El 5 de maig de 1276, fa exactament 739 anys, un nombrós grup de banumarins comandats pel visir Al-Azraq (anomenat "el blau" pel color dels seus ulls) s'apropaven al terme d'Alcoi amb ànsies que reconquerir la ciutat. Volien assetjar la vila i davant de tot l'exèrcit, un genet es va apropar al castell per entregar un pergamí on es demanava la rendició dels cristians.
El comandant cristià va rebutjar la proposta de rendició i va esgarrar el pergamí desde dalt del castell. El genet moro, va cavalcar enfadat amb el seu cavall al galop fins el campament dels banumarins i li va comunicar amb ràbia a Al-Azraq la negativa dels cristians.
Després va ser el torn dels ambaixadors, per arribar a un acord entre els dos bàndols i repartir-se les terres sense fer ús de les armes. Però el parlament va fracassar i no hi va haver enteniment entre els ambaixadors moro i cristià.
Els separava la religió, ja que realment tots pertanyien a la comarca. Al-Azraq havia nascut a la Vall d'Alcalà de mare cristiana i pare d'un valí musulmà. A més a més havia nascut el mateix any que el rei Jaume I, en 1208. A pesar de totes les coincidències no hi va haver un pacte de pau i els ambaixadors no van poder evitar la guerra.
Mossèn Torregrosa formava part del clero i durant la missa del 5 de maig de 1276 va animar al poble d'Alcoi a que s'unira als 40 cavallers de Jaume I i lluitaren contra els moros invasors. Les campanes de l'església anunciaven batalla i Mossèn Torregrosa va invocar l'ajuda dels Sants, sobretot de Sant Jordi, encara que el dia del patró era el 23 d'abril. A la imatge es pot veure a Mossèn Torregrosa amb el seu hàbit darrere de l'alférez de la filà Cruzados, ja que el valent Mossèn Torregrosa també va lluitar per defensar la fe de Jesucrist.
La batalla va començar a les portes de la ciutat d'Alcoi, al pòrtic de Sant Marc. En un primer moment els sarraïns i Al-Azraq anaven guanyant l'anomenada "Batalla d'Alcoi". Els cristians eren inferiors en número i la defensa del poble estava perdent posicions. El dia els trons, aquest desequilibri entre tropes es simula quan cada filà va retrocedint cap al castell.
La bandera de la mitja lluna estava a punt d'onejar al castell i ni els nobles de Xàtiva podien amb la ferocitat dels banumarins, que havien estat preparats per a lluitar desde el nord d'Àfrica. El seu lloc de procedència ni tan sols era la Península Ibèrica però s'havien instruït per a la Guerra Santa.
Els ambaixadors tornaven a cobrar protagonisme per arribar a nous acords i evitar una massacre però no va funcionar i l'enfrontament va continuar en el millor moment de les tropes mahometanes. Els següents bocetos pertanyen al dissenyador Juan Climent i són els que actualment porten els ambaixadors moro i cristià de les Festes d'Alcoi:
Tot estava perdut per als cristians repobladors i ni les demandes eren efectives davant un exèrcit moro que no tenia clemència ni pietat a l'hora de matar vides humanes. Crescut pel triomf, Al-Azraq no feia cas de les súpliques dels soldats ferits i d'altres que demanaven el perdó, fins hi tot dels genets sobre cavalls.
Però no tots els cristians es van rendir i la batalla va continuar en aquell bèl·lic dia de maig de 1276. Els repobladors vinguts de Catalunya li tenien gran devoció a Sant Jordi, el patró dels catalans, i per això s'emparaven a aquest Sant per si els arribava l'hora de la mort. Durant l'atac va aparèixer un cavaller del miracle desde la muntanya.
Conta la llegenda que sobre un cavall blanc Sant Jordi va començar a llançar fletxes als moros desde el Barranc del Sinc fins al Castell. Portava la creu roja al pit i una túnica blanca i per això els musulmans el van identificar com a el "Walí", un guerrer sagrat de la religió. Gràcies a Sant Jordi la balança es va decantar pel bàndol cristià, que tornaven a tindre possibilitats de guanyar la batalla i recuperar les seues terres.
Una de les fletxes de Sant Jordi va ser llançada amb tanta punteria que va ferir a Al-Azraq, una d'elles li va entrar al seu ull blau i el va deixar sense visió i desarmat. Més fletxes van acabar amb la vida d'Al-Azraq, el cabdill mort en la Batalla d'Alcoi de 1276, després d'haver protagonitzat la Tercera Revolta.
Cal esmentar que Al-Azraq ja havia propulsat revoltes per la Vall de Gallinera i la Jovada abans de la seua estança a Granada. Quan era jove va fer la primera revolta de 1244 i en 1258 quasi va acabar amb la vida de Jaume I en una emboscada. El seu desterrament cap a l'Alhambra va fer que passara una etapa madura lluny del seu lloc de naixement i quan ja era vell va poder tornar a la comarca cristiana per recuperar-la de les mans de qui ell considerava infidel. La seua fe en Alà i l'Islam el feren encapçalar la Tercera Revolta de 1276, que desde aquell moment es va anomenar "La Batalla d'Alcoi" i en la que va perdre la vida.
Els moros, al veure al seu comandant mort van fugir de la vila d'Alcoi i els cristians pensaven que s'havien rendit. La rendició va ser un poc agredolça ja que quan els moros es retiraren cap a la muntanya van ser seguits per uns encoratjats cristians. Quan van arribar a la zona muntanyosa del Puig la persecució dels cristians va tindre una sorpresa inesperada. Al Barranc de la Canal els banumarins rendits van preparar una emboscada i van matar als guerrers de la creu però ja no van tornar a voler conquerir la vila d'Alcoi. El motiu principal de no intentar-ho de nou era que amb Al-Azraq mort, cap guerrer sentia la necessitat d'aconseguir eixes terres, ja que l'únic que les sentia com a pròpies era el cabdill i visir d'Alcalà. La resta d'exèrcit eren banumarins nascuts al nord d'Àfrica i preparats com a militars de guerra que simplement lluitaven per ordres dels emirs de Granada, que governaven la dinastia nazarita. A pesar de la venjança, al desde aleshores anomenat "Barranc de la Batalla", els banumarins es van rendir i mai més l'Islam va intentar conquerir aquesta comarca del Regne de València, protegida per Jaume I i la resta de reis aragonesos.
Desde 1276 Alcoi és cristià. La victòria de les tropes de la creu van permetre que la vida agrícola continuara a la vila alcoyana. Els cristians van celebrar el triomf de la cristiandat sobre el castell i en la següent imatge es pot veure la recreació de l'any 2000 amb el capità i l'alférez de les filaes Gusmans i Vascos.
L'últim dia de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi intenta recrear la batalla d'Alcoi de 1276 i per això es diu "el dia els trons". És una representació teatral de tot el que va passar durant el dia 5 de maig, però d'una forma més lúdica, ja que a pesar de ser la rememoració d'una batalla i un fet històric, simplement són les festes patronals de la ciutat, declarades d'Interès Turístic Internacional.
El primer acte que escenifica la revolta d'Al-Azraq és l'estafeta, quan un genet a cavall entrega un pergamí al jefe del castell i el capità cristià l'esgarra com a negativa. El genet puja en veloç carrera desde la Plaça Espanya i pel carrer Sant Nicolau ple d'adrenalina. És un acte perillós per la rapidesa del cavall entre la gent i perquè el genet cavalca amb el cavall sense silla de muntar.
Hi han dos estafetes (la mora pel matí i la cristiana per la vesprada). El mateix passa amb les dos ambaixades, amb una escenografia magnífica a la Plaça d'Espanya. Pel matí és l'ambaixador moro qui declama l'ambaixada mora i la contestació corre a càrrec del capità cristià (encara que la resposta definitiva la diu a crits l'ambaixador cristià) i per la vesprada passa al revés: És l'ambaixador cristià qui fa una pregària i demana la rendició del castell als musulmans, encara que el capità moro i l'orgullós ambaixador moro li ho posen difícil.
Les dos batalles es desenvolupen pel matí i per la vesprada. La primera la guanyen els moros, després de l'acte del disparo i de la lluita d'arma blanca dels càrrecs. Davant del castell lluiten amb espases i els moros acaben celebrant el seu triomf dalt del castell.
Per la vesprada tot segueix el mateix guió però amb els papers oposats per a cada bàndol. L'acte de l'Alardo de la vesprada també es fa pels carrers del centre d'Alcoi però són les filaes cristianes les que avancen cap al castell per a recuperar-lo, tal i com va passar en la Batalla de 1276, amb una lluita d'espases.
Per supost que en 1276 no existien les armes de foc, per això l'ús de trabucs és un dels anacronismes més coneguts de Nostra Festa, però l'acte del dispar no es pot substituir perquè formen part de la tradició alcoyana i són l'origen de la Trilogia Festera. Que seria del dia els trons sense el soroll, el fum i l'olor a pólvora? El foc i la pólvora formen part de les Festes de Sant Jordi i com a valencians que som ens agrada molt aquesta forma de representar l'Alardo.
Durant l'acte de l'Alardo un dels moments principals i amb més públic és "l'Encaro dels càrrecs". Sense que cessen els dispars, els capitans i alferes s'encontren en un carrer i es disparen cara a cara. El moment en que estan més pròxims capità moro i capità cristià s'abraçen i fan un brindis junt als seus cavallers. Alférez moro i alférez cristià també fan el mateix ritual però en altra part del recorregut i a més a més es regalen obsequis i records entre ells com a mostra d'amistat. Encara que representen un enfrontament bèl·lic en realitat els 4 càrrecs porten mesos compartint actes i experiències junts i tots els anys se'ls veu molt units durant les Festes.
L'ajuda miraculosa de Sant Jordi llançant fletxes per recolzar als cristians es veu reflectit en l'últim acte de la Trilogia. "L'Aparició de Sant Jordi" finalitza les Festes quan el xiquet Sant Jordiet saluda i tira saetes de plàstic desde el Castell de festes i pujat a un cavall blanc. El moment en que Sant Jordi llança fletxes no sols es veu a l'Aparició, ja que també està representat en l'escultura del Sant Jordi eqüestre que ix a la Processó General i que és obra de Enrique Galarza. La figura del patró arrastrada per bous es anomenada popularment "Sant Jordi matamoros" precisament perquè va matar moros i al visir Al-Azraq durant la Tercera Revolta de 1276. La següent imatge pertany al Sant Jordiet 2015. Mauro Alcaraz portava un preciós trage igual com el de la figura del Xicotet.
Cada any Alcoi celebra la victòria de les tropes cristianes de Jaume I en 1276. Aquest és el marc històric de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i són els fets que de forma teatral es mostren el dia de l'Alardo. El dia els trons aquest 2015 ha oferit imatges espectaculars com aquesta de l'estafeta mora:
En el següent vídeo de "Ara Multimedia" es veu un resum de tot el que es va representar el passat dia 27 d'abril de 2015 com si Alcoi haguera retrocedit en el temps fins al 5 de maig de 1276: Dia de la Batalla d'Alcoi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario