La resposta del públic davant de la innovació musical va ser molt positiva. Els alcoyans van aplaudir de forma massiva aquesta idea de que les filaes s'acompanyaren d'una banda de música. Degut a l'aclamació popular moltes altres filaes van començar a contractar a músics per a que tocaren peçes musicals durant els dies de festa al carrer.
Per l'èxit de la incorporació de la música, l'Associació de Sant Jordi li va atorgar a la filà Llana el privilegi d'obrir l'Entrada Mora tots els anys. A més a més els llaneros serien els encarregats de fer-li escolta al capita moro, junt a la banda de música. La filà a la que pertanyia el capità moro eixia en segon lloc, sempre per darrere de la filà Llana. En 1830 es funda la banda "Corporació Musical Primitiva d'Alcoi", coneguda com la vella. Va ser la primera banda de música alcoyana en incorporar el saxo com a intrument musical de banda. Als anys 30 del segle XIX la Llana ja no era la única filà amb banda de música i com el capità moro tenia als seus propis músics ja no va fer falta que la filà Llana i els Milicianos Nacionales encapçalaren la parada musulmana.
En 1842 es va fundar la "Societat Musical Nova d'Alcoi". Les bandes de música anaven en augment i en 1840 la majoria de filaes alcoyanes tenien la seua pròpia banda de música, encara que pertanyien a altres pobles. Les desfilades van perdre caràcter militar per a convertir-se en una celebració lúdica i sonora. La música que s'interpretava era marcial perquè encara no havia nascut el gènere del pasdoble sentat. Hi ha referències de que en 1866 s'interpretaven polkes, mazurques, habaneres i vals. Fins a 1882 no apareix el primer pasdoble catalogat com a música festera. Juan Cantó Francés va composar "Mahomet", una peça musical molt original que és l'origen del pasdoble sentat. No es pot concebre una Diana sense els pasdobles.
Amb el segle XX arriba una filà mora molt especial: els Abencerrajes. Les marxes de caràcter àrab i les melodies orientals es posen de moda i aquesta influència marca la forma de composar del músic Antonio Pérez Verdú. En 1907 es crea la primera obra musical exclusivament per a l'Entrada Mora. "A Ben Amet" va dedicada a la filà Abencerrajes. "A Ben Amet" va resultar tot un triomf al carrer. La marxa mora és diferent al pasdoble dianer i enseguida va acaparar l'atenció de festers i compositors alcoyans. Poc desprès Camilo Pérez Laporta va composar "La canción de l'harem". Les marxes mores van substituir als pasdobles sentats en l'Entrada Mora.
Altra gran revolució de la música festera va ser l'invent de la marxa cristiana. "Aleluya" es va estrenar en 1958 i va sonar en l'esquadra de negres de la filà Vascos. El seu autor era l'alcoyà Amando Blanquer que va composar la primera marxa cristiana tenint en compte factors com l'esperit cristià, guerrer i un ritme adequat per a l'Entrada Cristiana. "Aleluya" va marcar un abans i un desprès per la forma en que va sorgir aquest subgènere de la música festera. D'entre les obres d'Amando Blanquer la més premiada és "L'Ambaixador". Aquesta marxa mora va guanyar el primer premi en el concurs de música festera celebrat en Alcoi a l'any 1959.
Altre gran exponent de la música festera és el músic d'Ontinyent José Maria Ferrero Pastor. És l'autor de "Bonus Christianus", "Apòstol poeta", "Ximo", "Reige", "El kabila" i "Bon capità". Als anys 60 va composar magnífiques marxes mores que continuen interpretant-se hui en dia a les Entrades. Una d'elles és "Mozàrabes 1960".
Les marxes cristianes es van consolidar en les Festes de Moros i Cristians als anys 70. A partir dels anys 80 comença un verdader boom amb les marxes cristianes. Músics com José Pérez Vilaplana es van reinventar per a crear obres del gust dels festers com "Cruzada 83". La proliferació de marxes cristianes era evident i algunes com "Ix el cristià", "Als cristians" o "L'ambaixador cristià" disfrutaven i continuen disfrutant d'una gran popularitat. Els temps havien canviat desde el naixement del subgènere de marxa cristiana i les noves peçes musicals que acompanyaven a les filaes cristianes agafaven altre estil. Una de les característiques principals són el ritme ràpid i l'ambient festiu i alegre que transmeten. Bona prova d'aquest tipus de marxa cristiana és la composició d'Antonio Carrillos "Capitania Cides 1986".
Amb els anys 90 apareixen nous compositors. Un dels més polèmics i transgressors va ser el contestà José Vicente Egea Insa. Marxes cristianes com "Picadilly Circus" i "Catarsis" van sorprendre a espectadors i festers per sonar molt diferents a la resta de música festera. Són peçes musicals amb grans defensors i alguns detractors. Una marxa cristiana de gran qualitat és "Marfil" que José Vicente Egea Insa va composar en 1994.
Enrique Alborch també va composar unes quantes marxes cristianes plenes de força per al bàndol de la creu. A finals dels anys 90 algunes marxes cristianes com "Caballeros de Navarra", "Gloria" o "Cid" van acaparar l'atenció. Les obres del valencià Enrique Alborch van compartir protagonisme. "Terra Nostra" va quedar relegada en Alcoi però va ser molt interpretada en altres poblacions que celebren Festes de Moros i Cristians desde la seua composició en 1999.
Precisament en 1999 el percussionista Francisco Valor Llorens composa la seua primera marxa cristiana: "Laia". El compositor de Cocentaina és actualment el rei de la música festera i té una gran quantitat de marxes cristianes i mores. Destaquen "Creu daurà", "Aralk", "Xamarcai", "El diví", "Almugâwir", "Roperia Ximo" i "Martí Ximanà". Té un estil propi que no es pot confondre i que li ha donat grans alegries. Francisco Valor és famós dins del mon fester i no hi ha Entrada en la que no es toque una obra seua. Una de les seues marxes cristianes més desconegudes és "Puche", estrenada en 2006.
Altre compositor de gran prestigi en l'actualitat és Saül Gómez. Aquest músic nascut en Ontinyent és especialista en marxes mores. Les seues melodies són subtils i agradables. Sonen eufòriques, sensuals i alegres. Saül Gómez ha sabut captar l'essència d'una Entrada Mora i ha traslladat a la partitura tot l'ambient de sumptuositat que desprenen les filaes mores. Per això marxes mores com "Xabat", "Abenserraig", "Al Wazir", "Blau i nacre" o "Belsaí" són les preferides de molts festers. Les bandes de música ha tocat poques voltes la marxa mora "Shukran" però es tracta d'una de les marxes mores més boniques de Saül Gómez per la seua delicadesa i dolçor.
Està clar que la música festera ha evolucionat de la mateixa forma que ho han fet les tradicions valencianes. Però tot aquest progrés musical i compositiu no haguera sigut possible si la filà Llana d'Alcoi no haguera contractat una banda de música per a les Festes Patronals. Per aquesta raó 1817 va ser un any històric i va canviar el rumb de les Festes de Moros i Cristians. Gràcies a la banda de Milicianos Nacionales podem disfrutar de la música festera. I sempre hi ha que recolzar les bandes de música que amb la seua professionalitat fan més gran i participativa Nostra Festa. 200 anys desprès de l'aparició d'una banda de música en les Festes d'Alcoi, aquestes agrupacions continuen sent una part vital de la cultura valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario