"CLAUS I CORRETGES" és la marxa cristiana de Vicente Juan Sanoguera Rubio que més es sent en l'Entrada de la filà Gusmans. No debades és la peça musical que se li va dedicar a la filà en 1993, any de l'esquadra d'enmig. El ritme de "Claus i corretges" recorda als pasdobles clàssics i té un pas més lent que el de les marxes cristianes dels últims anys. Una marxa cristiana elegant i ceremonial que combina perfectament amb la forma de fer el cabo de la filà Gusmans: Amb la porra en alt i rodant-la al voltant de la caputxa. El nom "Claus i corretges" especifica dos elements del trage de monjo guerrer de la filà Gusmans ja que la corretja de cuero marró s'adhereix a la túnica marro per tot el cos del fester.
"APÒSTOL POETA" va sonar per a la filà Gusmans en l'any de la capitania cristiana de Hermelando Linares: 1986. "Apòstol poeta" de José Maria Ferrero va causar furor desde la seua estrena en 1978. Està dedicada a un poeta d'Ontinyent molt implicat en les Festes de Moros i Cristians i en el Santíssim Crist de l'Agonia.
"ZORAIDAMIR" és una de les marxes cristianes amb més trajectòria en les Festes de Moros i Cristians, sobretot al segle XII perquè actualment quasi no s'escolta. En 1986 va estar present al boato del capità cristià de la filà Gusmans. El mestre contestà José Pérez Vilaplana la va compondre en 1969, quan les marxes cristianes eren escasses.
"ALELUYA" és i serà per a sempre la primera marxa cristiana de la història. Amando Blanquer Ponsoda va ser el pioner i inventor d'aquest subgènere de la música festera en 1958. Aquell any va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Vascos, però en el cas dels Gusmans va acompanyar a l'esquadra de negres del capità cristià 1986. La sonoritat de la marxa cristiana "Aleluya" és excel·lent i crea un ambient de fe i respecte ja que té un caràcter religiós notable.
"BONUS CHRISTIANUS" també és una de les marxes cristianes més antigues. Però en aquest cas no és una peça musical alcoyana ni d'autor alcoyà. La va composar l'ontinyentí Jose Maria Ferrero en 1966 per a Antonio Cambra, president de la Societat de Festers de 1961 a 1963. A l'inici de la marxa cristiana es pot escoltar un avís de trompes alpines com si es tractara d'un dia de caça en l'Edat Mitjana. "Bonus Christianus" és una precursora de les marxes cristianes i per això va guanyar el segon premi al III Festival de Música Festera d'Alcoi. Per últim en la capitania cristiana 1986, va acompanyar a l'esquadra oficial de la filà Gusmans.
"FANFÀRRIA GUZMANES 99" és una curta peça musical que José Maria Valls va composar per a l'alferecia cristiana 1999 de la filà Gusmans. Junt a "Fanfàrria Guzmanes 99" també es va sentir al boato "Tocata Guerrera" i el fragment "In taberna" de l'òpera "Carmina Burana" de Carl Orff. Aquesta crida de trompetes també es va escoltar en l'inici de l'alferecia 2013 dels Gusmans, per tant la fanfàrria s'ha interpretat dos voltes en les Festes d'Alcoi.
"LA MORISCA" I "PAVANA" són dos parts de la Suite de danses de Tylman Susato. "La Morisca" és una melodia del segle XVI que recorda a l'Edat Mitjana i als mercats artesans. "Pavana" recorda més a les corts europees. En l'alferecia cristiana 1999 van sonar per a un ball de princeses i per a les dames respectivament. Posteriorment en l'any 2000 "Pavana" també va acompanyar a la favorita de la filà Gusmans i les seues dames.
"TE DEUM" sols s'ha escoltat a Alcoi en una ocasió, encara que a altres poblacions es va interpretar molt a les Entrades dels anys 90. La filà Gusmans i l'alférez cristià 1999 Fernando Gisbert la van escollir per a fer la seua desfilada en una carrossa junt a tota la seua família. "Te Deum" de Pedro Joaquim Francés va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi en 1997, any de la seua composició. El nom està en llatí i significa "A tu Déu", un dels primers himnes cristians i un càntic propi de la costum d'acció de gràcies. La marxa cristiana no té res que veure amb les misses perquè la melodia és molt guerrera.
"ALS CRISTIANS" és una marxa cristiana clàssica del bàndol de la creu. El music alcoyà José Maria Valls la va estrenar en 1975 amb la intenció de que identificara a totes les filaes cristianes. El clarinet és un dels instruments musicals amb més presència en aquesta marxa cristiana i per això va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1975. En 1999 va tancar l'Entrada Cristiana amb l'esquadra de negres de la filà Gusmans. Abans el boato de l'alférez havia aportat una estrena musical: "Dragó" pensada per a un ballet per Àngel Lluís Ferrando.
"OBERTURA DE BEN HUR" és una de les marxes cristianes més espectaculars i poc escoltades de les Festes de Moros i Cristians. Com el títol indica es tracta del principi de la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur", una gran producció de Hollywood en 1959. L'alcoyà Gregorio Casasempere Gisbert, el mestre Gori, va fer una adaptació per a marxa cristiana de l'obra de Miklós Rozsà (1907-1995). Així que "Obertura de Ben Hur" va ser l'obertura del boato del capità cristià de la filà Gusmans en l'any 2000.
"BAILÉN" és una part de la suite simfònica "Diego de Acevedo" de Miguel Asins Arbó. La melodia seriosa de "Bailén" li va agradar a José Luis Sanchis Machancoses, el capità cristià del 2000 i amb ella va baixar pels carrers d'Alcoi damunt d'un drac verd. Aquest membre de la filà Gusmans nascut en Picassent va complir el seu somni de ser capità cristià en el matí del 5 de maig, baix un cel plomís. D'entre les composicions militars del català Miguel Asins Arbó destaca "Diego de Acevedo" de 1967. Amb "Bailén" també va ballar per primera volta en les Festes d'Alcoi el ballet Òpera d'Ontinyent davant l'espectacular carrossa.
"BEN MILIANAH" és una marxa mora per a xirimites que es va aprofitar en la part àrab del boato del capità cristià de l'any 2000. La filà Gusmans va contractar a la ballarina professional Sol Picó per a que ballara com a esclava mora davant la taula d'uns guerrers. Unes mores encadenades també van disfrutar de la sinuosa melodia de "Ben Milianah". Es va estrenar en 1995 per a una filà de Meliana i el títol de la marxa mora prové de la població valenciana de l'autor Eduardo Nogueroles, un músic poc conegut i que tampoc té un notable repertori de música festera.
"CID" és la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés (1951-2013) que va acompanyar a l'esquadra de negres del capità cristià del 2000. "Cid" s'havia composat 5 anys abans i desde 1995 no ha parat de sonar en les Festes de Moros i Cristians. Per a la filà Gusmans sols ho ha fet en la capitania cristiana del 2000, on també va sonar "Gaudiam IV" per al drac articulat.
"EL BARRANC DEL SINC" va ser la marxa cristiana amb la que finalment va desfilar l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Gusmans. En 2006 es va composar la marxa cristiana "Centenari gusmà" però no va agradar als festers i els esquadrers van preferir aquesta mítica marxa cristiana de Rafael Mullor Grau. Estant dedicada a un símbol de la Serra Mariola estava clar que guanyaria algun premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1985.
"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és altra marxa cristiana de Rafael Mullor Grau. El músic alcoyà li la va dedicar a l'actor de les Ambaixades, però la va estrenar l'alférez cristià 1982 de la filà Asturianos. Al ser tan èpica va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1982, marcant un abans i un desprès en el mon de la música festera. Segurament és la marxa cristiana que més es toca en les Festes d'Alcoi i així va ser en 2007. L'original esquadra d'enmig de la filà Gusmans va arriscar amb un disseny trencador amb el cap rapat i un maquillatge impressionant i un clàssic com a marxa cristiana: "L'ambaixador cristià".
"STELLA ESPLENDENT" té una versió per a xirimites que es va recuperar en l'alferecia cristiana de la filà Gusmans en 2013. "Stella Esplendent" sonava en la part del poble i no podia ser més adequada per a ambientar els oficis medievals. Resulta que "Stella Esplendent" forma part d'unes partitures del segle XIV conservades als manuscrits del Monasteri de Montserrat, prop de Barcelona. Jordi Savall va recuperar el "Llibre Roig de Montserrat" en 1979. L'adaptació a xirimites i a marxa cristiana no està enregistrada i a continuació es pot escoltar amb la coral cantant en llatí i els instruments propis de l'Edat Mitjana tocant-la a un ritme pausat.
"SALMO" és la segona marxa cristiana de la història, també del compositor alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. Està dedicada al seu amic i fester Adrián Espí Valdes. "Salmo" data de 1962, 4 anys més tard de "Aleluya" i també manté un fort caràcter religiós. De fet el títol "Salmo" és com una oració o poesia amb música per a alabar a Jesucrist i això es perceb en la melodia principal de la marxa cristiana. Els Gusmans la van triar a consciència per a l'alferecia cristiana de 2013, en la part del boato dedicada al clero, on uns monjos construïen un temple. També eixia el Mossèn Torregrosa sobre un burret en un ambient eclesiàstic propi de la filà Gusmans.
"MARE NOSTRUM" és la marxa cristiana de Miguel Àngel Más Mataix que va acompanyar a la favorita de la filà Gusmans. I és que la dona de l'alférez cristià 2013 és mare i per tant tenia que desfilar amb una marxa cristiana que la definira. Es va estrenar en l'any 2008 a Benidorm i en Alcoi sols s'ha tocat per a les dames i la favorita en l'Entrada Cristiana 2013. Per al ballet del botafumeiro es va tocar l'obra d'Àngel Lluís Ferrando "L'Adalid" que no té vídeo a pesar d'estrenar-se en 1995, en la capitania cristiana de la filà Aragonesos d'Alcoi.
"FANFÀRRIA ALATRISTE" va ser estrenada per Fede Jornet, alférez cristià 2013 de la filà Gusmans. El murcià Roque Baños va composar la "Fanfàrria Alatriste" a partir de la banda sonora de la pel·lícula del soldat del segle d'or espanyol. Darrere de l'espectacular carrossa del drac on anaven l'alférez i els cavallers estava la banda Unió Musical d'Alcoi tocant "Fanfàrria Alatriste" baix la direcció de Gaspar Nadal Maronda.
"MAI-SABEL" és una marxa cristiana de Francisco Valor Llorens que està tenint prou èxit en els pobles que celebren Festes de Moros i Cristians. En Alcoi tan sols ha sonat al final de l'Entrada Cristiana 2013, amb l'esquadra de negres de l'alférez. Un fantàstic final per a la filà Gusmans que va complir els horaris. "Mai-Sabel" està dedicada a la família Briet de Cocentaina. Es va composar en 2010, quan Rafa Briet era l'alcalde socialista de la capital del Comtat. El títol de la marxa cristiana és un joc de paraules amb el nom de la mare de Rafa Briet: Isabel. "Mai-Sabel" la va estrenar l'abanderat cristià 2010 de Cocentaina, el cunyat que pertany a la filà Cavallets.
"EL HONOR DE UN CABALLERO" va estar composada en 2002 per Miguel Àngel Más Mataix per a presentar la marxa cristiana a un concurs de música festara de Callossa d'En Sarrià. El públic va recolzar l'esforç del compositor de La Cañada i s'ha escoltat prou en les Festes de Moros i Cristians en filaes senyorials del bàndol cristià. "El honor de un caballero" té una estrofa musical molt delicada i màgica que li va encantar a Inma Cortés. Per aquest motiu la coreògrafa alcoyana va decidir ballar amb aquesta marxa cristiana en la capitania cristiana 2014. La filà Gusmans va començar el seu boato amb un espectacular i multitudinari ballet de donzelles.
"FANFÀRRIA DOLÇAINERA" va acompanyar al boato del capità cristià de la filà Gusmans en 2014. Concretament en la part que contava la història de Guzmán el Bueno en Tarifa. Aquesta peça musical per a xirimites representa molt bé l'estil compositiu del contestà Rafael Faus Uris i l'essència de les fanfàrries festeres dels anys 90 i de la Xafigà de Muro.
"REMUGA CAPITÀ 1994" està composada en 1994 tal i com indica el títol. És una marxa cristiana del compositor alcoyà Àngel Lluís Ferrando. Junt a altres estrenes musicals "Remuga capità 1994" va ser la banda sonora de la capitania cristiana de la filà Alcodianos. En concret era per als cavallers de Vicente Torregrosa. 20 anys desprès, en 2014 la filà Gusmans la va recuperar per a un dels ballets del boato del capità cristià: El de la murera Elena Tudela.
"PAX IN NOMINE DOMINE" és la marxa cristiana dedicada i estrenada per a Toni Giner, capità cristià 2014. En l'obra musical del renombrat Àngel Lluís Ferrando se li donava una gran rellevància als tambors. De fet el percussionista Pedro Estevan va dirigir l'Himne de Festes en 2014 i al dia següent estava tocant la percussió per a Toni Giner i la seua favorita en l'Entrada Cristiana d'Alcoi. El títol es tradueix del llatí com a "Pau en nom del Senyor".
"CAVALLERS DE LLÚRIA" és la marxa cristiana que el famós Francisco Valor li va dedicar a la seua pròpia filà: Els Cavallers de Llúria de Cocentaina. 2012 és l'any de fundació de la filà i també l'any de composició de la peça musical. En Alcoi "Cavallers de Llúria" sols ha sonat en el ballet del vi de la capitania cristiana 2014 de la filà Gusmans.
"MORER" és la última marxa cristiana del recopilatori de la filà Gusmans. Simplement perquè va ser l'obra de l'ontinyentí Saül Gómez que va elegir l'esquadra de negres del capità cristià 2014. La marxa cristiana està predominada per melodies ràpides executades pels clarinets. "Morer" va ser un encàrrec del capità cristià 2013 de la població de Banyeres, que celebra les Festes de Moros i Cristians en les mateixes dates que Alcoi ja que comparteixen patró: Sant Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario