ANYS HISTÒRICS FESTES D'ALCOI

Per a recordar els orígens de Nostra Festa anem a fer un viatge en el temps. La història dels Moros i Cristians d'Alcoi està marcada pels esdeveniments que cada mes d'abril han ocorregut a la ciutat. Les Festes de Sant Jordi es caracteritzen per les seues innovacions i les idees sorgides a Alcoi s'han calcat en altres pobles que celebren aquest tipus de festa ambientada en l'Edat Mitjana. Tots els anys la màgia s'apodera d'Alcoi però hi ha moments importants que estan guardats en la memòria de la societat alcoyana. El repàs per la història de les Festes de Moros i Cristians comença en 1276, any de la Batalla d'Alcoi.

Any 1276: El 5 de maig va morir el visir Al-Azraq quan intentava conquerir Alcoi. Les tropes musulmanes es retiraren per l'aparició d'un cavaller llançant fletxes: Sant Jordi Màrtir.

Any 1316: Primera ermita en Alcoi dedicada a Sant Jordi. A l'any següent es funda una capellania en honor al patró. L'ordre religiosa viu en una xicoteta església.

Any 1520: Es parla per primera volta de l'acte de l'Alardo. Es refereix a com el poble alardeja de les llances i presumeixen de les armes. Desde 1511 es fan actes profans com concursos de tir.

Any 1552: Els carrers ja s'engalanen durant les Festes Patronals i es fan Processons en honor a Sant Jordi de Capadòcia com a protector d'Alcoi.

Any 1570: Naix la festa de la soldadesca, celebrada el 23 d'abril. 

Any 1604: Primera crònica escrita que parla de l'ajuda de Mossèn Torregrosa en la Batalla d'Alcoi de 1276. El Clero ajuda al poble davant dels invasors.

Any 1668: Es parla de Simulacres de Batalla i de guerres de dos tropes amb trabucs. 

Any 1672: El llibre de la "Cèlebre Centúria" parla dels actes festius que passen a Alcoi durant el mes d'abril, destacant que hi han dos companyies antagonistes que de forma militar i bulliciosa llancen coets. Les armes de foc són disparades per cristians i moros, dos bàndols separats.

Any 1741: S'estructuren les Festes en 3 dies. Alcoi inicia un model teatral que continua vigent en l'actualitat: l'anomenada Trilogia Festera.

Any 1743: Per primera volta es representa l'Aparició de Sant Jordi sobre un cavall blanc.

Any 1804: Apareix escrita per primera volta la paraula Filà. Es nombra a la filà Capes Colorades.

Any 1805: Es fa referència als primers capitans. Naixen els càrrecs festers moros i cristians, entre ells l'alférez o l'abanderat.

Any 1817: La filà Llana s'acompanya per primera volta d'una banda de música: el Batalló de Milicians Nacionals. La música s'uneix a les Festes de Moros i Cristians.

Any 1832: Arriba la Relíquia de Sant Jordi. Es tracta d'un os d'un dit de la ma.

Any 1838: Queden imprimides la primera versió de les Ambaixades.

Any 1839: Primera acta de l'Associació de Sant Jordi. S'escriu el primer reglament amb les normes dels associats. Les filaes s'ordenen per antiguitat obligant a que desempenyen capitanies.

Any 1855: Es consoliden els primers Sainets. Són versets satírics de temes alcoyans. 

Any 1860: Naix la música festera amb la peça musical "El moro guerrero".

Any 1862: Es colga del Consistori el primer Cartell de Festes.

Any 1866: Primera imatge coneguda d'un Sant Jordi Matamoros. La figura es traïa en la Processó General però va ser destruïda en 1936. Sant Jordi el Xicotet era una figura de poques dimensions que es va tallar en 1811.

Any 1882: Primer pasdoble dianer. "Mahomet" està composada per Juan Cantó exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. Ix al carrer el primer Sant Jordiet documentat.

Any 1888: Els Heraldos encapçalen els actes festers. Ho continuen fent actualment.

Any 1895: Es planta el Castell de Festes per primer any. L'estructura ve renovant-se al llarg dels anys i continua muntant-se a finals de març.

Any 1899: L'Associació de Sant Jordi crea una comissió per a eliminar anacronismes en les Festes. Els pintors Fernando Cabrera i Francisco Laporta s'involucren fins el punt de renovar els trages d'algunes filaes. Gràcies a aquesta visió històrica als anys següents es funden filaes amb més rigor com Mudéjares, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans i Vascos.

Any 1903: Primer càrrec fester que té un trage propi. L'alférez moro de la filà Xanos li encarrega un disseny exclusiu al pintor Francisco Laporta. A partir d'aquella Entrada Mora la fantasia s'apodera dels capitans i tots els càrrecs tenen una indumentària pròpia.

Any 1907: Primera marxa mora. Antonio Pérez Verdú composa "A Ben Amet" com a melodia àrab per a l'Entrada Mora. El pas moro es fa popular entre les filaes mores.

Any 1910: S'inventen els boatos creatius gràcies a la capitania mora de la filà Marrakesch. El primer càrrec de la filà trenca esquemes i obri la porta al concepte modern que es té d'un seguici.

Any 1916: Les filaes Andaluces i Maseros representen junts l'acte del Contrabando.

Any 1917: La primera esquadra de negres desfila com a acompanyament de la filà Verds.

Any 1921: Es beneeix el nou Temple de Sant Jordi situat al carrer Santo Tomás. Fernando Cabrera pinta un gran llenç de la batalla a l'altar major. 

Any 1923: El primer cabo batidor apareix en l'esquadra de negres de la filà Abencerrajes. La capitania mora causa sensació. El cavall cobra protagonisme.

Any 1926: Desapareixen les filaes de Cavalleria. Les filaes Realistes i Berberiscos s'afegeixen al bàndol moro i se'ls permet fer esquadra.

Any 1940: Es realitza la figura actual del Sant Jordi Eqüestre. Se li encarrega a Enrique Galarza desprès de la Guerra Civil Espanyola. 

Any 1941: Es posen en venta en format il·lustrat les primeres Revistes de Festes, publicades de forma oficial per l'Associació de Sant Jordi desde 1913 com a programa.

Any 1950: Primera Visita festera al Sanatori de Fontilles.

Any 1958: Primera marxa cristiana per a desfilades marcials. Amando Blanquer composa "Aleluya" per a l'alferecia cristiana de la filà Vascos. 

Any 1959: S'edita el primer vinil de música festera. La banda Primitiva grava "Ecos del Levante" i Radio Alcoy fa l'emissió del disc.

Any 1960: Primera esquadra d'enmig. La filà Cordoneros s'equivoca en la celebració del centenari i inventa una esquadra especial molt aplaudida al centre de l'Entrada Mora.

Any 1961: S'inaugura el Casal de Sant Jordi i el primer museu fester.

Any 1962: S'estrena el nou itinerari de les Entrades. Ja no acaben en Santo Tomás sinó que li peguen la volta a la Plaça Espanya i continuen per Sant Llorenç. Feia anys que les Entrades arrancaven desde el Partidor.

Any 1963: S'escolleix una Reina de les Festes. Les corts d'honor no van tindre èxit i van desaparèixer anys més tard junt als jocs florals i els premis.

Any 1964: El 21 d'abril a la Glorieta queda substituït per la Interpretació de l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. La peça musical "El Sig" de Gonzalo Barrachina havia sigut declarat Himne de Festes moltes dècades abans.

Any 1965: Es celebra per primera volta la Glòria Infantil. L'acte de la infància festera s'ha consolidat com el pròleg del xiquets abans de la Trilogia Festera.

Any 1967: Es crea el Mig Any, programat per al mes d'octubre.

Any 1968: S'instaura un nou acte el dia els Trons: L'acció de Gràcies.

Any 1971: Els dos bàndols tenen esquadra d'enmig. Primera esquadra d'enmig cristiana de la filà Muntanyesos. Tots els anys ixen 6 esquadres de negres a les Entrades.

Any 1972: Es celebra el Primer Concurs d'Olleta Alcoyana, durant el Mig Any.

Any 1974: La filà Alcodianos s'encarrega de l'entrega de claus al capità cristià. Un xiquet alcodianet li dona les claus de la ciutat al capità cristià quan arriba al Cantó Pinyó. Tota la Plaça Espanya va arrancar en aplaudiments i aquest moment emotiu s'ha consolidat.

Any 1976: Alcoi celebra el 700 aniversari del Patronatge de Sant Jordi i les Festes de Moros i Cristians es celebren al mes de maig de forma esplendorosa.

Any 1977: El capità moro de la filà Magenta està acompanyat per primera volta per uns cavallers: els amics i familiars. Hui en dia un càrrec fester sense cavallers és impensable.

Any 1978: El càrrec fester més jove de la història ix en l'alferecia cristiana de la filà Cruzados. Jorge Verdú tan sols tenia 17 anys.

Any 1979: S'aprova la Reforma Festera a l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi. En la següent Trilogia es posaria en pràctica la Roda.

Any 1980: Les Festes d'Alcoi són declarades d'Interès Turístic Internacional i es descobreix el Cartell públicament a la Plaça d'Espanya .

Any 1981: Pilar Mompó és la primera dona en dirigir l'Himne de Festes. Els alcoyans l'arropen cantant "Nostra Festa ja" el 21 d'abril baix una pluja torrencial.

Any 1982: Amando Blanquer composa la "Missa a Sant Jordi", conjunt de peçes musicals litúrgiques que s'estrenen de forma simfònica el dia 23 d'abril a l'Església de Santa Maria. També s'estrena la "Marxa del centenari" per a commemorar els 100 anys del primer pasdoble dianer.

Any 1983: S'inaugura el monument a Sant Jordi de la Rosaleda. És obra de l'escultor Pepe Gonzalvo. L'estàtua s'ha convertit en un autèntic símbol d'Alcoi. 

Any 1984: Unes xiques creen el primer ballet per a la capitania mora de la filà Berberiscos. Les ballarines reben grans ovacions del públic. L'èxit és tan gran que els ballets són una part imprescindible dels boatos i desde 1987 es consoliden gràcies a les coreògrafes professionals. Els antecedents del ballet es troben en una dansa morisca de l'alférez moro de 1974.

Any 1985: Les Entrades passen per darrere del Castell de Festes per la modificació de la Plaça Espanya. El recorregut de l'Entrada ja no ha variat mai més.

Any 1986: Creació de la figura de les dames. Són les amigues de la favorita.

Any 1988: Es fa oficial el moment en que al xiquet Sant Jordiet li llancen milers de clavells al carrer Sant Llorenç. L'acte durant la Processó de la Relíquia el va propulsar la filà Benimerines que acompanyava al Sant Jordiet en aquell any especial.

Any 1989: S'acaba d'instalar completament l'Enramada festera. La nova estructura metàl·lica està feta de ferro i la dissenya Manolo Vidal.

Any 1990: Primer any que Canal 9 fa una retransmissió de les Entrades d'Alcoi. La televisió pública valenciana va informar de forma completa sobre les Festes de Sant Jordi fins el seu injust tancament per part del Partit Popular. RTVV tornarà pròximament.

Any 1992: Es recupera l'acte de la Diana del Cavallet en la vesprada del dia Sant Jordi.

Any 1995: Neva durant la Trilogia Festera. El fred va imperar durant tot el mes d'abril.

Any 1996: S'incendien les carrosses d'alguns càrrecs festers dies abans de les Entrades. La cooperació i treball dels artesans va fer que es reconstruïren en poc temps. En l'alférez de la filà Realistes apareix la primera carrossa articulada de la història: El cavall de Carros de Foc.

Any 1997: La Guerra del Calendari crea la pitjor crisi de l'Associació de Sant Jordi. Les dates de la Trilogia provoquen enfrontaments entre festers, manifestacions ciutadanes i dimissions de directius. La crispació i les discussions són greus dins de les filaes.

Any 1998: La primera dona festera de ple dret ix amb la filà Alcodianos. Núria Martínez creua com a membre de la filà però no pot fer esquadra.

Any 2002: Es crea Fonèvol per a defensar els drets de les dones en la Festa. A causa de la polèmica d'Herminia Blanquer un grup de festeres demana que les membres femenines puguen fer esquadra.

Any 2004: Apareixen els primers trages femenins de la ma de les filaes Cruzados, Asturianos, Tomasines, Vascos i Realistes.

Any 2006: Les Festes d'Alcoi es traslladen a Nova York com a representants del dia de la Hispanitat. Esquadres cristianes desfilen per Manhattan en octubre. Es celebra la Glòria Històrica pels 750 anys de l'Otorgament de la Carta Pobla.

Any 2008: És l'any dels únics dos boatos conjunts que s'han fet en les Festes de Moros i Cristians. L'original argument de "Cruïlla de cors" era una història sobre dos germans i va ser idea de les filaes capitanes: Alcodianos i Mudéjares.

Any 2011: Les Festes 2011 van estar plenes de polèmica. Una d'elles la suspensió de la Glòria perquè els músics es negaven a tocar baix la pluja. L'altra forta polèmica va ser causada per la mala organització i el retràs horari de l'Entrada Cristiana 2011. Els nombrosos talls de la desfilada van propiciar l'autocrítica del mon fester i es van buscar solucions com el programa informàtic.

Any 2013: Per primera vegada la Trilogia Festera Alcoyana no es celebra els dies 22,23 i 24 d'abril per motius de la Setmana Santa. La decisió de celebrar les Festes en cap de setmana té motius econòmics i turístics. Al no celebrar-se les Entrades el dia tradicional el públic i els festers acudeixen en massa. A partir d'aquell any les Festes no s'han tornat a celebrar entre setmana.

Any 2015: La primera esquadra femenina de les Festes d'Alcoi va arrancar en la Diana del 25 d'abril. La filà Marrakesch va ser la pionera gràcies a les 11 festeres de ple dret. El suport del públic va ser impressionant i per tant la integració de la dona en la festa començava a ser palpable. Les esquadreres de la filà Marrakesch també han eixit a l'Entrada Mora.

Any 2016: Altre moment històric relacionat amb la igualtat de sexes en Nostra Festa el van protagonitzar les festeres de la filà Vascos. Les 11 dones van formar la primera esquadra femenina de l'Entrada Cristiana desde el Partidor.