domingo, 26 de noviembre de 2017

EMPRESES DE CONFECCIÓ, CARROSSERS I COREÒGRAFES

Nostra Festa és sentiment. Nostra Festa és alegria. Nostra Festa és fe. Però és innegable que Nostra Festa també és negoci. En una ciutat industrial com Alcoi era impossible que les tradicions, i en especial les Festes de Moros i Cristians no es convertiren en una màquina de guanyar diners. Aquesta realitat no ha desvirtuat l'essència festera però si ha provocat un gran canvi en la forma d'entendre-la, sobretot per als emprenedors i artesans. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi creen llocs de treball a través d'una incomptable xarxa d'empreses dedicades a engrandir les Entrades. Les Entrades no serien possibles sense el treball dels artesans.

Dels trages dels càrrecs, esquadrers, ballarines i participants de boatos s'encarreguen professionals del mon del teixit. Dissenyadors, modistes, teixidors, coneixedors de teles tenen una funció vital en unes Festes on es cuida tan la vestimenta i l'estètica. Homes i dones es posen a cosir i a brodar els meravellosos vestits dels festers. Una faena laboriosa que ha d'estar preparada abans del dia 21 d'abril. Curiosament Alcoi és una ciutat amb moltes fàbriques tèxtils i telers però en els treballs per a les Festes impera la faena artesana i manual. Turbants fets a ma, calçat fet a ma per equips com el de Torres o Maisa i brodats cosits per artistes amb molta veterania. Les filaes de càrrec confien en varies empreses de confecció per a aquesta tasca.

Els equips de metal·lers i modistes confeccionen i porten a la pràctica els bocetos de pintors com Jordi Sellés, Juan Climent, Luis Solbes, Alejandro Soler, els germans Sempere o Luis Sanus per posar uns quants exemples. Una responsabilitat molt important ja que converteixen en realitat la fantasia plasmada en un dibuix. Les següents empreses artesanes són les propietàries de la majoria de trages de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi:
 El Molinar. Lampisteria artesana.
 Festalcoi. Alquiler de trages.
 La Reconquesta. Trages cristians.
 Metal-Festa. Artesania en metall.
 Al-Azraq. Disseny fester.
 Roberto Pérez. Treballs per a la festa.
 Cotamalla. Mallés Francés.
 El Drac. Tallers Moros i Cristians.
 La Batalla. Confecció de trages.
 Tallers el Conqueridor. Tot per als moros i cristians.
 Metall-Art. Armadures i cascs.
 Roperia Ximo. Alquiler de trages.

Per altra part hi han moltes empreses que es dediquen exclusivament a l'acte de les Entrades. No podien ser altres que els especialistes en carrosses. A sovint són artistes que també planten Falles en altres poblacions valencianes. En l'àmbit de les Festes de Moros i Cristians creen els vehicles sobre els que desfilen els càrrecs festers. Un transport impressionant on van pujats capitans, alferes, favorites, cavallers, dames, membre del boato i últimament també ballarines.

Tot l'esforç dels treballadors es veu recompensat amb els aplaudiments del públic cada 22 d'abril. Les carrosses estrenades en Alcoi poden ser alquilades en altres municipis que organitzen desfilades. Inexplicablement Alcoi no té ninguna empresa relacionada amb les carrosses, encara que és un client recurrent a l'hora de preparar boatos de càrrec. Totes les filaes demanen carrosses noves per a les capitanies i alferecies, com també passa en trages i ballets. Que tot el seguici del càrrec siga una novetat i no alquilat és una obligació i una de les raons per les que les Entrades d'Alcoi tenen un prestigi tan gran. Els festers alcoyans confien en moltes empreses de carrosses repartides per tota la província d'Alacant i de València:

-Carrosses Angel Martín. 
-Carros de foc. 
-Carrosses el Murer. 
-Carrosses el Llombo. 
-Carrosses José. 
-Carrosses Creviart. 
-Carrosses Artefacte.
-Carrosses Mesas Chacón. 
-Carrosses Baluarte. 
-Carrosses Germans Guerola. 
-Carrosses López. 
-Carrosses Nayara.
 
Carrossa capità moro Mudéjares 1967.

 
Carrossa alférez moro Berberiscos 2011.

 
Carrossa alférez moro Verds 2017.

Per últim també els ballets han marcat un abans i un desprès en l'economia de les Festes de Moros i Cristians. Desde els anys 80 s'han convertit en una part imprescindible dels boatos i ballarines professionals li han sabut traure partit al seu art. La relació entre les acadèmies de ball i les filaes és intensa, controvertida i necessària en la percepció actual de les Entrades. Desde que van aparèixer els ballets, la visió i expectativa d'un boato ha canviat totalment, renovant el concepte que es tenia del seguici d'un càrrec. De les aportacions dels ballets es parla detalladament al següent enllaç: http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2014/12/els-ballets-part-essencial-dels-boatos.html

Les coreografies festeres van trencar la monotonia de les Entrades. Fa unes dècades les desfilades començaven a ser criticades per repetitives i els ballets van impulsar l'arribada d'un nou públic. Als anys 90 ja era difícil concebre un boato sense moviment i el treball de les acadèmies de ball es va fer essencial dins el mon fester. Ana Calvo, Inma Cortés, Ana Botella, Virginia Bolufer i Carmina Nadal van despuntar en aquella primera generació de coreògrafes. La presència dels seus grups de ball era molt sol·licitada, al principi en els moros i un poc més tard igualment en els cristians. La demanda va augmentar fins a l'excés i actualment costa controlar el número de ballets que ixen en cada càrrec. Per tant la situació està un poc sobreexplotada. L'arribada de nous i noves ballarines al panorama fester han produït una reforma de l'estil clàssic amb nous passos i idees innovadores per als ballets. La reputació de les coreògrafes alcoyanes ha disminuït als últims temps. Sobretot per la fama que han adquirit les acadèmies d'Ontinyent i Muro, però això no ha significat un problema per a que les filaes alcoyanes continuen contractant als grups de ball d'Alcoi. Afortunadament no existeix competència entre les coreògrafes i aquesta dècada grups de ball inèdits han debutat en les Entrades d'Alcoi. Rafa Felipe Porras ha revolucionat els espectacles de ball, junt a les successores d'Ana Calvo: El ballet Gawazi, que ha gaudit de bones valoracions per part del públic. El repte de les coreògrafes alcoyanes és seguir creant ballets sense perdre frescura i mantenint la seua rellevància. 

Imaginació, modernitat i qualitat són les característiques de les acadèmies de ball que actualment té Alcoi i que a més a més ofereixen exhibicions durant les Festes de Sant Jordi:
 Ballet Virginia Bolufer.
 Ballet Inma Cortés.
 Ballet Maria José Albors.
 Ballet Carmina Nadal.

 Ballet Gawazi.
 Ballet Òpera.
 Ballet Masters.
 Ballet Elena Tudela.
 Ballet Rafa Felipe.
 Ballet Ana Botella.

miércoles, 22 de noviembre de 2017

LES FESTES D'ALCOI SERAN EL 22-23-24 D'ABRIL DE 2018

L'Ajuntament d'Alcoi va aconseguir fa uns mesos acordar les dates de les Festes de Sant Jordi dels pròxims anys. En juliol es va decidir per consens que els dies de les Festes 2018 serien el 22, 23 i 24 d'abril, els dies tradicionals. Aquesta proposta té el suport de l'Associació de Sant Jordi i la junta directiva. També és important posar-se d'acord amb el Consell Econòmic de la ciutat i gràcies a Juan José Olcina, el president es va aconseguir. En el pacte de les dates de la Trilogia també van participar els partits polítics i en especial l'alcalde Toni Francés Pérez i el regidor de tradicions Raül Llopis Palmer.

El calendari oficial contempla també les possibilitats de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi dels anys 2019 i 2020. Hi han importants modificacions degudes a la Setmana Santa. En 2019 les Festes d'Alcoi s'atrassen als dies 4, 5 i 6 de maig ja que el Diumenge de Glòria cau el 21 d'abril. En l'any 2020 les Festes si que seran en abril, però la Trilogia és mou fins al cap de setmana més pròxim al dia Sant Jordi. És a dir que es celebraran el 25, 26 i 27 d'abril de 2020: Dissabte, diumenge i dilluns. Queda encara molt de temps per davant però hi ha que ser previsors en el futur fester, un fet que no sempre s'ha tingut en compte.

En 2018 és l'acte del Descobriment del Cartell de Festes el que més problemes ocasiona. El dia 1 d'abril és el dia remarcat per a destapar l'obra pictòrica, però en 2018 coincideix amb el Diumenge de Resurrecció i probablement l'acte es celebre altre dia. Igual passarà amb la presentació de la Revista de Festes, una portada que ha sigut encarregada a Ignacio Doménech de la filà Gusmans. José Borrell tindrà un poc més de temps per a acabar el seu Cartell, que li van encarregar en el passat Mig Any. La Glòria es celebrarà el dia 1 d'abril pel matí i per tant hi han 20 dies disponibles per a desfilar en les Entraetes.

La Glòria Infantil anunciarà la Trilogia una setmana abans: El diumenge 15 d'abril de 2018 i dos dies desprès serà la Processó del Trasllat del Sant Jordi Xicotet. Amb aquest acte religiós es dona pas al Triduo, que com indica el seu nom es farà durant 3 dies al Temple de Sant Jordi. El dissabte 21 d'abril ens cridarà Nostra Festa per a iniciar els millors dies de l'any. Per la vesprada Bene Ripoll dirigirà l'Himne de Festes en una Plaça d'Espanya abarrotada de públic.

Les Entrades tenen la seua data marcada en el calendari i els alcoyans senten predilecció pel 22 d'abril. L'Ajuntament ha acceptat que es celebren en diumenge, encara que en un principi la idea era que foren el dissabte 21 d'abril de 2018. Desprès d'algunes discrepàncies es va poder dialogar per a que el primer dia de la Trilogia fora en el seu dia tradicional. El capità cristià serà José Vicente Jornet en representació de la filà Navarros i José Luis Calvo complirà el seu paper d'alférez cristià amb la filà Tomasines. 

Per la part dels moros serà Jorge Vaquer l'encarregat d'obrir l'Entrada Mora com a capità moro de la filà Verds i Santi Carbonell l'encarregat de tancar-la com a alférez moro de la filà Magenta. Dos filaes amb el nom d'un color desempenyaran els càrrecs principals en 2018. Segur que la vesprada del 22 d'abril serà molt esperada pel públic perquè la desfilada del bàndol de la mitja lluna sempre crea una expectació especial. 

El dilluns 23 d'abril es retrà homenatge al nostre patró: Sant Jordi Màrtir. Al caure en dia laborable el dia Sant Jordi s'ha senyalat com un dels festius locals de la ciutat per a 2018. Per tants tots els alcoyans podran acudir en massa als actes del dilluns sense preocupar-se de la seua faena, excepte si treballen fora d'Alcoi. La solució de molts festers ha sigut variar el seu horari de treball, una pràctica molt habitual en l'època en la que la Trilogia Festera Alcoyana no tenia en compte la proximitat del cap de setmana. 

Desprès del dia més espiritual, amb protagonisme de les Processons, arriba el dia els Trons. En 2018 es celebrarà el dimarts 24 d'abril, respectant els orígens de Nostra Festa. L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi. El xiquet Juanjo Valls de la filà Mudéjares ja està preparant les fletxes per a llançar-les desde el Castell de Festes. Un colofó curt i màgic que donarà pas als lúdics soparets de l'any 2018.

El canvi en els Estatuts de l'Associació de Sant Jordi ha beneficiat la mobilitat que té el calendari fester actualment. Una situació que evita fortes polèmiques i facilita el consens entre totes les parts implicades. És impossible contentar a la totalitat de la societat alcoyana però el govern socialista està normalitzant per fi el tema de les dates de Nostra Festa, una situació que ha millorat desde que van arribar al poder en 2011. En el Ple Municipal es va ratificar els dies de la Trilogia 2018 en diumenge, dilluns i dimarts.

Establir un calendari a llarg plaç era un dels objectius del president de l'Associació de Sant Jordi. Per això Juan José Olcina està satisfet del pas endavant que s'ha fet aquest any. Tindre les dates tancades per als següents tres anys facilita molt l'esforç organitzatiu i el treball de les filaes de càrrec. Açò també repercuteix positivament en la planificació dels hotels, restaurants i la resta del sector turístic de la ciutat. La satisfacció és evident ja que l'acord del calendari permet que els capitans i alferes tinguen un període extens per a preparar boatos i contractar bandes de música i la gent que viu en altres llocs pot programar la seua visita a Alcoi amb molta antelació. 

miércoles, 15 de noviembre de 2017

PLUVIOMETRIA FESTES D'ALCOI

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi sempre han viscut unides a les preocupacions meteorològiques. La pluja i el mes d'abril tenen una relació que afecta a moltes poblacions que celebren festivitats en eixa època primaveral. No sols les filaes alcoyanes es veuen perjudicades pel mal temps, també el públic, els músics i els comerciants. Per això els festers prefereixen que ploga en Setmana Santa i la Trilogia Festera tinga bon temps. Malauradament no tots els anys passa açò i s'ha de parlar de verdaders desastres quan l'oratge no acompanya. La mala sort sempre està més emparellada al bàndol moro i és que històricament l'Entrada Mora és l'acte que més pateix tempestes. Per tant el dia de les Entrades és normalment el que més pluja rep, encara que si plou durant l'Alardo també és una llàstima. Els festers no poden disparar i han de llançar la pólvora pels desaigües. Ningun capità, alférez o Sant Jordiet vol que la seua desfilada vaja acompanyada de diluvis, desitgen el sol com a aliat per a lluir en tot l'esplendor possible. Un tema del que ja es va parlar fa uns anys en aquest blog: La meteorologia. La polèmica amb les bandes de música ha portat bastants problemes quan els músics es neguen a tocar si es banyen els seus instruments. Però l'objectiu no és crear debat, sinó mostrar els litres d'aigua caiguts durant les Festes d'Alcoi al llarg de les últimes dècades.

-1970: 0 litres.
-1971: 19 litres el dia 22 d'abril, dia de les Entrades. Les dos desfilades es van aplaçar al dia següent i les Festes de Sant Jordi van durar un dia més del normal.

-1972: 17,5 litres el dia de les Entrades i 8,5 litres el dia Sant Jordi.

-1973: 0 litres.
-1974: 5,8 litres en l'Entrada Mora.
-1975: 11 litres en total els 4 dies de Festes de Moros i Cristians.

-1976: 42,5 litres el dia 28 de maig, dia de l'Entrada Mora i 12,5 litres el dia 29 de maig durant la Processó General. Amb motiu del Sèptim Centenari del Patronatge de Sant Jordi les Festes de Moros i Cristians van durar quatre dies a finals de maig.

-1977: 0 litres.
-1978: 0 litres.
-1979: 0 litres.
-1980: 0 litres.
-1981: 9,5 litres el dia els Músics i 11 litres el dia Sant Jordi.

-1982: 0 litres.
-1983: 0 litres.
-1984: 4 litres el dia Sant Jordi i 1,8 en l'Alardo de la vesprada.

-1985: 7,7 litres el dia els Músics i 6,6 litres durant l'Entrada Cristiana que es va interrompre. El dia l'Alardo van caure 5 litres.

-1986: Mig litre va caure durant l'Entrada Mora, en concret en la capitania de la filà Llana.

-1987: 0 litres.
-1988: 2 litres durant la vesprada del dia de l'Alardo.

-1989: 1 litre durant la capitania mora de la filà Xanos i 22,2 litres el dia de l'Alardo. Es va suspendre el disparo per la vesprada del 24 d'abril.

-1990: 3,5 litres durant l'Entrada Mora, sobretot al final en l'alferecia de la filà Magenta i 3,6 litres durant el dia Sant Jordi, sols afectant a un tros de la Processó General.

-1991: 1 litre durant l'Entrada Mora i 3 litres el dia l'Alardo per la vesprada.
-1992: 0 litres.
-1993: 0 litres.
-1994: 1 litre el dia els Músics.
-1995: Mig litre el dia les Entrades però el més recordat va ser la nevada del dia Sant Jordi. Durant la Processó de la Relíquia i al migdia van caure 5,5 litres i 1,5 litres el dia l'Alardo.

-1996: 16 litres durant el dia les Entrades. Va ploure en els cristians i sobretot en els moros durant tota la vesprada del 22 d'abril.

-1997: 2 litres després de l'Entrada Mora i 1 litre en la Segona Diana del dia 23 d'abril.
-1998: 3,1 litres durant l'Entrada Mora del 22 d'abril.

-1999: 0 litres.
-2000: 2 litres durant l'Entrada Cristiana del 5 de maig.

-2001: 0 litres.
-2002: 0 litres.
-2003: 16 litres abans de començar l'Alardo del dia 5 de maig.
-2004: 2,7 litres durant l'Entrada Mora del 22 d'abril. Es repeteix la mala sort de la filà Magenta en les seues alferecies mores.

-2005: 0 litres.
-2006: 8 litres durant l'Entrada Mora, amb pluja de principi a final. El capità moro de la filà Cordoneros es va negar a suspendre l'Entrada Mora i els directius de l'Associació de Sant Jordi van negociar amb els músics atrassar la desfilada fins les 5:30 de la vesprada.

-2007: Mig litre el dia dels Músics i 1 litre durant l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos.

-2008: 0 litres.
-2009: 0 litres.
-2010: 3,5 litres durant la Diana del 22 d'abril i la capitania cristiana de la filà Andaluces.

-2011: Mig litre després de l'Entrada Mora i 3,2 litres durant la Processó de la Relíquia. El contrast entre el calorós 14 de maig i el nuvolat 15 de maig va centrar les conversacions del dia Sant Jordi, junt al retràs horari de l'alferecia cristiana.

-2012: 7,9 litres durant l'Entrada Mora. Segon alférez moro de la filà Benimerines al que li plou consecutivament. L'Entrada Cristiana va començar solejada i va acabar nuvolada.
 

-2013: 20 litres el dia 24 d'abril, però les Festes s'havien avançat un dia per a coincidir en cap de setmana. La gran borrasca va afectar al tradicional dia del descans: 85 litres el 25 d'abril.

-2014: 0 litres.
-2015: 5,2 litres el dia Sant Jordi. Es va suspendre la Diana Vespertina del Cavallet i la Processó General va acurtar el seu recorregut al tindre que atraçar l'horari d'inici.
-2016: 1 litre durant l'Entrada Mora i mig litre durant la Processó General del dia Sant Jordi.

-2017: 0 litres.

Les fotografies corresponen als anys indicats com a plujosos. Desde 1970 un pluviòmetre manual situat al Círculo Industrial registra totes les precipitacions en la zona urbana. Es pot consultar qualsevol dia de l'any a la web: http://www.circuloindustrial.es/pluviometria.asp.