetes de les 28 filaes al Mig Any.
Les filaes comencen la juerga en les seus socials de les
filaes (a porta tancada durant els sopars) però després ixen al carrer.
Sobretot l'últim dia de la Trilogia munten els divertits soparets i la Plaça
d'Espanya s'ompli de música i improvisades taules. Com a final de festes totes
les filaes sopen al carrer si la temperatura ho permeteix.
I si en altres pobles tenen begudes insigna (calimotxo,
aigua de València, cervesa o gintònic) en Alcoi tenim les litrones. I ja el
contingut presenta una gran varietat, per exemple la "sonrisa alcoyana". Però
la beguda més demanada en Festes és el café licor: Creat en Alcoi pels obrers
del segle XIX, s'ha convertit en la beguda oficial de les Festes de Moros
i Cristians. El café licor no es beu a seques (com la mistela i l'herberet de
la Diana) sinó que es mescla amb Coca Cola (i d'ahí ix el Plis Play) o mesclat
amb aiguallimó. Al mesclar el café licor amb l'aiguallimó ix la deliciosa
mentira. En moderació la mentireta és la beguda perfecta per amenitzar el pas
de les esquadres durant les Entrades. Tota la comarca coneix la mentira, encara
que a altres municipis l'anomenen "burret".
Dones, homes, alcoyans, visitants, festers i no festers
disfruten igual i amb la mateixa intensitat la marxa nocturna de les Festes de
Sant Jordi.
Els espais van dirigits a públic diversos. "La Movida de
Santa Rosa" es veu per una setmana eclipsada pels pubs del centro i les
discoteques de la part nova d'Alcoi no obrin fins les 4 del matí. Abans tots
estan a la Plaça de Dins i pel centre. La "party hard" també es desplaça a la
zona del Terrer i al Sport i com no al mític "Zooloco".
A Alcoi no falta tradició, respecte pel patró i seriositat però Nostra Festa també va sobrada de moments festius i diversió nocturna, tant a la Plaça de Dins com a la marxa de Santa Rosa. Durant la resta de l'any el Centre es manté en silenci, esperant a que arribe abril i desperte l'alegria de les Festes de Sant Jordi.
Sense llevar-li importància als càrrecs festers 2015 i a les Entrades alcoyanes, les Festes de Sant Jordi d'aquest any seran recordades sobretot per la primera esquadra femenina dels moros i cristians d'Alcoi. Nostra Festa ha pegat un pas més endavant cap a la integració de la dona i l'evolució de les Festes de Moros i Cristians va en bona direcció, després de anys de debat als carrers i polèmiques abanderades per l'Associació Fonèvol. La filà Marrakesch passa a la història per ser la primera filà amb la que les festeres de ple dret van arrancar la Diana 2015.
Aquestes joves, amb el disseny femení de la filà Marrakesch, van esperar 10 anys per a poder complir el seu somni. La seua il·lusió festera i l'esforç econòmic després d'estar anys pagant la fulla es va veure recompensat amb els aplaudiment del públic. L'aprovació de tots els alcoyans cap a les esquadres femenines marca l'inici d'una nova etapa per a les Festes de Moros i Cristians d'aquest municipi tan tradicional. Després de la Diana 2015 i els bons resultats de les esquadres femenines (tan socialment com estèticament) queden ja pocs detractors sobre la participació de dones en esquadra i sols una xicoteta part molt conservadora està en contra de que les dones paguen fulla a les seues filaes. El camí ja s'ha encetat i esperem que als pròxims anys més filaes continuen traent esquadres femenines que demostren que les filaes d'Alcoi no són masclistes, però si tenen un sentiment molt arrelat.
Les esquadreres d'aquesta Diana història de la filà Marrakesch van ser Tania Aznar, Carmen Valor, Lucía Martínez, Lorena Santonja, Paula Sancho, Laia Aznar, Júlia Valor, Neus Rosas, Laia Santamaria i Anna Valor. La formadora de la excepcional arrancà va ser Andrea Gilabert. Hem de felicitar a totes elles pel gran moment que estarà guardat en la memòria de tots els alcoyans i que serà recordat sempre. Enhorabona Marrakesch per ser pioneres.
L'arrancà de la Diana de la filà Marrakesch va tindre una gran quantitat de públic i va ser de les més emotives que es recorden. De fet abans de sonar el pasdoble "Krouger" les joves integrants de l'esquadra ja havien rebut ovacions. La expectació que van crear es va mantindre per la resta de carrers per on passa la Diana i les esquadreres es van sentir molt arropades pel públic i els integrants de la filà Marrakesch. El pasdoble "Krouger" escrit en 1900 per Camilo Pérez Laporta té una nova distinció: va ser el pasdoble que va marcar l'avanç de la primera esquadra femenina de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
També les esquadreres femenines de la filà Realistes van arrancar la seua primera Diana amb el pasdoble "Krouger". D'una forma diferent la filà Realistes també és precursora de les esquadres de dones a Alcoi. Amb el seu preciós trage femení van arrancar les dones al Partidor. No van fer l'arrancà a la Plaça Espanya però la segona esquadra femenina de la història va ser una realitat gràcies al primer tro i expresident de l'Associació de Sant Jordi, Javier Morales, que va proposar als festers de la filà Realistes cedir el tercer tram de la Diana a les dones de la filà. No totes elles són membres de ple dret (el fet de que no paguen fulla sencera ha sigut prou qüestionat) però 21 dones de la filà Realistes van compartir la popular Diana del Carbonato. Es van tindre que turnar i va haver un canvi de component al carrer Sant Nicolau però el resultat va ser molt satisfactori i els espectadors van acompanyar a les esquadreres aplaudint desde les voreres.
Felicitats festeres d'Alcoi, per fi Nostra Festa es pot viure en igualtat per a homes i dones i segur que sumarà germanor a les Festes de Moros i Cristians, declarades d'Interès Turístic Internacional. La majoria de festers i festeres estan a favor de la integració de la dona. Tant Marrakesch com Realistes van rebre el suport i consell de les juntes directives de la filà i van fer molts assatjos per a que la Primera Diana fora lluïdora. La Diana ja ha tingut 2 esquadres femenines, pròximament serà a l'Entrada Cristiana o Mora i la incorporació de la dona es tornarà una normalitat i els temes de controvèrsia com el calendari fester deixaran de donar problemes a una ciutat que sap mirar cap al futur respectant el seu passat. Alcoyans, ara ja no hi ha dubte: Tenim les millors festes del mon.
La Diana 2015 també va tindre un nou recorregut, ja que acabava en ple carrer Sant Nicolau i l'arrancà es tornava a fer davant de l'Ajuntament. En els últims dos anys la Diana tenia com a punt de partida l'altra part de la Plaça Espanya. A la preciosa imatge apareix el Sargento Moro que s'estrenava aquest any: Daniel Méndez.
Altra de les novetats de la Trilogia 2015 va ser que els Sergentets Infantils van arrancar la Segona Diana junt als xiquets de les filaes Vascos i Judíos que aquest any ostentaven les capitanies. Va ser un detall que va fer més cridaner la Segona Diana, cada any amb més participació femenina, perquè és un acte lliure en el que poden participar tots els membres de la filà que vuiguen. Als últims anys les dones havien aprofitat l'acte per poder formar esquadres i són moltes les xiquetes i joves que ixen a la Segona Diana amb el trage femení. Les imatges pertanyen a unes festeres de la filà Muntanyesos i al Sergentet Cristià Carles Cloquell, qui junt a Nicolás Cano amb el bàndol moro van arrancar la Segona Diana, un desde la Font Redona i l'altre desde el Parterre.
Encara que el dia Sant Jordi va començar amb una Segona Diana participativa gràcies al bon temps, la mala noticia va ser que la pluja no va faltar a la cita per la vesprada i va obligar a suspendre la simpàtica "Diana Vespertina del Cavallet". A més a més la Processó General es va tindre que atrassar mitja hora i el recorregut es va retallar per culpa la climatologia. Aquest any hem tingut una Trilogia Festera amb sol, núvols, pluja i sobretot vent.
El següent vídeo de Pàgina 66 mostra la retransmissió en directe que aquesta web va fer de la Processó General. Molts ciutadans que no podien estar als carrers d'Alcoi durant les Festes estan molt agraïts a Pàgina 66 perquè va retransmetre per internet la gran majoria dels actes de Nostra Festa. El gran desplegament tecnològic va permetre contemplar als capitans i alferes per internet tant a les Entrades com a les Processons.
L'ambient festiu i lúdic que tenen les Festes d'Alcoi també van deixar moments curiosos. Els actes de carrer més desenfadats van deixar imatges molt gracioses com aquesta de l'alcalde Toni Francés ballant vestit amb el trage de la seua filà, els Miqueros. Tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques amb Podemos, Compromís i Ciudadanos llevant vots al PP i PSOE no deixava de ser cridanera la unió de l'alcalde d'Alcoi amb un transvestit Rita Barberà, alcaldessa de València i coneguda fora de la capital per la paraula "caloret" i el cas de corrupció en el que està imputada, junt a més dirigents del seu partit en el govern.
Aquest podria ser un breu resum dels grans moments de la Trilogia Festera 2015, junt a les Entrades. Les filaes Vascos, Alcodianos, Mozàrabes, Judíos, Abencerrajes, Magenta i Miqueros van ser els grans protagonistes dels cristians i els moros però per damunt de totes les esquadres i dels càrrecs festers adults estava el xiquet Sant Jordiet. L'autèntic protagonista principal de les Festes d'Alcoi en aquest 2015 va ser Mauro Alcaraz, amb un detallista trage basat en el que té l'escultura de Sant Jordi el Xicotet. Ell va tancar la Trilogia 2015 llançant fletxes en l'acte de l'Aparició, encara que aquest any els alcoyans van xiular el retràs horari que va patir l'acte.
En els pròxims mesos mostrarem totes les fotografies dels boatos de l'Entrada Cristiana i l'Entrada Mora i una crònica completa dels 4 càrrecs festers. Però de moment deixem una de les fotos més emotives i històriques de les Festes 2015: Les llàgrimes d'una dianera de l'esquadra femenina de la filà Marrakesch. Segur que va ser un dia inoblidable en el que els nervis previs van donar pas a la emoció de la primera arrancà protagonitzada per xiques.
Alcoi era una xicoteta vila medieval abans de la industrialització de la ciutat als últims segles. A mitjans del segle XIII Jaume I va annexionar Alcoi al Regne de València. La Carta Pobla fundacional d'Alcoi data de 1256. Les primeres revoltes dels mudèjars es van fer en 1244 i 1258, però la pau es va firmar gràcies al Tractat del Pouet de 1245. Després de que els àrabs deixaren la vila, Alcoi va ser repoblada per cristians. Però les tropes mahometanes no s'havien rendit i planejaven desde Granada nous atacs. Jaume I va enviar 40 cavallers a Alcoi per defensar les muralles de la vila.
El 5 de maig de 1276, fa exactament 739 anys, un nombrós grup de banumarins comandats pel visir Al-Azraq (anomenat "el blau" pel color dels seus ulls) s'apropaven al terme d'Alcoi amb ànsies que reconquerir la ciutat. Volien assetjar la vila i davant de tot l'exèrcit, un genet es va apropar al castell per entregar un pergamí on es demanava la rendició dels cristians.
El comandant cristià va rebutjar la proposta de rendició i va esgarrar el pergamí desde dalt del castell. El genet moro, va cavalcar enfadat amb el seu cavall al galop fins el campament dels banumarins i li va comunicar amb ràbia a Al-Azraq la negativa dels cristians.
Després va ser el torn dels ambaixadors, per arribar a un acord entre els dos bàndols i repartir-se les terres sense fer ús de les armes. Però el parlament va fracassar i no hi va haver enteniment entre els ambaixadors moro i cristià.
Els separava la religió, ja que realment tots pertanyien a la comarca. Al-Azraq havia nascut a la Vall d'Alcalà de mare cristiana i pare d'un valí musulmà. A més a més havia nascut el mateix any que el rei Jaume I, en 1208. A pesar de totes les coincidències no hi va haver un pacte de pau i els ambaixadors no van poder evitar la guerra.
Mossèn Torregrosa formava part del clero i durant la missa del 5 de maig de 1276 va animar al poble d'Alcoi a que s'unira als 40 cavallers de Jaume I i lluitaren contra els moros invasors. Les campanes de l'església anunciaven batalla i Mossèn Torregrosa va invocar l'ajuda dels Sants, sobretot de Sant Jordi, encara que el dia del patró era el 23 d'abril. A la imatge es pot veure a Mossèn Torregrosa amb el seu hàbit darrere de l'alférez de la filà Cruzados, ja que el valent Mossèn Torregrosa també va lluitar per defensar la fe de Jesucrist.
La batalla va començar a les portes de la ciutat d'Alcoi, al pòrtic de Sant Marc. En un primer moment els sarraïns i Al-Azraq anaven guanyant l'anomenada "Batalla d'Alcoi". Els cristians eren inferiors en número i la defensa del poble estava perdent posicions. El dia els trons, aquest desequilibri entre tropes es simula quan cada filà va retrocedint cap al castell.
La bandera de la mitja lluna estava a punt d'onejar al castell i ni els nobles de Xàtiva podien amb la ferocitat dels banumarins, que havien estat preparats per a lluitar desde el nord d'Àfrica. El seu lloc de procedència ni tan sols era la Península Ibèrica però s'havien instruït per a la Guerra Santa.
Els ambaixadors tornaven a cobrar protagonisme per arribar a nous acords i evitar una massacre però no va funcionar i l'enfrontament va continuar en el millor moment de les tropes mahometanes. Els següents bocetos pertanyen al dissenyador Juan Climent i són els que actualment porten els ambaixadors moro i cristià de les Festes d'Alcoi:
Tot estava perdut per als cristians repobladors i ni les demandes eren efectives davant un exèrcit moro que no tenia clemència ni pietat a l'hora de matar vides humanes. Crescut pel triomf, Al-Azraq no feia cas de les súpliques dels soldats ferits i d'altres que demanaven el perdó, fins hi tot dels genets sobre cavalls.
Però no tots els cristians es van rendir i la batalla va continuar en aquell bèl·lic dia de maig de 1276. Els repobladors vinguts de Catalunya li tenien gran devoció a Sant Jordi, el patró dels catalans, i per això s'emparaven a aquest Sant per si els arribava l'hora de la mort. Durant l'atac va aparèixer un cavaller del miracle desde la muntanya.
Conta la llegenda que sobre un cavall blanc Sant Jordi va començar a llançar fletxes als moros desde el Barranc del Sinc fins al Castell. Portava la creu roja al pit i una túnica blanca i per això els musulmans el van identificar com a el "Walí", un guerrer sagrat de la religió. Gràcies a Sant Jordi la balança es va decantar pel bàndol cristià, que tornaven a tindre possibilitats de guanyar la batalla i recuperar les seues terres.
Una de les fletxes de Sant Jordi va ser llançada amb tanta punteria que va ferir a Al-Azraq, una d'elles li va entrar al seu ull blau i el va deixar sense visió i desarmat. Més fletxes van acabar amb la vida d'Al-Azraq, el cabdill mort en la Batalla d'Alcoi de 1276, després d'haver protagonitzat la Tercera Revolta.
Cal esmentar que Al-Azraq ja havia propulsat revoltes per la Vall de Gallinera i la Jovada abans de la seua estança a Granada. Quan era jove va fer la primera revolta de 1244 i en 1258 quasi va acabar amb la vida de Jaume I en una emboscada. El seu desterrament cap a l'Alhambra va fer que passara una etapa madura lluny del seu lloc de naixement i quan ja era vell va poder tornar a la comarca cristiana per recuperar-la de les mans de qui ell considerava infidel. La seua fe en Alà i l'Islam el feren encapçalar la Tercera Revolta de 1276, que desde aquell moment es va anomenar "La Batalla d'Alcoi" i en la que va perdre la vida.
Els moros, al veure al seu comandant mort van fugir de la vila d'Alcoi i els cristians pensaven que s'havien rendit. La rendició va ser un poc agredolça ja que quan els moros es retiraren cap a la muntanya van ser seguits per uns encoratjats cristians. Quan van arribar a la zona muntanyosa del Puig la persecució dels cristians va tindre una sorpresa inesperada. Al Barranc de la Canal els banumarins rendits van preparar una emboscada i van matar als guerrers de la creu però ja no van tornar a voler conquerir la vila d'Alcoi. El motiu principal de no intentar-ho de nou era que amb Al-Azraq mort, cap guerrer sentia la necessitat d'aconseguir eixes terres, ja que l'únic que les sentia com a pròpies era el cabdill i visir d'Alcalà. La resta d'exèrcit eren banumarins nascuts al nord d'Àfrica i preparats com a militars de guerra que simplement lluitaven per ordres dels emirs de Granada, que governaven la dinastia nazarita. A pesar de la venjança, al desde aleshores anomenat "Barranc de la Batalla", els banumarins es van rendir i mai més l'Islam va intentar conquerir aquesta comarca del Regne de València, protegida per Jaume I i la resta de reis aragonesos.
Desde 1276 Alcoi és cristià. La victòria de les tropes de la creu van permetre que la vida agrícola continuara a la vila alcoyana. Els cristians van celebrar el triomf de la cristiandat sobre el castell i en la següent imatge es pot veure la recreació de l'any 2000 amb el capità i l'alférez de les filaes Gusmans i Vascos.
Tota la batalla de 1276 es relata al "Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina" ja que en aquella època Cocentaina era un gran nucli poblacional per tindre condes que governaven les terres i vivien al Palau Comtal. Al següent vídeo també s'explica la batalla d'Alcoi i la part de la llegenda de Sant Jordi amb imatges del dia de l'Alardo:
L'últim dia de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi intenta recrear la batalla d'Alcoi de 1276 i per això es diu "el dia els trons". És una representació teatral de tot el que va passar durant el dia 5 de maig, però d'una forma més lúdica, ja que a pesar de ser la rememoració d'una batalla i un fet històric, simplement són les festes patronals de la ciutat, declarades d'Interès Turístic Internacional.
El primer acte que escenifica la revolta d'Al-Azraq és l'estafeta, quan un genet a cavall entrega un pergamí al jefe del castell i el capità cristià l'esgarra com a negativa. El genet puja en veloç carrera desde la Plaça Espanya i pel carrer Sant Nicolau ple d'adrenalina. És un acte perillós per la rapidesa del cavall entre la gent i perquè el genet cavalca amb el cavall sense silla de muntar.
Hi han dos estafetes (la mora pel matí i la cristiana per la vesprada). El mateix passa amb les dos ambaixades, amb una escenografia magnífica a la Plaça d'Espanya. Pel matí és l'ambaixador moro qui declama l'ambaixada mora i la contestació corre a càrrec del capità cristià (encara que la resposta definitiva la diu a crits l'ambaixador cristià) i per la vesprada passa al revés: És l'ambaixador cristià qui fa una pregària i demana la rendició del castell als musulmans, encara que el capità moro i l'orgullós ambaixador moro li ho posen difícil.
Les dos batalles es desenvolupen pel matí i per la vesprada. La primera la guanyen els moros, després de l'acte del disparo i de la lluita d'arma blanca dels càrrecs. Davant del castell lluiten amb espases i els moros acaben celebrant el seu triomf dalt del castell.
Per la vesprada tot segueix el mateix guió però amb els papers oposats per a cada bàndol. L'acte de l'Alardo de la vesprada també es fa pels carrers del centre d'Alcoi però són les filaes cristianes les que avancen cap al castell per a recuperar-lo, tal i com va passar en la Batalla de 1276, amb una lluita d'espases.
Per supost que en 1276 no existien les armes de foc, per això l'ús de trabucs és un dels anacronismes més coneguts de Nostra Festa, però l'acte del dispar no es pot substituir perquè formen part de la tradició alcoyana i són l'origen de la Trilogia Festera. Que seria del dia els trons sense el soroll, el fum i l'olor a pólvora? El foc i la pólvora formen part de les Festes de Sant Jordi i com a valencians que som ens agrada molt aquesta forma de representar l'Alardo.
Durant l'acte de l'Alardo un dels moments principals i amb més públic és "l'Encaro dels càrrecs". Sense que cessen els dispars, els capitans i alferes s'encontren en un carrer i es disparen cara a cara. El moment en que estan més pròxims capità moro i capità cristià s'abraçen i fan un brindis junt als seus cavallers. Alférez moro i alférez cristià també fan el mateix ritual però en altra part del recorregut i a més a més es regalen obsequis i records entre ells com a mostra d'amistat. Encara que representen un enfrontament bèl·lic en realitat els 4 càrrecs porten mesos compartint actes i experiències junts i tots els anys se'ls veu molt units durant les Festes.
L'ajuda miraculosa de Sant Jordi llançant fletxes per recolzar als cristians es veu reflectit en l'últim acte de la Trilogia. "L'Aparició de Sant Jordi" finalitza les Festes quan el xiquet Sant Jordiet saluda i tira saetes de plàstic desde el Castell de festes i pujat a un cavall blanc. El moment en que Sant Jordi llança fletxes no sols es veu a l'Aparició, ja que també està representat en l'escultura del Sant Jordi eqüestre que ix a la Processó General i que és obra de Enrique Galarza. La figura del patró arrastrada per bous es anomenada popularment "Sant Jordi matamoros" precisament perquè va matar moros i al visir Al-Azraq durant la Tercera Revolta de 1276. La següent imatge pertany al Sant Jordiet 2015. Mauro Alcaraz portava un preciós trage igual com el de la figura del Xicotet.
Cada any Alcoi celebra la victòria de les tropes cristianes de Jaume I en 1276. Aquest és el marc històric de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i són els fets que de forma teatral es mostren el dia de l'Alardo. El dia els trons aquest 2015 ha oferit imatges espectaculars com aquesta de l'estafeta mora:
En el següent vídeo de "Ara Multimedia" es veu un resum de tot el que es va representar el passat dia 27 d'abril de 2015 com si Alcoi haguera retrocedit en el temps fins al 5 de maig de 1276: Dia de la Batalla d'Alcoi.
