miércoles, 1 de febrero de 2017

L'ALARDO D'ALCOI

L'Alardo és l'acte més antic de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La Trilogia Festera es tanca normalment el dia 24 d'abril, conegut com el dia dels trons. El foc, la pólvora i els trabucs són els protagonistes de l'últim dia de les Festes de Sant Jordi. Els valencians considerem el fum una part de la festa i amb l'Alardo els alcoyans commemorem la batalla de 1276.

En la Tercera Revolta va morir Al-Azraq i Sant Jordi va aparèixer per a salvar als cristians gràcies a les oracions de Mossèn Torregrosa. Òbviament les armes de foc no existien en l'Edat Mitjana i per tant els trabucs no es va utilitzar al segle XIII. És un dels anacronismes més curiosos de Nostra Festa. Canyons disparen foc i fum en una jornada que, a pesar del soroll, té una afluència altíssima de visitants. És el dia més teatral i bèl·lic ja que representa una guerra entre dos bàndols: El moro i el cristià recreat per les 28 filaes alcoyanes. 

Els antecedents de l'Alardo els trobem en la Soldadesca, Al segle XVII les Festes d'Alcoi es basaven en recordar els successos de 1276 amb un caràcter militar. Sols hi havien dos milícies enfrontades: Moros i cristians catòlics que són l'origen de les futures filaes. La paraula "Alardo" prové de la demostració d'armes i d'un registre que fan els soldats. En 1520 ja es fa referència a com es presumeix de llançes. En 1668 els simulacres de batalla està dividit en dos tropes amb vestits diferents. En el llibre de la "Célebre Centúria" (1672) es descriu l'Alardo com a dispars entre dos comparses antagonistes. En 1742 l'Alardo ja està estructurat dins del tercer dia de les Festes i es finalitza amb l'Aparició de Sant Jordi. Així que es pot dir amb total seguretat que l'Alardo és l'origen de les Festes de Moros i Cristians.

Abans de la lluita sempre hi ha diplomàcia. Aquesta part comença amb l'estafeta i el galop fugaç del genet. La velocitat del cavall fa que siga una carrera espectacular en la Plaça Espanya i el carrer Sant Nicolau. Els parlaments continuen amb les Ambaixades. La paraula i el diàleg té molts matisos en un text antic que reflexa el sentiment de pàtria del cristià i l'ambició de conquesta del moro. L'ambaixador moro i el cristià reciten un discurs on fan reflexionar al públic i desprès parlen amb el capità del bàndol oposat. Pel matí és l'Ambaixador Moro qui demana que li entreguen Alcoi i per la vesprada l'Ambaixador Cristià reclama la rendició del Castell i que li tornen les terres. Al no arribar a cap acord els trabucs estallen per a començar la guerra.

Les filaes segueixen un orde en l'Alardo i recorren els carrers del centre de la ciutat sense parar de disparar. L'itinerari és el mateix tant pel matí com per la vesprada. El fum s'eleva i ompli sobretot la Plaça Espanya. L'olor de la pólvora cremada plena l'ambient i Alcoi retrona. El públic es refugia del soroll i el sofre fins el moment de l'Encaro de capitans i alferes. La incruenta batalla té un parèntesi i els càrrecs de la festa brinden en senyal d'amistat, de que tot és ficció i es tracta d'una fidel recreació històrica medieval. El xampany, els regals i les abraçades entre contrincants demostren la unió entre el capità moro i el cristià. Els cavallers dels càrrecs festers ajuden a que dispare i li van preparant el trabuc rodejant-lo. Els festers de les 28 filaes han de posar la pólvora ells mateixos dins les armes de foc per a poder disparar.

En l'Alardo del matí els cristians van retrocedint i els moros van guanyant territori. La lluita d'espases entre els càrrecs festers decanta la balança a favor del bàndol moro. L'Islam és el vencedor i posa la bandera de la mitja lluna al Castell. Per la vesprada, desprès de l'Ambaixada Cristiana, els defensors de la creu intenten recuperar Alcoi amb l'Alardo vespertí. Continuen disparant trons sense parar. En aquesta ocasió les filaes cristianes recorren els carrers en el sentit contrari del matí. Per tant els moros perden territori i es veuen acorralats pels cristians. Les filaes cristianes cada volta dominen més carrers fins ocupar la Bandeja. La lluita final cos a cos es fa a la Plaça Espanya i en aquesta ocasió els càrrecs cristians acaben guanyant als càrrecs moros. La victòria és per als cristians, tal i com va passar en 1276.

Els kilos de pólvora es distribueixen fester a fester amb una organització disciplinada. És un material perillós i regulat d'una forma seriosa i perfecta. Per això s'entrega amb responsabilitat. Les limitacions i les normatives riguroses han fet que les guerrilles siguen quasi inexistents als últims anys. Els festers sols poden disparar un kilo de pólvora per persona i fa unes dècades arribaven a disparara quatre kilos. A més a més el Reglament d'Armes es cada volta més estricte en Europa i desde fa uns anys els trabucs han d'estar legalitzats. Aquest requisit va obligar als festers ha enviar les seues armes de foc a Eibar, lloc on es controlaven els trabucs legals. El govern central del PP ha portat a terme dures restriccions en l'ús de la pólvora i això ha donat greus problemes a les celebracions valencianes, entre elles les Falles i els Moros i Cristians. 

Desde Madrid s'ha anunciat que a partir d'aquest any els festers que utilitzen armes d'avantcàrrega han de tindre obligatòriament la llicència d'armes. És un altre obstacle per a l'acte de l'Alardo, junt a les exigents mesures de seguretat en el repartiment de la pólvora. La reducció de quantitat de pólvora fa uns anys va tindre com a conseqüència que el recorregut de l'Alardo fora més curt. Amb un kilo de pólvora els festers no podien cobrir al complet el llarg camí disparant. L'Ajuntament d'Alcoi porta mesos buscant alternatives i fent reunions amb el Govern de Rajoy per a poder celebrar l'acte del dia els trons amb normalitat. Ara es requereix una cara llicència d'armes per a tots els festers i això fa que la participació baixe. Per a disparar en l'Alardo es demana que tots hagen passat el test psicotècnic per a axí evitar accidents. L'Alardo està en perill de desaparició si no es troba una solució al problema. L'Associació de Sant Jordi està treballant per a salvar l'acte més antic i sorollós de les Festes d'Alcoi.

La exigència de llicència d'armes ha provocat desacords en moltes filaes i aquesta mesura és extensiva a totes les poblacions d'Espanya. Els efectius de la Guàrdia Civil controlen rigorosament la pólvora de l'Alardo i un ampli dispositiu de seguretat està preparat el dia dels Trons per si hi ha algun problema amb el foc. La mesura de seguretat que es posa en pràctica en 2017 implica que tots els festers han d'acreditar que han passat unes proves i han obtès el certificat de llicència d'armes desprès d'haver abonat una tassa. Està clar que hi ha que adaptar-se als nous temps, però les exigències arriben desde la capital d'Espanya i allí no coneixen la idiosincràcia de les Festes de Moros i Cristians. No poden comprendre que l'ús de la pólvora forma part de Nostra Festa i sempre s'ha actuat amb precaució en el maneig dels materials pirotècnics.

Els problemes en l'acte de l'Alardo han existit sempre. De fet en 1771 el rei Carles III va prohibir el dia dels Trons per les grans quantitats de pólvora que es gastaven. La llei es va derogar però al llarg del segle XX les mesures de seguretat s'han intensificat. L'Associació de Sant Jordi ha lluitat per conservar l'acte de l'Alardo desde que en 1993 s'aplicara el Reglament d'Armes. Desde 1999 es demana que tinguen aprovat el psicotècnic. En 2002 es va limitar la pólvora a un kilo per persona i en 2010 la normativa ja obligava a que els trabucs estagueren legalitzats. Les filaes han cooperat per a que el preu de la llicència d'armes siga gratuït. Els 60 euros estan sufragats per l'Associació de Sant Jordi i el motiu d'assumir el cost és que el fester no s'ha de veure perjudicat. El procés està facilitat gràcies a les subvencions que rep el Casal per ser entitat d'utilitat pública.

L'Associació de Sant Jordi insta a que els festers es traguen el carnet de permís d'avantcàrrega. Per a aconseguir-lo hi ha que anar a la clínica Urgensa amb una fotocòpia del carnet d'identitat i una foto. Els serveis mèdics faran el reconeixement sense cap cost. En la última assemblea es va recordar la necessitat de tindre la llicència d'armes ja que pocs membres de les filaes el tenen. En aquesta assemblea general ordinària de gener es va aprovar el pressupost, es va parlar del trage femení de la filà Maseros i es va aprovar la desaparició dels girs d'esquadres en la Diana. La Diana de 2017 recuperarà el seu recorregut tradicional, desprès de que fa uns anys es suprimira el tram final de l'Avinguda País Valencià i el pas pel carrer Sant Jordi. No va haver polèmica ni tan sols amb els temes referents a l'Alardo i la llicència d'armes. 

No podem permetre que els dispars en l'Alardo deixen de sonar el 24 d'abril. Formen part de Nostra Festa i de la societat alcoyana. Molts artesans del trabuc viuen d'aquest treball i si perdem l'Alardo ells perden el seu ofici. Els valencians hem d'estar units per a salvar les tradicions amb pólvora ja que ens caracteritzen com a col·lectiu únic. La nostra cultura fa ús del foc de forma lúdica, ja siga amb batalles fictícies o mascletaes. Amb l'ajuda de les autoritats hi ha que recuperar l'essència del dia dels Trons i l'Ajuntament i el Casal de Sant Jordi ja ha convidat a que els festers tinguen la llicència d'armes i així continuar celebrant l'impressionant Alardo amb una participació massiva. Hi ha que mantindre l'esplendor i bravura de l'acte més antic de les nostres benvolgudes Festes de Moros i Cristians.

No hay comentarios:

Publicar un comentario