miércoles, 10 de mayo de 2017

MARXES MORES FILÀ MIQUEROS

És destacable el bon gust musical de la filà Miqueros a l'hora d'elegir les marxes mores dels seus anys de càrrec. Per això aquest repàs de música festera és important i inclou marxes mores poc escoltades en Alcoi. A més a més la filà Miqueros desfila amb la Societat Musical Nova d'Alcoi, banda que aquest any celebra el seu 175 aniversari. Moltes felicitats!

"EL MORO DEL SINC", a part de ser la marxa mora més interpretada i coneguda de les Festes d'Alcoi, és la que acompanya tradicionalment a la filà Miqueros. Identifica totalment als esquadrers de Domingo Miques i el ritme sec dels tímbals marca el pas a l'esquadra oficial desde l'arrancà del Partidor fins al final. "El Moro del Sinc" és la única peça musical que va composar Rafael Giner Estruch en 1954. L'acceptació va ser excel·lent però ja no va tornar a escriure una partitura. Fins hi tot el nom inclou un paisatge típic d'Alcoi: El Barranc del Sinc.


En l'alferecia mora 1987 de la filà Miqueros va sonar "No ho faré més" però les obres musicals més destacades van ser les estrenes del músic Enrique Llàcer Regolí, per exemple la marxa mora "Leila" que va eixir amb l'esquadra de negres. José Maria Valls va preparar una fanfàrria per a l'acompanyament del seguici d'Adolfo Mataix. Es titulava "FANFÀRRIA DOMINGO MIQUES".

Del famós "BOLERO DE RAVEL" també s'ha fet una versió adaptada per al ballet d'Ana Calvo en la capitania miquera de 1988. És un dels primers ballets de les Entrades d'Alcoi i part del seu aclamador triomf va ser gràcies a la música del Bolero de Maurice Ravel, internacionalment conegut. En aquesta adaptació per al capità moro 1988 se li va donar un fort protagonisme als metalls, les campanes i en general als instruments de percussió.

"A MONS PARES" té una dedicatòria molt íntima i especial: Per als pares de José Pérez Vilaplana. Aquest títol ha fet que alguns capitans moros l'utilitzen per a fer-li un homenatge als seus progenitors. És el cas de Juan Campos, capità moro 1988, que va desfilar amb aquest marxa mora de 1959 per a rendir tribut a la seua família. Sols la Unió Musical Contestana té la partitura i això va obligar al capità miquero a contractar a la banda per a l'Entrada Mora.

"FRAN-SEMP" és una marxa mora de 1952. El seu autor Miguel Picó Biosca li la va dedicar a un fester de la filà Manta Roja de Cocentaina: Francisco Sempere i d'ahí prové el joc de paraules. Amb la filà Miqueros va sonar en el boato del capità moro 1988.


1968 és l'any de composició de "VOLUNTAT DE FER". 20 anys desprès la marxa mora sonava per a l'esquadra de negres de la capitania miquera. Els festers valoren molt bé aquesta peça musical clàssica de les Entrades Mores i que és del mestre José Pérez Vilaplana.

Les composicions del contestà José Pérez Vilaplana són prou habituals en la filà Miqueros. Una mostra és que l'esquadra d'enmig 1994 va desfilar amb "Als berebers" una de les marxes mores més famoses del segle XX. Desde 1972 acompanya a la filà Bereberes de Cocentaina.

En l'alferecia mora 2001 de la filà Miqueros els ballets van fer les seues evolucions amb "MUHARRAKAT" i "AL-ATRASS" però cap d'elles ha passat a la posteritat. En canvi "EL SOMNI" d'Amando Blanquer si va sorprendre al públic. És una marxa mora que no deixa indiferent i és difícil fer esquadra amb ella pel ritme precipitat que té. Per això està catalogada com una marxa mora de concert o per a càrrec. En 2001 va eixir amb les dames i favorites de l'alférez moro. Es va composar en 1988 i té una segona versió de 1995 per a orquestra simfònica. Està dedicada a un il·lustre president de l'Associació de Sant Jordi: Enrique Sanus Abad.

"A LA MECA" és una meravellosa marxa mora amb més de 100 anys d'història. L'alcoyà Gonzalo Blanes Colomer la va composar en 1910, quan les marxes mores encara no tenien referents. "A la Meca" es converteix desde aquell any en tot un referent de marxa àrab pel seu caràcter oriental i una melodia elegant plena de vigorositat. La Meca, lloc sagrat per als musulmans i ciutat de naixement de Mahoma, és la inspiració d'aquest diamant en brut de la música festera. Com es tocava molt poc al carrer, l'alférez moro 2001 va decidir baixar amb "A la Meca" en l'Entrada Mora. La sorpresa va ser majúscula quan va aparèixer Javier Pérez sobre un camell.

"ANY D'ALFERIS" no és una marxa mora tan vella com "A la Meca" però està considerada com un clàssic de la música festera. A Amando Blanquer li va eixir del cor quan va composar "Any d'alferis" en 1967. El seu fort fa arribar a l'èxtasi quan els festers desfilen amb ella. Òbviament el títol és molt alcoyà perquè el càrrec d'alférez sols existeix en les Festes d'Alcoi. Està dedicada a la filà Abencerrajes en el seu any d'alferecia mora en 1967. No és estrany que moltes filaes utilitzen "Any d'alferis" per a que sone en l'alférez moro o tancant les Entrades. Per exemple en 2001 l'esquadra de negres de la filà Miqueros la va elegir per a finalitzar el dia.

La música tradicional àrab es va fer l'amo de la capitania mora 2002 de la filà Miqueros. El ballet de les aiguadores de Kufrà, coreografiat per Inma Cortés, va ballar amb "HASRET". Es tracta d'una melodia ètnica de gran sensualitat. Pertany a Omar Faruk, d'origens turcs, i és una mostra de l'exostisme del folklore oriental.

Encara que la capitania mora 2002 va comptar amb varies marxes mores, és cert que va destacar especialment per la incorporació de melodies orientals. La filà Miqueros va posar de moda la música àrab integrada en els boatos. El ballet d'Ana Calvo simbolitzava l'univers i les estreles ballaven al so de "Marco Polo". L'obra original és de Lorena Mckennitt però hi ha una adaptació per a xirimita de Francisco Valor i Hipòlit Agulló. En les Festes de Moros i Cristians va sonar per primera volta en un ballet de la capitania mora 2001 de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina.

"PACO VERDÚ" va ser la gran estrena de la capitania miquera 2002 ja que anava dedicada a Paco Verdú, un culte capità moro. És una de les últimes marxes mores d'Amando Blanquer i sona senyorial i clàssica, com la majoria de marxes mores del prestigiós pedagog musical. El propi Paco Verdú va fer parar la seua carrossa durant l'Entrada Mora per a agrair-li a Amando Blanquer una composició de tanta qualitat, un gest que va emocionar a Miqueros i espectadors.

"NO HO FARÉ MÉS" portava molts anys sense sonar a les Festes de Moros i Cristians i l'esquadra de negres del capità moro la va rescatar. Desde 2002 s'ha tornat a posar de moda i és una de les marxes mores de Vicente Català Pérez més repetides en les Entrades Mores. A la filà Miqueros li agrada molt aquesta peça musical, ja que també la van elegir per a l'esquadra commemorativa del bicentenari en 2011. El títol és curiós i demostra arrepentiment. Quin misteri amagava el compositor en 1949 i que és lo que no volia fer més?

"XABAT" li va donar molta popularitat a Saül Gómez. Aquesta famosa marxa mora fa referència a l'últim dia de la setmana per als jueus. Dins d'aquesta religió el sèptim dia es practica el descans. L'ontinyentí la va composar per a uns dels seus estimats capitans moros: el benimerí Salvador Gramage en l'any 2003. La bonica melodia de "Xabat" va acompanyar a l'esquadra d'enmig 2008 de la filà Miqueros.

"CAÍD" destaca per la seua sonoritat i s'ha convertit en una perfecta obra musical per a ballar. Es va estrenar en l'Entrada Mora 2011 d'Ontinyent amb els Kabiles, que tenien càrrec. L'autor és Saül Gómez, un músic que mai defrauda i escriu música impressionant per a les Festes de Moros i Cristians. El ballet de Virginia Bolufer va decidir que la seua coreografia per a l'alférez miquero 2015 anara amb "Caíd" i va ser tot un encert.

"GUÀRDIA TUAREG" va ser una de les peçes musicals per a xirimites que van sonar en el boato de l'alferecia mora 2015 de la filà Miqueros d'Alcoi. La va composar el músic d'Albaida Juan Carlos Sempere Bomboi en 2008.

"ALHAKEM" no és una marxa mora d'estil alcoyà. Es nota desde la primera escolta ja que s'associa més a les Festes de Moros i Cristians de Caravaca de la Cruz. Però de tant en tant es pot sentir en alguns pobles. Per exemple amb les favorites de l'alférez d'Alcoi 2015. El murcià Ignacio Sánchez Navarro va composar "Alhakem" en 1988.

"ARENES" és possiblement una de les peçes musicals més adequades per als ballets de les Festes de Moros i Cristians. La melodia de Francisco Valor Llorens intenta recrear els moviments de les dunes del desert. El ritme ràpid i alegre de "Arenes" va sonar per primera volta en 2001, per al ballet de l'abanderat moro de la filà Llana de Cocentaina. En Alcoi va sonar en l'alferecia mora de la filà Miqueros 2015, amb el ballet dels tresors.


"AFABLE" era el malnom d'un desaparegut fester de la filà Miqueros: Rafael Albors, que va ser alférez moro en 1960. El destí va fer que el seu net Javier Ferràndiz Albors desempenyara l'alferecia mora en 2015 i d'aquesta casualitat va nàixer la marxa mora "Afable". L'obra de José Muriel Bravo comença amb les primeres notes de "El moro del Sinc" i va in crescendo. L'alférez moro 2015 i els seus cavallers van baixar amb aquesta marxa mora plens d'emoció.

"GERMANS" és una marxa mora poc escoltada que va composar Pedro Estevan en 1995. 20 anys desprès la filà Miqueros va aprofitar l'efemèride per a tancar l'Entrada Mora amb l'esquadra de l'alférez Javier Ferràndiz. Es va estrenar en l'esquadra de negres del capità moro 1995 d'Alcoi de la filà Abencerrajes. Tant en l'esquadra dels Abencerrajes com en la dels Miqueros hi havien molts components que eren germans.

Amb "SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE" la filà Miqueros arrancava la seua capitania mora 2016. El ballet de Carmina Nadal va obrir l'Entrada Mora representant la sargantana, símbol de Domingo Miques. Hi ha una coincidència: La marxa mora "Santiago capitán abencerraje" és un homenatge a Santiago Guillem, capità moro 1995 d'Alcoi. No obstant, l'obra musical de Saül Gómez es va estrenar en 2009, el següent càrrec dels Abencerrajes d'Alcoi.

Com el boato del capità moro 2016 estava basat en els nazarites de Granada, doncs Pedro Luis López va desfilar amb la peça musical "Moros Nazaries". José Ibàñez li va dedicar la marxa mora a Israel Sotos, capità moro 2011 de Paterna. Sols ha sonat en Alcoi amb la filà Miqueros.

"BEN AL SAHAGUI" és una marxa mora del contestà Francisco Valor que últimament està molt de moda, a pesar d'haver-se estrenat en 2005. En la capitania mora 2016 va ser la banda sonora del ballet de Inma Cortés. Per a donar cabuda als 5 sentits es va doblar la marxa mora i les ballarines del gust, tacte, oïda, olfacte i vista van ballar amb dos versions: Una per a xirimites i altra per a banda. No és una marxa mora de la filà Miqueros, sinó de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina i el títol és el carrer on està la seu social de la filà. Va sonar per primera volta amb l'abanderat moro Natxo Ferràndiz i el seu rodella.

Les favorites del capità miquero 2016 van desfilar amb la marxa mora "ALI GEABÀ-SPYROS" com marca la tradició. Vicente Pérez Esteban la va composar en 1998 i no s'esperava la enorme repercussió que ha tingut la seua marxa mora preferida.


"AL BOTIJÓ" és possiblement una de les marxes mores més fluixetes del magnífic compositor Francisco Valor. Però les dames de la favorita van elegir aquesta peça musical per a l'Entrada Mora 2016. "Al Botijó" és un encàrrec de la filà Chumberos de Ibi en l'any 2006. En Alcoi sols ha sonat en la capitania mora de la filà Miqueros.

"L'ESPENTALL" té una veloç melodia que ens transporta fins a una tribu de les profunditats d'Àfrica. El músic Benedicto Ripoll i la coreògrafa Virginia Bolufer estan molt vinculats i per això el ibense va composar "L'Espentall" per al ballet massai de la capitania mora 2005 de la filà Magenta. El ballet del fum va rescatar aquesta divertida peça musical en la capitania miquera.

L'esquadra de negres del capità moro 2016 va desfilar amb la marxa mora "EL KABILA" del compositor d'Ontinyent José Maria Ferrero Pastor. Es fa molt pesat escoltar fins la sacietat aquesta marxa mora pròpia d'Ontinyent. Es comprèn perquè va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi en 1965. "El Kabila" és un homenatge a Francisco Martínez que va ser president de la Societat de Festers d'Ontinyent de 1964 a 1967. La filà Miqueros ha tret al carrer música poc escoltada, sobretot als boatos. Però les esquadres de negres, a excepció de la de l'alférez moro 2015, sempre han utilitzat marxes mores massa cremades.

No hay comentarios:

Publicar un comentario