El passat 13 d'octubre l'Ajuntament d'Alcoi, per mitjà del regidor de Festes Raül Llopis, va donar a conèixer els noms del director de l'Himne de Festes i el pintor del Cartell de Festes 2018. En les pròximes Festes de Moros i Cristians tal honor serà per a José Borrell i Benedicto Ripoll.
JOSÉ BORRELL EGEA: Va nàixer en Alcoi l'any 1969 i es va formar en l'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoi. José Borrell és especialista en la tècnica hiperrealista i els seus quadres són molt precisos i complexes de pintar. Treballa elements clàssics com la llum i la composició però sobretot l'engany tàctil. És a dir materialitza el cabell sedós, el metall, les flors o la pell de les fruites fins que semblen una fotografia. Entre els nombrosos treballs José Borrell elabora el retrat anual de la Fallera Major de València. El Museu Faller li encarrega l'obra tots els anys i ja ha pintat a varies Falleres Majors. Intenta capturar l'alma de les persones retratades, donant-los humanitat i unes expressions facials plenes de personalitat i sentiments. José Borrel defineix la seua obra com romàntica, vital i surrealista, encara que les seues pintures són quasi fotografies. Sobre com serà el Cartell Anunciador de les Festes de Sant Jordi 2018 no s'ha pronunciat de moment. Però segur que serà una magnífica obra d'art que represente detalladament la idiosincràsia dels moros i cristians alcoyans.
BENEDICTO RIPOLL MARTÍNEZ: Aquest alcoyà nascut el 9 d'agost de 1934 serà el Director de l'Himne de Festes 2018. El seu pare tocava el clarinet i li va traspassar la passió per la música al seu fill Bene. Desprès d'estudiar al Conservatori d'Alacant es va convertir en el director de la Unió Musical de Ibi (1974-1996). Impartia les classes de solfeig per als xiquets en l'acadèmia de música i per això la seua vida professional està lligada al poble ibense. Es va jubilar en 1999 i actualment continua vivint en Ibi amb la seua dona. Per a la Cavalcada de Reis d'Alcoi va compondre l'obra "Passen bones Festes" a partir de melodies populars del Nadal. En l'àmbit de les Festes de Moros i Cristians és l'autor de marxes mores per a Argelianos i Pirates de Ibi. No ha composat música per a filaes alcoyanes però si destaquen "Almoràvides", "Mossèn Abad el masero" i "Pirates fundadors".
Com a premi per la seua trajectòria musical serà l'encarregat de dirigir "El Sig" de Gonzalo Barrachina, una peça musical més coneguda amb el nom de "Himne de Festes d'Alcoi". Benedicto Ripoll va ser un impulsor de la xirimita i va recuperar aquest instrument valencià en la localitat de Ibi. Bona prova és el grup "Castell Vermell", una colla de xirimiters a la que està vinculada el fill de Benedicto Ripoll Martínez: Bene Ripoll Belda. El jove compositor ha creat molta música per a acompanyar a ballets, en concret els de la coreògrafa Virginia Bolufer. D'aquesta unió va eixir la peça musical "Gitanes Boluferes", estrenada en l'Entrada Cristiana 2010 d'Alcoi. Les obres musicals sorprenen per la rapidesa, alegria i un ritme desenfrenat i destaquen les següents estrenades en Alcoi:
-Atungulu (2001).
-L'espentall (2005).
-Pere l'ermità (2006).
-El trot (2006).
-Saladí exultant (2007).
-Miratge (2007).
-Zalaza (2007).
-Xac (2008).
José Borrell i Benedicto Ripoll han acceptat amb il·lusió els seus reptes amb responsabilitat i orgull. Els desitgem molta sort i que disfruten en els seus grans moments al mes d'abril: El dia del descobriment del Cartell de Festes a la Façana de l'Ajuntament i el dia dels músics en el moment de dirigir a les bandes de música per a que tot Alcoi cante a una veu "Nostra Festa ja, cridant-nos està, amb veu i alè que és vida".
Compte enrere per a les Festes d'Alcoi 2018! La Trilogia dels Moros i Cristians està a mitat camí de ser realitat i la societat festera ho va celebrar el passat cap de setmana amb els actes del Mig Any. El divendres 20 d'octubre es van presentar els càrrecs festers com a verdaderes institucions. El primer en viure-ho va ser el Sant Jordiet Juanjo Valls Fuster per la vesprada.
El xicotet mudèjar Juanjo Valls serà el pròxim Sant Jordiet 2018 i els Salesians, el seu centre escolar, li van preparar una divertida festa. A la cita van acudir les autoritats civils, la comunitat educativa de l'escola concertada, mestres, tutor i director, els seus pares, iaios i demés familiars i els companys de tercer de Primària de Juanjo Valls, un aficionat al futbol, sobretot al seu equip el Real Madrid. En la presentació escolar es van fer discursos, regals i es va cantar l'Himne de Festes entre aplaudiments. Un acte senzill i infantil en el que es van entregar els premis del concurs de dibuix. Tomás Pascual Cantó li va cedir el títol de Sant Jordiet a Juanjo Valls Fuster amb el traspàs de la bandera blanca amb la creu roja.
El president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina i l'alcalde socialista Toni Francés van centrar els seus parlaments en la figura del patró d'Alcoi, en el consens a l'hora de tractar temes festers i en la declaració de les Festes de Moros i Cristians com a Bé d'Interès Cultural (BIC). També es va felicitar a les festeres de ple dret i a les filaes Asturianos i Berberiscos per ser les dos esquadres d'enmig en 2018.
Més tard, el mateix 20 d'octubre va ser el torn dels càrrecs festers adults. És a dir capitans i alferes de 2018. Música en directe, muntatges audiovisuals i els discursos van ser els atractius de l'acte ceremonial. L'alférez cristià serà José Luis Calvo de la filà Tomasines. La seua filla, futura favorita, li va dedicar un desenfadat discurs ple de simpatia en el que es recordaven els origens murers de José Luis Calvo. La filà Magenta tindrà com a alférez moro a Santi Carbonell. Aquest cruzado ha sigut acollit per la filà Magenta per a desempenyar i dissenyar l'alferecia mora 2018. La favorita de Santi Carbonell serà sa mare i el seu novio complirà la funció d'abanderat. El jove alférez moro estarà recolzat pels seus amics en el paper de cavallers i dames. El pròxim capità cristià serà José Vicente Jornet de la filà Navarros. Un defensor del progrés en Nostra Festa que veurà el seu somni fet realitat el dia 22 d'abril de 2018. Desitgem que tots tinguen bona salut, sobretot en abril. En quant al capità moro Jorge Vaquer reencarnarà a Al-Azraq amb la filà Verds. El venerable capità moro estarà acompanyat de les seues dos filles i tots els seus nets com a favorites i rodelles. Jorge Vaquer és un veterà de la filà Verds que li ha encarregat al compositor Saül Gómez tot l'apartat musical de la capitania mora 2018.
El dissabte 21 d'octubre de 2017 es va celebrar el XLV Concurs d'Olleta Alcoyana, acte més emblemàtic i conegut del Mig Any. El recinte de la Glorieta estava de gom a gom desde migdia, però l'allau de gent es va produir a la vesprada i sobretot quan s'anunciaven els premis del concurs gastronòmic. El jurat expert va anar degustant els plats dels cuiners per a fer una valoració objectiva sense saber a quina filà pertanyia cada olleta. Amb timidesa Juanjo Valls va dir per micròfon que el segon premi era per a la filà Aragonesos. El Sant Jordiet 2018 va proclamar als guanyadors del XLV Concurs d'Olleta Alcoyana: La filà Vascos. Amb molta alegria van recollir els festers el seu primer premi i casi ni s'ho creien. L'altra filà guanyadora d'aquest Mig Any és la filà Llana, però en l'àmbit dels jocs de cartes ja que van ser els vencedors del Campionat de Cotos 4-1 contra la filà Asturianos.
El dia va acabar amb la tradicional "Entraeta del Mig Any" pels carrers de costum i el centre d'Alcoi va respirar l'ambient d'abril per una volta en la tardor. Als dos vídeos de Radio Alcoy es poden veure els moments principals del cap de setmana del Mig Any 2017. El divendres al Teatre Calderón i el dissabte a la Glorieta:
Finalitzat el Mig Any és l'hora de pensar en les Festes 2018 i més en concret en les Presentacions de boatos. Les 4 filaes de càrrec estan preparant com serà el seguici en capitanies i alferecies i demanen la participació de la gent. Pot apuntar-se al boato qualsevol persona que ho desitge, sols ha d'elegir amb quin trage d'estrena vol desfilar en l'Entrada. L'oferta és molt variada gràcies als dissenyadors Antonio Aracil, Juan Climent, David Blasco i Santi Carbonell. La filà Magenta ja va presentar els seus trages per a l'alferecia mora el dia 14 d'octubre i hi han moltes dones interessades en acompanyar al càrrec. La resta de dates per a les presentacions dels boatos són les següents:
-Alferecia cristiana filà Tomasines: Dissabte 28 d'octubre a les 19:00 al Sercotel Ciutat d'Alcoi.
-Capitania cristiana filà Navarros: Dissabte 4 de novembre a les 18:30 en la seu social de la filà Navarros.
-Capitania mora filà Verds: Dissabte 11 de novembre a les 19:30 al Círculo Industrial.
El dissabte passat, dia 14 d'octubre de 2017, 12 filaes alcoyanes es van desplaçar fins al Sanatori de Fontilles per a traslladar les Festes de Moros i Cristians amb un motiu solidari. Es tracta de la edició número 67 de la Visita a Fontilles i aquest any els 5 càrrecs festers van participar, demostrant la seua il·lusió i implicació fins el final del seu any especial.
Pel matí la Vall de Laguar i la residència d'ancians, malalts i leprosos es va omplir d'ambient fester gràcies a la Diana i els pasdobles sentats. També es va interpretar l'Himne de Festes, va haver una missa a l'aire lliure i una processó amb una figura de Sant Jordi eqüestre. Els càrrecs festers 2017 Tomás Pascual, Fidel Mestre, Luis Sanus, José Jaime Bernabeu i Gabriel Pastor van visitar als malalts del Sanatori de Fontilles i van aprofitar per saludar i fer regals. L'alegria també era palpable en el dinar de germanor. Rafael Palmer com a portaveu de la Penya Fontilles anunciava que s'havien recaptat 14000 euros per als residents del Sanatori, encara que la lepra ja és quasi inexistent i el centre compleix altres funcions socials i d'ajuda a les persones dependents. Una gran tasca a la que han contribuït una volta més els festers d'Alcoi.
L'Entrada Mora de la vesprada va començar d'una forma poc habitual: Amb l'esquadra d'enmig i la filà Realistes. L'espectacular esquadra de negres va tornar a arrancar els aplaudiments del públic. Un públic cada volta més escàs perquè no sols es nota la disminució de festers desde els anys de més crisi econòmica, sinó també de participants amb la funció de mirons. Desde la Penya Fontilles s'afirma que mentre quede un malalt al Sanatori ells seguiran venint cada mes d'octubre. I en aquesta ocasió no va faltar la filà Xanos amb el seu capità moro Fidel Mestre Moltó i la seua nombrosa família. La filà Miqueros i l'esquadra commemorativa del bicentenari de la filà Judíos van compartir banda de música. Per últim en els moros va desfilar José Jaime Bernabeu de la filà Verds. L'alférez moro estava rodejat de dames, cavallers, favorita i l'esquadra de negres. Com a interludi entre els dos bàndols van participar les danses tradicionals ballant melodies de xirimita i tabalet.
Les esquadres van protagonitzar el pas de la filà Almogàvars. Festers Llaganya, dames i cavallers van desfilar en esquadres separades. Tots excepte la favorita i el capità cristià que anaven caminant agafats de la ma. Luis Sanus es despedia del càrrec amb la famosa marxa cristiana "Creu daurà". Les filaes cristianes van tindre més components en la Visita a Fontilles i es va notar en Gusmans, Cruzados i Mozàrabes. L'alférez cristià de la filà Navarros va estar arropat per un xicotet boato. L'esquadra de negres anava darrere de Gabriel Barrachina, la seua dona, el seu fill i la seua filla. El Sant Jordiet Tomás Pascual Cantó anava repartint fletxes als espectadors, amb l'ajuda de la seua filà els Aragonesos. Tancant l'Entrada Cristiana apareixia l'esquadra d'enmig contrabandista, encara que la funció original d'aquesta esquadra de negres és estar al centre de la desfilada. La filà Andaluces va eixir amb "Ragón Falez". No podia ser d'altra manera ja que és el seu pasdoble insígnia.
La Visita a Fontilles d'aquest 2017 va coincidir amb la representació teatral del sainet "La visita del blavet" del poeta Joan Valls. Tal volta aquest fet va restar públic, junt a que era la presentació dels trages de l'alférez magentero 2018. Un dia molt important per a Santi Carbonell que desempenya el càrrec al mateix temps que és el dissenyador d'un boato prometedor. Desitgem que els trages siguen de l'agrado dels assistents i moltes dones s'apunten al boato de la filà Magenta. El Campionat de Cotos arriba a la seua fi i les filaes Asturianos i Llana es disputaran el títol de guanyador en el joc de cartes més jugat en Alcoi. Ara Multimèdia va ser de nou el mitjà de comunicació encarregat de cobrir la informació de la Visita a Fontilles en vídeo.
Aquest cap de setmana està previst que Alcoi celebre el Mig Any. No fa falta anunciar que queden 6 mesos per a les Festes de Sant Jordi però sempre és motiu per a que totes les filaes ho celebren juntes. El divendres dia 20 d'octubre el Sant Jordiet 2018 serà el primer en ser presentat oficialment. Es farà al Col·legi Salesians, d'on és alumne Juanjo Valls Fuster de la filà Mudéjares. Unes hores més tard al Teatre Calderón es presentaran els capitans i alferes de les Festes 2018: José Vicente Jornet de la filà Navarros, Jorge Vaquer de la filà Verds, José Luis Calvo de la filà Tomasines i Santi Carbonell de la filà Magenta. Al dia següent 21 d'octubre la Glorieta serà l'epicentre del Mig Any gràcies a les instal·lacions de les filaes i les bandes de música. Desde migdia els cuiners de cada filà començaran a preparar el plat per al XLV Concurs d'Olleta Alcoyana. El jurat expert donarà el veredicte al final de la vesprada i per la nit hi hauran Entraetes amb un horari establert per l'Associació de Sant Jordi:
Del 18 al 24 de setembre de 2017 l'Ajuntament d'Alcoi va portar a terme la Primera Edició de la Fira Modernista. Una nova iniciativa que ha superat totes les expectatives i va fer disfrutar als alcoyans nostàlgics. Moltes entitats i associacions van participar activament en la Fira Modernista, demostrant que la societat alcoyana s'implica en tots els esdeveniments organitzats. El modernisme és un moviment artístic i cultural del que Alcoi és un destacat referent. Un patrimoni de principis del segle XX que la regidoria de Turisme ha aprofitat per a ambientar la Glorieta en una original fira de productes de qualitat i antiguitats.
Alcoi forma part de la Ruta Europea del Modernisme per les seues cases senyorials de l'etapa daurada i de major esplendor de la ciutat, gràcies a les fàbriques i una burgesia rica i culta. Un dels arquitectes més destacats va ser Vicent Pascual, a qui se li va fer un homenatge mitjançant una escultura i un concert de la banda Primitiva. La Glorieta es va omplir de gent que visitava les tendetes i escaparates per a contemplar i comprar els productes oferits. Es va respirar un ambient d'alegria en la Glorieta i la enorme quantitat de persones vestides amb trages de l'època va ajudar a que l'entorn recordara a temps passats. A més a més van haver rutes guiades pels edificis més emblemàtics del modernisme alcoyà i conferències, exposicions i tallers molt interessants sobre indumentària, art urbà i mosaics.
El modernisme es va iniciar a finals del segle XIX com una renovació artística inspirada en la natura i la revolució industrial. Barcelona és una de les capitals modernistes pel seu art i pintura d'aquest estil. Alcoi destaca per l'arquitectura i el mobiliari modernista, ja que el desenvolupament de la corrent artística es fa com a mostra de poder per part dels empresaris. Timoteu Briet va construir la primera casa modernista en 1904: La casa Laporta a l'Avinguda País Valencià. Altres exemples serien El Círculo Industrial, el Conservatori Joan Cantó i els panteons del Cementeri Municipal. Molt destacada és La Casa del Pavo de 1908, construïda per Vicent Pascual. De fet la Primera Fira Modernista d'Alcoi està dedicada a aquest arquitecte que fins hi tot va ser alcalde entre 1909 i 1913. L'Antic Parc de Bombers i la casa d'Escaló també son obres seues. Alcoi té un entorn ple de muntanyes ben protegides, però el centre urbà també recorda les arrels d'una ciutat treballadora plena de telers, xemeneies de fàbriques i rodes hidràuliques al costat del riu Serpis.
Els dies centrals de la Fira Modernista van ser el cap de setmana, començant el divendres 22 de setembre. Per la vesprada es va fer una cercavila pel centre de la ciutat i tots els participants van desfilar amb bonics trages de l'època. Els homes anaven molt mudats amb la seua roba de burgés o obrer i les dones amb precioses faldes, barrets i vestits del segle XX. Durant l'estiu el Pont de Sant Jordi havia estat en obres per a millorar la seguretat i estètica i es va aprofitar la Fira modernista per a reobrir-lo simbòlicament. Un cotxe antic arribava al principi del carrer Santo Tomás amb les autoritats civils, eclesiàstiques i militars, els encarregats de tallar la cinta, beneir i donar un discurs d'obertura. La Recreació Històrica de la Inauguració del Pont de Sant Jordi en 1931 va ser un èxit de públic. La gent s'apropava als actors i els regidors de l'Ajuntament per a contemplar els seus trages modernistes fets per a l'ocasió. Van haver danses tradicionals, música de pasdobles i una peculiar desfilada en comitiva en la que les dones van poder lluir els seus vestits. A la Plaça Espanya l'alcalde Toni Francés va destapar una placa sobre la Ruta Europea del Modernisme, instal·lada a les portes del Consistori. Al sopar temàtic van estar convidats habitants de Carcaixent, també amb roba especial vella i d'altres temps.
El matí del dissabte 23 de setembre es va fer la Inauguració Oficial de la Fira Modernista a l'interior de la Glorieta. Els xirimiters van acompanyar a la corporació municipal desde la Bandeja fins a les escales de l'entrada i allí es va tallar la cinta. Els grups de danses tradicionals van estar ballant durant els dies de Fira mostrant el seu folklore. La regidora de Turisme Lorena Zamorano es va implicar al 100% en l'organització de la Fira Modernista d'Alcoi i es mostrava molt orgullosa de la resposta ciutadana desde la primera edició. Inclús estava pensant novetats i millores de cara al 2018. Els expositors de promoció ubicats a la Glorieta eren de turisme de Villena, Carcaixent, Sueca, de les marques Belle Epoque, Tot Turbants, Artesania Abad y Segura, Galeria Vintage, Olives Serpis, Licores Sinc i Mahou. L'Associació d'Ames de Casa va preparar dolços típics i una marxa per la dona que recreava les manifestacions de principis del segle XX a favor del sufragi universal. Les reivindicacions pels drets de la dona van resultar molt realistes per la indumentària femenina, les bandes i les pancartes demanant el vot igualitari. Sense cap dubte un dels actes més curiosos i multitudinaris de la Fira Modernista 2017. La manifestació sufragista va començar a la Plaçeta del Fossar i va pujar per Sant Nicolau fins la Glorieta amb les dones cridant "Volem votar".
Els recitals de música, els balls, els jocs infantils i els Nanos i Gegants no van faltar el dissabte. El diumenge era l'últim dia de la Fira Modernista i una Boda va centrar tota l'atenció. La recreació nupcial amb trages modernistes va estar a càrrec de l'Associació contra el càncer i es va convertir en una celebració plena de assistents. L'alta societat alcoyana es veia reflectida en la boda modernista, que va ser catòlica i per tant va tindre a un cura, als padrins i al novio i la novia. La ruta del Vermut tractava sobre uns taverners oferint la típica beguda dels bars antics als seus establiments. La pajarera de la Glorieta s'està convertint en un quiosc i el templet en un lloc per a que les bandes de música interpreten el seu repertori. El diumenge 24 de setembre la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va tocar obres de Camilo Pérez, Julio Laporta i Joan Cantó, tots compositors alcoyans de principis del segle XX.
L'afluència de visitants durant la Primera Fira Modernista d'Alcoi ha sigut molt elevada i satisfactòria i al ser així es planteja una segona edició. Més de 15000 persones es van passar per la Glorieta per a recordar el passat de la ciutat i rememorar una època optimista i pròspera localment. Lorena Zamorano estava sorpresa per la quantitat de gent que havia eixit al carrer amb les seues millors gales i totes les dones que s'havien confeccionat els seus vestits modernistes. La remodelació de la Pajarera en Quiosc i la teatral inauguració del Pont de Sant Jordi van fer que el centre antic estaguera de gom a gom durant tot el cap de setmana. Esperem que amb il·lusió i esforç la Fira Modernista d'Alcoi es convertisca en un referent i la regidoria aspire a que el turisme no sols siga estacional en abril i les dates nadalenques. TVA ha preparat un complet reportatge de tot el que va succeir els dies 22,23 i 24 de setembre en la Fira Modernista.
El dia 9 d'octubre es celebra la diada dels valencians. Una jornada festiva i plena de reivindicacions en la que la cultura valenciana ix al carrer i tots els ciutadans recorden el seu naixement com a poble. Alcoi, com a ciutat de la província d'Alacant i una de les capitals de les comarques centrals, també organitza actes en aquest dia.
Entre els actes institucionals d'Alcoi hi ha la lectura del manifest del 9 d'octubre i un concert de la Corporació Musical Primitiva. Al Teatre Calderón s'ha pogut escoltar "Tabal i saragüells", una de les marxes cristianes amb més sabor valencià que ha composat Mario Roig Vila.
La nostra terra destaca per unes tradicions en les que el foc i la pólvora són insubstituïbles. Per això el passat dissabte 7 d'octubre es va preparar un magnífic Correfocs a càrrec dels Dimonis Rafolins. Les xispes, els coets, les flames, el fum i la música de xirimites van omplir d'alegria el centre de la ciutat. Els alcoyans van poder disfrutar de l'espectacle pirotècnic gràcies a que els núvols van respectar el Correfoc. Els zancuts amb bengales anaven ballant al ritme de melodies populars com "La manta al Coll" o "Dimonis de Massalfassar". La cercavila dels dimonis va començar als Salesians i va acabar a la Bandeja amb un castell de focs artificials.
Alcoi és una ciutat que majoritàriament parla la llengua valenciana, un dialecte del català que els filòlegs anomenen català occidental. No obstant desde principis del segle XX s'ha observat com una part de la població alcoyana utilitza el castellà en l'àmbit públic com a demostració de riquesa i poder adquisitiu. Sembla que la història es repeteix ja que en altres èpoques històriques la burgesia alcoyana parlava en castellà per a millorar el seu estatus social. És important que els valencians eduquem als fills parlant valencià per a tindre una societat bilingüe i respectuosa que evite la desaparició de l'idioma en el futur. La quatribarrada és, junt a la Reial Senyera, la bandera que identifica als valencians i les 4 barres roges sobre el fons groc es poden veure fins hi tot en els portadors de la Relíquia en les Festes de Sant Jordi.
El cantant alcoyà Francisco és oficialment la veu del conegut "Himne Regional de València". Musicalment és un himne bonic que sona en Falles i en altres actes arreu de la Comunitat Valenciana. Francisco és un cantant repudiat per gran part de la societat valenciana pels seus comentaris de mal gust i d'ideologia ultra-conservadora però li aporta una gran emoció a l'Himne Regional, tal i com es pot comprovar en aquesta interpretació de l'any 1983.
Per a altre sector de la societat valenciana el verdader himne és "La Muixeranga". Una peça musical d'autor desconegut per a xirimites i tabal que posa els pels de punta. És una melodia molt versionada per grups de música en valencià com "Al Tall", "Obrint Pas" o "La Gossa Sorda". S'utilitza molt en els castellers, sobretot a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. De fet el seu nom és "Muixeranga d'Algemesí" perquè amb ella els castellers pujen, escalen i formen les seues torres humanes. La melodia tradicional va sonar en la passada Entrada Cristiana del 22 d'abril. Els castellers d'Algemesí van executar les seues torres impressionants per primera volta a un boato i a Alcoi en aquest 2017. La idea va sorgir del capità almogàvar Luis Sanus.
La bandera d'Alcoi conté la quatribarrada al fons. Sobre el fons groc hi han 4 barres roges que recorden al Penó de la Conquesta amb el que Jaume I va entrar a València en 1238. També hi ha una corona reial daurada amb joies i baix dos escuts medievals. No estan centrats ja que el de la dreta és l'escut d'Alcoi. A l'esquerra es troba l'escut de Sant Jordi com a patró dels alcoyans. El Sant de Capadòcia apareix amb la creu cristiana matant al drac sobre un cavall blanc. La bandera d'Alcoi penja als balcons de les institucions alcoyanes com l'Ajuntament.
L'escut d'Alcoi apareix en la portada de la Célebre Centúria, un llibre de Vicent Carbonell sobre la història de la vila medieval. Per tant l'escut actual d'Alcoi ja existia en 1672, any en que es va editar el llibre. És un escut ovalat que recrea un Alcoi tradicional amb el castell rodejat de terra verda. Al fons es veuen les muntanyes que envolten Alcoi. Però destaca al dibuix la confluència de dos rius: Barxell i Molinar que acaben unint-se per a formar el riu Serpis. La creu roja sobre la fortalesa al·ludeix al patró Sant Jordi i les ales a que és una ciutat salvadora. Les banderes d'Espanya es van afegir en 1844 pel suport de la ciutat a la monarquia de Isabel II. L'escut municipal es va aprovar en 2001, encara que ja estava present en moltes portes i carrers de la ciutat. Fins hi tot hi ha un escut de pedra en la part alta de la casa consistorial. El blassonament descriu l'escut d'Alcoi així:
"Escut ovalat. Sobre un grup de muntanyes del seu color, dues torres unides per un llenç de muralla, també del seu color, maçonades i aclarides de sable, que porten a sobre dos banderes d'Espanya carregades amb el lema Fides. Sobre la muralla una creu plana de gules i dos ales entre les quals trobem un escussó losanjat d'or amb quatre pals de gules, timbrat de corona reial oberta. Al peu de les torres, dos rius que s'uneixen a la punta de l'escut."
Alcoi celebra en aquest 2017 l'any Joan Valls. Nombroses activitats s'han organitzar per a celebrar el centenari del naixement d'aquest prolífic poeta alcoyà. El mon del sainet fester alcoyà es suma a aquest homenatge pòstum de la forma més teatral i divertida: La recuperació del famós sainet de Joan Valls "La visita del Blavet". Serà el pròxim 13 d'octubre al Teatre Calderón. Entre els actes preparats en l'any Joan Valls ressaltem el més relacionat amb les Festes de Moros i Cristians. L'Associació de Sant Jordi es va adherir als homenatges a Joan Valls amb una representació de les Ambaixades en valencià. Un acte que es va fer en la Torre Na Valora el dissabte 30 de setembre de 2017, amb la participació d'animals, de la banda de música Nova d'Alcoi i el ballet de Virginia Bolufer.
Joan Valls Jordà va nàixer al barri antic d'Alcoi en 1917. Als 14 anys ja treballava en una fàbrica tèxtil, però la seua vocació era ser escriptor i va aprendre la prosa i el vers de forma autodidacta. En 1934 va escriure el seu primer sainet satíric: "Quatre de la terra". Durant la Guerra Civil Espanyola va estar en la presó per ser del bàndol republicà i va ser alliberat en 1940 quan el dictador Francisco Franco ja estava al poder. Va ser arxiver a l'Ajuntament d'Alcoi i també escrivia al periòdic Ciudad. En el mon fester alcoyà va ser molt aplaudit pels múltiples sainets que va guanyar i que van ser representats pel Quadre Artístic de l'Associació de Sant Jordi. En 1975 Alcoi li ret homenatge a Joan Valls per la seua trajectòria poètica i tota l'aportació cultural a la ciutat. El seu enterro en 1989 va ser multitudinari. Joan Valls té la seua pròpia escultura la Plaçeta del Fossar.
Fins a 1947 Joan Valls va escriure llibre de poemes en castellà però va canviar a la seua llengua, el valencià, al llibre "La cançó de Mariola". En 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca amb la poesia "Elegia de l'àngel" i coneix a Joan Fuster que li transmet el sentiment valencianista. Dels anys 50 els millors llibres de l'autor són "Presoner de l'ombra" i "L'íntim miratge". A la dècada dels 60 va guanyar molts premis en Catalunya gràcies a les seues obres literàries "Paradís en blanc", "Les roses marginals" i "Versos a Sara", dedicat a la seua dona. Als anys 70 va ser molt alabat per la crítica al escriure "Hereu de solituds" i "Les hores vives" entre altres. En la Transició escriu "Temps de saó" i abans de la seua mort recull la seua producció en varies antologies. El compositor Amando Blanquer va confiar en Joan Valls per als versos del "Prec a Sant Jordi", una part cantada de l'obra musical "Missa a Sant Jordi". El seu últim llibre publicat en vida va ser "Quadern vermell". Posteriorment en 1990 es va editar de forma pòstuma "La rosa quotidiana" amb una gran quantitat de poemes que estava preparant abans de que faltara.
Joan Valls Jordà va editar un llibre de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi traduïdes al valencià. Va fer un gran esforç per a mantindre la mètrica dels versos del segle XIX. En 1967 el poeta va traduir el text original i la intenció era que a partir d'aquell any les Ambaixades es declamaren en valencià, però l'oposició a la proposta no ho va permetre. En 1830 ja es feia l'acte de les Ambaixades el 24 d'abril, però les investigacions no han pogut determinar qui era l'autor. En 1838 es va publicar un llibret amb les Ambaixades completes en castellà, llengua amb la que un escriptor desconegut les va redactar amb un notable sentiment catòlic. Actualment la única part que es pronuncia en valencià el dia de l'Alardo és "la pregària" de l'ambaixador cristià. Es tracta del principi de l'Ambaixada Cristiana de la vesprada i precisament el 30 de setembre es va representar l'Ambaixada Cristiana, però no sols el fragment en valencià sinó tota sencera, d'una forma diferent a com l'escoltem cada any.
La representació extraordinària de les Ambaixades de Joan Valls van estar a càrrec dels Sargentos i de forma protagonista dels dos ambaixadors: Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert. La direcció artística va ser una responsabilitat de Carles Taléns, qui es mostrava molt satisfet per l'actuació dels actors i la resposta del públic. Abans de l'Ambaixada Cristiana es va fer l'estafeta amb una cuidada recreació com la del dia els Trons i els músics van interpretar "Alcoi ma pàtria", "Fortuna favorable", "Marco Polo", "Ecos de Levante" i "Ibn Jafaixa", la marxa mora de 1957 que Enrique Castro li va regalar a Joan Valls. Els ambaixadors van fer un gran esforç per a memoritzar els diàlegs en valencià ja que estan acostumats a declamar les Ambaixades en castellà. Els nombrosos assistents van premiar i felicitar als actors amb sonors aplaudiments. D'aquesta forma l'Associació de Sant Jordi ha commemorat el centenari del naixement del poeta, justament en l'any que també es compleixen 50 anys desde que Joan Valls va fer l'adaptació de les Ambaixades a la nostra llengua natal: el valencià.
Les esquadres commemoratives són altra modalitat d'esquadra de negres que existeix en les Festes d'Alcoi. Són esquadres especial que es trauen al carrer amb un motiu concret: Celebrar l'aniversari de la filà. L'Associació de Sant Jordi permet una esquadra commemorativa en anys excepcionals com el cinqüentenari, centenari o bicentenari desde la fundació de la filà. En anys remarcables com el 125 o 175 anys no es deixa fer una esquadra, però si altres actes i detalls per a commemorar l'aniversari. Les filaes més antigues, les nascudes al segle XIX ja han tingut varies esquadres commemoratives, però a la següent recopilació sols mostrem les esquadres centenàries o d'altres efemèrides desde l'any 2001. Òbviament no tots els anys hi han esquadres commemoratives, per això solen ser un reclam en les Entrades. Són esquadres úniques i singulars que no pareixen esquadres de negres perquè tenen un estil més senzill. La sobrietat és recurrent en les esquadres commemoratives però es poden diferenciar en dos grups: Les que es basen en el disseny oficial de la filà i li posen més fantasia mantenint els colors i les que fan una recreació històrica dels orígens festers i recuperen el trage antic amb el que es va fundar la filà. Són formes distintes de celebrar l'aniversari del naixement d'una filà però totes les esquadres commemoratives són vàlides:
Esquadra 100 anys filà Marrakesch 2001.
Esquadra 100 anys filà Abencerrajes 2003.
Esquadra 100 anys filà Mudéjares 2004.
Esquadra 100 anys filà Gusmans 2006.
Esquadra 100 anys filà Vascos 2009.
Esquadra 50 anys filà Alcodianos 2010.
Esquadra 50 anys filà Aragonesos 2011.
Esquadra 200 anys filà Miqueros 2011.
Esquadra 200 anys filà Llana 2011.
Esquadra 150 anys filà Magenta 2015.
Esquadra 150 anys filà Verds 2016.
Esquadra 200 anys filà Judíos 2017.
Per últim hi ha una sèrie de vídeos amb les esquadres commemoratives dels anys 80 i 90:
