INDUMENTÀRIA SANT JORDIETS ALCOI

En aquestes Festes de Moros i Cristians passades, a tots els alcoyans ens va sorprendre el majestuós trage que portava el Sant Jordiet 2015. Mauro Alcaraz Gisbert portava un trage romà que era una rèplica del de la figura de Sant Jordi el xicotet. Però demà deixarà el seu paper protagonista i li'l traspassarà a un altre xiquet de 9 anys. Efectivament demà és el sorteig per designar al Sant Jordiet 2016 i Mauro Alcaraz ja formarà part de la història de Nostra Festa, al igual que en l'Assemblea Ordinària de l'any passat el Sant Jordiet anterior va extraure per atzar la boleta del llanero. Aquest pròxim dia 4 de juny, entre molts altres punts de debat, es repetirà el moment màgic de l'elecció del càrrec de Sant Jordiet, al que aspiren 7 xiquets. 

Fent un repàs de les últimes dècades respecte a aquest personatge, podem dir que la indumentària del Sant Jordiet ha anat canviant amb els anys, adquirint qualitat artística i imaginativa però conservant el seu estil romà. El classicisme del personatge és pot observar en la vestimenta, que no té res a veure amb l'estètica moro-cristiana de les Festes però és el personatge principal de les Festes d'Alcoi desde que en 1882 s'instaurara la figura del xiquet Sant Jordiet. Per aquest motiu el Sant Jordiet no desfila amb el trage especial durant el dia de l'Entrada i ja és en la Processó de la Relíquia del dia següent quan l'estrena i el mostra a tot Alcoi. A la meitat del segle XX el trage del Sant Jordiet es fa oficial i se li dona la importància que mereix, ja que el càrrec representa al patró de la ciutat. Els elements importants com la capa, la corassa, el faldellí, el casc o la bandera amb la creu es fan imprescindibles a partir dels anys 30. Als anys 40 eren xiquets orfes els que representaven al Sant de Capadòcia i Rafael Guarinos va marcar les pautes dels trages de Sant Jordiet durant els anys 50. És a partir de 1961 quan el xiquet Sant Jordiet es designa per sorteig, tal i com es fa actualment.

Als anys 60 i 70 irromp en el panorama artístic dels Sant Jordiets el dissenyador Luis Solbes que aporta les seues idees pròpies a cada disseny (cavalls, grifons, animals i mitològics i altres símbols estan molt presents en els Sant Jordiets de aquella època). En 1976, any del VII Centenari del patronatge de Sant Jordi va ser Alejandro Soler qui va dissenyar el trage del xiquet ligero i a l'any següent ho va fer el conegut Paco Aznar. Però a partir d'ahí Luis Solbes es fa l'amo dels dissenys del càrrec i li dona força i personalitat al càrrec a principis dels anys 80. En 1980 al Sant Jordiet de la filà Navarros se li va atorgar un nou paper: tancar la desfilada de bandes del Dia els Músics i entregar-li la batuta al director de l'Himne de Festes. Luis Solbes va dissenyar consecutivament tots els trages dels Sant Jordiets de 1978 a 1982:

A partir de 1987 es poden veure en el trage del Sant Jordiet símbols distintius de la filà a la que pertany el xiquet. Algun Sant Jordiet masero ja havia portat espigues al trage però amb Ignacio Sempere Matarredona de la filà Mozàrabes es fa patent la identificació de la filà en el trage. Tal i com es pot veure a la foto, el xiquet porta mitges llunes i lleons rampants, dos símbols que estan presents en el banderí de la coneguda filà "Gats".

A principis dels anys 90 renaix l'estil clàssic i es torna a posar de moda la corona de laurel, però sense prescindir del casc. Fins 1995 va ser una època tan clàssica que fins hi tot la simbologia de les àguiles es va recuperar en 1993. La tradició de llançar clavells al pas del Sant Jordiet pel carrer Sant Llorenç és va fer molt popular a finals dels anys 80 i es segueix mantenint en l'actualitat. Fa 20 anys va morir Luis Solbes i el seu últim treball de forma pòstuma va ser el trage del Sant Jordiet Samuel Espí de la filà Miqueros. 

A partir de 1996 salta a la vista de quina filà és el Sant Jordiet. En 1996 va ser de la filà Asturianos i a més a més incorporava els escuts de les 28 filaes alcoyanes. Però al any següent el Sant Jordiet va tindre una gran connotació tomasina, per la filà que l'acompanyava i pels detalls de color del seu trage (obra de Jordi Sellés).

En 1998 reapareix el geni creador de Alejandro Soler, que s'havia dedicat més a dissenyar boatos, capitans i esquadres que a la figura del Sant Jordiet, sobretot per por a les crítiques, encara que per estar encarnat en un xiquet, les valoracions al trage solen ser més suaus. Però Fernando Belda Blanes va ser molt aplaudit com a Sant Jordiet 1998 i el seu espectacular trage portava molts detalls relacionats amb la seua filà, els Realistes. Destacaven els cavalls de metall a les muscleres i el que estava brodat en fil d'or sobre la capa negra.

A finals dels anys 90 havien sorgit idees de trages molt innovadors però ninguna tant com la de incorporar una imatge del Temple de Sant Jordi a la corassa del Sant Jordiet. Jorge Gonzàlez Satorre va lluir un trage de Jordi Sellés on l'element principal era arquitectònic: L'església plasmada en metall. La filà Andaluces i el símbol de la ferradura també estaven presents en el Sant Jordiet de 1999.

No farem menció al tema "Jessipaco" però hem de remarcar que la filà Maseros va tindre dos anys seguits al Sant Jordiet: En 2000 i 2001 i enllaçats amb la capitania i alferecia de 1998 i 1999. El trage del aleshores xiquet Francisco García Linares era molt vistós, encara que el del Sant Jordiet de l'any 2000 tenia detalls llauradors en més quantitat. 

I arriba un dels trages més recordats i alabats de Sant Jordiet. Per a molts aquest trage blanc de José Moiña és el millor fet per a un Sant Jordiet i Uriel Alcaraz Ortega va triomfar representant al patró en nom de la filà Realistes. No era la primera vegada que es gastava el daurat per al trage de Sant Jordiet però la combinació amb la túnica blanca va tindre un resultat excel·lent. Els flecos grocs li donaven un aire antic, però el trage no era dels anys 20 sinó del 2002.

La timidesa de José Manuel Bueno Ruiz no va ser obstacle per a que mostrara el seu trage com a Sant Jordiet 2003, un trage en el que el casc era lo més original perquè a més a més de brillar era d'un color poc usual: el blau elèctric. El trage va ser dissenyat per Paco Aznar, persona molt vinculada a la filà del xiquet: Els Benimerines.

Observant un poc la corassa del Sant Jordiet 2004 i ja se sap que és de la filà Cordoneros. Encara que la túnica fora roja i el casc no portara plomes, el símbol més habitual de la filà Cordoneros omplia la part central de la corassa daurada, junt al laurel. Després de Alejandro Tormo Pascual en 2004 els dos anys següents els va monopolitzar la filà Verds amb dos Sant Jordiets sense quasi colorit. La filà Verds va traure al carrers els Sant Jordiets 2005, predominant el color granate i blanc, i el Sant Jordiet 2006 on predominaven els metalls i el color gris.

La filà Verds, al igual que els Maseros anteriorment, van allargar els seus anys de càrrec de 2003 a 2006 gràcies al Sant Jordiet Marcos Llopis Torregrosa. Però la bona ratxa la va trencar el xiquet Jordi Casimiro Olcina que va regalar a la filà Aragonesos el seu primer Sant Jordiet de la història. La filà de la senyera quatribarrada va evidenciar els seus símbols en un trage de Sant Jordiet que, al contrari que els anteriors, mesclava molts colors (blanc, daurat, roig, blau, tostat i verd a la capa). Després d'uns anys amb Sant Jordiets prou senzills on la creu era la part principal de dissenys simples, el trage de Jordi Casimiro Olcina va ser molt cridaner i va rebre valoracions molt positives, al igual que el del 2008 del bessó de la filà Almogàvars.

El contrast al canvi de dècada va ser molt gran entre Sergi Sempere (Sant Jordiet 2009) i Rodrigo Tomás (Sant Jordiet 2010). El cordonero portava un abigarrat trage amb molts colors i un casc amb plomes tricolors, les típiques de la filà Cordoneros. Al contrari el xiquet de la filà Cides portava el roig de la filà i el blanc com a colors principals i un casc de plomes roges amb més sobrietat, a excepció de la magnífica àguila en relieve a la corassa.

El trage del Sant Jordiet 2012, de la filà Verds, era molt semblant al de Rodrigo Tomás de la filà Cides i alguns es van percatar de la semblança, encara que Jorge Balmaseda intentava emular el trage que havia portat el seu tio com a Sant Jordiet de 1990.

Als últims anys també s'han fet molt populars les heràldiques per a commemorar els càrrecs. La figura del Sant Jordiet també ha propulsat aquesta moda i a continuació mostrem les heràldiques dels Sant Jordiets de les filaes Xanos i Muntanyesos en 2011 i 2013 respectivament.

Desde 2010 que tots els Sant Jordiets desfilen en l'Entrada amb la seua filà i acompanyats de xiquets, glorierets, els germans i sempre amb cavalls ja que Sant Jordi sempre va associat al cavall com a animal. Per això és Sant Jordi eqüestre i la creu roja sobre fons blanc el seu símbol més reproduït. En 2014 el Sant Jordiet de la filà Mozàrabes també va desfilar a cavall però durant la resta de la Trilogia va destacar més per la seua simpatia que pel trage. Mario Gisbert Llopis va enamorar amb el seu somriure durant les processons ja que el trage que li havien dissenyat no aportava res nou al mon de la indumentària i era un poc fluixet per a ser el personatge principal de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Però aquest 2015 el protagonisme del trage de Sant Jordiet ha destacat molt perquè reproduïa el de la estàtua que ix en la Processó del Trasllat. En la següent foto, del dia 27 d'abril després de l'Alardo, es poden apreciar les similituds entre el trage dibuixat per Juan Climent i la imatge del Sant Jordi Xicotet envoltada de flors. La idea original, la corassa daurada i la colorista però exacta capa pintada fan que no hi haja dubtes: Mauro Alcaraz Gisbert serà molt recordat en els pròxims anys. Enhorabona a la família.

Per últim aquest xiquet llaner serà l'encarregat demà en el Casal de traure per atzar la boleta del bombo que designarà el Sant Jordiet de les pròximes Festes de Moros i Cristians de l'any que ve. S'acosta el moment. Qualsevol dels 7 xiquets podria ser l'elegit de 2016. Sort a tots!